FLOR DE
SARDENYA
Grazia Deledda
Traducció Anna Carreras Aubets
235
pàgs.
Gràzia Deledda, (1871-1936), Flor de Sardenya,
(1891), Premi Nobel de Literatura, 1926
Els editors ens
diuen a la coberta:
"Aquest és un llibre sobre una
illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i
les passions que li corresponen."
No ens diuen el nom
de la ciutat on transcorre allò que ens expliquen, sabem que en una
localitat de muntanya, algú del continent, fa construir una casa que
enlluerna i intriga tothom, qui té control de les obres és
Salvatore Mannu, un terratinent de noble nissaga, la seva esposa, la
senyora Margherita, una santa afligida per la vergonya de no saber
llegir ni escriure, s'ha reclòs a casa seva, té cura de la llar i
la família:
"... li faltava una virtut per a ser una
bona mare: una mica d'educació." pàg. 27
Aquesta
dona era tan estricta en la seva preocupació per inculcar principis
cristians a les filles que "feia que les nenes la temessin i no
l'estimessin."
Coneixem al propietari de la casa que
tant ha intrigat els veïns, l'advocat Marco Ferragna i la seva
esposa Maura Mannu, neboda del senyor Salvatore, filla de l'enigmàtic
Sebastiano Mannu, un home lloat com a prohom de les lletres al qual
un final misteriós va enfosquir la glòria; la filla havia fet el
millor dels casaments imaginables, havia viatjat a l'estranger, tenia
una casa que meravellava i feia aflorar un mal universal,
l'enveja.
Els Mannu, tenen uns enemics, els Massari, dues
famílies unides per un odi ancestral. Assistim a la desgràcia del
ric enamorat, Ferragna ha de sobreviure al dolor de perdre l'esposa
estimadíssima, es refà gràcies a la seva dedicació professional a
l'advocacia, es converteix en algú molt reconegut, té l'atreviment
d'acollir al seu despatx a un jove llicenciat, un Massari, amb aquest
fet trenca la relació d'odi que manté la seva família política.
Vivim enamoraments, coneixem noies que només poden estimar seguint
les directrius dels pares, secrets per fer possibles amors prohibits;
peregrinacions, on ens presenten la natura i els costums ancestrals
de manera brillant.
Hem gaudit del relat de Deledda, d'una
noia de vint anys, algú que ha viscut amb els ulls oberts respecte
al paisatge, la natura i l'ànima humana, les seves observacions, ens
donen a conèixer un indret molt concret; l'autora tenia la prioritat
d'enriquir els seus coneixements allà on les condicions no eren gens
propícies, ens transmet el dolor per la inèrcia de seguir les
tradicions de manera cega, obviant les capacitats de reflexió dels
humans.
La nostra gratitud a la traductora i als editors
per haver fet possible una lectura que ens porta aprofundir en trets
humans universals, en la natura i la societat que els acull, Deledda
una autora imprescindible. Una recomanació del tot segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario