llibre

L'ÚLTIM AMOR DE BABA DÚNIA

Alina Bronsky

Traducció Ramón Farrés

132 pàg.

Som en un poblet de la zona d'exclusió de Txenòbil, un lloc on no correspon que hi hagi vida, malgrat tot la natura segueix el seu ritme, les estacions prenen el relleu d'una a l'altra i es dona quelcom que per a la Baba Dúnia és harmonia. Després d´una vida de treball com a auxiliar d´infermeria, amb els fills fora del país, els recursos econòmics limitats i sense tenir en compte la seva edat, considera que el seu lloc és a la casa de la qual la van treure quan hi va haver el desastre.

Una dona que es guia pel seu criteri, va ser la primera en tornar a casa seva, l'han seguit d'altres, molt pocs, amb els anys n’han mort uns quants, d´altres sobreviuen… ella viu, ha recuperat una part de l´hort, viatja a l’indret habitat més proper per fer les compres i les visites a l'oficina de correus on l´esperen els paquets que la filla envia des d’Alemanya, paquets que ella rep amb resignació. No sap a qui està més agraïda, a la filla que l´envolta de tot allò que considera necessari o al fill que mai no envia res, a la fi ha optat per donar les gràcies amb tota l´efusió que pot i fins i tot de vegades demanar-li alguna cosa puntualment per justificar la generositat de la Irina. Sense el que no podria passar és sense les cartes que la filla li escriu, les cartes sempre inclouen fotografies de la neta que no coneix, quan va passar el desastre la nena tenia un any, les parets de la casa de Baba Dúnia estan plenes de les fotos de la Laura, la neta estimada.

Hi ha un incident que porta la nostra heroïna a la presó, allà també troba un sentit a la seva vida, fa amistats, treballa, cus fundes de coixí, n’ha fet centenars i creu que la seva tasca té una utilitat, allà troba una dona que li ensenya el poc anglès que sap, ella té urgència d'aprendre aquesta llengua, té un tresor amagat: una carta de la neta escrita en anglès, el seu objectiu és poder llegir-la. És alliberada, torna al poble, al seu lloc i amb un nou objectiu “recuperar” la neta…

Hem conegut un ésser excepcional que ens és presentat amb uns trets que la fan profundament humana, una dona que ha passat a formar part de la nostra experiència, un exemple de bondat i equilibri. Una lectura necessària, una vegada més una recomanació sense reserves.

llibres

AQUELL ESTIU SUFOCANT

Eduard von Keyserling

Traducció Clara Formosa 105 pàg.

“A la meva ànima jove li feia mal respirar aquell ambient que estava ple de sofriments incomprensibles i amenaçadors” pàg. 73

L’atmosfera que ens envolta, ens aclapara i commou des del primer moment, l'estiu és sufocant, la naturalesa ens és presentada en tot el seu esplendor, les persones tenen secrets inconfessables que els duen a moments de plenitud i de dolor.

Aquest pare rígid i intransigent, aquest home que no perd la compostura i fa que res trontolli al seu voltant, s'amaga per plorar, amaga el seu dolor, també ha d´amagar el moments de joia, els moments en els quals sorprèn al fill amb un somriure, amb una expressió relaxada.

Una societat durament classista, Bill rep un consell del seu pare, no ha de trobar plaer en apropar-se a les noies de servei, no s'han de barrejar les classes; al pare sempre l´ajuden a donar força a les seves paraules les reflexions del seu vell amic turc, el qual, quan parlava de la seva experiència amb els vins, deia que per a la seva religió tenia un paladar pur quan va començar a tastar l'alcohol, un paladar que no s´havia malbaratat amb begudes sense qualitat. El pare troba que les relacions d'en Bill amb les minyones li poden fer malbé la capacitat per als plaers, aconsella que s´ha de moure dintre dels límits… Ell no en té de límits, la seva relació amb l´Ellita, la seva addicció a la morfina… els seus secrets amagats per la permanent compostura.

Una lectura que ens ha marcat, un autor del que voldríem accedir a la resta de l'obra, una traducció impecable, sempre el mot just.

Abans de començar la lectura, els editors ens han anotat:

“L´art d´escriure consisteix a dir molt amb poques paraules” Anton Txèkhov

Eduard von Keyserling ens ha dit molt amb aquesta novel.la curta que passarà a ocupar un lloc important a la nostra experiència de lectors. Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibres

CORAZÓN GIRATORIO

Donal Ryan

Traducció Celia Filipetto 175 pàg.

UNA CRÒNICA DELS PRIMERS ANYS DEL s.XXI

Donal Ryan (1976) al 2012 va apareixer CORAZÓN GIRATORIO, va ser nominada al premi Booker i te entre d'altres el premi Guardian al millor debut. Considerat el millor llibre irlandés de la década al Dublin Book Festival 2016. Quan acabem la nostra lectura estem totalment d´acord amb la unanimitat pel que fa al reconeixement d´un autor que ens ha captivat i al qual prometem fidelitat.

Dóna veu a personatges anònims, ens trobem a un indret de la Irlanda profunda, han arribat els estralls de la crisi financera del 2012, aquell monstre que es va filtrar arreu i va generar caos i situacions irreversibles. O entenem, molts o varem patir, tots quedem glaçats quan observem la magnitud de la tragèdia, arreu, als indrets més allunyats, es prodrien fer llistes d´afectats, com aquelles relacions de víctimes de les guerres del s. XX. El paisatge desolador no és el de la destrucció dels bombardejos és el de les construccions inútils.

l'Alcohol, les famílies definitivament malmeses, la por dels monstres amb els que cal conviure:

“...Puedo perdonarle a mi padre que convirtiera en pis un montón de dinero y que dejara a mi madre sumida en un santo infierno…” Pàg. 19

La “prosperitat”, l´eufòria´, l´inconsciencia colectiva:

…”La gente pasaba la noche haciendo cola para comprar casas de cartón, todas apiñadas como casetas para perros.” Pàg. 28

A través dels monòlegs interiors arribem sense embuts al moll de l'os.

Coneixem a Lily les seves paraules ens fan un nus a la gola, el relat de la seva vida, només dolor, malgrat tot ella cercava l´harmonia, i al final una llum especial, una dona que amb tota tranquil.litat te preparat el seu final, el glop amb el qual s'acomiadarà del món.

Sempre el dolor impregnant la quotidianitat, la por, l´impossibilitat de plenitud, herois de la mediocritat permanent, malgrat tot, sorprenents rajos de llum, la sensibilitat davant la bellesa, la necessitat de trobar bondad en el món.

Arquetips universals ens presenten fets que van trasbalsar el món, la guerra que tots vam patir, la crisi que va trastornar definitivament vides, una tragèdia en la societat líquida a on tot passa a tanta velocitat que dificulta la presa de consciència, no ha estat una guerra convencional, però les víctimes hi son, els botxins s'han diluït i la ferida ha quedat oberta.

Una lectura imprescindible una crónica dels primers anys del s. XXI que cal tenir molt en compte.