"Cuentos escogidos" de Shirley Jackson

Cuentos escogidos

Shirley Jackson

Traducció de Paula Kuffer

Contes sens dubte perfectes en la forma: el lector se sap atrapat per aquestes històries que neguitegen. D’una selecció de vuit contes, no podem triar-ne un en concret perquè ens han seduït tots.

La loteria, el relat que passarà a trobar el seu lloc dins la Història de la Literatura Nordamericana, va ser un fenomen sociològic digne d'estudi. Agraïm que s'inclogui en aquesta edició una mostra dels comentaris dels lectors de The New Yorker. Moltes persones van reaccionar de forma vehement, van prendre partit i,  quan coneixem els relats de S. Jackson, entenem aquest fet. Un dels lectors de La loteria parla fins i tot de “l’efecte hipnòtic" produït per la lectura del conte (pàg. 139).

En aquest volum s'inclouen tres conferències. Aquets textos són imprescindibles per aprofundir en el procés creatiu, ens donen directius pràctiques per escriure ficció i apreciacions importants per al lector.
... El origen de cualquier obra de ficción es la experiencia humana. Esta traducción de la experiencia a la ficción no pasa por la mística. En parte es, creo, reconocimiento, y en parte, análisis (pàg. 104 de Experiencia y ficción).

Quan recomanem narrativa sabem que l'autor pot interessar en diferents graus, tot depenent de les preferències i l'experiència literària i personal del lector. Quan llegim les conferències de Shirley Jackson que són transcrites en aquest volum, trobem el punt de vista d'una gran autora que ens aporta uns coneixements teòrics molt importants.

"Pequeño fracaso" de Gary Shteyngart

Pequeño fracaso. Memorias 

Gary Shteyngart

Traducció d’Eduardo Jordá

América no es solo un lugar dedicado a la extracción de capitales, sino una masa continental construida en parte con la miseria de otros países... (Pàg. 245)

L'any 1979 J.Carter i Brézhnev acorden un intercanvi: tones de blat procedents dels EEUU faran possible l’emigració de jueus soviètics cap a Amèrica.

Els moviments migratoris donen lloc a un gènere literari: Aquesta novel·la n’és una mostra. Coneixem com discorren els anys 70 a Rússia; la precarietat, la frustració de les persones amb una sòlida formació intel·lectual que pateixen per sobreviure en condicions molt adverses; s'embruteixen i en moltes ocasions només la desesperació té protagonisme. Els insults són una cantarella constant. Els primers anys són molt dificils per als adults, els quals poc a poc aniran gaudint d'una estabilitat material que els reconciliarà amb si mateixos.

El fill esdevé aviat un ciutadà de Nova York. Entre els seus companys es poden trobar les combinacions més exòtiques pel que fa als orígens de cadascun. Igor/Gary sempre s'ha sabut escriptor, però durant llargs períodes l'angoixa ha amagat aquesta certesa... Va escriure el seu primer relat a canvi de formatge, un pacte amb l'àvia materna per estimular-lo a la creació. Va viure una adolescència i una joventut ben difícils. Finalment viu un retrobament amb els pares, dels quals coneix ara horrors no confessats fins a la vellesa: El pas del pare per un hospital psiquiàtric, la babalaica de la mare destrossada contra la paret: frustració i dolor, també humor i tendresa.

Aquesta novel·la es converteix en un testimoni dels moviments migratoris recents que ja formen part del passat. Els anys 70 del segle XX formen un període molt llunyà, han arribat moltes persones posteriorment, persones que deixen la seva terra amb dolor i desesperació, homes i dones que s'ofereixen per enriquir la terra que els acull perquè aquesta és la seva única possible forma de supervivència.

Pequeño fracaso. Memorias és una obra important en aquest "gènere literari" que ens fa conèixer les circumstàncies i vivències d'aquells que dediquen la vida a trobar el seu lloc al món.

"Jeroni de Cabrera, La vida en una maleta" de Joan Rigo Bonet

Jeroni de Cabrera, La vida en una maleta

Joan Rigo Bonet

"Quan la vida, la vida ras i curt, es transforma en literatura" (Svetlana Aleksievitx, Temps de segona mà, pàg. 427)

Joan Rigo Bonet ens transcriu les paraules del seu oncle Jeroni Bonet Barceló. El que llegim és literatura: primer coneixem la vida de les persones en harmonia amb la natura, persones que comencen a treballar quan són nins i esdevenen joves que se saben valorats i necessaris en el seu entorn. Estimen i pateixen el mitjà que els acull; les circumstàncies els faran pagesos i mariners, la seva dignitat quedarà definitivament salvada.
El món es capgira, arriba el captiveri, la pèrdua de llibertat és difícil que sigui "justa". En aquest cas és grotescament injusta perquè tota la família cau en desgràcia. Jeroni sap viure aquesta situació amb valor, intel·ligència i bona fe.

Se’ns descriuen personatges i situacions que ben bé podrien ser creacions literàries:
-En Guillem Gaya, el mestre de Llucmajor.
-El jutge que vol fer justícia quan són a Can Mir.
-En Ramallet de flors.
-Els dos capellans de Zamora, el “bo” i el “dolent”.
-Els duros amagats a Menorca.
-El cas del fill del Senyor que provoca un accident i que s'ha de protegir.
-Un incident amb un pollastre "malalt".


Tot això, sense pretendre ser literatura.
Una lectura necessària, compartim un patrimoni de Paraules que cal transmetre.

"La paraula contrària" de Erri De Luca

La paraula contrària

Erri De Luca

Traducció d'Iban L.Llop

Pròleg de David Fernández

La palabra contraria 

Traducció de Carlos Gumpert

Una gran obra pública que no es pot permetre, un cas d'especulació per enriquir uns quants en detriment de tota una població, un delicte contra la Humanitat: L'escriptor Erri De Luca reacciona i denuncia els fets; està disposat a arribar allà on sigui per fer sentir la seva veu i la de tantes persones que no estan d'acord a acceptar un delicte sense lluitar-hi en contra.

El que ens impressiona d'aquest petit llibre -72 pàgines-, és la trascendència que l'autor dóna a les lectures que l'han format, el compromís que tenim amb els escrits que ens han anat constituint com a lectors.

...La literatura actua sobre les fibres nervioses de qui topa amb l'afortunat encontre entre un llibre i la seva pròpia vida (Pàgina 25).

Erri De Luca, autodidacta, antic treballador de la Fiat i lluitador actiu per la justícia, ens parla dels autors i les obres que han influït a la seva formació: Els laberints erudits de Borges, Les històries de Kolimá de Shalamov, Homenatge a Catalunya de Georges Orwell. Cita també alguns intel·lectuals que han dut lectors a prendre consciència i partit, a modificar una actitud.

Som davant una "sanció" per un delicte d'opinió; l'acusat pretén evitar una catàstrofe programada contra el medi ambient. Com a lectors, ens empeny a reflexionar sobre el nostre compromís, compromís amb les nostres lectures i amb els autors que la vida ha posat al nostre camí.