Rellegir 116

 

llibre

 

 

 

LLUITES I METAMORFOSIS D'UNA DONA
Édouard Louis
Traducció Jordi Martín Lloret
78 pàg.

Edourd Louis, 30-10-1992, Lluites i metamorfosis d'una dona, 2021

..."Queria casi agredir a la literatura por no haber hablado de mi padre, de mi madre, de las clases más pobres y excluidas". Entrevista, La Vanguardia, 2019

"Em convertia en un trànsfuga de classe per venjança, i aquesta violència s'afegia a la que tu ja havies viscut." pàg. 48

E. Louis, vol donar a conèixer l'exclusió social que han patit els seus, la nefasta inèrcia, homes maltractadors, dones que han après a entomar els cops, noves patologies com la del noi de divuit anys que passa deu hores davant la pantalla de l'ordinador, prejudicis de classe que porten a la mare a no alterar-se davant de la malaltia del fill gran, quan té l'apèndix perforat, es caragola de mal i ella considera que és una manera de comportarse coms els rics, als quals els agrada exagerar els seus mals.

La transformació de la Monique, al costat del darrer company, una relació a la qual accedeix de forma diferent, sense presses, donant sentit a cada pas.

Aquell nen, que a sis anys no volia ser policia ni bomber, aquell nen que de gran volia ser rei o president de la República i comprar un castell per la seva mare; entre mare i fill tenen lloc converses definitives, ella gosa parlar, ell l'encoratja a tirar endavant a no deixar-se arrossegar, a prendre consciència, a optar per un canvi de vida, per la tranquil·litat al costat d'un bon home que no s'ha malmès, un home que té plans de futur al costat de la seva companya.

E. Louis i els seus pertanyen a una majoria que incomoda els governants que es volen fer passar per democràtes, però tenen molta cura a ser benevolents amb aquells que són políticament correctes i consumidors ben ensinistrats.

Com tota gran obra, és universal, ens porta a una reflexió que no podem eludir.

Una vegada més ens trobem davant una traducció en la qual els grans encerts, ens fan aturar. Una recomanació sense reserves.

Rellegir 115

 

llibre

 

 

DOS RELATS

Virginia i Leonard Woolf

Traducció Marta Pera Cucurell

83 pàg.

Any 1917, Virginia i Leonard Woolf, han creat una editorial, The Hogarth Press, tenim a les mans el primer llibre que van adreçar als lectors, dos contes signats per cada un d'ells: La marca de la paret i Tres jueus, dues històries captivadores en la seva brevetat.

A La marca de la paret, compartim la reflexió d'una dona. Llegeix, alça els ulls i es troba una marca a la paret, aquest fet la porta a aprofundir, sobre el món i les persones:

..."¡Mare meva, quin misteri, la vida! ¡Quina imprecisió el pensament! ¡Quina ignorància, la humanitat!...
...¡Quina murga, quina cosa tan empipadora, la seguretat!..." pàg. 20

Ens enumera les infinites "normes per a tot", inamovibles. L’any 1868 es publica l'Almanac Whitaker, els homes redacten normes que regulen els comportaments en tots els àmbits. La llibertat és un miratge, l'autora segueix la reflexió que ha desencadenat el senyal de la paret, la marca pren vida, era un caragol.

L'anàlisi d'allò més quotidià, ens arriba de manera magistral.

Tres jueus:

"... I la primavera havia fet sortir a la gent dels jardins, la reposada gent anglesa." pàg. 44

El nostre narrador, també vol viure el dia excepcional, parteix cap a Kew, seu sota una pomera, envoltat de persones eufòriques pel bon temps, prenen el te i mengen pastissos. Un desconegut li demana si pot seure a la seva taula, aquest fet els duu a fer les presentacions, el desconegut:

..."Una cara intel·ligent, fosca inescrutable, amb uns grans ulls misteriosos i unes parpelles caigudes amb plecs fondos a les comissures." pàg. 46

Aquest desconegut té la necessitat d'explicar una història, d'exposar el cas d'un home que va conèixer, algú que tot i "descregut" no ha perdut les característiques que els jueus no perden mai:

..."Ningú no pot dir que els jueus no ho siguem, de sentimentals, i també afectuosos amb la família..." pàg. 52

Ens presenten al vigilant d'un cementiri, un home que les circumstàncies van dur a acceptar aquesta feina, després d'un revés de fortuna, aquesta ocupació li va permetre mantenir la dona i els fills; però la seva família s'ha desfet, la dona ha deixat aquest món, potser ha estat el millor que li podia passar, s'ha estalviat el desastre de veure el fill gran casat amb la minyona, una gentil, ell viu el martiri d'alenar, malgrat tot, un home derrotat:

..."Tronat era la paraula que li esqueia, tronat per dins i per fora, tronat fins al moll dels ossos." pàg. 63

Ens és presentada la tragèdia un dia de primavera, un dia que sembla de felicitat obligada, però els turmentats també ocupen el seu espai.

Imatges perfectes que queden amb nosaltres, un relat de gran intensitat, sublim en la seva brevetat.

Els nostres millors desitjos per la nova editorial, només podem dir que ha començat amb molt bon peu, tots els indicis ens porten a il·lusionar-nos pel catàleg que Cal Carré anirà fent.