Rellegir 121

 

llibre

 

 

DUES VIDES
Emanuele Trevi
Traducció Anna Casassas
132 pàg.

Emanuele Trevi, ens parla de l'amistat i del dolor de perdre prematurament éssers estimats:

"Perquè vivim dues vides, totes dues destinades a acabar-se: la primera és la vida física, feta de sang i de respiració, la segona és la que té lloc en la ment de qui ens ha estimat. I quan l'última persona que ens ha conegut de prop també mor, doncs bé, aleshores sí que ens dissolem, ens evaporem, i comença la gran festa interminable del No-res." pàg. 88

Quan ens presenta els amics i evoca els moments compartits, la literatura té un pes molt important Rocco Carbone, un turmentat escriptor d'èxit; Pia Pera una dona que semblava viure en plenitud, fent que la seva vida i la literatura, que coneixia en profunditat, no es deslliguessin.

Pia Pera, va haver d'anar assumint que els seus muscles perdien les funcions, el que va començar per una lleu coixesa, l'acabaria paralitzant totalment. Rocco Carbone estava afectat per un excés de consciència, una consciència tan plena que feia impossibles els mínims de tranquil·litat, ens recorden les paraules de Camille Claudel: "Sempre, hi ha alguna cosa absent que em turmenta."

Una reflexió sobre la mort prematura, sobre la plenitud o el dolor permanent a la vida, també, o per sobre de tot, una relació profunda amb els autors, la literatura sempre present. Contínues citacions que anotem com propostes de lectures.

Ens parlen de na Pia Pera, traductora:

..."la seva traducció de l'Oneguin, en versos lliures d'una extraordinària lleugeresa, plens de totes les majors qualitats de la Pia: la malícia, la intel·ligència espurnejant, l'estremiment metafísic en el punt just." pàg. 74

El lector queda amb ganes d'aprofundir en l'obra d'Emanuele Trevi, esperem tenir altres traduccions al nostre abast. Una recomanació sense reserves.