llibres

HAIKU A BROOKLYN

Joan Vigó

209 pàg

1. Russell (1942-2013) Semblava que la vida l'havia deixat al marge, el “xino” de Barcelona, un cau que engolia ànimes.

Però en Russell va ser afortunat amb les persones que la vida va posar al seu camí:

El Sr. Sants, docent de la República depurat pel franquisme. Vivia en una pensió i feia de mosso al mercat de la Boqueria, va fer d'aquell infant desvalgut el seu deixeble:

“Saber llegir i escriure és feina de tota la vida” pàg. 24

Per la vida d'en Russell van passar quatre dones: la Soledad,la Rachel,la Katie i la Rosa. De la primera ens diu:

“Ella va fer-me com volia que fossin els homes” pàg. 79

Russell havia de deixar la Barcelona dels anys seixanta, el Sr. Sants també l´empenyia a partir, als seus somnis havia triat Nova York. El destí el va apropar al Capità Fasting, feia de “guia” dels mariners americans que cercaven plaer pels carrers del barri. Amb en Fasting es va donar una connexió perfecta, quan es varen acomiadar li va donar la seva adreça i li va brindar el seu ajut.

El Nadal del 1961 va aterrar a Nova York, Fasting i la seva dona el van acollir, varen conviure durant vuit anys. La primera part del somni s´havia fet realitat.

En aquella casa segueix les consignes del Sr. Sants pel que fa l´aprenentatge constant, tenia al seu abast una biblioteca excel.lent, l´envoltaven obres d´art que creia que només podia haver als museus, la seva vida va ser:

…”escriure i reescriure. Torns de nit a la fàbrica mental” pàg. 178

Va poder materialitzar un altre projecte: obrir el seu propi negoci al Little Italy: RUSSELL´S LIQUORS

Va fer amistat amb Tomasso Cacciatore, propietari d'una funerària, el qual va rebre l'encàrrec d´en Russell i va fer possibles els seus plans al Washington Cemetery de Brooklyn:

“Tot el que depenia del Cacciatore era una realitat” pàg. 195

Una obra que ocuparà un lloc molt important a l´experiència dels lectors. Una lliçó magistral d'escriptura, un esclat de creativitat.

llibre

SOBRE LA TERRA IMPURA

Mellcior Comes

526 pàg.

Amb el rerafons dels afers d´uns industrials triomfadors, coneixem la complexitat de les relacions entre amics, famílies i sobretot les que s´estableixen entre pares i fills.

El Gras de Binissalem no és un triomfador, és un home lliure que conserva les seves capacitats, ens diu que els pares poden ser exemples o advertències. Segurament, moltes vegades tindrem present aquesta observació.

Fa dècades que els "personatges" que prenen protagonisme en aquestes pàgines fan que les seves manufactures formin part del consum quotidià al món, les seves sabates es troben arreu, han tingut la capacitat d´ocupar un lloc a les preferències dels consumidors. Assoleixen, sempre, els seus objectius.

Als anys 70, eren uns fabricants pioners a l'Estat i tenien por que es produissin canvis massa dràstics: “Fraga mejor que Suarez”.

…”Tothom fa veure que tot ha canviat i que manen uns altres. A partir d'ara la nostra feina serà que es pensin que tenen raó.

...Al final una sabata és una sabata” pàg. 413

Ens és presentat el patriarca de l'Imperi, aquell que als anys 70 era un jove que aprenia i feia costat al seu pare. Un jove que va esdevenir un home amb les fites sempre clares.

A finals del segle XX i els primers anys del XXI el ritme que prenen els esdeveniments es frenétic, se´n surten, tenen la capacitat d'adaptar-se al mercat, d'estar presents i destacar a altres àmbits de l'economia. Tot es possible seguint les estratègies, que la família emprar-va fa cent anys:

-paternalisme (recordem amb quina facilitat el gran patriarca utilitza el mot fill)

-submissió i compromís que dona lloc a l´excel.lencia en la tasca a realitzar.

Pensem en la filla de l´actual “amo”. Du tatuat el logo de la casa i dona prioritat al compromís, amb l´admirat pare, respecte a la seva vida personal. O en Quint que està al servei “pel que sigui”.

Tots els imperis tenen un costat fosc, és del tot important saber-se desfer dels entrebancs que barren el pas.

En Sam, retirat a la seva finca, parla al seu fill:

…”La veritat…? Tot es basa en l´oblit, en l´amnèsia…

...només hi ha dues coses: el que decideixes creure i el que decideixes ignorar”. Pàg. 481

Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibre

LA BUENA VIDA

Jay McInerney

Traducció de Patricia Antón

429 pàg.

23,95 euros

Jay McInerney ens situa a la ciutat de New York al setembre del 2001. Potser s´han escrit altres novel.les que deixe n constància de la tragèdia, aquesta hem de dir que ha resistit el pas del temps, que ens ha dut a reflexionar sobre la “vida quotidiana” durant les setmanes i mesos després de la terrible experiència.

Corrine Calloway ha deixat la seva feina d´executiva a la borsa per atendre als seus fills, nascuts gràcies a les filigranes dels metges. Han fet possible l´embaràs d´una dona que havia perdut l'esperança per la vies convencionals, tenir fills com una necessitat vital, forçar-ho fins als límits…

Coneixem Luke, un mil.lionari gestor d´inversions. Les circumstàncies l´han fet coincidir amb Corrine com a voluntaris al sud de Manhattan, passen els vespres col.laborant amb els serveis de rescat.

L'autenticitat de les relacions entre policies, bombers i voluntaris, la generositat d'algunes persones. El cinisme i la falta d'escrúpols d'altres:

“Pues montar una organización humanitaria no es mala idea.”

Una idea d'algú que no coneixia el significat de l'adjectiu "humanitari” i que mai havia tingut un “pensament altruista”.

A través de Luke i la seva desestrucurada família coneixem el món del luxe, de la bellesa assolida a cop de talonari, de la incomunicació amb els fills, dels fàrmacs utilitzats per aconseguir pèrdues de pes o rendiments intel·lectuals, excèntrics que no són inofensius, encara que dignes de llàstima, víctimes de necessitats materials absurdes:

“Un montón de gente está haciendo lo de las tres casas…” pàg. 243

aquestes son paraules de Sasha, quan la seva filla, de 14 anys és a l'hospital víctima d´una sobredosi:

D´aquesta Sasha sabem:

“...Tenía los dientes apretados y una expresión afligida se manifestaba a través de la serena parálisis del botox.” pàg. 403

Arriben els rituals de Nadal, la tragèdia és present però el pes de la tradició és dominant, les bones intencions es dilueixen…

Una crónica impecable que no ha perdut vigència, un autor a tenir molt en compte a l´hora d´aprofundir en les peculiaritats d´una part de la població condemnada a ser víctimes dels seus excessos.

Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibre

INSTANT

Wisława Szymborska

Traducció Joana Bielak

edició bilingüe

XIV Premi “Jordi Domènech de Traducció de Poesia”

83 pàg.

Wisława Szymborska. Poznan (Polònia) 1923-2012. Premi Nobel de Literatura a l'any 1996, a la coberta podem llegir que els seus amics anomenaren aquest fet com “la tragèdia d´Estocolm”.

Els lectors hem de celebrar aquesta edició, en català, d´INSTANT. Es tracta d´una autora del tot imprescindible, no la podem deixar de tenir en compte. Perfecció i autenticitat, no hi ha cap poema que no ens deixi una imatge i una emoció que farem nostra.

Fa balanç d´allò rebut per atzar “A dolls”

“Soc qui soc.

Atzar incomprensible.

com ho és tot atzar”

...

«Al camerino de la natura

de vestits no en falten»

...

Observacions quotidianes: «Una nena estira les estovalles” o “Dels records”.

D´altres ens ajuden a observar el nostre entorn, com “Aportació a l´estadística”.

El drama dels refugiats “Alguna gent”.

El dolor davant les tombes dels infants “Equipatge de tornada”

…

Nosaltres, els de la llarga vida, hi passem furtivament

com els rics passen vora un barri de pobres.

Són imatges de les que no podem ni volem desfer-nos, que ens trasbalsen i emocionen.

A principis de l´any passat, ed. Nórdica va publicar “Correo literario”. Wislawa Szymborska va formar part del consell de redacció d'una revista literària durant quasi trenta anys, al llarg d'aquest període va atendre als autors que enviaven a la revista els seus originals. Amb les seves genials respostes tenim el privilegi d´assistir a una lliçó magistral, amb ironia i humor, ens parla de literatura, consells per a aspirants a escriptors que viuen en un moment i una societat molt concrets, observacions que no han perdut vigència per a escriptors i lectors, de qualsevol lloc i moment.

Una persona tan vital, amb una mirada tan carregada de bondat i saviesa, entenem que va viure el tràngol del Nobel com una “tragèdia” tot i que segur que benvinguda, a 73 anys, però potser no esperada en algú que suposem «amb el do de la felicitat». Si, com potser farem a partir d´ara, ens valem de la seva “Aportació a l'estadística” per entendre'ns una mica millor.

No cal dir, una vegada més una recomanació sense reserves.