llibre

VIDA DE BUDA

Juan Arnau

235 pàg.

Juan Arnau, 1968, escriptor, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita. La VIDA DE BUDA que tenim a les mans està basada en obres de tradició sánscrita procedent de l'Índia, Mahavastu, Buddhacarita i Lalitavistara, aquests documents han fet possible a l'autor oferir-nos  l'obra que tenim a les mans, la característica de la qual és el rigor i la senzillesa a l'hora. També una bellesa que ens duu al plaer de endirsar-nos en allò que per alguns lectors és del tot aliè i per als que ja havien entrat en el coneixement d'aquestes matèries, potser l'oportunitat d'aprofundir escoltant la veu de l'erudit per sobre de tot humil i respectuós.

En un primer moment ens sembla que estem entrant en un nivell de coneixement profund de manera "fàcil" això és un miratge, hem d'adaptar el nostre ritme, a la transcendència del que ens diuen, les paraules penetren en nosaltres com un bàlsam que agraïm, hi tornarem, cada capítol ens porta a una ensenyança que hem de pair, hem de "fer nostra", potser compartir-la i fer que d'alguna manera, canviï la nostra vida en allò que calgui, que ens harmonitzi i ens acosti a una forma de plenitud possible.

Una lectura que ens duu al compromís seriós a l'oportunitat, si és el moment, "propostes" de reflexió que no ens poden deixar indiferents, triem a l'atzar un dels molts punts subratllats en una primera lectura:

..."Tan perillosos són el foc, el llamp o les tempestes com els tres verins: la cobdícia, l'odi i la confusió..."

...L'aigua fa espassar la set; el menjar, la fam; el carro, la fatiga; el llit, el son. De la mateixa manera, la percepció cabdal haurà de servir per alleujar el sofriment dels éssers." pàg. 79

A la pàg, 197, ens diuen respecte a la llegenda:

"...reinventa el que es ordinari, i l'experiència del món adquireix una nova llum."

Un text per gaudir i compartir, per fer-lo nostre lentament. Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo.

Video 53

 

Rellegir 53

 

llibre

 

 

 

MI PADRE Y SU MUSEO

Marina Tsvietáieva

Traducció Selma Ancira

80 pàg.

Marina Tsvietáieva, des de l'exili a Paris a l'any 1936, ens permet compartir els records de la seva infància. Des del primer moment que va començar a sentir per tot la paraula "museu", no en sabia el significat, era un mot que relacionava amb el seu pare i que es feia cada vegada més present. Coneixem a la resta de la família, la mare, que assisteix a la cerimònia de "la primera pedra", però que no hi serà el 1912 quan es celebra la inauguració. Marina creix amb el rerefons permanent de la important obra en la qual el seu pare té un gran protagonisme.

El pare de Marina és un home d'una ètica a tota prova, davant la insinuació de la filla que ha de renovar el seu vestuari:

..."Verás cuando tengas mi edad te darás cuenta de que nosotros tampoco embellecemos tras cinco años de uso..." pàg. 65

Tampoc accedeix a viure amb la comoditat que se li ofereix com a director del nou museu, no entén el per què del que s’entén com "luxes", li sembla bé seguir utilitzant els banys públics i considera que l'habitacle que li ofereixen s'ha de posar a disposició dels empleats.

Té molt presents els seus orígens, quan va conviure amb tota mena de carències, només li interessa el coneixement, el seu compromís amb el poble, viu amb naturalitat la relació amb els superiors de rang. Estima els seus, té un pensament per a la dona que no assisteix a la inauguració. Moments que per Marina Tsvetàieva són un cúmul de vells decrèpits i condecoracions.

Tenim la sensació d'una infància plena i feliç.

Agraïm a Selma Ancira el pròleg i les notes amb que ens ajuda a aprofundir, ens sentim privilegiats per tenir a les mans una traducció on els encerts ens fan aturar.

Una recomanació sense reserves, assistim a un fet històric molt important, des de la quotidianitat d'una família i sota la mirada d'una nena, primer, d'una jove a les darreres pàgines. Quan el 1936 dona forma de llibre als seus records, la vida l’ha dut a passar proves molt difícils, el que ens porta a una admiració i respecte incondicionals.