336

 

llibre

 

 

 

BRISTOL

Jean Echenoz

Traducció Anna Casassas

185 pàgs.

Coneixem Bristol, un director de cinema, en cap moment presenta el perfil típic de la professió, viu sol, al districte sisè de París, al carrer Des Eaux, un carrer que han donat a conèixer als lectors Zola i Bolaño; assistim als seus rituals matinals, surt cap a la plaça del Trocadero, allà on hi ha la seva oficina. Ens presenten la veïna Michéle Severinsen, actriu en una etapa poc productiva de la seva carrera, l'anirem coneixem millor, en l'actualitat gestiona la fundació que va crear, Substància i Pensament, orientada a la meditació dietètica; sempre servicial i activa en el seu paper de veïna compromesa amb la comunitat de propietaris.

L'enigma que ens acompanya: al moment que Bristol surt al carrer, un home es precipita per una finestra del cinquè pis, va despullat i ningú sap qui és, Bristol no reacciona en absolut, indiferent, va cap als seus afers. Michéle Severinsen, es comporta amb implicació total, rep al policia encarregat del cas:

"Es venta una ullada al mirall de l'entrada, desplaça una grenya, es posa bé l'escot de la brusa i mobilitza les forces vives del seu somriure." pàg. 109

Robert Bristol viu un moment difícil de la seva carrera, la darrera pel·lícula no ha cobert les expectatives de ningú, i ara s'ha d'enfrontar a una nova producció, explicar una història, que ha aparegut com a llibre, Cors al purgatori, el director ha d'acabar d'adaptar el guió, l'autora, Marjorie des Marais és una escriptora prolífica i d'èxit comercial, aquesta dona posarà condicions que ajudaran les finances, Bristol ha decidit que una part del film s'ha de rodar a Sud-àfrica, això ens porta a la vida dels equips de producció desplaçats, la relació amb els habitants, la utilització d'animals, se senten allà com a éssers superiors, i la realitat que els fa petits i porucs; l'actriu principal una jove protegida de l'escriptora.

Tots els personatges que van apareixent, són d'una riquesa excepcional, com ja esperàvem de l'autor, ens sorprenen amb peculiaritats gens comunes: el policia encarregat d'esbrinar la identitat del suïcida; l'actriu veïna de Bristol; la secretaria i el xofer de l'escriptora, la secretaria Geneviève, una dona capaç d'adaptar-se a tots els papers que la vida posa al seu davant; pel que fa al xofer també és un tipus peculiar; en Parker, un militar que coneixem a Sud-àfrica i viatjarà a París per aclarir comptes, s'instal·la al pis d'en Bristol i en poc temps es converteix en amic íntim de la veïna actriu i del policia que esbrina el cas del mort al carrer Des Eaux.

La nova pel·lícula no esborra el fracàs anterior, més aviat confirma el mal moment del director. Bristol acaba perseguit, la seva reacció el matí del suïcidi i les suposicions de l'actriu i el policia, l'obliguen a amagar-se, a la fi les evidències l'alliberen de les sospites.

Una lectura que hem fet al ritme que l'autor ha decidit, uns personatges amb unes trajectòries que ens han sorprès i engrescat, així ho esperàvem, coneixem i admirem Echenoz, una atmosfera que ens atrapa, a París, a Sud-àfrica o a la costa quan Bristol s'amaga a un lloc on passen l'hivern varades les embarcacions esperant l'estiu.

Una recomanació del tot segura, el nostre reconeixement i gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

335

 

llibre

 

 

 

MR. POTTER

Jamaika Kincaid

Traducció Carme Geronès

156 pàgs.

El ritme de la narració ens porta a concebre la lectura com un poema, una narració oral amb una cadència constant, repeticions que donen una gran força, realitat de personatges allunyats de tota possibilitat de canvi, tot és transmès de les generacions anteriors de manera inamovible.

Tenim el personatge del metge Weizenger, un home arribat d'Europa, un txec que ha patit l'horror de la guerra; en Shoul, envoltat de les seves riqueses i el greix que el recobreix, propietari de taxis, el patró arribat de Siria.

En el document que certifica l'existència de les persones, allà on havia d'anar el nom del pare de la narradora, figura una ratlla en diagonal; els homes viuen el plaer d'engendrar criatures, ens presenten Nathaniel Potter, el pare de Mr. Potter:

"... no sabia llegir i no va fer cap fill que en sabés. Va fer onze fills i no en va fer ni un que aprengués a llegir..." pàg. 39

Respecte a Mr. Potter, es pot reconèixer una gran quantitat de noies que són germanes, filles del mateix pare, han heretat d'ell la forma del nas, ell les ignora, les mares són un exemple de submissió, viuen en habitacles, tots iguals. Mr. Potter és xofer i analfabet, no va conèixer al seu pare, quan tenia poques setmanes, la mare va començar a surar-lo amb farinetes, quan tenia cinc anys, ella va entrar caminant per la vora fins que el mar la va engolir.

Ens diuen de Mr. Potter, "era dels que viuen normalment envilits":

"... ell que no posseirà mai el coneixement que el món li ha enviat aquest ruixat d'injustícia i més injustícia, de crueltat i més crueltat, no posseirà mai el coneixement que tot i ser al fons un ésser sagrat, la seva existència és un triomf del mal" pàg. 69

La mare de la narradora, va conviure amb Mr. Potter fins al setè mes de l'embaràs, va fugir amb els diners que ell estalviava per tenir el seu propi cotxe; la nena va néixer a una sala mig en penombra de l'hospital, els sentiments de la mare eren d'amor, però també hi havia el ressentiment cap a Mr. Potter i "el ressentiment de la meva mare que espurnejava en silenci cap a mi". La nena que acaba de néixer es dirà Eliane, el nom triat per la seva mare. Annie Victoria Richardson, Eliane com la filla d'en Shoul, per qui la mare havia treballat, un nom que no té cap sentit per a ningú i del qual Jamaica Kincaid es desfarà com d'una nosa que té massa protagonisme a la seva vida.

Mr. Potter va tornar a estalviar, el seu somni era tenir cotxe propi, portar una camisa blanca impecable, uns pantalons ben planxats i unes sabates enllustrades, com les que durant tants anys va haver d'enllustrar al propietari dels cotxes que conduïa, aconsegueix els seus propòsits, també coneixerà un fill, aquest cop és ell l'enganyat, aquest fill que sí que reconeixerà, és d'un altre, viurà amb tots els drets, aquest jove deixarà aquest món lluny del lloc que el va veure nèixer i poc temps després del que li va fer de pare.

Eliane Potter Richardson, tornarà per a visitar la tomba del pare, li relataran la tempesta d'aigua que van viure el dia de l'enterrament, Mr. Potter, un home que mor amb la tranquil·litat que ha deixat un patrimoni i un hereu.

Novel·la autobiogràfica, Jamaica Kincaid, va néixer a Antigua, el 1949, el seu nom Eliane Potter Richardson, ella va aprendre a llegir i escriure, a setze anys la van enviar a fer d'au-pair a Nova York, rés va poder aturar la força de la seva creativitat.

Aquesta narració caracteritzada pel ritme i les repeticions, ens han donat a conèixer un lloc i una realitat, un país sotmès, on les persones repeteixen fins al'infinit els mateixos papers de les generacions que els han precedit.

Una vegada més el nostre reconeixement a l'autora, des del primer llibre va merèixer l'admiració més rotunda, també expressar la gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

334

 

llibre

 

 

QUATRE VERITATS I UNA MENTIDA

Kim Ae-ran

Traducció Paula Martínez Gual i Anna Sánchez Sivill

196 pàgs.

La primera novel·la de Kim Ae-ran, fins al moment autora de narracions curtes, que van tenir reconeixement per part dels lectors des del primer moment, el llibre que tenim a les mans té una característica pròpia del conte, ni un mot de més, la paraula justa, la frase depurada.

Coneixem tres adolescents, assistim al seu pas a la vida adulta, d'una manera extrema, sense contemplacions. En Jiu, la Sori i en Chaeun, es valen de la mentida i el secret, la comunicació a través de les noves tecnologies té més pes que les trobades; les experiències que la vida posa al seu pas, són definitives, aviat els joves que ens van presentar a les primeres planes esdevenen adults, persones assenyades a les quals els silencis han ajudat a créixer, els silencies, la creació literària, en el cas d'en Jiu, els secrets de les famílies... secrets que són universals, silencis necessaris encara que siguin un remei difícil d'adoptar.

La vida a Corea del Sud, en Jiu vol guanyar diners, sense que ningú ho sàpiga treballa construint bastides, una feina perillosa i que fa la il·lusió de ben pagada, viu amb els companys en espais compartits i fan els àpats junts, allà s'apleguen homes que tenen necessitat de diners, han d'estalviar, perquè les filles puguin accedir a estudis superiors, per pagar les despeses mèdiques dels pares, per començar la vida com un jove independent, sense fer ús dels diners de l'assegurança que potser rebrà per la mort de la mare, com és el cas d'en Jiu. Assistim al retrobament d'en Jiu amb el company de la mare, dos adults que han perdut la persona que més estimaven.

En Chaeun, es reconeixerà en els escrits que publica en Jiu a les xarxes, la seva mare és a la presó, viu a casa de la tia, ha perdut el seu gos, el Boleta, una lesió l'apartat del futbol, això representa més una frustració pel seu pare que per a ell.

La Sori, una noia que ha descobert la seva capacitat per preveure el final de les persones, això l'aparta del món, no sap com s'ho ha de fer amb aquest do amb el qual ha de conviure; a l'institut passa per una persona estranya, introvertida i maniàtica, també ha perdut la mare, viu sola amb el pare.

Una autora amb una capacitat extraordinària per crear personatges universals i que ha arribat a la nostra vida de lectors per formar part dels predilectes.

La nostra gratitud als editors que han fet possible la lectura, els que hem conegut l'autora per aquesta novel·la, sentim la necessitat de fer nostres les narracions, que els mateixos editors ens han posat a l'abast, per reafirmar-nos en l'admiració a què ens ha portat. També, el reconeixement més sincer a les traductores.

Una recomanació del tot segura.

333

 

llibre

 

 

 

 

LA VIDA DEL LLIBRETER A.J. FIKRY

Gabrielle Zevin

Traducció Octavi Gil Pujol

271 pàgs.

Els llibres prenen protagonisme, moments de soledat, quan ens hi aferrem com a taulons per sobreviure, quan intensifiquem la nostra relació amb autors o personatges per poder continuar alenant, en una situació límit, també els convoquem per compartir moments de plenitud. Som davant una novel·la amb personatges ben dibuixats, amb històries del tot coherents, vida quotidiana, sense grans esdeveniments... coneixem un llibreter i una comercial que visita les llibreries per oferir novetats editorials, cap dels dos fa la seva feina de manera superficial, no l'entenen com una fatalitat que els ha tocat viure, saben aprofitar l'oportunitat que la vida els ha donat, s'estimen els llibres i la seva actitud fa que visquin en un permanent estat d'enlluernament.

El llibreter s'explica la vida a partir del que ha llegit, el seu entusiasme genera lectors. Coneixem dos tipus d'autors, el que viu de la seva imatge, va escriure un llibre que va tenir un èxit relatiu, mai cap altre encert, però "és escriptor" i aquella altra autora que va escriure una novel·la, la va publicar amb nom d'home i va cercar un personatge peculiar, un mal actor, perquè fes el paper d'autor.

Hi ha una nena abandonada, que arriba a la llibreria, el llibreter se'n farà càrrec, quan ha de justificar davant l'administració la seva capacitat per tenir cura d'una criatura, el llibreter, que va deixar un doctorat en literatura americana per dedicar-se, amb la seva companya, a vendre llibres, havia aprofundit en l'obra de Poe, per tant, respondrà:

"La meva especialitat era E. A. Poe. "La caiguda de la casa Usher" és una introducció acceptable de tot el que no s'ha de fer amb els nens." pàg. 77

Aquesta lectura es converteix en una conversa farcida de cites i recomanacions; a través del personatge d'un policia coneixem un jove, del qual han d'esbrinar el motiu l'absentisme a l'institut, l'enxampen a la biblioteca llegeix La broma infinita, a casa no pot llegir, ha de tenir cura de cinc germans, a l'institut els companys se'n fotrien, el llibre demana molta concentració:

"A l'insti no tinc res a fer, jo. Però en aquest llibre ho tinc tot". pàg. 237

El llibreter deixarà anar una sentència a la seva filla:

"Maya, és veritat que les novel·les tenen el seu encant, però la forma creativa més elegant de l'univers de la prosa és el conte. Domina el conte i dominaràs el món." pàg. 256

Tanquem el llibre amb un estat d'ànim exultant, el mateix que experimentem després d'una conversa on els llibres han pres protagonisme.

332

 

llibre

 

 

 

 

LES LENTS BLAVES

Daphne du Maurier

Traducció Jordi Martin Lloret

86 pàgs.

Dapne du Maurier, (1907-1989), Les lents blaves, (1959)

Marda West, ha viscut l'experiència d'una operació als ulls, l'han intervingut davant el risc que perdés completament la visió; el tractament postoperatori, implica que ha de dur els ulls tapats, perfectament atesa a una clínica, rep les agradables visites i regals del marit; les infermeres Brand i Ansel, són les dues dones que tenen cura de la malalta, amb la infermera de nit, la senyoreta Ansel, s'ha creat un lligam especial, tant és així, que la malalta proposarà al marit, que aquesta dona l'acompanyi a casa durant els primers dies. Els metges estan segurs que l'operació ha estat un èxit.

Quan li alliberen els ulls de les benes i li apliquen unes lents blaves que seran el primer pas, abans de posar les lents definitives, viu un moment de terror, tothom que l'envolta té l'aparença d'un animal, executen com persones, però ella veu animals, la infermera de dia és una vaca, la de nit, una serp, els metges són gossos i el seu marit un voltor, al seu voltant cap humà té l'aparença que li correspon, i sempre representen l'animal que els escau; el terror s'apodera de la convalescent, pren consciència de la soledat que viu, el seu germà viu a Australia i no té amics, prou íntims, per fer partícips de les seves angoixes; l'amable marit que enviava flors i té l'aparença d'un voltor, quan la visita mentre ella viu la por pel que l'envolta, vol donar prioritat a què firmi uns documents, per autoritzar-lo a prendre decisions legals en nom seu. Ella, pateix l'horror de veure's envoltada d'éssers terrorífics.

El tractament fa un altre pas, li posaran les lents definitives i els metges hauran d'admetre que han comès un error, que ha donat lloc a visions que han posat en perill l'equilibri de la senyora West, recobra la vista i la tranquil·litat, a partir d'aquell moment, tindrà present l'animal que representava cada persona i això la dura a tenir un coneixement més profund de l'altre.

Un relat de terror on també es tenen en compte els requisits de la literatura més realista, en molt poques planes hem viscut l'experiència d'una dona sotmesa a una realitat que la pot fer trastornar, el fet queda explicat i la senyora West alliberada de les visions terrorífiques.

Una narració que ens porta a reafirmar-nos en l'admiració a l'autora.

331

 

LLIBRE

 

 

EL SOL DELS MORIBUNDS

Jean-Claude Izzo

Traducció Albert Pejó

263 pàgs.

Jean-Claude Izzo, (1945-2000), El sol dels moribunds (1999)

El Titi, el Rico i el Dedé, tres sensesostre, tres homes que es van fonent pels carrers de París, als dos primers els uneix l'amistat en el sentit més pur del terme, es coneixen fa dos anys, en Titi parla al seu amic de les obres d'en Conrad, Somerset Mougham o Graham Green, amb la naturalitat que s'explica una història viscuda, en Titi serà el primer que deixa aquest món, trobarà el seu final, mort de fred, a un banc al metro de París. En Rico, no ha superat la fi del seu matrimoni, la dona l'ha deixat, s'ha emportat el fill, el temps el fa adonar, del que havia estat el seu matrimoni:

"... simplement, havien disfrutat l'un de l'altre, no l'un amb l'altre. Dos cossos estranys que s'alimentaven d'un plaer efímer." pàg. 131

Dedé, és un rodamon menys romàntic, un personatge fred i calculador, amb pocs miraments, al carrer també es donen tots els perfils humans.

La Mirjana, la prostituta que llegeix Jhon Perse, havia fet estudis de literatura francesa i el poeta ha esdevingut un company fidel; aquesta noia ha de pagar un deute a les màfies a les quals va haver de recórrer per fugir de Sarajevo.

El Rico recorda unes paraules del Titi:

"... quan un home arriba al límit demana caritat. En canvi, una dona, es ven.

... Pensa en això. La humiliació que pots sentir tu no és res en comparació amb la que deuen sentir elles." pàg. 185

El Rico, tria tornar a Marsella, la ciutat on va viure una bonica història de joventut, el sol, fugir del fred... es trobarà amb l'Abdul, arribat de l'Alger, va presenciar l'assassinat dels pares i el germà, l'Abdul, un nen, havia pensat que la vida li havia donat l'oportunitat d'un altre pare, però al Rico el va acabar de matar la visita de Dedé i la notícia de la tràgica mort de qui havia sigut la seva dona i les horribles circumstàncies en les quals es va produir.

Han passat vint-i-set anys d'ençà que es va publicar aquesta novel·la, pòstuma, Jean-Claude Izzo, l'autor al qual vàrem prometre fidelitat després de llegir la seva trilogia Keops total, Xurmo i Soleà. La realitat de pobresa i exclusió s'ha multiplicat, la injustícia es reprodueix amb vitalitat.

Izzo, un gran autor, un home compromès, amb una capacitat del tot extraordinària per mirar als ulls dels desfavorits, una obra literàriament impecable i una reflexió de la qual no podem defugir.

330

 

llibre

 

 

 

LA CASA DE LA BRUGUERA

Elizabeth Gaskell

Traducció Marta Pera Cucurell

218 pàgs.

Elisabeth Gaskell, (1810-1865), La casa de la bruguera, (1850)

Una vegada més, de la mà de la Gaskell, entren en la vida quotidiana, coneixem personatges als quals les circumstàncies han aportat dignitat i saviesa i d'altres als quals els privilegis han minvat de manera irreversible, és el cas dels germans Browne, Maggie una noia assenyada, treballadora i amb un sentit comú exemplar, ell, Edward, una víctima dels privilegis que la mare considera que mereix en detriment del tracte que fa a la filla, la senyora Browne, és una dona amargada que governa casa seva amb despotisme i arbitrarietat, res la porta a reaccionar, recolza al fill, fins i tot davant actes delictius; tenim la minyona Nancy, una dona de bondat infinita i amb una tendència natural a l'harmonia; ens presenten dues dones més, Ermínia, intel·ligent i assenyada, una noia que, tot i ser molt rica i tenir privilegis de formació, sap estar al costat dels que l'envolten i fer bon ús dels seus mitjans i la senyora Buxton, una dona malalta, que és una referència pel que fa a principis ètics.

Admirem la relació sincera i profunda que té Maggie Browne amb la seva forma d'espiritualitat, l'alt nivell de compromís, també, el coneixement de la natura.

El terratinent Buxton, un home d'una gran bonhomia, només reacciona de manera convencional quan vol el millor partit per al seu fill únic i desaprova el casament amb Maggie, el temps i les circumstàncies el porten a reaccionar i a donar el seu vistiplau als plans de la jove parella. El seu fill, un jove valent i decidit que gosa fer la seva, prescindint de la voluntat del pare i del que li correspon fer pel seu estatus.

Maggie, sacrifica el seu futur per protegir el germà; partirà a Amèrica, és el que la mare ha decidit per protegir el fill; un greu accident impedeix el viatge, en aquest accident de manera miraculosa salven la vida Maggie i el jove Buxton, som davant d'un final de plenitud total, els "bons" troben la felicitat i la senyora Browne, absent del món, plorarà ell fill idolatrat.

Gaskell, ens mostra realitats que tenen a veure amb les relacions de poder als microcosmos familiars, "dictadors domèstics" que fan ús del seu poder, ens parla de diferències dins les famílies que modelen els destins, bondats i intel·ligències que superen totes les proves, persones reduïdes a uns nivells de mesquinesa que els converteix en éssers perillosos i alhora desvalguts; aprofita per donar-nos a conèixer la natura, el moment històric, les grans expedicions a Amèrica a la cerca d'oportunitats, la vida als vaixells el risc de naufragar.

Els lectors de la Gaskell, ens reafirmem, una vegada més, en la nostra admiració, una recomanació del tot segura.

329

 

llibre

 

 

EL QUADRE DE DORIAN GRAY

Oscar Wilde

Traducció Yannick Garcia

Pròleg Albert Serra

203 pàgs.

Tenim a les mans una edició fonamental de l'obra de Wilde, després de cent vint-i-un anys, ens ofereixen la traducció de l'original tal com va ser concebut per l'autor, aquesta obra va néixer en un moment en qual la repressió a Anglaterra contra els homosexuals era més impecable que mai, es dictaven lleis per perseguir les persones que no encaixaven amb els cànons que la societat establia, l'autor va patir la pèrdua de llibertat, aquesta novel·la va ser una de les proves de càrrec per condemnar-lo a dos anys de presó.

Hem conegut versions, fins i tot es pot dir que és una obra de la qual tothom gosa parlar, les versions "mutilades" s'han fet populars. El text al qual podem accedir, conté el pròleg d'Albert Serra, el prefaci de l'autor de 1891 i un epíleg, imprescindible, del traductor, amb tots aquests avantatges, ens enfrontem, en les millors condicions, a la lectura d'un clàssic que passarà a formar part de la nostra experiència de lectors.

Tres personatges, Dorian, el pintor Basil Hallward i Lord Henry; el jove de bellesa enlluernadora que pretén fer etern allò que està condemnat a desaparèixer, l'esplendor de la joventut; el pintor que serà l'únic que manifesta els seus sentiments, la seva passió, el cínic i brillant Lord Henry que durant tota la lectura ens enlluerna amb les seves aportacions.

Ens parla de la societat que els acull, una societat que no ha canviat en el fonalmental:

"Han oblidat el més elevat dels nostres deures, que és el que tenim envers nosaltres mateixos...

...La nostra estirp ha perdut el valor...

...La por a la societat que és la base de la moral, i la por a Déu, que és la base de la religió, són les dues coses que ens governen. I malgrat tot... " pàg. 40

La nostra gratitud al traductor, que ens dirà a l'epíleg:

"... I en aquest cas el traductor no és neutral, sinó més aviat còmplice: tria les paraules, la intensitat del discurs, les ambigüitats. No és innocent, doncs, tampoc: restitueix, però també interpreta." pàg. 203

Una nova edició les característiques de la qual li donen legitimitat, una recomanació segura.

328

 

llibre

 

 

 

UN HOME ENCANTADOR

Alice McDermott

Traducció Marta Hernández i Zahara Méndez

335 pàgs.

A finals dels anys vuitanta a Nova York, amics i parents d'en Billy es reuneixen després del seu enterrament, ens presenten en Dennis, l'amic d'en Billy, a partir d'aquesta relació d'amistat coneixem una forma genuïna d'amor incondicional, estimació i compromís. La filla d'en Dennis serà la narradora.

Ens remeten a la joventut dels dos protagonistes en Dennis i en Billy, la seva joventut el final dels anys quaranta, la comunitat que els acull, famílies d'origen irlandès que van arribar a Nova York per trobar oportunitats, són creients i practicants de la seva forma de cristianisme; persones que lluiten per la supervivència que prosperen o s'enfonsen; en Billy, un jove amb un gran atractiu, un home que ha de conviure amb un mal que domina la seva vida, és alcohòlic, ho és malgrat que el seu amic Dennis, que mai l'ha deixat.

Coneixem l'Eva, una joveneta que fa de mainadera, a Nova York, amb la seva germana, treballa a la casa d'una família que tenen sis criatures; un diumenge a la platja les dues noies coneixeran als amics, Billy i Dennis; Billy queda fascinat per l'encant de la noia, tot va molt depresa, fan plans de matrimoni, ella ha de tornar a Irlanda, ell viu el compromís, el seu propòsit és que torni, li ha regalat un anell, enviarà regals per a ella i els seus, treballarà en dos llocs per aconseguir els diners del passatge de tornada a Nova York.

Mentre desfilen tota mena de personatges que son clau en la societat que els acull, l'oncle Daniel, tramviaire i pare de Dennis, aquest discret treballador és un puntal de la comunitat d'emigrants, sap ajudar als nouvinguts amb tota eficiència, en Dennis, té el record de la seva infància on, a un pis diminut que ocupava amb els seus pares sempre hi havia algú que necessitava un lloc per dormir; la mare d'en Dennis, un cop viuda es va casar amb en Holtzman, alemany propietari d'una sabateria, un home astut pels negocis, que va donar feina als dos amics, en Billy i en Dennis, que treballaven a una important companyia d'electricitat, feien una doble jornada a la sabateria.

Les formes de vida de la comunitat, la religió els mossens amics de les famílies i sempre la lluita perquè Billy superés la seva malaltia, el propòsit de l'amic, perquè deixes de veure. La dona d'en Billy, una dona abnegada, que després d'haver estat educada amb les monges, ha de "sortir al món" per tenir cura del seu pare un alcohòlic inofensiu, un home que com en Billy sempre va tenir prou forces per guanyar-se la vida, però no per aturar la set que l'havia de matar.

En Billy és víctima d'una picaresca, ens costa trobar una altra paraula per "jutjar" l'Eva, quan ell envia a Irlanda els diners per al bitllet a Nova York, ella, enlluernada per aquella quantitat de diners, els dedica a obrir una benzinera, es casarà i tindrà fills... a en Billy li diuen que la seva promesa ha mort, ell cau en l'absoluta desesperació, la vida continua, ha de treballar a la sabateria per tornar els diners que l'Holtzman li havia prestat per pagar el viatge de l'Eva; no deixa d'escriure als pares de la noia, en la seva creença que compartien la pèrdua... amb els anys viatjarà a Irlanda, amb capellans, aquell viatge té l'objectiu d'una cura, una més, de l'alcoholisme, quan arriba al llogaret on tantes cartes havia adreçat, es troba amb l'Eva, una dona que els anys han transformat, és la mestressa d'un negoci, té fills... li diu el que va passar i s'ofereix a tornar-li aquella quantitat que li va servir per iniciar una nova vida, en Billy refusa els diners, amb tota elegància, amb la dignitat que la malaltia li permet.

Coneixem com és la vida quotidiana, les casetes d'estiueig a Long Island, on el padrastre d'en Dennis, ha deixat una casa, que serà el darrer refugi d'en Dennis, s'instal·larà allà un cop jubilat, i compartirà uns darrers anys de pau amb qui va ser l'esposa del seu amic.

Coneixem una realitat de moviments migratoris, se sobreviu o es fracassa, la germana de l'Eva, amb qui feia de mainadera, gràcies a l'ajut dels senyors per als quals treballava va arribar a anar a la universitat i ara és una dona independent que viu, sense contacte amb la família, a Nova York, el triomf mai no ho és del tot...

Alice McDermott, una escriptora que sap arribar a l'essència de les persones, ens porta a compartir la vida dels lluitadors incansables, coneixem la feblesa heretada, de la bondat infinita, de la força de l'amor incondicional, el compromís de l'amistat.

Una recomanació del tot segura, una autora que reflexiona sobre la realitat dels que han de començar a viure sense arrels, unes arrels que s'han de crear en les generacions futures, la supervivència com un objectiu, fets amb els quals convivim, una reflexió del tot oportuna.

327

 

LLIBRE

 

PRIMAVERA I SIBÈRIA

Artem Mozgovoy

Traducció Jordi Martín LLoret

315 pàgs.

Artem Mozgovoy, va néixer l'any 1985 a Sibèria, pare i mare, enginyers, vivien en un apartament molt petit, ell no s'explica perquè al país amb una densitat de població espectacularment baixa, el govern té l'objectiu d'aprofitar l'espai i fer que les persones visquin amuntegades; és un jove d'una sensibilitat especial que trobarà complicitat en la relació amb la mare, una dona a la qual les circumstàncies d'una infància del tot difícil han convertit en una persona d'una bondat, intel·ligència i capacitat de reacció impecable, per contra, el pare és un home atrapat per la tradició al qual la inèrcia fa covard. Coneixem l'àvia paterna, viu a una casa i conrea un hort, en aquest espai queda patent la seva sensibilitat i capacitat per acollir i estimar, és el "paradís" que ha conegut el nostre narrador... El Déu de l'àvia no és Lenin, sobre de la nevera té la imatge de Crist.

Comencen els canvis al país, els pares deixen la feina, obren un comerç, confien que són davant d'un futur diferent; els avis no ho creuen... tot és un miratge, la vida és cada vegada més difícil... a la mare res la fa trontollar, va endavant, marxen amb el fill a una població més gran, el noi podrà anar a una escola de prestigi per preparar-se per la universitat; ens sorprèn el nivell de l'adolescent, en un examen oral, quan parlen entorn Gógol, sap entrar en detalls propis d'un especialista; aquest jove, ja ha fet de l'adquisició del coneixement una forma de vida, s'estima la literatura, conviu amb els clàssics d'ençà que és un infant; hi ha un moment, que el pare li proposa lectures que ell no pot pair, ja ha accedit als grans noms de la literatura russa, quan el pare li diu que ningú llegeix Guerra i Pau, ell li respon que si és així, ell serà el primer.

A l'adolescència viu una gran història d'amor, el seu company Andrei, un jove d'unes capacitats extraordinàries, fa unes anàlisis exemplars de la política que els toca viure i de la història que els ha precedit, els pares d'aquest noi són agents del KGB, ells mateixos el delaten, molt jove ja perd tots els horitzons, es mou per Moscou totalment derrotat, sense cap possibilitat sobreviure.

Coneixem un professor, de gran prestigi dins el liceu, que practica, sistemàticament, abús sexual amb els alumnes; professores apassionades que no han perdut la capacitat de transmetre el coneixement; persones que, contra tota lògica, tenen un espai íntim que el sistema encara no ha violat, és el cas del professor d'anglès, antic company de la mare.

El nostre narrador, tindrà l'oportunitat d'un període a l'estranger, hi ha la possibilitat que de quasi dos mil alumnes, cinc puguin sortir del país per fer una estada a Amèrica del Nord, ell té el nivell acadèmic i d'anglès, s'ha format tot sol des de la infància, només al final assistirà a unes classes; aconseguir el suport, imprescindible, d'un professor també implica haver de patir un abús de poder.

L'obra que tenim a les mans va més enllà de les classificacions, aprofundeix en la política, l'antropologia, la societat i les formes de vida, l'autor aconsegueix endinsar-se en el seu present, i ho fa amb objectivitat, aquest text va ser escrit el 2014, a vint-i-nou anys, ho va fer en anglès, no podia ser d'altra manera, una reflexió tan impecable no podia ser escrita en rus, ha estat traduït a diferents llengües, té les característiques d'un clàssic imprescindible, ens porta a entendre una realitat de la qual cada dia ens arriben versions que ens confonen, ens parla del dolor de les persones que són rebutjades per la seva sexualitat, ens parla de bondat sense mida, quan ens presenta l'àvia; de la resiliència quan coneixem la mare; de les persones incapacitades per reaccionar, del dolor davant de joves com Andrei, el primer amor, un noi d'intel·ligència exuberant, apassionat i valent, al qual el fanatisme dels mateixos pares porta a la destrucció.

L'àvia, una dona d'una admirable, diu quan s'acomiaden:

"-Resaré per tu, Alioixa-. Resaré per tu, i tu escriu...

-Per tu, bàbuixka... Escriuré... Per tú..." pag. 313

Artem Mozgovoy, un autor a qui manifestem la nostra més profunda gratitud, ha posat al nostre abast una obra de contingut imprescindible i d'una gran perfecció literària.

326

 

llibre

 

 

LA VIDA EN EL CAMPO

Giovanni Verga

Traducció Hugo Bachelli

149 pàgs.

Giovanni Verga, (1840-1922) La vida en el campo (1880)

Giovanni Verga, principal representant del verisme, que és com a Itàlia es coneix el que en altres llocs és el naturalisme.

Vuit narracions, un traç perfecte, en poques línies ens presenten un personatge i la seva circumstància, l'atmosfera ens atrapa, som davant de narracions a les quals ens veurem en la necessitat de tornar; la vida al camp, costums ancestrals, la pobresa, fets que no es poden evitar, la força del destí, "esa valiente resignación a una vida de sacrificio".

Jeli, el potrero. Un infant que ha crescut lluny dels pares, la família s'ha disseminat, cercant la manera de sobreviure; recordarà la mare, a la qual ha vist en molt poques ocasions, en el seu darrer moment; assistirà al pare malalt i quedarà sol al món. Res l'atura, és un nen i un jove assenyat i responsable, hi ha un fet que el farà caure en desgràcia, quan anava amb el bestiar a la fira, un poltre es va precipitar per un barranc, l'han de sacrificar; el majoral li aconsella que no gosi presentar-se davant l'amo:

"... porque lo que te deba te lo pagaría con monedas amargas." pàg. 49

La seva vida fa un gir, farà de cabrer, aprendrà aviat la nova feina. Jeli d'ença que era un infant s'estima una nena, Mara; des de molt petit va ser company de jocs del fill dels senyors, es parlaven de tu, aquest nen, que tenia tots els privilegis, era amic de Jeli, li havia escrit en un tros de paper el nom de la nena amb la qual es casaria, Mara. Res va ser fàcil, Mara va triar un altre pretendent, aquest la va deixar perquè era de domini pùblic que la noia era amant del fill de l'amo; Mara va decidir que millor que quedar soltera era casar-se amb Jeli, per a ell el matrimoni, va representar la plenitud, ella no va deixar la relació amb el senyor, el marit tirarà pel dret i matarà l'amant de la dona.

La força de la religió:

"Se acercaba las Pascua, y el mayoral enviaba a todos los hombres de la hacienda a confesarse con la esperanza de que, temerosos de Dios, ya no robaran más." pàg. 66.

Malospelos, un ésser sense drets, fins on pot arribar la deshumanització quan la misèria pren protagonisme, el món de la mina, amb molt poques planes ens presenten aquest univers amb tota la seva complexitat, vides sense horitzó, injustícia permanent.

Amors, passions desbordades La loba, aquesta dona a qui res aturava per satisfer el desig; Guerra de santos, assistim a escenes que mostren un fanatisme desfermat, cal una epidemia de còlera per que els supervivents mostrin una mica de seny, però hi tornaran, la força del costum, la necessitat ancestral de formar part d'un bàndol.

Giovanni Verga, un autor que va influir en autors de la generació següent d'Annunzio, Pirandello o Deledda. Pavesse o Pasolini, van tenir present la seva obra i Visconti va filmar el 1948 La terra trema a partir d'un text de Verga.

No podem deixar de manifestar el nostre reconeixement i gratitud davant la perfecció dels relats, quan llegim G. Verga tenim la seguretat que som davant d'un autor fonamental, els seus personatges ens acompanyen. Una recomanació del tot segura.

325