301

 

LLIBRE

 

 

 

 

AI! LA MISÈRIA US FARÀ FELIÇOS

Gabriel Calderón

Traducció Joan Sallent

181 pàgs.

Gabriel Calderón (Montevideo, 1982) Ai! La misèria us farà feliços, o el petit teatre del món, (2025)

A la contraportada els editors ens diuen:

"Què queda, dels humans, quan la seva existència és reemplaçada per la perfecció robòtica?

La primera escena una taula, una taula que resumeix la història del teatre universal, una taula que serveix per fer presents els grans dramaturgs, amb nostàlgia, com quelcom del passat; a l'epíleg, una taula que malgrat tot "es manté dreta, sostenint la comèdia i el drama dels temps, una taula on s'escriuen idees, s'inventen coses, s'ordeixen plans..." "Una autèntica tecnologia humil i revolucionària."

Tres actors veritables, dos homes i una dona, tractats amb una regulació química, que els somet a reaccions que no poden controlar, malgrat tot, encara tenen molt d'humans, l'experiència acumulada, els porta a un enfrontament amb la realitat, volen entendre...

Pere, actor que ha heretat dels seus ancestres la passió i l'ofici del teatre, dialoga amb Anna, el robot, parlen de copiar i imitar, Pere cita Txékhov, Anna el segueix, La gavina, Pere demana quant de temps ha durat la seva formació, "una setmana", tota la formació d'una actriu en una setmana, "Una carrera de velocitat, certament".

Els actors han perdut la possibilitat d'actuar a l'escenari, estan relegats, a uns antics lavabos, fan una feina gens agraïda, però encara se suposen necessaris, malgrat la regulació química, en un moment en el qual tots els altres han estat substituïts per robots, acomodadors, actors... i si cal omplir la platea, amb reproduccions de persona, quan no hi ha prou públic. Els papers es canvien, Anna, el robot, s'ofereix a ajudar a aquells personatges desorientats, ella pot ajustar les seves emocions, el que fa és eliminar-los, Rosa protesta, només queda ella, la darrera actriu, que també serà desconnectada...

Una reflexió necessària, amb humor, diàlegs brillants... les màquines han entrat a poc a poc, les persones són substituïdes, fins ara semblava que hi havia uns límits infranquejables, cada vegada ocupen més espai, en tots els àmbits, des de les aparences, les imatges perfectes, les veus que confonen... i tot l'espai es va ocupant a gran velocitat, els temps d'aprenentatge no tenen res a veure, ho entenem, ja fa molt de temps que fem ús d'informació que podem arribar a confondre amb coneixement... això ha estat el principi, per a les màquines, la base de dades és cada vegada més àmplia, extraordinàriament àmplia... hem anat assistint a la substitució de les persones; per les següents generacions l'aprenentatge i la formació anirà per camins que avui no podem imaginar-nos.

Hem aprofundit amb humor, en un tema que cada vegada té més espai a les nostres vides.Una recomanació del tot segura.

300

 

llibre

 

 

  

QUI SALVA UNA VIDA

Núria Cadenes

222 pàg.

Núria Cadenes, 1970, Qui salva una vida. VII Premi Proa de Novel·la 2025

"... acabada la guerra, la pau no és a l'abast de tothom...

...persisteix l'extermini cruel i bàrbar de vides humanes."

Cada capítol ens situa en un temps "abans", i en la dècada dels anys quaranta; el 1950, mossèn Joan, ha rebut la darrera visita i les coaccions, no sols verbals, també en forma de cops, que el deixen estès al terra de l'església. França ha reconegut la seva tasca, i els diaris s'han fet ressò.

Mossèn Joan, ha arriscat molt formant part d'un grup de persones que durant la II Guerra Mundial, van tenir el compromís humanitari de salvar vides, van donar una mà a tots els que fugien del feixisme, persones del poble que coneixien el terreny, la Cerdanya, i que van reaccionar davant la barbarie amb solidaritat.

Ens expliquen la història seguint, principalment, les trajectòries dels membres de la família d'un capellà, Joan; coneixerem la Lola, la germana que va fer un bon matrimoni, es va casar amb un notari de Palamós, en Sebastià un pobre home, la dona llueix com una gran senyora, ho té tot menys un marit a casa. Coneixem un militant de la FAI que viu al carrer Aurora, de Barcelona, al qual als anys quaranta no podran salvar la vida, ell va triar no fugir, creia que no el podien condemnar, la Teresa, la dona malalta, que llegeix els llibres que li fa arribar el capellà, aquest té un interès principal per Verdaguer, però també li ofereix la lectura d'Anatole France.

Ens presenten al governador Civil de Barcelona, l'any 1945, coneixem la seva trajectòria; al bisbe de la Seu que té com a exemple les estratègies del seu admirat Franco al front de guerra, seguint els mateixos principis, ell decideix el destí dels capellans per garantir "la pau" a la seva diòcesis.

La quotidianitat de la postguerra, en la intimitat de les cases riques, com la del notari de Palamós, un lloro, l'August, vigilant i delator de minyones. La força i el valor de la Dolors, la dona del comunista, que va acabar en un camp d'extermini.

Núria Cadenes s'inspira en la figura del seu besoncle Joan, un home que va morir quan ella tenia catorze anys; mossèn Joan, un capellà que sempre va incomodar els seus superiors, l'any 1958 els jerarques de l'església el van enviar a la República Dominicana, allà va dur a terme la missió de fer de la seva parròquia un refugi de perseguits del dictador Trujillo, quan va tornar era un home vell, al qual el bisbe va considerar que encara l'havia de mantenir lluny de la Cerdanya i va ser destinat a les Garrigues.

L'autora ens diu que quan la inèrcia del mal s'imposa, també sorgeix la força de la solidaritat.

La nostra gratitud per aquesta narració que ens ajuda a aprofundir en la història, la dècada dels anys quaranta a la Cerdanya, aquesta anàlisi de fets i perfils humans ens resulta imprescindible per fer front al nostre present. Una recomanació del tot segura.