EL ASEDIO DE TROYA
Durant la Segona Guerra Mundial, Grècia ocupada pels alemanys, una mestra, recorre al poder de les paraules per ajudar els seus alumnes a sobreviure al terror, acudeixen al refugi com si es tractés de l'aula i cada dia reprenen el relat allà on l'havien deixat. En aquesta versió de l’epopeia d’Homer s'analitza, sobretot, el comportament dels herois. Paral·lelament, assistim a la quotidianitat de la gent del poble, el nostre narrador és un nen que en el tràngol de la guerra esdevé home, està sol a casa, el seu pare va partir al front i no saben què ha pogut passar; de la seva mare ens diu:
"Mamá tenía una voz bonita y un gran talento para ser feliz". pàg. 54
Ell no entén el misteri de la convivència amb els ocupants, com poden fer partits de futbol?
“¿Es la necesidad de amar más fuerte que la de odiar?” pàg. 95
Cada dia tenen el privilegi del bàlsam de les paraules, la mestra sap el poder curatiu de les històries i no deixarà d'oficiar el ritual.
Dimitra és una nena que en aquell període també esdevé dona, una dona bona, sàvia i crítica, una dona amb una intel·ligència extraordinària, a la qual els records dels qui la van precedir i les vivències de casa seva la porten a una saviesa que quedarà amb ella, estima els seus, els veu amb distància, té el privilegi del company de jocs, del nen amb el qual ha viscut la infància i que sempre hi és, per compartir les reflexions en veu alta. Una nena que esdevé una dona amb una autoritat natural que ens meravella. Hi ha històries que quedaran per sempre, com la d'aquella jove que el pare va matar per salvar l'honor de la família i que amb naturalitat va passar a formar part de la memòria col·lectiva.
Una història que ens atrapa, les paraules de la mestra ens porten a una lectura diferent i molt ben rebuda de La Ilíada, i els relats dels infants ens confirmen la grandesa de l'ésser humà, Dimitra i el seu company de jocs i de vida queden amb nosaltres.
Una vegada més una recomanació sense reserves.
