Mendelssohn és a la teulada
Jirí Weil
Traducció del txec de Jaume Creus
La novel·la ens presenta una anècdota que pot semblar de comèdia: Cal treure del mig una estàtua del compositor Mendelssohn i, ni els que donen l'ordre ni els que l'han d'executar, són capaços de reconèixer el Mestre que s'ha de fer desaparèixer del conjunt que guarneix la teulada. A partir d'aquí entrem a la quotidianitat de la Praga ocupada pels nazis.
Coneixem personatges als que la vida empeny a col·laborar, com l'erudit Doctor Rabínovitx -servent i esclau-, que ha de posar els seus coneixements al servei d'aquells que pretenen eliminar el seu poble: Ha de contribuir a bastir un Museu que els ocupants volen que sigui el que quedi del poble que han exterminat, un clar exponent del grau màxim d'humiliació.
Coneixem també dues nenes, Adela i Greta, que moren torturades sense delatar la família que els ha protegit: La seva estratègia per resistir és cantar, entonen cançons que varen apredre a l'escola, res les fa callar i res les duu a pronunciar els noms dels seus protectors.
L'autor va viure l’experiència de ser acollit a pisos clandestins per persones que es jugaven la vida tot oferint casa seva; va viure en primera persona moltes de les infàmies que pateixen els seus personatges.
La guerra es perd, aquesta certesa fa més durs els botxins, fan la seva "feina" amb brutalitat afegida, si és que això és possible.
Aquesta és una novel.la històrica molt important. Un autor rescatat (com se’ns diu a les solapes d'aquesta edició) per Philip Roth, per tant, una recomanació que no podem obviar.
