LLIBRES

REVOLUCIÓ VERTICAL o per què els humans caminen drets

Ngugi wa Thiong'o

ed. bilingüe kikuiu - català

original en kikuiu - anglès

Traducció de l'anglès Josefina Caball

Il.lustracions Agustín Comoto

91 pàg.

Thiong'o, Kenya 1.938, ens ha donat a conèixer un món que ens és llunyà, ens ha dut a compartir una cultura amb la qual tenim grans diferències, però la seva literatura té tots els trets perquè sigui universal, les seves reflexions apel·len a allò d’essencial propi dels humans. Ens parla de les lluites pel poder, de l'autoritat moral de persones la característica de les quals és el sentit comú i la bondat, a SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA ens diu de la seva mare:

“La meva mare era dona de poques paraules. Però aquestes paraules estaven carregades de l'autoritat del silenci que les precedia.”

Ell va ser un noi amb possibilitats de formació, molt jove va aprofundir en l´obra de Shakespeare i en tota aquella literatura que els colonitzadors li van fer arribar, era una tria incompleta, però era l’única al seu abast i va saber aprofitar-ho, no van eliminar la seva capacitat de raonar, ell va tenir sempre en compte també tots els coneixements dels seus, la cultura en la seva llengua de tradició oral, els exemples dels que l'envoltaven. Va ser triat per la família perquè tingues els privilegis del coneixement, el clan ho va saber ben aviat i van actuar en conseqüència.

Ara rebem aquesta faula, aquestes paraules per ser dites en veu alta, per aturar-nos, per ser interromputs, per llegir grans i petits.

Les parts del cos volen un protagonisme individual, les cames es senten superiors als braços i a l'inrevés, els òrgans també es disputen el seu protagonisme, per un moment veuen:

…”el cos i el cap com uns partits en guerra, l´un per sobre de l'altre…”

Ens costa entendre que som un conjunt d´imprescindibles, Thiong'o ens ajuda, és la funció de les faules i un cop més restem del tot agraïts, emocionats d´haver rebut aquesta història a cau d'orella, paraules dites per a cadascun i que ens acompanyaran.

Una vegada més una recomanació sense reserves.

llibre

L'OMBRA DELS ANYS.

Memòria d'un tram de vida europea 1939-1990

Llibert Ferri

303 pàg.

La capacitat d'anàlisi, un tret que es van transmeten, una constant en l´avi, pare i fill Ferri, l´estiu de 1941 en Liberto tenia molt present al seu pare, l´avi Batiste:

… “el crim i la maldat tenen impuls per atacar i imposar-se durant un temps, però no són prou resistents per mantenir-se.”

En Llibert ens presenta als seus i l´entorn que els acull i paral.lelament assistim als fets històrics que abarquen aquest període, 1939-1990, l´entorn que acull les persones que en Llibert ens dona a conèixer és la Barceloneta “espai de migracions trobades i barreges”.

Durant tota la lectura anem anotant i aprofundint en fets cabdals del s. XX, lectures, pel.licules, música…

En Llibert creix amb els sentits ben alertes, des de la casa dels avis materns al carrer de St. Josep, na Matilde, en Juan i els veïns, persones que mai ha deixat de tenir presents, Antoni Vila el venedor de retalls, un home que havia perdut però a qui no varen aconseguir derrotar, d'ell en Llibert va rebre una consigna:

“llegeix, estudia i estima la llengua. I no oblidis que el nostre és un país ocupat”.

La Tresina, havia estat infermera, i es guanya la vida posant injeccions per les cases, ella i el seu marit, persones amb un passat que no es desvetlla, sempre compromesos amb els ideals. Al cinema han estrenat Matrimonio a la italiana i la Tresina explica al Llibert l´origen d´aquell guió, l'obra d'Eduardo de Filippo.

La familia, la realitat que els acull a Madrid, a on els han precedit parents que cercaven i assoleixen un benestar material. Els Ferri deixen el carrer de l´Alegria, el piset a on va néixer en Llibert i la seva germana i s´instal.len en un mitjà que mai faran seu.

Les aptituds d'en Liberto, la seva professionalitat, el rigor, les bones maneres que el feien un comercial segur, un home que en tornar a casa pujava les escales xiulant, feliç de retrobar els seus, amb la tranquil.litat que dona la feina ben feta. De sobte, es troba que aquestes qualitats no són prioritat, les estratègies comercials i socials son altres del tot alienes a allò que caracteritzava al venedor eficient que era en Liberto.

Hi ha un moment que en Llibert ens diu:

… “Ho retinc. S´em graven els mots i el to”

Una conversa de l'avi Juan amb una senyora arribada de Madrid amb els tiets, una pobra dona, algú sense capacitats per relacionarse.

La mort de l´avi Juan, l darrer enterrament amb seguici pels carrers que es farà a la Barceloneta.

Som davant una lectura a la que hi tornarem, hi tornarem per analitzar un moment històric ajudats pel rigor i el punt de vista afinadíssim dels Ferri.

Tornarem a veure la pel.lícula Té i simpatia, seguint la recomanació de l´artista J.Pons-Escamillo. Tornarem a les paraules d´en Kundera a La insostenible lleugeresa del ser. Tots els suggeriments han estat ben rebuts, els agraïm i els transmetrem.

El darrer estiu d´en Liberto el seu fill li diu:

“El teu món s´esmicola i jo m´encarrego d´explicar-ho”

En Llibert ens ho ha explicat a tots, li deben un reconeixement, ens ha explicat fets històrics cabdals a través de les persones, éssers del carrer St. Josep de la Barceloneta o des de la cuina de Svetlana i els seus fills a Moscou l´any 1989.

No podem deixar de tenir presents les paraules de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx:

“...Quan la vida, ras i curt, es transforma en literatura” (Temps de segona mà).

llibres

El secret d´en Joe Gould

Joseph Mitchell

Traducció Griselda Garcia

Pròleg Bernat Dedéu

188 pàg.

Donem protagonisme a Nova York, la ciutat capaç d´acollir i saber conviure amb personatges com Joe Gould, entrem guiats pel magnífic pròleg de Bernat Dedéu, aquest ens diu de l´autor:

“... No és estrany, per tant, que després d´escriure aquesta obra mestra, Mitchell acabés tan buit que abandonés l'escriptura.” pàg. 13

Als anys setanta i vuitanta la ciutat de Gould va desaparèixer i va donar lloc a una societat en la qual “els personatges singulars s´acaben estandaritzant”.

Joseph Mitchell, un periodista a qui no enlluernen els gratacels, algú que cerca les mirades i les paraules dels personatges més anònims, en aquest cas un tipus estrafolari, que li transmet “el compromís” per recolzar l´obra magna del saber universal.

“En Gould té la resistència dels posseïts”, una fragilitat física extrema, les circumstàncies materials en què sobreviu són mínimes, l'objectiu el manté en forma.

El seu projecte té els orígens en una frase del poeta Yeats que va trobar en un pròleg en un llibre de William Carleton, en la qual ens diu que la quotidianitat de les persones és qui fa la història de la nació. Aquestes paraules el duen al seu gran compromís literari.

Mitchell i en Gould, és troben amb una regularitat esgotadora, el periodista li dedica hores i hores, d´oïda respectuosa, amatent, inesgotable.

Gould sap pactar amb els propietaris dels locals del Village, a canvi d'un àpat o de les copes que calgui, ell es compromet a restar al local escrivint, la qual cosa dona a l´establiment un aire bohemi:

...“sóc el bohemi resident, el bohemi de la casa” pàg. 133

En Mitchell té elements per dubtar de l'existència de “La Història oral”, però no gosa desemmascarar en Gold, l'obra és la seva “armilla salvavides”.

La ciutat ha pres protagonisme, hem conegut personatges que harmonitzen la quotidianitat, com el propietari de Maison Gerard, aquest home que d'una manera pràctica i perfectament organitzada té cura dels seus hostes.

Joseph Mitchell, un home respectuós i lliure, un home que es comporta amb una naturalitat exemplar, que duu a terme la seva tasca lliure d´influències i estratègies. Una manera de dir que ens ha seduït i atrapat, una ciutat tristament irrecuperable.

llibre

Què vol dir quan un home cau del cel

Lesley Nneka Arimah

Traducció Dolors Udina

173 pàg.

Lesley Nneka Arimah, una autora que es dona a conèixer amb aquests dotze relats que tenim a les mans. No ha estat fàcil entrar-hi, té una manera de dir, un ritme al qual cal acomodar-se, ho fem i aviat establim la complicitat que es dona amb els autors a qui ens donem amb tota confiança.

Ens presenta dones i nenes en situacions límit, sempre en el marc d'una cultura que ens és llunyana, però els seus personatges són sempre arquetips universals. A les primeres planes, ens trobem aquestes paraules:

…”Ella era la gran de massa germans i sap que les necessitats d'un nen poden ofegar els somnis d'una nena” pàg. 9

“Personalitats acomodatícies” quan apareixen les possibilitats de conquerir l´home com qui lluita per un trofeu.

Nigerians al seu país i als EEUU, les grans diferències socials a l'Àfrica que els acull. Una vídua i les seves dues filles, acollides per la germana d´ella, la qual representa els parents rics, capaços d´executar uns nivells de crueltat impensables, terriblement snobs, viuen a cases decorades seguint les pautes de revistes d'interiorisme angleses on es reprodueixen els espais sense tenir en compte ni tan sols les condicions climàtiques… grotesc. A les nenes i a la seva mare, el marit i pare els ha estat “arrabasat” en un accident, viuen en estat de xoc, la petita ha deixat de parlar, escriu… es comunica amb una gallina, la gran haurà de sacrificar la seva identitat per sobreviure, la mare viu al límit de les seves forces.

Coneixem la peculiar Glory, una nena sense cap capacitat per trobar la tranquil·litat:

…”com si hagués nascut ofesa amb el món” pàg. 131

Hi tornarem, hi tornarem per anar fent nostres aquestes històries d´una autora que ens ha fascinat i trasbalsat alhora, que té una manera de dir que ens sedueix i sorprèn, cada una de les narracions ens duu a un món i a uns personatges femenins del tot universals que passaran a formar part de la nostra experiència de lectors, històries que no ens són alienes.