LA
VIDA NORMAL
Dulce
Maria Cardoso
Traducció Pere Comellas
265 pàg.
..."el mòbil que no
trigarà a formar part del nostre cos, un altre cap, un altre cofre
de secrets." pàg. 181
Tres dones a través d’elles
assistim a les transformacions socials, també las de la vida
familiar i afectiva.
l’Àvia, que va haver de
plorar la mort del fill en plena joventut. El Sr. Pereira, el seu
company, l’home que la va dur a veure el mar, el seu lloc al món,
caminava com aquells que no saben "trepitjar terra ferma",
en Pereira va deixar un patrimoni de records que na Eliete havia
reproduït a les seves filles, havia conegut un Estoril glamurós,
que acollia reis exiliats, espies, estrelles del cinema... l’Àvia
sempre li va dir Sr. Pereira. El pare del seu fill, que no era el
saltimbanqui a qui havien atribuit la paternitat, ocupava un recó
molt amagat d’aquell cap que va acabar perdent el control...
La mare, costurera, va ser
mare adolescent i vídua molt jove, feia relligar les fotonvel.les
com si fosin incunables, va tenir un romanç secret, amb el venedor
del Circulo de Lectores... va aconseguir tenir casa seva i que la
filla anés a l’Universitat, mai va perdre "les seqüeles de
la pobresa", tampoc va oblidar els maltractaments executats per
la sogra.
l’Eliete ens demostra que no
hi han "vides normals", quan tenim la possibilitat
d’escoltar a la persona que es creua al nostre camí o aquella que
l’autor, el nostre estimat Amic Absent ens presenta, deixa de ser
"normal" i passa a ser única i també a formar part de qui
fa la coneixença, es dir nosaltres que som els altres.
..."Totes les famílies,
les felices i les infelices, tenien secrets, totes les famílies
sabien que calia rebutjar la veritat tant com qualsevol altra minúcia
que empetites la vida." pàg. 212
La transformació de la
societat, el final de la dictadura, els canvis del paisatge, la
globalització, l’eterna passió pel futbol com quelcom espiritual,
la senilitat dels majors unida a la longevitat, la possibilitat
"d’alliberament" mitjançant linies de contacte virtual
"l’humanitat força menys complexa" pàg. 164
Hi ha moments d’anàlisi que
no podem deixar passar, per molt que ens incomoden, és difícil
desfer-se del pasat:
..."I si ja no hi havia
reis per mantenir, noblesa i clergat per enriquir, bufons per
alimentar amb les molles, hi continuava havent els seus hereus, els
incultes i cobdicionsos governants i l’inculte i submís poble".
pàg. 190
Una reflexió brillant sobre
els canvis del món, a la família i a les relacions personals, una
recomanació sense reserves.
