LES FURES
Llorenç Villalonga
203 pàg.
Llorenç Villalonga 1897-1980, LES FURES (1967). Dividit en dues parts separades per deu anys, assistim a la transformació d'una societat, ha arribat el progrés en forma de consum i possibilitats de gaudi. Les vides de les persones, que regulades per normes inamovibles duien una inèrcia que garantia "l'ordre", són alterades. Noves possibilitats fan trontollar els més fràgils, com en Joanet, que al moment de néixer, ja tenia un futur "decidit" de manera tristament inqüestionable.
Els aparells de ràdio, porten l'escàndol, donen consignes de manera sistemàtica, la moda ha dut a empastifar amb colors i llums aquells indrets bells en la seva senzillesa, malgrat tot:
"Malgrat tot, l'esperit d'un poble subsisteix per davall les modes estrangeritzades." pàg. 134
Coneixem dos personatges que quedaran a la nostra memòria, en Xim, el ferrer, i na Tonina, la dida, dos arquetips excepcionals que no encaixen, que sobresurten. El ferrer, té una salut i unes normes ètiques exemplars, és un home bo, un home amb principis que genera harmonia. La dida, es intel·ligent, té habilitats i un nivell de discreció que la fa passar desapercebuda, fins que li convé prendre les decisions que li canviaran la vida. Un moment ideal és quan s'ha de desfer d'un pretendent del tot inoportú, observem com fa ús de tots els seus recursos, és una dona lliure en un mitjà on no és permesa la llibertat individual, serà una dona lliure allà on la vida la porti.
Hi han les Fures, les bruixes, elements terribles, sempre presents, al final del llibre les fan desaparèixer... potser sí que les pors ja no estan representades per bruixes tan reals.
Som davant d'una obra del tot necessària, literàriament perfecta i que ens ha dut a un moment de gaudi inqüestionable.
