llibre

 

 

RAVEL

Jean Echenoz

Traducció Anna Casassas

129 pàgs.

Maurice Ravel, 1928, any de l'estrena del Bolero i del seu viatge als Estats Units, som davant una biografia ficcionada que ens porta a acompanyar el compositor els darrers deu anys de la seva vida. A la casa de Montfort-l'Amaury, a prop de París, entrem a la seva intimitat quan es prepara pel seu viatge Nord-Amèrica i Canadà; un home extramadament curós amb la seva aparença, el voluminós equipatge que l'acompanya ja és al moll de Le Havre; a la porta de casa l'espera el cotxe, amb Hélène, el durà fins al tren, que el portarà a Le Havre; abans d'emprendre la travessia de l'Atlàntic, faran una breu escala a Southampton, l'amic Jean-Aubry, es desplaça des de Londres per entregar al músic La fletxa d'or, de Conrad, escriptor que havia conegut tres anys abans, va ser un encontre dominat pels silencis, Ravel va expressar el gust per la literatura de Conrad i aquest intentava dissimular el seu desconeixement de l'obra del compositor.

El transatlàntic France, acull el músic entre els viatgers de primera classe, coneixem el luxe que els envolta, una ciutat flotant, centenars de tripulants i dos mil passatgers perfectament classificats segons la categoria que indica el seu bitllet; Maurice Ravel, és una persona discreta, s'adapta a la vida que s'imposa durant la travessia, allà s'escau que gaudeixi, com sempre, de la tria de cada peça de la seva indumentària, des de triar entre els vint-i-cinc pijames, fins a decidir-se per la camisa, la corbata i l'americana per a cada moment. Arribat al port de Nova York és acollit amb els honors que correspon a un músic del seu reconeixement; fa concerts en tots els estats, es desplaça en trens de luxe, coneix persones que li deixen la seva empremta com el músic Georg Greshwin i els seus sons de jazz. Torna a França cansat i amb un balanç molt positiu del viatge.

Ravel continua treballant, la seva salut sempre ha estat fràgil, l'ha dominat la tristesa, molt present al seu esperit, ha patit insomnis persistents, tots aquests símptomes s'agreugen i apareixen llacunes mentals cada vegada més alarmants, els seus amics li fan costat, Ida Rubinstein, la gran amiga per la qual va compondre el Bolero, cerca solucions de manera desesperada... res resulta efectiu, la decadència pren protagonisme i no la poden aturar, viatja al País Basc, el lloc on va néixer, i que va acollir-lo durant períodes de vacances a partir dels vint-i-cinc anys, de la mateixa manera que ha perdut, entre tantes d'altres, la capacitat per signar un autògraf, o d'emprar els coberts a la taula, a la platja on tant havia gaudit de nadar, es troba que no sap sincronitzar els moviments...

Un home que havia tingut un control tan perfecte, de tots els seus actes, queda en una actitud absent, l'operen, una opció desesperada, sobreviurà deu dies, al darrer moment demana una presència al seu costat, una senyora, no pot explicar-se, no és la Rubinstein, ni Hélène, ni Marguerite Long, la pianista, demana la senyora Révelot, la dona que el va assistir a la casa de Montfort-l'Amaury, algú amb qui es va entendre amb molt poques paraules.

Quedem fascinats, una vegada més, per l'escriptura de Jean Echenoz, un autor que ens porta a l'essència en molt poques planes, una experiència de lectura que ens acompanya i ens du al reconeixement i la gratitud.

310

 

llibre

 

 

DESPUÉS DE ETERNIDAD

Maxim Ósipov

Traducció Alejandro Ariel González

291 pàgs.

Maxim Ósipov, (Moscou, 1963) Después de eternidad, (2026)

"... hi ha una constant, les cites literàries, l'autor, conviu amb els clàssics amb tota naturalitat, l'ajuden a entendre el món, els té sempre presents..."

Sis narracions que recullen la vida quotidiana a diferents indrets de Rússia, els fets que ens exposen tenen lloc des de les darreres dècades del s. XX fins a la guerra d'Ucraïna.

Después de eternidad, un metge ens descriu un ancià que acut a la consulta, un personatge, amb una tendència al somriure, polit i correcte, a la pregunta del metge de com es troba, l'home respondrà:

"Como corresponde a alguién de mi edad i mi clase social." pàg. 10

Ens trobem un home al qual les circumstàncies no han malmès, ha estat director de teatre a una petita població de miners, un lloc inhòspit, on contra tot pronòstic tenien una companyia de teatre; aquest home, es descuida un quadern a la consulta, el metge es proposa tornar-li; no el pot localitzar per telèfon, s'adreça a casa seva, el seu habitacle és compartit, li obren la porta una parella, bruts i descuidats, gens motivats a ser amables, no saben res del veí, es desfan del metge amb negligència, el metge conclou respecte a aquestes persones:

"... era de las que considera casi una ofensa prestar la menor atención al prójimo. El sostén del régimen. Dicho sea de paso." pàg. 14

Tenim accés a les notes del quadern del vell director:

"Mamá me pedia que me aprendiera más poemas de memória: puedes llevarlos contigo a todas partes, no son una carga." pàg 22

Ens parla de censura, de corrupció dels que trien partir a l'estranger, l'administració fa desaparèixer Eternidad, és un moment en el qual amb tota naturalitat eliminen del mapa ciutats senceres, El nostre home no reacciona prou ràpidament, es queda sol, una actriu de la companyia li dirà:

"Debo divorciarme de un delincuente antes de que la opinión pública se meta conmigo por abandonar a un héroe." pàg. 70

Un jugador d'escacs, torna d'un campionat, són als Estats Units, a l'avió coincideix amb dos dels seus contrincants americans, s'adona que hi ha persones que viuen sense un llast que els paralitzi, ell pensa en els seus inicis, ens diran respecte a San Francisco:

"Aquí no hay història que oprima i tire hacia atràs: hay fortunas acumuladas el siglo pasado gracias al oro y hoy gracias a los ordenadores, más un par de terremotos, eso no se puede considerar história." pàg 115

A la tornada, via Roma, ha d'arribar quan abans, el seu pare és mort, tenim l'oportunitat de conèixer un peculiar taxista italià.

Assistim a un casament "El cine en casa".

Luxemburgo, mor una dona de cent tres anys, que havia estat una bellesa i la seva era una "biografia heroica", tenim una anàlisi del passat i una observació de les possibilitats del present que viu el fill, un personatge ens dirà:

"Si me decanté por la medicina fue porque "el médico en la cárcel no deja de ser médico". Ni en la guerra tampoco. La cárcel y la batalla para eso nos han preparado." pàg. 265

Hem conegut personatges que queden amb nosaltres, hi ha una constant al llarg de la lectura, les cites literàries, l'autor, conviu amb els clàssics amb tota naturalitat, l'ajuden a entendre el món, els té sempre presents, hem anotat obres i autors que ens portaran a descobriments o relectures; com en els llibres anteriors, la sensació és d'absoluta fascinació, davant la certesa que tenim a les mans una obra que ens porta a entendre, un poc més, el món que ens acull.

Una recomanació del tot segura.

309