llibre

SORTIDA DEL LABERINT.

Una trajectòria intel.lectual

Lluís Duch

210 pàg.

18 euros

Lluís Duch (Barcelona 1936 - Montserrat 2018), monjo benedictí i antropóleg, al principi del llibre cita a un preceptor, el pare Guiu Camps, un gran erudit i, per sobre de tot, un home que va donar prioritat a transmetre uns principis ètics estrictes, sense fer concessions, s´havien d´apartar de tot allò que els pogues conduir a l´honor, la glòria i les tentacions materials. Aquest home, membre d'una societat monàstica, amb tot el que aixó implica, va deixar una petjada profunda en els seus deixebles:

…”la seva humanitat, la seva total llunyania i aversió als tics clericals, la seva imponent i constant crítica al poder…” pàg. 29

Abans, quan era un estudiant de 3er. curs de batxillerat, la vida va posar al seu camí a un gran professor d'història, Joan Reglà el qual va advertir als seus alumnes:

…”que no ens creguéssim res del llibre d´història que teníem.” pàg 102

Lluís Duch, un home que va saber fer seves consignes que han donat lloc a un erudit d´una honradesa i curiositat admirables. Els lectors sentim el privilegi de poder conèixer una trajectòria intel·lectual que se´ns ofereix en uns termes asequibles, un llenguatge que té la perfecció formal de l´emprat pels savis que transmeten amb rigor i naturalitat.

Hem anotat els conceptes bàsics que ens duen a entendre, amb exemples definitius:

...l'ésser humà és un animal simbòlic” pàg. 110

reforçats per unes paraules de Rilke:

“ces absències qui nost font vivre” pàg. 111

ens ajuda a aprofundir en el nostre present:

…”l'esquerra s'ha quedat sense utopia i la dreta sense tradició” pàg. 93

Conscients del privilegi «viscut» aprop del Mestre hem anotat els noms de filòsofs i antropòlegs, també la literatura a la qual fa referència: des de els clàssics juvenils fins a Valle Inclán, R. Musil, J. Roth, R. M. Rilke, Thomas Mann, J. B. Singer...

Acaba dient-nos:

…”En això va consistint entre el dubte i l'esperança, la recerca i reconciliació d'un mateix amb si mateix, amb els altres, amb la naturalesa i, si hi creu, amb Déu”. Pàg.210

Una recomanació que ens duu a un compromís vital amb el coneixement i la transcendència.

llibres

LES NOSTRES RIQUESES.

Una llibreria a Alger

Kaouther Adimi

Traducció Anna Casassas

187 pàg.

Un cant d´amor als llibres i a les llibreries, a la joia de compartir el coneixement

Edmond Charlot (15.2.1915-10.4.2004). A 20 anys coneix Adrianne Monnier, visita La Maison des Amis des Livres. Creu que cal obrir a Alger una llibreria que sigui quelcom més:

“fer venir escriptors i lectors de tots els països del Mediterrani sense distinció de llengües ni de religions…” pàg. 32

S´hi posa. Ha de triar un nom i recorre a l'obra de Jean Giono LES VRAIS RICHESSES, Giono dóna el seu vistiplau i no sols això: permet que s'imprimeix un text seu per regalar als primers clients.

La llibreria és molt ben rebuda, ha creat allò que volia, s´hi respira l´atmósfera que li confirma que es troba “al bon camí”.

Va més enllà, esdevé editor, Charlot desafiant la censura, publica a Camus; aquelles parets acullen les visites de Gide i Saint Exupéry. Com a editor fa ús del seu sentit comú i d´uns principis ètics, aquest prestigi del qual es fa ressò Gertrude Stein el porten a un mes de pèrdua de llibertat.

Les circumstàncies polítiques i socials son adverses, E. Charlot deixa Alger, la llibreria pasa a mans d'un familiar.

A França les urpes del mon editorial el deixen fora de joc, la seva vida fa moltes voltes.

LES VRAIS REICHESES es manté, al final dels seus dies és un espai depenent de la Biblioteca Nacional i és regentat per l´Abdallah, un home sense edat que estima aquell lloc, en el qual també hi viu. Un home alt que mai se separa d'una roba blanca sobre l'espatlla, un tros de roba que serà el seu sudari, ho vol tenir tot dispost per al darrer moment, algú a qui tot hom coneix:

“Té els ulls humits i tota la ciutat s´avergonyeix d'haver desbaratat d'aquesta manera els últims anys d'aquest home” pàg. 26

La llibreria es converteix en «un local desaprofitat» segons els criteris d´un especulador, cal convertir-lo en un punt de venda de bunyols.

Un vells fan tertúlia al cafè, no poden creure la realitat que els envolta, increpen a en Ryad, el jove que ha arribat de París per desmantellar la llibreria, estan en contra del món:

…”Els del govern. Manipulen el menjar amb substàncies prohibides que estoven el cervell, i per aixó ens deixem fer…” pàg. pàg. 55

Aquesta lectura m´ha dut a tenir presents:

EN COMPAÑÍA DE GENIOS Frances Steloff i LA LIBRERÍA DE LOS ESCRITORES M. Osorguín A. Rémizov i Ma. Tsvietáieva.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.

llibres

Tres hiverns a Londres

Fúlvia Nicolàs

215 pàg.

Hi ha una carta, hi ha una història d'amor… hi ha quelcom més i molt ben dit.

La Barcelona dels anys 50, una família i les seves peculiaritats,Anita, la nostra protagonista, ens diu:

“Del fet que el pare no visquis a casa no se'n parlava gaire: encara hi havia molts pares morts, desapareguts o fugits.” pàg. 25

A Anita, la fa forta la complicitat amb les seves germanes i amb el germà petit, també el mal que executaven les monges del Sagrat Cor de Maria, on van ser admeses, per la influència de l´àvia materna, acceptades,però no lliures humil.liacions. La praxi emprada per les religioses la du a relativitzar les males experiències que la vida posa al seu camí. Quan Anita troba una funcionaria a la duana particularment desagradable, no s´immuta, res comparat amb les mirades de despreci de les monges a les alumnes pobres.

La mare, «de casa bona», algú a qui l´inèrcia fa mare, filla d'una família que després d'haver fet d'ella una persona sense les capacitats propies dels adults, se'n desentén, oferint-li engrunes combinades amb retrets. Malgrat tot, aquesta dona que no ha sabut fer de mare, fa un poc millor d´àvia i assoleix el seu paper com a besàvia.

El pare, fill d´un escanyapobres amb el qual només comparteix sentiments de menyspreu o indiferència. D´aquest pare profundament entristit per les realitats que l´envolten, aprenen el gust per la lectura, l'excursionisme i la natació.

La posguerra, carències i tristor.

Anita i les seves germanes, tenen molt clar que s´han de formar per sortir del cau a on es troben. Van a classes d'anglès. Muntsa, la gran, té el privilegi d´accedir a la biblioteca particular dels propietaris de l'empresa on treballa, una biblioteca clandestina a la Barcelona dels anys 50.

l'Any 1955 els anglesos, tot i haver guanyat la guerra, no viuen un moment d´eufòria, es van refent poc a poc. Amb la diferència que es pot gaudir dels museus, que l'assistència sanitària per als pobres és millor, i la formació de les infermeres té un rigor impensable en la Barcelona que Anita ha deixat.

Coneixem a les companyes catalanes de Londres, tres noies amb les seves històries de la guerra, tres dones que se'n surten, fan seva una llengua aliena, aprenen una professió, que exerciran o no, pero que les salva d´un destí en el qual tenien un mal paper. Varen tenir l´empenta de partir i aquesta actitud davant la vida les acompanyarà per sempre. Mantindran els vincles donant tota trascendència al terme «amistat».

Una vegada més una recomanació sense reserves.

Leer y vivir

Tzvetan Todorov

Traducció Noemí Sobregués

Pròleg André Comte-Sponville

316 pàg.

24,50

Tzevetan Todorov (Sofia,1939-Paris, 2017) és considerat un dels grans intel·lectual humanista dels darrers 50 anys. La seva obra s'ha centrat en la teoria literària, la història de les idees, els totalitarismes del s. XX, la relació entre art i pensament, el conflicte entre l'individu i les ideologies, i entre els creadors i els poders polítics.

Els darrers moments de la seva vida es va proposar ordenar escrits inédits, tasca que no va poder concloure i que els seus fills i els col.laboradors més propers han pogut dur a terme i fer possible el present llibre.

Ens parla de literatura, ens duu a reflexionar sobre els autors Bulgákov, Pasternak i Grossman. Escriuen, malgrat que són conscients del perill que comporta, cap dels tres podrà conèixer la transcendència dels seus escrits, l'obra d'aquests autors oprimits és la que ha passat a formar part de la literatura universal del període i la cultura a la qual pertanyen. Todorov es demana:

“...¿Quién va a intentar liberarse de las ataduras que lo entorpecen si desconoce su existencia? En el mundo de la creación artística, la ilusión de libertad atrofia la búsqueda.” pàg. 170

L´il.lussió de la llibertad, les “cadenes” són subtils i potser el servilisme inconscient de tan assumit.

Ens parla del “diàleg exemplar” entre Stravynski i Auden que va fer possible l´opera The Rake´s Progress “La carrera del llibertí”.

Ens parla de Germaine Tillion (1907-2008) etnòloga, que va viure les guerres en primera persona, va patir reclusió, sempre va observar l'entorn que l'acollia d´acord amb els seus coneixements i el compromís intelectual que va mantenir de per vida. Són importants les seves reflexions entorn a la “memòria” i la relació amb “l'enemic”.

La seva relació amb el lingüista Émile Benveniste (1902-1976), nascut a Siria, de formació i nacionalitat francesa, ens és presentat com un “místic” del coneixement, un Mestre fonamental a la vida de Todorov.

Llegir, mirar, escoltar… Propostes valuoses que venen de la mà d´un intelectual excepcional.

Una vegada més una recomanació sense reserves.