PIERRE I
JEAN
Guy de Maupassant
Traducció Xavier Serrahima
202
pàgs.
Guy de Maupassant, ( 1850-1893), PIERRE
I JEAN,
(1887).
El senyor Roland, després de tota una vida fent
de joier a París, es retira a Le Havre, per gaudir de la passió que
el domina, el mar, res li agrada més que navegar, troba la plenitud
quan surt amb La Perle, la seva barca, els resultats d'una jornada de
pesca el porten a l'eufòria o a la frustració, d'ell ens dirà en
Pierre, el fill gran:
"Aquell home gras i flonjo,
content i ingenu..." pàg. 119
La senyora Roland és
el contrapunt del seu marit pel que fa a bondat, intel·ligència i
elegància genuïnes.
Els germans Pierre i Jean, han
acabat els estudis a París, metge i advocat, i planegen l'inici de
les seves respectives carreres professionals. La pau de la família
es veu alterada per l'anunci d'una herència, els visitarà el notari
per fer-los saber que en Jean és el beneficiari d'un llegat
important, un vell amic de la família, algú molt proper als Roland,
a qui havien deixat de veure d'ençà que s'havien instal·lat a Le
Havre, ha fet hereu a en Jean, només a ell, ho celebren; la mare es
preocupa pel futur d'en Pierre i pensa que hauran de fer canvis que
li siguin favorables pel que fa a l'herència familiar. En Pierre, es
turmenta, no entén la decisió del vell amic, el recorda de la
infància i l'adolescència, sempre els havia tractat igual, per què
al darrer moment fa aquesta diferència?. Hi ha un retrat, que tots
recorden, un retrat que han de cercar, aquest retrat ens ho explica
tot, en Jean té una gran semblança amb el retratat, tant, que ja
se'n cuida la senyora Roland que no estigui a la vista, com ho havia
estat durant la infància dels nois a la casa de París. Aquell amic
de la família, aquell home correcte i afectuós que regalava flors i
convidava regularment els nois, va ser algú molt important per a la
senyora Roland, potser, la persona més important que va passar per
la vida, van ser sempre prudents, però el vell amant, al darrer
moment, perd la cautela i provoca l'escàndol; la mare, un personatge
excepcional, sap mantenir la calma, sap fer retornar l'harmonia a la
família, per sobre de tot, estima els dos fills, i els desitja el
millor; en Jean s'establirà com a advocat, es casarà amb la jove
viuda amiga de la família, de la qual en Pierre ens diu al
començament:
"Però no m'agrada, aquesta colometa
tan racional, que sembla feta expressament per fer-nos rebutjar el
sentit comú i la saviesa." pàg. 59
En Pierre
partirà, com a metge en un paquebot, cap a una vida errant, la mare
viu un desconsol que ha d'amagar i fer front a la quotidianitat de la
vida familiar, fent ús del seu sentit de la responsabilitat.
La present edició inclou el pròleg intitulat "La novel·la", una reflexió fonamental que ha esdevingut un clàssic dels textos teòrics.
Hem gaudit d'un moment de plenitud, aquesta història queda amb nosaltres, pel que fa al pròleg és un text fonamental que no podem deixar de recomanar. Una vegada més, la gratitud als editors i la felicitació per aquest nou gran encert al seu catàleg.
