llibre

FLOR DE SARDENYA
Grazia Deledda
Traducció Anna Carreras Aubets
235 pàgs.

Gràzia Deledda, (1871-1936), Flor de Sardenya, (1891), Premi Nobel de Literatura, 1926

Els editors ens diuen a la coberta:

"Aquest és un llibre sobre una illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i les passions que li corresponen."

No ens diuen el nom de la ciutat on transcorre allò que ens expliquen, sabem que en una localitat de muntanya, algú del continent, fa construir una casa que enlluerna i intriga tothom, qui té control de les obres és Salvatore Mannu, un terratinent de noble nissaga, la seva esposa, la senyora Margherita, una santa afligida per la vergonya de no saber llegir ni escriure, s'ha reclòs a casa seva, té cura de la llar i la família:

"... li faltava una virtut per a ser una bona mare: una mica d'educació." pàg. 27

Aquesta dona era tan estricta en la seva preocupació per inculcar principis cristians a les filles que "feia que les nenes la temessin i no l'estimessin."

Coneixem al propietari de la casa que tant ha intrigat els veïns, l'advocat Marco Ferragna i la seva esposa Maura Mannu, neboda del senyor Salvatore, filla de l'enigmàtic Sebastiano Mannu, un home lloat com a prohom de les lletres al qual un final misteriós va enfosquir la glòria; la filla havia fet el millor dels casaments imaginables, havia viatjat a l'estranger, tenia una casa que meravellava i feia aflorar un mal universal, l'enveja.

Els Mannu, tenen uns enemics, els Massari, dues famílies unides per un odi ancestral. Assistim a la desgràcia del ric enamorat, Ferragna ha de sobreviure al dolor de perdre l'esposa estimadíssima, es refà gràcies a la seva dedicació professional a l'advocacia, es converteix en algú molt reconegut, té l'atreviment d'acollir al seu despatx a un jove llicenciat, un Massari, amb aquest fet trenca la relació d'odi que manté la seva família política. Vivim enamoraments, coneixem noies que només poden estimar seguint les directrius dels pares, secrets per fer possibles amors prohibits; peregrinacions, on ens presenten la natura i els costums ancestrals de manera brillant.

Hem gaudit del relat de Deledda, d'una noia de vint anys, algú que ha viscut amb els ulls oberts respecte al paisatge, la natura i l'ànima humana, les seves observacions, ens donen a conèixer un indret molt concret; l'autora tenia la prioritat d'enriquir els seus coneixements allà on les condicions no eren gens propícies, ens transmet el dolor per la inèrcia de seguir les tradicions de manera cega, obviant les capacitats de reflexió dels humans.

La nostra gratitud a la traductora i als editors per haver fet possible una lectura que ens porta aprofundir en trets humans universals, en la natura i la societat que els acull, Deledda una autora imprescindible. Una recomanació del tot segura.