ÀNIMES
HONRADES
Grazia Deledda
Traducció Maria Mariné
Pròleg
Neus Real
212 pàgs.
Grazia Deledda, (1871-1936),
Ànimes honrades, (1895), Premi Nobel de Literatura,
1926.
"L'Annicca, la pobra petitona nascuda abans de
temps, sota tants auspicis tristos, es quedà al costat de la vella
senyora Anna, la seva àvia, una dona severa i trista reclosa en un
dol etern, quasi tràgic, com és el dol en els pobles sards."
pàg. 27
La nostra protagonista va tenir una entrada en
aquest món que no va poder ser més dissortada, el pare assassinat,
"per una venjança de partit" i la mare mor d'un part
prematur conseqüència de les circumstàncies, la seva vida fins a
la mort de l'àvia, quan ella tenia tretze anys, va ser un dol
perpetu, quan queda sola al món, el seu oncle Paolo Velèna, se
l'endurà a casa seva, una família on ella va ocupar un lloc entre
els set cosins.
Grazia Deledda, ens fascina per la seva
manera d'aprofundir en la societat de la qual forma part, un anàlisis
rigorós dels personatges, pensem que som davant l'obra d'una dona
vint-i-quatre anys.
La
nostra protagonista, és algú amb una tendència natural a
l'harmonia, tenia tots els coneixements necessaris pel que fa a les
obligacions d'una noia, Paolo Valena era terratinent, els seus vivien
dignament, però no es podien dir rics, havia de donar estudis al
fill gran, tenir previstes les despeses de casar les filles i encara
hi havia de petits, només Salvatore, feia aportacions a l'economia
familiar, feia de pagès, era un jove fort i responsable, si li
demanaven la seva postura davant la questió religiosa, ell
diria:
"...que ell era simplement cristià i que
desitjava que la feina i el benestar es repartissin entre tots els
homes."
El germà estudiant escandalitzava a la
família, repetint "potser sense entendre-les" frases dels
diaris anticlericals.
Annicca, ajudava en tot el que
podia, brodant i tenint cura dels petits, una noia molt assenyada,
amb una intuició del tot encertada en allò relatiu a la seva
formació, llegia Turguenev, l'evolució normal de la joventut, la va
dur a patir penes que no va compartir, va patir la decepció d'un
amor impossible, va fer el cor fort i va estar al costat de les
cosines que vivien els seus prometatges i casaments... assistim a un
final esplèndid; en Sebastiano, malalt per la passió no corresposta
d'ella, marxarà lluny a conrear terres verges, un projecte grandiós
que inicia als vint-i-set, aviat serà evident que és un home
assenyat i que el seu treball quedarà recompensat amb una gran
prosperitat per a ell i els que l'envolten, Annicca serà la seva
esposa, la companya adient per a dur a terme els seus plans.
Mentre,
hem assistit a la vida quotidiana, d'una família a un petit indret
de Sardenya, costums ancestrals, ens sorprèn i diverteix un sopar
extraordinari, pàgs. 164-165, no donem crèdit a què les persones
puguesin fer aquells àpats sense emmalaltir; ens presenten la
tradició seguida escrupolosament en tot els àmbits.
Entre
els fills d'en Paolo Velèna es donen diferents perfils, les bessones
que no tenen semblança física, una serà la primera a fer un bon
casament, l'altra temem que quedarà fadrina; Caterina, la més
esbojarrada i també la més guapa, aquesta és la que accedeix al
millor partit; el fill per qui tant s'havien sacrificat decebrà als
seus amb uns resultats molt mediocres; encara queden dos de
petits...
Tenim a les mans una traducció històrica de
Maria Mariné, traductora, bibliotecària i escriptora, publicada el
1931, agraïm el pròleg, erudit i imprescindible, de la doctora en
Filologia Catalana i professora Neus Real, qui ens parla del bon
moment que viu la cultura catalana pel que fa a la traducció
literària durant les dècades anteriors al franquisme, no podem
deixar d'expressar la nostra gratitud per aquestes paraules que ens
ajuden a aprofundir en l'obra de G. Deledda i ens aporten altres
propostes de lectures.
Som davant d'una recomanació sense
reserves, un altre gran encert al catàleg de l'Ela geminada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario