miércoles, 24 de septiembre de 2025

llibre

 

 

UN MES AL CAMP

J.L.Carr

Traducció Dolors Udina

204 pàgs.


J.L. Carr, (1912-1994), Un mes al camp, (1980)


"N'estic fent un gra massa? Potser sí, però hi ha moments en què la terra i l'home són u, en què el pols de la vida batega amb força, en què la vida desborda promeses i el futur s'estén confiadament davant nostre com un camí cap als turons. Bé, jo era jove..." pàg. 154


Tom Birkin, rememora, cinquanta anys després, quan l'any 1920, després de patir la guerra des del camp de batalla, té la possibilitat de viure unes setmanes als idíl·lics paratges de Yorkshire, és restaurador i rep l'encàrrec de fer visible un mural medieval que el temps i les capes de pintura han esborrat, s'instal·la al campanari de l'església i treballa dalt d'unes bastides.


Al prat que envolta l'església ha plantat la seva tenda l'arqueòleg que han contractat per cercar unes tombes, Moon, un home vital i cordial, també supervivent del drama bèl·lic, aviat descobreixen entre ells les nafres que els acompanyen; el restaurador, té un tic i dificultats a l'hora d'expressar-se, l'arqueòleg pateix unes crisis quan, de nit, es tanca a la seva tenda que només Birkin, descobrirà des del campanar.


La placidesa de la vida al camp, l'harmonia de les famílies i els seus rituals, l'enfrontament amb el pastor de l'església, que pateix per la fragilitat de la fe dels seus feligresos i que no és en absolut partidari de la restauració que donarà vida a les pintures medievals, la relació del pastor amb la seva dona, entre aquesta dona i Birkin s'estableix un corrent de desig que no serà satisfet.


Birkin coneixerà el drama de l'arqueòleg, un heroi de guerra, un home condecorat per les seves valentes accions, també serà vexat i castigat, les seves febleses són de domini públic, sense demanar-li, un dia Moon, s'adreçarà a l'amic restaurador:


"El sexe és el veritable dimoni. No te pietat. Traeix la nostra virilitat, podreix la nostra integritat. No és, potser, l'infern de què preguntaves, Birkin?" pàg. 170


Els dos forasters s'acomiaden de l'indret que els ha acollit un estiu, Birkin torna amb la dona, ella l'havia deixat i ella va decidir tornar; Moon partirà lluny. Al llarg de l'estiu Birkin ha esborrat una mica el seu dolor, el tic i les dificultats d'expressió s'han suavitzat; el mal que la guerra ha deixat a Moon és més secret, no saben si tornarà a tenir un descans profund durant les nits o si, per contra, el fantasma dels mals sons ha quedat amb ell.


Un al·legat subtil i no exempt de profunditat contra la guerra, ens han mostrat el dolor que perdura en el temps i que trastorna les persones.


Un altre gran encert editorial, la nostra gratitud a la traductora que ha fet possible una lectura en la qual hem tingut la sensació que sempre ha triat la paraula justa. Una recomanació sense reserves.

No hay comentarios:

Publicar un comentario