ÀNIMES
MORTES
Nikolai Gógol
Traducció Arnau Barios
Pròleg
Xénia Dyakonova
304 pàgs.
Nikolai Gógol,
(1809-1852) Ànimes mortes, (1842)
Unànimement ens diuen
que si Puixkin és el més gran poeta de la literatura russa, Gógol
és el primer gran narrador, considerat mestre per molts dels que el
van succeir. Obrim aquesta nova edició d'ÀNIMES MORTES amb
el bon record que han deixat a la nostra experiència de lectors els
relats: L'ABRIC, EL NAS, EL DIARI D'UN BOIG, el recull VETLLES
EN UN VEÏNAT DE DIKANKA. Ens
presenten, llogarets remots i personatges tractats sense fer
compliments:
"Tots sabem que al món hi ha moltes
fesomies que, a l'hora d'afaiçonar-les, la natura no s'hi va mirar
gaire: hi va treballar ben poc i no va fer servir cap eina petita..."
pàg 119
Txítxikov, acompanyat del seu cotxer Selifan i
del criat Petruixka, emprèn l'aventura de recórrer el territori amb
el propòsit de l'adquisició d'ànimes mortes, ell fa la proposta
com un favor al terratinent al qual allibera de la despesa a l'hora
de pagar els impostos i pretén, gràcies a poder demostrar que és
propietari d'un nombre important d'ànimes, accedir a la possessió
de terres, a les primeres pàgines coneixem la seva estratègia per
acostar-se a les autoritats, la seva capacitat per adular a cada
personatge en la mesura justa, se'ls fa seus... ens divertim amb les
descripcions i les peculiaritats que de cada "venedor" ens
fa el narrador, la descripció de les cases que els acullen, de les
formes d'expressió, dels detalls d'allò més insignificant, ens
fascina l'enginy pel que fa als noms que recolzen el perfil del
personatge descrit.
El narrador s'adreça al lector per
fer una comparació del rus respecte a altres llengües, anglès,
francès, alemany:
"...però no hi cap paraula que
tingui tanta empenta i vivacitat, que salti tan directa al cor, que
bulli i vibri i bategui tant, com la paraula russa que han dit amb
encert." pàg. 136
Al final del llibre, trobem les
paraules que ens adreça el traductor en unes pàgines
imprescindibles que titula "De l'excés", on
ens parla de les característiques de l'obra que ha presentat:
"...
-densa, falsament lleugera i sincerament complexa-, o bé disseques,
esbocines i analitzes cada frase, comentant-la amb voluntat
d'entomòleg o enciclopedista, o bé t'aboques a un intent quimèric
de reimaginar i recrear en la teva llengua allò que sigui que és el
text original." pàg. 301
Al darrer capítol, ens és
presentat el nostre protagonista, coneixem la seva circumstància
d'ençà que va arribar al món, la relació amb la família, el
comportament amb els companys d'escola, la relació amb els diners;
rep unes consignes del pare, que el marcaran definitivament, aquest
home diu al fill, que, a la vida, per sobre de tot ha de complaure
els superiors (en els primers anys el superior és el mestre) el pare
li diu que ha de tenir la intenció de complaure per sobre de la
d'aprendre, respecte els companys li diu que defugi de l'amistat,
però que tingui present que li convé comptar amb els rics, també
li diu que s'ha de malfiar de tothom, només els diners no el
trairan:
"... aquelles paraules i aquells consells
van deixar-li un empremta profunda a l'ànima" pàg. 271
Agraïm
el pròleg de Xènia Dyakonnova, ens reprodueix paraules de l'autor,
que figuren a un recull heterogeni titulat Passatges escollits de
la correspondència amb amics, 1847:
"... Abans
estarien disposats a perdonar-me la creació d'uns monstres
espectaculars que la representació de la vulgaritat." pàg.
11
Dyakonova ens cita a Józef Wittlin en el seu assaig El
Gógol tràgic, aquest autor fa una comparació entre Gógol i
Moliere:
"...la rialla crítica de Molière és més
alegre perquè apunta únicament cap als altres, mentre que la de
Gógol és més tenebrosa perquè apunta únicament cap a un mateix."
pàg. 13
Tenim al nostre abast una edició fonamental
d'una obra cabdal de la literatura universal, ens arriba amb totes
les garanties pel que fa a qualitat i rigor; una vegada més
reconeixem la nostra admiració per la tasca del traductor i
manifestem la nostra gratitud per l'aportació de X. Dyakonova.
No hay comentarios:
Publicar un comentario