llibre

 

 

HISTÒRIA D'UNA OBRA MESTRA
Henry James
Traducció Dolors Udina
79 pàgs.

Henry James (1843-1916), Història d'una obra mestra" (1868)

"Professava una devoció gairebé religiosa pel bon gust i observava amb horror les maneres escandaloses de moltes de les seves companyes." pàg. 10

Així ens presenten la Marian Everett, una jove guapa i assenyada, òrfena de mare, viu amb el pare i no forma part de les famílies benestants amb les quals es relaciona, no és rica, malgrat tot, té l'experiència de l'inevitable viatge a Europa, que emprenen tots els rics almenys una vegada a la vida, va fer aquest viatge en qualitat d'acompanyant de la senyora Denbigh, una velleta encantadora, amb una tendència natural a defugir dels conflictes. John Lennox, és un jove vidu, forma part del bo i millor de la societat de Nova York i està feliçment compromès amb Marian Everett.

Stephen Baxter un pintor, instal·lat a la ciutat, després d'un període a Europa; en Lennox visita l'estudi de l'artista, queda un poc trasbalsat davant d'un retrat, la imatge d'aquella dona el porta a pensar en la seva promesa, quan demana qui ha estat la model en Baxter, diu que no es tracta de ningú concret, que s'ha inspirat en un poema de Browning que tots dos coneixen. En Lennox demana a l'artista que faci un retrat de la que aviat serà la seva dona.

Comencen les sessions, surt a la llum que entre l'artista i la dona retratada hi ha hagut una relació anterior, aquesta relació forma part del passat pels que la van viure, però alterarà profundament a Lennox, la Marian, en plenitud de la seva bellesa, un retrat esplèndid que havia de trobar el lloc a la mansió d'en Lennox, seria admirat per tothom, però el futur marit no pot deixar de pensar:

"... No hi havia cap taca visible en el seu historial. és cert que estava lleugerament descolorida per una vaga brutor moral, però en sortia ben parada si es comparava amb moltes altres noies." pàg. 72

El casament es celebraria, obviant que en Lennox havia acceptat que no hi havia enamorament:

"Era conscient que la Marian, perdent el seu amor, havia perdut un gran tresor i, a canvi, li va oferir la devoció més constant." pàg. 77

Una vegada més assistim a la perfecció estètica i a l'estudi acuradíssim de l'ànima humana i de la societat en la qual es mouen els seus personatges; amb la màxima subtilesa, els fets del passat no semblen en absolut transcendents, però alteren definitivament una relació, el casament es porta a terme i altres sentiments, que no són amor, mantindran el vincle.

What do you want to do ?

New mail