Rellegir 185

 

llibre

 

 

 

 

A TREN PERDUT  

Joselyne Saucier

 
Traducció Marta Hernández Pibernat
269 pàgs.

Joselyne Saucier, (1948), A tren perdut, (2020)

"Aquesta dona va néixer a la banda positiva de la vida, es podia aferrar a un branquilló, al que fos per mantenir-se a la banda de l'esperança, de la llum, de la bellesa, de la felicitat. No podia abandonar la vida sense haver disposat una sortida de socors per a la seva filla." pàg. 257

Gladys Campbell, filla d'un docent itinerant, va viure als trens fins a setze anys, és al món gràcies a la comunitat de finlandesos on les dones van acollir a la seva mare i van assistir-la al part, com a reconeixement el nom; del seu pare va rebre la certesa de "les múltiples possibilitats d'una jornada i del sol que acaba sempre brillant."

Els schools trains, una experiència d'escola que ha deixat una empremta que uneix de per vida a aquells infants que van compartir els dies de convivència a l'escola itinerant, són adults amb un sentit de l'amistat i la solidaritat a uns nivells que per als no iniciats és una utopia.

Na Gladys coneix la felicitat de l'enamorament més pur i el dolor de la soledat més radical quan perd l'estimat, ha d'assimilar la mort amb "naturalitat", és la realitat dels miners, la mort com un fet quotidià, queda sola amb la criatura que ha de néixer, Lisiana, qui va arribar al món amb el desavantatge d'haver estat "amarada de llàgrimes". Primer sembla que la força vital de la mare pren protagonisme, durant la infància i el primer moment de la joventut sembla que trobarà el seu lloc al món, arriba un moment en què tot es trenca, la Lisiana només té voluntat per lluitar per desaparèixer, contra tota lògica, la vida s'encaparra més que ella a mantenir-la, la vida i la seva mare que un bon dia té la seguretat que no la salvaran els fàrmacs ni cap teràpia, la salvarà optar per la felicitat, aquesta felicitat que a la Lisiana li és estranya, que no ha reconegut, malgrat la seva mare, malgrat els amics de la mare...

"A què treu cap aquesta tirania de la felicitat? La Lisiana està molt millor sent infeliç que intentant ser feliç." pàg. 222

Quan la Gladys sap que ha arribat al final, que li queden dies, puja al tren, anirà de l'un a l'altre, es farà esmunyedissa per als que la segueixen, trobarà la Janelle, una dona a la qual no fan cap gràcia els vells, però a qui una força irresistible uneix a aquella velleta, en tindrà cura, implicarà a la germana infermera, acceptarà la responsabilitat de vetllar per la filla, ajudarà a Lisiana a trobar un lloc al món:

"La Lisiana travessa les rialles i les llàgrimes, respon a les salutacions, afegeix el que cal i se'n va amb el seu pas d'autòmat. Està en pau en aquest entorn." pàg. 252

Al costat de la Gladys ens hem encarat a la vida i a la mort, i com ens diuen a la coberta, aquest llibre és també "un bell al·legat a favor del tren."

Rellegir 184

 

llibre

 

 

 

NORD I SUD
Elizabeth Gaskell
Traducció Alba Barat Vilà
599 pàgs.

Elizabeth Gaskell, (1810-1865), Nord i sud, (1855)

Margaret Hale, filla d'un pastor de l'església unitària, al qual els dubtes davant l'exercici del seu ministeri el porten a dimitir, es veu traslladat al nord del país a la localitat de Milton, on es guanyarà la vida fent de professor. Margaret ha viscut una infantesa i joventut a l'idíl·lic sud rural, també coneix la vida de societat a Londres on ha passat temporades amb la germana de la seva mare. Arribar a Milton, una ciutat al cor de la Revolució Industrial, on només es viu la prioritat de la producció, representa un contrast per a la jove i la seva família, tots els detalls queden registrats, els carrers plens de gent atrafegada, la manera de vestir, l'ús del llenguatge, el parament de les cases, tot és nou als ulls de la Margaret.

Coneixem en Thornton, empresari pròsper, un home que ha començat del no-res, treballador i eficient, orfe de pare, molt jove, i amb l'ajut i la voluntat de ferro de la mare arriba a ser un industrial respectat, aquest home té una preocupació especial per la seva formació i acut al senyor Hale, per rebre classes, vol conèixer el món clàssic.

El món dels obrers ens és representat pel teixidor Higgins, vidu amb dues filles, una d'elles fatalment malalta, na Margaret no deixa de fer allò que sempre havia caracteritzat la seva vida, ajudar els més necessitats, per tant, ben aviat establirà una relació estreta amb els Higgins.

Margaret té un germà, Frederic, condemnat per la seva rebel·lia al govern, viu a Espanya i viatja a Anglaterra clandestinament per acomiadar-se de la mare, aquest és el gran secret i preocupació de la família, que inclou la Dixon, la fidel minyona que estima a Frederic com a un fill i sent una lleialtat exemplar cap als senyors. La desgràcia arriba a casa dels Hale, Margaret perd els pares.

Arriben conflictes relatius a producció, preus, competència, els treballadors convoquen vagues, els empresaris no cedeixen, importen mà d'obra barata d'Irlanda, la misèria arriba a les cases dels obrers, la por. Quan les fàbriques s'aturen, a casa dels empresaris, Margaret pren partit, d'acord amb els seus principis ètics, s'enfronta al senyor Thornton, gosa dir:

"...baixeu immediatament, si no sou un covard. Baixeu i enfronteu-vos-hi com un home. Salveu aquests pobres forasters que heu portat enganyats.
...Si teniu coratge o cap qualitat noble, sortiu i parleu-los d'home a home." 246

Un cop Margaret queda òrfena, rep la protecció del seu padrí i antic professor del pare, el senyor Bell, també assistim al final del vell professor que fa hereva a na Margaret, els diners la fan independent, els mateixos diners salven de la ruïna a Thornton.

E. Gaskell, contemporània de Dickens, va viure les experiències que ens presenta, ella va deixar la vida plàcida del sud i es va instal·lar, amb el seu marit, un capellà de l'església unitària, a Manchester, va conèixer obrers i patrons i va plasmar-ho en aquesta novel·la social, on trobem uns retrats humans que la fan universal.

Agraïm la tasca de la traductora, les dificultats resoltes de manera magistral, pel que fa a l'ús del llenguatge dels diferents estaments socials que ens presenten.

Una recomanació sense reserves, un clàssic necessari.