DEIMOS
Lucia
Pietrelli
143 pàgs.
Hilari, el pare de la Laia,
conviu amb la filla i amb l'absència de la mare, la Paula, la
forastera que va arribar a l'illa "just abans que desaparegués
la Mort", l'Hilari també ens parla de la Bosquini, la bruixa
més temuda de La Pedrera. Un dia la Tempesta, va convertir en
estàtues aquells que van gosar sortir de casa, van esdevenir pedra
que els que quedaven van haver d'esmicolar, La Paula va quedar
embarassada... la Mort els havia deixat, però na Paula duia dins una
nova vida, la Bosquini va predir:
"Vindrà una nina i
no tindrà els teus ulls tristos, Hilari"
La Laia va
créixer, inseparable de la seva amiga Aloma, la filla de
l'enterrador que havia quedat desenfeinat per sempre, l'Aloma té una
mare no pot evitar el desassossec, diu de la seva mare:
"Diu
que sa mare cada dia es perd més dins d'ella mateixa i que algun dia
s'adormirà dins la cova del seu cap..."
La Bosquini
primer repartia pols blanca, després va triar dedicar-se a repartir
noies, l'Hilari va anunciar a la Laia que tornava a tenir mare, ella
mai va acceptar aquella fantasia del pare, aquella dona "era una
manera de sobreviure al buit", la Laia no troba consol "Quanta
pena hi ha dins del teu buit, quanta soledat".
l'Aloma
i la Laia, trien desaparèixer, sortir a cercar la Mort i la mare,
volen arribar a La Flor, hi arriben, coneixen Ismene, la Llevadora i
els aedes, Ismene devia tenir el somni de fundar una nova estirp,
d'éssers capaços de suportar l'infinit, de perdre els ulls per
cantar eternament... assisteixen al naixement de criatures.
Vivim
un moment culminant, la narració quan la mare-Llevadora, explica la
seva història a les dues nenes... ha perdut els ulls, però per
exercir la seva feina en té prou amb les mans i la memòria, Ismene
li ha concedit aquesta gràcia, la memòria és necessària per
portar les criatures al món, en cada part té l'ajut del que el va
precedir, té la memòria i les mans, el que cal per portar les
criatures al món. Rememora el primer encontre amb la Bosquini i la
vida a la Pedrera, té un record per l'Hilari i per la Laia. També
els diu que la memòria no es perd:
"---la memòria
que vessa no es perd, es dona a la terra, la rega i després la
torna, en l'etern cicle de la natura..."
La Laia va
viure el desconsol de la mare-Llevadora, que tenia el turment dels
records, va marxar reprimint l'abraçada que des de feia tant de
temps tenia custodiada.
Les dues amigues tornaran a La
Pedrera, viuran el terratrèmol que farà desaparèixer Deimos dins
la mar, viuran el final:
"Deimos s'havia enfonsat i
ara tot seria allò d'abans de ser-ho."
Sentim en la
nostra pell les sensacions, l'escalfor del sol, l'aire carregat de
sal, l'esgotament per les caminades, la por, el neguit, la impotència
de viure sense el consol de la mort, els sons de la terra... l'autora
aprofundeix en el mite que ho va precedir tot, tria que sigui una
illa, apel·la a l'amor i a l'amistat, fa un ús contingut del
llenguatge, va directa a l'essència.
Ens presenten una
faula que ens agradaria llegir en veu alta, que ens agradaria veure
il·lustrada, com apareixen les rondalles a la nostra memòria, una
història que queda amb nosaltres. No ens costa imaginar la vida a La
Flor, la vida d'éssers sense final, eterns... sense final i sense
dolor; el dolor el viuen al moment del trànsit, els que han deixat
un món que creien únic, Hilari, Jan, el pare de l'Aloma, s'han
quedat en el buit i tenen reaccions profundament humanes, volen
entendre, deixen passar el temps, com quan el temps tenia un final.
Queda amb nosaltres el personatge de la mare-Llevadora, que ha perdut
els ulls, però no ha enterrat els records, la Paula que va arribar
de lluny i que ha après a ajudar en el miracle del naixement.
Lucia
Pietrelli ha posat al nostre abast una faula que té tots els
ingredients, que fan les històries eternes, perquè porten a la
necessitat de tornar-les a escoltar, hem fet nostres els personatges,
cada vegada tornem a "reviure" amb tots els sentits, cada
nova lectura enriquirà la faula, hi haurà vegades mirarem el mar i
cercarem Deimos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario