jueves, 6 de junio de 2024

llibre

 

 

 

 

 

DEIMOS
Lucia Pietrelli

143 pàgs.


Hilari, el pare de la Laia, conviu amb la filla i amb l'absència de la mare, la Paula, la forastera que va arribar a l'illa "just abans que desaparegués la Mort", l'Hilari també ens parla de la Bosquini, la bruixa més temuda de La Pedrera. Un dia la Tempesta, va convertir en estàtues aquells que van gosar sortir de casa, van esdevenir pedra que els que quedaven van haver d'esmicolar, La Paula va quedar embarassada... la Mort els havia deixat, però na Paula duia dins una nova vida, la Bosquini va predir:

"Vindrà una nina i no tindrà els teus ulls tristos, Hilari"

La Laia va créixer, inseparable de la seva amiga Aloma, la filla de l'enterrador que havia quedat desenfeinat per sempre, l'Aloma té una mare no pot evitar el desassossec, diu de la seva mare:

"Diu que sa mare cada dia es perd més dins d'ella mateixa i que algun dia s'adormirà dins la cova del seu cap..."

La Bosquini primer repartia pols blanca, després va triar dedicar-se a repartir noies, l'Hilari va anunciar a la Laia que tornava a tenir mare, ella mai va acceptar aquella fantasia del pare, aquella dona "era una manera de sobreviure al buit", la Laia no troba consol "Quanta pena hi ha dins del teu buit, quanta soledat".

l'Aloma i la Laia, trien desaparèixer, sortir a cercar la Mort i la mare, volen arribar a La Flor, hi arriben, coneixen Ismene, la Llevadora i els aedes, Ismene devia tenir el somni de fundar una nova estirp, d'éssers capaços de suportar l'infinit, de perdre els ulls per cantar eternament... assisteixen al naixement de criatures.

Vivim un moment culminant, la narració quan la mare-Llevadora, explica la seva història a les dues nenes... ha perdut els ulls, però per exercir la seva feina en té prou amb les mans i la memòria, Ismene li ha concedit aquesta gràcia, la memòria és necessària per portar les criatures al món, en cada part té l'ajut del que el va precedir, té la memòria i les mans, el que cal per portar les criatures al món. Rememora el primer encontre amb la Bosquini i la vida a la Pedrera, té un record per l'Hilari i per la Laia. També els diu que la memòria no es perd:

"---la memòria que vessa no es perd, es dona a la terra, la rega i després la torna, en l'etern cicle de la natura..."

La Laia va viure el desconsol de la mare-Llevadora, que tenia el turment dels records, va marxar reprimint l'abraçada que des de feia tant de temps tenia custodiada.

Les dues amigues tornaran a La Pedrera, viuran el terratrèmol que farà desaparèixer Deimos dins la mar, viuran el final:

"Deimos s'havia enfonsat i ara tot seria allò d'abans de ser-ho."

Sentim en la nostra pell les sensacions, l'escalfor del sol, l'aire carregat de sal, l'esgotament per les caminades, la por, el neguit, la impotència de viure sense el consol de la mort, els sons de la terra... l'autora aprofundeix en el mite que ho va precedir tot, tria que sigui una illa, apel·la a l'amor i a l'amistat, fa un ús contingut del llenguatge, va directa a l'essència.

Ens presenten una faula que ens agradaria llegir en veu alta, que ens agradaria veure il·lustrada, com apareixen les rondalles a la nostra memòria, una història que queda amb nosaltres. No ens costa imaginar la vida a La Flor, la vida d'éssers sense final, eterns... sense final i sense dolor; el dolor el viuen al moment del trànsit, els que han deixat un món que creien únic, Hilari, Jan, el pare de l'Aloma, s'han quedat en el buit i tenen reaccions profundament humanes, volen entendre, deixen passar el temps, com quan el temps tenia un final. Queda amb nosaltres el personatge de la mare-Llevadora, que ha perdut els ulls, però no ha enterrat els records, la Paula que va arribar de lluny i que ha après a ajudar en el miracle del naixement.

Lucia Pietrelli ha posat al nostre abast una faula que té tots els ingredients, que fan les històries eternes, perquè porten a la necessitat de tornar-les a escoltar, hem fet nostres els personatges, cada vegada tornem a "reviure" amb tots els sentits, cada nova lectura enriquirà la faula, hi haurà vegades mirarem el mar i cercarem Deimos.

What do you want to do ?
New mail

No hay comentarios:

Publicar un comentario