sábado, 29 de octubre de 2022

llibre

 


MAIGRET TIENE MIEDO
Georges Simenon

Traducció Núria Petit
159 pàgs.


Georges Simenon, (1903-1989), Maigret tiene miedo, 1953.

El Maigret que coneixem i a qui ens plau tornar a trobar, l'home que gaudeix a la taula i a les sobretaules, senzill i eficient, sempre sembla evitar els primers plans, sempre passa tot com per casualitat; a la història que tenim a les mans, ens presenten les dones com a personatges eternament secundaris:

- l'esposa del detectiu, que l'espera a París, que cuina i té cura de la casa, està al cas de tot. Rose, la minyona de casa del fiscal que recorda les visites anteriors dels comissari a Fontenay-le-Comte. La Sra. Chabrot, mare del fiscal, molt vella, però amb un cap excepcionalment clar, sap ser l'amfitriona perfecta, recorda les preferències, a la taula, del comisari, i té cura del fill com a prioritat. La dona i la cunyada de Vernoux de Courçon, que van a la seva amb una conducta sempre previsible. Louise Sabatini, la dissortada amant de Vernoux, fill, depositària d'un gran tresor, format per cartes, potser acabarà com a minyona a casa dels Chabrot. La dona d'en Vernoux, fill, ignorada per tots. Leontine, assistenta a casa de Robert Courçon, el primer mort, dona sense veu, és el seu home que parla per ella.

En una petita localitat on tothom es coneix, se succeeixen els crims, tot passa molt de pressa; les forces vives no descuiden les partides de bridge, i cadascun ocupa el seu lloc a la missa de diumenge a les 10.30.

Prenen declaració al mestre d'escola, Chalus:

..."el típico hombre que se manifiesta, que toma la palabra en los mítines, también el hombre que distribuye panfletos en los buzones y se niega a dispersarse cuando la policía lo ordena. "

Li demanen:

"-¿Siempre se acuestan tan temprano?
-Nos levantamos a las cinco y media.
-¿Por qué?
-Porque aprovechamos la libertad concedida a todos los franceses de levantarse a la hora que quieran." pàg. 56

Resoldran l'entrellat, hi ha un suïcidi, Vernoux, fill, metge que no exerceix, envoltat sempre de llibres de psiquiatria, un home turmentat, obsedit per la follia del seu entorn més proper.


Assistim a la decadència i final de la família més influent de la localitat.

Maigret torna, precipitadament, a París, la seva dona, la mestressa de casa eficientíssima que també fa les funcions de secretària l'assabenta que un altre cas l'espera amb tota urgència. Abans, prendrà un bany, farà un bon àpat i prendrà tasses de cafè per relaxar-se.

El món de Simenon al qual ens plau sempre tornar.

What do you want to do ?
New mail

Rellegir 134


 

viernes, 21 de octubre de 2022

LLIBRE

 



 

KÍEV-MOSCOU
Mikhaïl Bulgàkov

Edició i traducció de Jaume Creus
186 pàgs.


"La desgracia actual que pateixen aquestes terres ens hauria de fer més àvids de coneixements
sobre la història d'Ucraïna, perquè els fets, tossuts, sempre tenen arrels en el passat, i els futurs esdeveniments seran uns o altres segons com es gestioni l'avui, indefectiblement." pàg. 25

Paraules finals de la brillant introducció del traductor i compilador d'aquest conjunt de texts, que ens apropen al conflicte actual per mitjà de ficcions, reportatges i assaigs. Bulgàkov va néixer a Kíev i va viure a Ucraïna com a rus. La repressió estalinista va marcar definitavament la seva vida.

Bulgàkov va exercir la medicina els primers anys de la seva vida, ben aviat triarà el camí de les lletres, dramaturg, novel·lista, articulista a publicacions periòdiques, on analitza escrupolosament l'actualitat, a Les aventures extraordinàries del Doctor N. ens diu:

..."Estic segur que, si aquestes notes caiguessin en mans de segons qui, es pensaria que m'ho he inventat tot." pàg. 66

Recull d'articles publicats en la seva majoria a Nakanune, periòdic editat a Berlín, òrgan de l'emigració, en aquests articles, clarament autobiogràfics Bulgàkov analitza l'actualitat, en alguns es troba l'embrió de futures obres. El desànim és una constant a Perspectives de futur, on es plany que mentre Occident es refarà amb un "impuls vigorós" "Nosaltres anirem endarrerits" pàg. 84

Moscou, anys vint, aborda la qüestió de l'habitatge, les grans dificultats, la precarietat portada a extrems impensables.

Aquest recull es clou amb Cartes a Stalin, l'autor demana que se li faci possible la supervivència, cada vegada pateix més dificultats i tampoc se li ofereix la possibilitat de sortir del país, el cercle es fa cada vegada més petit, més insofrible.

Agraïm el treball de selecció del traductor, una selecció que ens ajuda a aprofundir en l'obra de Bulgàkov i ens dona elements per l'anàlisi.

Tenim a les mans un document del tot necessari per enfrontar-nos al moment històric que vivim. Una recomanació sense reserves.