MAIGRET TIENE
MIEDO
Georges Simenon
Traducció Núria Petit
159
pàgs.
Georges Simenon, (1903-1989), Maigret tiene
miedo, 1953.
El Maigret que coneixem i a qui ens plau
tornar a trobar, l'home que gaudeix a la taula i a les sobretaules,
senzill i eficient, sempre sembla evitar els primers plans, sempre
passa tot com per casualitat; a la història que tenim a les mans,
ens presenten les dones com a personatges eternament secundaris:
-
l'esposa del detectiu, que l'espera a París, que cuina i té cura de
la casa, està al cas de tot. Rose, la minyona de casa del fiscal que
recorda les visites anteriors dels comissari a Fontenay-le-Comte. La
Sra. Chabrot, mare del fiscal, molt vella, però amb un cap
excepcionalment clar, sap ser l'amfitriona perfecta, recorda les
preferències, a la taula, del comisari, i té cura del fill com a
prioritat. La dona i la cunyada de Vernoux de Courçon, que van a la
seva amb una conducta sempre previsible. Louise Sabatini, la
dissortada amant de Vernoux, fill, depositària d'un gran tresor,
format per cartes, potser acabarà com a minyona a casa dels Chabrot.
La dona d'en Vernoux, fill, ignorada per tots. Leontine, assistenta a
casa de Robert Courçon, el primer mort, dona sense veu, és el seu
home que parla per ella.
En una petita localitat on tothom
es coneix, se succeeixen els crims, tot passa molt de pressa; les
forces vives no descuiden les partides de bridge, i cadascun ocupa el
seu lloc a la missa de diumenge a les 10.30.
Prenen
declaració al mestre d'escola, Chalus:
..."el típico
hombre que se manifiesta, que toma la palabra en los mítines,
también el hombre que distribuye panfletos en los buzones y se niega
a dispersarse cuando la policía lo ordena. "
Li
demanen:
"-¿Siempre se acuestan tan temprano?
-Nos
levantamos a las cinco y media.
-¿Por qué?
-Porque
aprovechamos la libertad concedida a todos los franceses de
levantarse a la hora que quieran." pàg. 56
Resoldran
l'entrellat, hi ha un suïcidi, Vernoux, fill, metge que no exerceix,
envoltat sempre de llibres de psiquiatria, un home turmentat, obsedit
per la follia del seu entorn més proper.
Assistim a la
decadència i final de la família més influent de la
localitat.
Maigret torna, precipitadament, a París, la
seva dona, la mestressa de casa eficientíssima que també fa les
funcions de secretària l'assabenta que un altre cas l'espera amb
tota urgència. Abans, prendrà un bany, farà un bon àpat i prendrà
tasses de cafè per relaxar-se.
El món de Simenon al qual
ens plau sempre tornar.
