domingo, 26 de septiembre de 2021

llibre

 


 

 

Traducció Miquel Cabal Guarro

Pròleg Francesc Serés

692 pàg.

CRIM I CÀSTIG

Fiódor Dostoievski

Traducció Miquel Cabal Guarro

Pròleg Francesc Serés

692 pàg.


Una nova traducció.

Fiódor Dostoievski, (1821-1881), CRIM I CÀSTIG, (1866)

La mare de Raskólnikov, quan arriba a Petersburg, sortint de l'habitació del fill diu:

..."¿On es pot respirar aire fresc, aquí? Fins i tot els carrers semblen habitacions sense finestra." pàg. 304

La preocupació pels diners és una constant amb xifres concretes, el lloguer, els metges, paliar com sigui la fam i el fred crònics, fer un glop per seguir alenant.

En Raskólnikov, allibera al món d'una escanyapobres. serà condemnat.

Tenim a Sónia, filla d'en Marmelàdov, una jove que sacrifica la seva vida per ajudar al pare, la madrastra i totes les criatures de la casa. Estima des del primer moment a Raskólnikov.

Raskólnikov ens diu de la seva mare:

..."dones que conserven fins a la vellesa la lucidesa d'esperit, la frescor de les impressions i l'escalfor sincera i pura del cor. Direm entre parèntesis que conservar tot aixó és l'únic mitjà per no perdre la bellesa fins i tot quan s'és vell." pàg. 263

En Raskolnikov té un amic, Razumikhin, amistat en el sentit més profund del terme.

Tenim Svidrigàilov, un personatge que ens provoca un rebuig visceral. Les seves accions són premeditades, en parla obertament.

A l'epíleg ens trobem a Siberia, el lloc del captiveri, na Sonia s'ha traslladat, per ser a prop del seu estimat, allà troba una pau que no havia conegut, guanya uns diners cosint, el visita sempre que pot, ajuda als presoners amb tot el que està al seu abast, Raskólnikov viu moments de serenitat...

Un repte de traducció assumit amb respecte, un compromís:

..."El diàleg que s'estableix entre traduccions diferents d'un mateix llibre, el joc dialèctic que poden generar totes les interpretacions personals, és un bé d'allò més profitós." pàg. 681

Els lectors, encara trasbalsats i també fascinats, manifestem a Miquel Cabal el nostre agraïment més sincer.

Una recomanació sense reserves.

Video 78


 

Rellegir 78


 

sábado, 18 de septiembre de 2021

llibre

 

 


 


EL SENDERO DE LA SAL
Raynor Winn

Traducció Lucía Barahona

                                                        312 pàg.

Coneixem dues persones que han perdut totes les coses materials que van adquirir al llarg de trenta anys, la casa i el mitjà de subsistència; un d'ells també ha rebut un diagnòstic relatiu a la salut, el seu temps en aquest món té un final anunciat i la decadència serà dolorosa i paralitzant. Tot ha fallat, les lleis han estat executades de forma injusta, és evident, tothom mira cap a una altra banda, l'home, sense drets, diu a l'advocat:

..."Está bien, sé que solo está haciendo su trabajo, pero ha sido una decisión equivocada. Lo sabe, ¿verdad?El abogado estrechó la mano a Moth.La decisión la ha tomado el juez, no yo." pàg. 28

Es troben amb representants de l'administració que fan la seva feina amb uns nivells d'arrogància inadmissibles, quan exposen el seu cas per tenir dret a un habitacle, reben com resposta:

..."Bien, si no va a morirse pronto, por ejemplo el año que viene, es que no está tan enfermo, ¿verdad? Por eso no puedo considerarlo prioritario, ¿no le parece? pàg. 36

Prenen una decisió, caminaran els esperen 630 milles de penya-segats, mal equipats i amb els diners molt per sota dels mínims emprenen el camí. La salut d'ell passa per moments molt difícils, després viu un "miracle" com si l'esforç i el contacte amb la natura haguessin aturat el procés degeneratiu. Han d'aprendre a 50 anys què és ser un "sense sostre", hi ha vegades que per acabar abans, quan els demanen per la seva situació diuen que han venut casa seva, és més ben tolerada l'excentricitat que la pobresa, la gent no pot reprimir el desig de jutjar i arribar a conclusions, de mirar "des de dalt", d'insultar amb paraules o mirades.

Procuren obviar la malaltia i tenir projectes, ell es formarà per reprendre una vida laboral, ella li fa costat.

Tot té el final previst, tenim el privilegi d'acompanyar-los en l'aventura, de viure al seu costat les adversitats, les coneixences d'individus de tota mena, les forces al límit, la superació, la capacitat de mirar endavant, la fortalesa que dona formar part d'una unitat de dos, haver gaudit d'una vida compartida.

Ens remet a escriptors que han situat l'acció en aquells paratges o bé naturalistes com Daphne du Maurier, que ens va presentar Manderley, Winston Mawdsley Graham, John Muir, Thomas Hardy...
Som davant d'una reflexió del tot vigent, una denúncia feta amb tota serenitat per una persona que gràcies a una capacitat extraordinària en cap moment va perdre la il·lusió i l'empenta.

A la portada hi ha un segell "BEST SELLER INTERNACIONAL" tant de bo, mai un best seller més ben rebut, la nostra gratitud als editors per aquest gran encert.