ESTIGMES

Ramon Mas

142 pàg.

Ed. de 1984

Puigsech el microcosmos que vàrem conèixer a AFORES.

Hi tornem, som a l'estiu de 1997.

En Germ ens diu, en una de les seves notes:

“la carn s´esqueixa sola i la sang brolla” 22-7-1997

Aquesta explicació no serveix, els canyells embenats donen lloc a interpretacions, és diferent, la diferència li escau donats els seus orígens, Bru, el seu pare: hereu d´un patrimoni important, il.luminat o transtornat per l´alcohol.

En Germ es orfe dels 2 anys, de la seva mare, sabem:

…”la seva praxi recorda la manera com s'educa un dofí en un parc aquàtic”pàg 93

Quan la situació escapa del seu control s´adreça a un psiquiatra conductista el Dr. Llonses, un metge que ha trobat un bon lloc al gremi, té un passat que prefereix obviar, gaudeix repassant els seus èxits. La mare està satisfeta, la medicació ha funcionat, l'admirat metge a encertat, ell es treu importància i lloa els miracles que pot fer l´indústria farmacèutica.

En Miliu, l'amic del pare, li fa arribar una llibreta que va pertànyer a en Bru:

…”es mereixia heretar alguna cosa més que insomni i estigmes” pàg. 125

Heredem estigmes, l´inèrcia pren protagonisme. Cada generació fa ús de drogues diferents, que a la fi acabem donant els mateixos resultats, l'estiu el moment de l'any a on es produeixen més transformacions que afecten a joves i adolescents, en setmanes queda “decidit” un futur.

En Germ ens diu, el dos d'agost, que voldria “esquivar la tardor i trobar un passadís que el portes dret a l'estiu que ve”.

Els adults fallen. La Trudis, la mare, està satisfeta de les seves decisions, "la medicació ha salvat al seu fill" i ella viu un moment apassionat amb l´eminent metge.

Hi ha una part de població que ha entrat a la vida adulta vivint a crèdit i tenint fills perquè ja no tenen res a dir-se amb la parella.

Els joves, quan s'acomiaden diuen:

…”Ara es hora de tornar a casa , per reintegrar-se a la realitat i fingir que se la creuen.” pàg 133

En Germ fuig, quan ha deixat el poble sent “com si la jurisdicció de la follia es limités al sòl urbanitzat” pàg. 141

Una reflexió, sobre la transcendència d´un periode molt curt a la vida d´un jove, la fragilitat, el precari equilibri que l´envolta... un món malalt que potser el farà tristement diferent.

llibre

Viajes con Charley en busca de Estados Unidos.

John Steinbeck

Traducció José Manuel Álvarez Flórez

290 pàg.

John Steinbeck 1902-1968. L’any 1960 Steinbeck va emprendre un viatge pels EEUU acompanyat del seu gos Charley en un vehicle perfectament equipat en el qual la quotidianitat resulta confortable i ofereix l’oportunitat de tenir convidats a la seva taula… els esperen 16.000 kilòmetres, farcits de soledat, converses amb en Charley, pensaments compartits i coneixences, de tot plegat serem testimonis.

Al llarg de la lectura se'ns fa present la narrativa de Steinbeck, un dels autors que ens ha dut a tenir una idea, com a lectors, dels EEUU quinze o vint anys abans del moment del viatge del qual tenim “el quadern” a les mans, ens havia situat en paisatges i ens havia presentat uns arquetips perfectament dibuixats que passen a formar part de la nostra experiència. Aquest viatge s'emprèn el 1960, les circumstàncies de les persones són diferents i l’autor no crea un món, aquesta vegada ens exposa allò que l’aventura li fa viure.

Ens parla de les formes del llenguatge, considera que quaranta anys de ràdio i vint de televisió han dut a una uniformitat, ens diu que anem cap a una llengua “empaquetada, uniforme e insípida”, fa un paral·lelisme amb el pa que mengem.

A la pàg. 119 ens diu:

…”es cierto que hemos cambiado hambre por corpulencia y que cualquiera de las dos puede matarnos.”

Malgrat la “uniformitat”, coneixem cambreres amb característiques que encaixen perfectament amb l’indret que les acull. Troba persones amb les quals es donen moments de profunda i cordial comunicació, pensem amb l’actor errant que va portant la seva paraula per els llocs on la volen escoltar, o la coneixença que fa d’aquella família composta per un pare i el seu fill que viuen totalment aïllats venent combustible i oferint un llit, en les més dubtoses condicions, al viatger; ajuda a aquell pobre home absolutament primari a entendre que el fill té una sensibilitat diferent, no vergonyosa. També vivint episodis de profunda i dolorosa discrepància.

Els russos, els negres, les frases fetes, l’odi programat, sense reflexió com a mitjà que va minvant a les persones, les fronteres, la caça, la pesca, els boscos, els milionaris, les famílies que encara es desplacen per les collites….

El privilegi de tenir a les mans aquest quadern de viatge, que ens actualitza, 20 anys després, la societat que Steinbeck ens havia donat a conèixer a través de la narrativa. Un bon moment garantit, una recomanació sense reserves.

llibre

VIDA D E GANDHI

Edmond Privat

Traducció de l´esperanto Elisabet Abeyà

142 pàg.

Edmond Privat va tenir el privilegi de conviure durant tres setmanes, l´any 1931, d´Europa a l'Índia, amb Gandhi i els seus acompanyants.

Aquesta afortunada circumstància va donar lloc al llibre que tenim a les mans, és el recull de les retransmissions radiofòniques que l'autor va fer per la ràdio suïssa emprant l´esperanto.

Els ideals de Zamenhof (creador de la llengua universal) i Gandhi coincideixen amb que els humans, en essència, no tenen les diferències que els separen.

Aquesta biografia esdevé un compromís per als lectors. La nostra actitud és absolutament definitiva en l'evolució de les circumstàncies polítiques i socials que ens toca viure.

Gandhi estudia a Anglaterra, es advocat a Sud-Africa, on comença a viure les victòries de la resistència pacífica. Que acabaran fent possible l´independència de l´Índia.

Quan coneix l´obra de Ruskin, adopta els principis d'igualtat entre els oficis humans. Ho du a la práctica amb totes les persones que fan possible la publicació de Indian Opinion.

Tolstoi i Gandhi varen conèixer les seves respectives obres i això els va enriquir.

Al 1920, superant tots els prejudicis religiosos, es va enfrontar al govern anglès i va donar suport als musulmans en la denúncia “les condicions de pau de Turquia”.

Després de viure certes discrepàncies amb el poeta Tagore, aquest accepta que Gandhi “va alliberar al poble indi de la por i la mentida” pàg. 72

Einstein va dir: “Que el món trobaria la pau només pel camí que Gandhi havia mostrat” pàg. 140.

Ens trobem davant una reflexió del tot necessària, capítols curts, una estructura clara en que tot es essència. Una gran iniciativa de la traductora, aquesta biografia hauria d´esdevenir una lectura obligada, perquè és una missatge que ens acosta, que ens compromet i ens ensenya a mirar-nos i a escoltar-nos donant i reben el millor que hi ha en nosaltres.

l´Agraïment més sincer a la traductora i la recomanació més entusiasta als lectors.

llibres

FLORESCÈNCIA

Kopamo Matlwa

Traducció Elisabet Ràfols-Sagués

143 pàg.

Una anàlisi del moment que viu el poble sudafricà, la realitat en la que es troben els joves del país que quan tenien 9 o 10 anys, semblava que eren una generació privilegiada, que no haurien de conviure amb el fanatisme i les desigualtats.

Masechaba, la jove metgessa, viu una peculiar religiositat, una fe que la duu a encapçalar cada capítol amb un salm i a uns diàlegs amb el seu déu a on tot són reclamacions:

…”el món és malvat i el nostre govern és corrupte i l'Occident està contínuament tramant la nostra fi? pàg. 28

Li costa entendre que algú “mou els fils”.

Troba consol convocant la presència del germà, el qual no va trobar motius per seguir vivint i va triar el seu final. El pare també s'ha retirat del món I la mare amb el seu fanatisme religiós, no sempre dóna oportunitats per al diàleg.

Les condicions dels hospitals no arriben als mínims:

…”El meu cotxe es un taüt que em duu diariament a la mort”. pàg. 60

Es fa amiga d´una col.lega, Nyasha, una dona arribada de Zimbaue. Una noia que és tot vitalitat I malgrat les adversitats troba un moment setmanal per la poesia. Hi ha un dia, que des de el matí el maquillatge la delata, al vespre té una cita, es troba amb altres persones, per tenir una treva, per donar protagonisme a les paraules, ella no ho entén, no té forces.

Nyasha és crítica amb les noves metgesses residents, persones que han lluitat per ser on són i que, en canvi cometen la frivolitat de dur extensions “mates de plàstic al cap”.

A la planta de psiquiatria un pacient canta i la seva veu és tot bellesa i harmonia:

…”Semblava que la bogeria era una benvinguda llibertat davant la maldat del nostre món. “ pàg 101.

Pateix una violació, un altre cop Déu badava… D'aquella agressió perpetrada per tres personatges sinistres, d´aquells terribles 15 minuts, quedarà na Mpho, que vol dir Regal.

Una vegada més, una recomanació sense reserves