ESTIGMES
Ramon Mas
142 pàg.
Ed. de 1984
Puigsech el microcosmos que vàrem conèixer a AFORES.
Hi tornem, som a l'estiu de 1997.
En Germ ens diu, en una de les seves notes:
“la carn s´esqueixa sola i la sang brolla” 22-7-1997
Aquesta explicació no serveix, els canyells embenats donen lloc a
interpretacions, és diferent, la diferència li escau donats els
seus orígens, Bru, el seu pare: hereu d´un patrimoni important,
il.luminat o transtornat per l´alcohol.
En Germ es orfe dels 2 anys, de la seva mare, sabem:
…”la seva praxi recorda la manera com s'educa un dofí en un parc
aquàtic”pàg 93
Quan la situació escapa del seu control s´adreça a un psiquiatra
conductista el Dr. Llonses, un metge que ha trobat un bon lloc al
gremi, té un passat que prefereix obviar, gaudeix repassant els
seus èxits. La mare està satisfeta, la medicació ha funcionat,
l'admirat metge a encertat, ell es treu importància i lloa els
miracles que pot fer l´indústria farmacèutica.
En Miliu, l'amic del pare, li fa arribar una llibreta que va
pertànyer a en Bru:
…”es mereixia heretar alguna cosa més que insomni i estigmes”
pàg. 125
Heredem estigmes, l´inèrcia pren protagonisme. Cada generació fa
ús de drogues diferents, que a la fi acabem donant els mateixos
resultats, l'estiu el moment de l'any a on es produeixen més
transformacions que afecten a joves i adolescents, en setmanes queda
“decidit” un futur.
En Germ ens diu, el dos d'agost, que voldria “esquivar la tardor i
trobar un passadís que el portes dret a l'estiu que ve”.
Els adults fallen. La Trudis, la mare, està satisfeta de les seves
decisions, "la medicació ha salvat al seu fill" i ella
viu un moment apassionat amb l´eminent metge.
Hi ha una part de població que ha entrat a la vida adulta vivint a
crèdit i tenint fills perquè ja no tenen res a dir-se amb la
parella.
Els joves, quan s'acomiaden diuen:
…”Ara es hora de tornar a casa , per reintegrar-se a la realitat
i fingir que se la creuen.” pàg 133
En Germ fuig, quan ha deixat el poble sent “com si la jurisdicció
de la follia es limités al sòl urbanitzat” pàg. 141
Una reflexió, sobre la transcendència d´un periode molt curt a la
vida d´un jove, la fragilitat, el precari equilibri que l´envolta...
un món malalt que potser el farà tristement diferent.