sábado, 28 de enero de 2017

"La veu de la viola" de Salvador Vergés


La veu de la viola
Salvador Vergés
300 pàg.
19.50 €


El professor Sellabona ens parla de la importància d’anar passant de generació en generació les històries dels grans:

…”Havia nascut l’any 1812, havíem estat hores i hores junts i sense que mai no li hagués preguntat res de la seva infància…
...Ell havia parlat amb el seu avi nascut l’any 1741. T’ho imagines?...

El nostre protagonista, l’Aniol, guarda com un tresor la carta que va arribar amb la seva viola, escrita pel darrer músic que la va tocar: Paraules que vénen de molt lluny segons la perspectiva d’un nen, trascendència i devoció quan en la seva solitud es retroba amb cada mot.

Hi ha un moment en què na Núria diu a la seva mare que es pot viure amb algú que ha perdut la capacitat d’expressió amb la paraula; difícil és conviure amb uns pares que mai no han parlat entre ells, només quan hi havia algú davant per tal de mantenir les aparences…

Trobem reflexions de molt diversa índole: els secrets mai confessats amb els quals s’aprèn a conviure; saber estimar com una necessitat natural; la valentia d’en Cinto, que va ser capaç de contradir la voluntat de l’amo quan li va fer una proposta que ens pot semblar impensable, però que no ho era tant en aquell moment: El senyor podia moure fils i crear relacions de conveniència que generaven desgràcia i malviure per a molts innocents:

...Sàpigues que no m’agrada que ningú em porti la contra, perquè jo sóc un home just i quan prenc una decisió és pel bé de tots.” (Pàg 95).

L’Aniol, sense ser “el fill”, va ser la persona a qui més va estimar en Cinto, un amor que va néixer de la convivència en silenci. Els pocs mots pronunciats varen ser molt importants a la vida de tots dos.

El paisatge, la llum, la neu, les muntanyes, els ocells: El risc continu amb els elements que mai no s’ arriben a controlar, la natura sempre sorprenent, sempre estimada.

Trobem expressions que no podem deixar de tenir presents:

…”Malgrat que amb la Núria se’ls havia trencat el plat bonic…” (Pàg 238).

Na Teresa i la seva filla són dues persones separades de sempre per un gran secret.

Sempre la música, el cant dels ocells, l’harmònica, la viola i un moment en què n’Aniol diu a la seva estimadíssima amiga Núria:

…”La música em deixa caminar d’esquenes com si el passat fos el meu destí i el futur el meu turment…” (Pàg. 195).

En aquest llibre els guardons rebuts donen sentit a la paraula “premi”: Com hauria de ser sempre, els premis haurien de servir per donar a conèixer autors i obres importants. En aquest cas es fa justícia, tan difícil de trobar.


Un cop més, una recomanació sense reserves, un gran descobriment.


sábado, 21 de enero de 2017

"Nuestra historia" de Pedro Ugarte


Nuestra historia
Pedro Ugarte
166 pàg. 


Nuestra historia ens presenta deu relats que són una crònica del nostre present. Quan és el moment de valorar l’obra d’un contemporani tot són dubtes: Sabem que som davant d’uns contes impecables, però no han passat pel sedàs del temps i, per un instant, dubtem de la nostra intuïció de lectors. Tot i haver experimentat el mateix plaer i la mateixa felicitat que quan hem descobert un clàssic consagrat, hem fet les relectures pertinents i el nostre plaer i la nostra sensació s’han reafirmat. Per tant, tenim una certesa: Pedro Ugarte és un autor que ens acompanyarà.

El personatge que perdrà la feina perquè ha caigut en una espiral de despropòsits que el durà de manera irreversible a les llistes d’aturats, no ha trobat el seu lloc al món dels comercials que prosperen tot omplint les cases de petits electrodomèstics prescindibles.

La noia que només troba sentit a la seva existència quan conviu amb un repte també és molt interessant. Quan es desfà del seu propòsit -esdevenir ballarina- engresca el company perquè ho deixi tot per un període determinat i es retiri en un paratge “idíl·lic” descobert a la xarxa per dur endavant un projecte de novel·la que, potser, és aquella obra que els lectors esperen amb impaciència.

Un home vergonyosament ric es dedica a molestar dues persones que viuen en pau i còmodes en el lloc en què la vida els ha situat. Dos homes, que respiren una harmonia perfecta i de poques paraules, es veuen obligats -portats per una bona educació, que és més fàcil de trobar en les persones lliures de la càrrega d’un llinatge que els omple d’honors per naixença- per uns principis bàsics de convivència a suportar les impertinències del senyor malalt de soledat i frustració que deixa el seu hàbitat per anar allà on la seva fantasia el fa sentir superior i carregat de drets.

Tanquem el llibre i quedem per un moment molt tocats pel darrer relat, el dolor a flor de pell, la incapacitat per la plenitud...
Tots els relats commouen, tots els relats ens porten a la reflexió unes vegades amb un somriure, d’altres amb un nus a la gola. Són imatges que ens acompanyaran i faran més rica la nostra relació amb el món que ens ha tocat viure. És segur que hem fet un gran descobriment, unes narracions a les quals tornarem.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.



sábado, 14 de enero de 2017

"Els estranys" de Raül Garrigasait


Els estranys
Raül Garrigasait
185 pàg.
17,50 €

Un traductor sent per primera vegada el nom de Felix Lichnowski durant un copiós sopar a casa dels Tristany, nissaga de guerrillers carlistes, a la “mitrada i remota” ciutat de Solsona. L’antiga casa -antic conjunt d’edificacions- s’ha adaptat als nous temps reconvertida en destinació per acollir turistes amants de les ruralies.

El text de Linchnowski ens transporta a l’any 1837: En plena guerra carlina, el jove prussià Wielemann travessa els Pirineus per posar-se a les ordres de Carles V. Vol defensar l’ordre, la tradició i, sobretot, derrotar liberals. En aquell moment:

“...Prússia era el futur d’ordre; França, la confusió del present; Espanya, un passat rústec i entranyable, ple de dones pietoses i d’homes de cor simple que feien la guerra com abans.” (Pàg.30).

Coneixem i ens esgarrifem amb el temut mossèn Tristany, un home primari a qui no ha polit en absolut el pas pel seminari, brutal, temut i estimat… Aquests clergues que feien anar a la vegada el calze i les armes trobaven en els seus feligresos la tropa a qui deixar anar l’arenga… Carles V havia estat cridat directament per Déu per servir el poble i només ell era capaç de garantir els principis de lleialtat a la tradició. El fanatisme “sagrat” de pagesos teixidors i clergues l’havia de sostenir, la idea de l’extermini portava a l’eufòria de les masses.

Com a contrapunt ens donen a conèixer el metge Foraster que, tot conversant amb en Wielemann, ens diu:

…”La societat, la gent, és més resistent del que sembla a les elucubracions filosòfiques, està feta de costums rutinaris, de paraules afortunadament buides. Ens sostenen els puntals externs, palpables…” (Pàg. 92).

Ens és presentat el comte d’Espanya, un personatge terrible que viu en la seva persona les més perverses contradiccions. Aquest comte va ser cridat per dirigir l’exèrcit dels absolutistes catalans; representava un bàndol dins la Junta Superior, el d’aquells que tenien interessos: Els oportunistes i els aristòcrates enfrontats a aquells que proclamaven la raó i el progrés.

Tenim a les mans un repàs de la nostra història fet amb rigor i humor, un ús del llenguatge que ens situa en aquell paisatge, una novel·la que en alguns moments ens duu al somriure i també ens ajuda a “entendre” els extrems dels comportaments humans amb què convivim quotidianament.


Un profund agraïment a l’autor per acostar-nos un període de la història en el qual aprofundeix d’una manera del tot brillant.


sábado, 7 de enero de 2017

"Una temporada en el purgatorio" de Dominick Dunne


Una temporada en el purgatorio
Dominick Dunne
Traducció Eva Millet
473 pàg.
24,95 €

El fill d’un comerciant, arriba a estar molt ben situat a la llista dels més rics del món, aquest patriarca mou els fils dels destins de la seva descendència que han de ser els que facin assolir al clan el poder als més alts nivells, perquè no un fill president de la nació? Disposa dels diners, l’element imprescindible.
Tota la família assumeix el paper que li correspon per fer possibles els seus plans, aquest fill predilecte és triat quan es un infant per interpretar el paper que el seu pare li ha concedit en els seus somnis. Tot els símptomes que fan dubtar de les capacitats del lider que s’està engendrat son silenciats amb diners, els senyals que desqualifiquen al jove son infinits però al seu pare i més endevant als germans còmplices rés els fa defallir i fan que la societat vegi allò que ells es proposen.
El profund cinisme com a catòlics, la religió utilitzada per assolir les fites, per tranquilitzar les consciències, mentir com un dret, per part de la mare, la més piatosa l’exemple del clan. Entre les filles, personatges “secundaris”, ens trobem la lider que està al món per parir i manar, la víctima que es reclosa i oblidada perquè és boja, la rebel i llesta que dona mostres de sentit comú i que és “eliminada” per un alcoholisme que la du a un final fatal, també tenim la que pel seu matrimoni esdevé noble a Europa.

Tots els personatges de l’auca… el jove amic de “l’heroi”, que incorporen a la família quan és adolescent i a qui el pare ja “compra” els primers treballs escolars per al seu fill, costum que té previst no deixar de practicar. Aquest aconsegueix allunyar se del clan, viu un any a Europa i després esdevé cronista d’afers judicials i escriptor de novel.les policíaques, té talent i s’el reconeix, pero el record d’una complicitat a l’adolescència no el deixa en pau i decideix que es torni a obrir un cas que en el seu moment va quedar sense resoldre.

L’ home que el pare va triar per la gloria és un polític amb molt de futur, la família no ha deixat de créixer en prestigi.

Assistim a un judici a on cada representat del clan fa el seu paper i s’ aconsegueix comprar de manera grollera la “inocencia”, l’acusat treu partit d’aquest afer per rendibilitzar-lo en la seva carrera política.

Una crònica brillant, com ocorre amb la literatura de debò, una història que ens ajuda a conviure amb la “realitat”. Una vegada més una recomanació sense reserves.