SHOSTAKÓVICH CONTRA STALIN
Xavier Güell
414 pàgs.
«Aquel verano Bernstein me enseñó que para dirigir bien una partitura no basta con sabérsela de memoria, sino que es preciso adentrarse en la mente del compositor y, una vez allí, robarle el alma». Y remata su reflexión con un grito flaubertiano:
«¡Yo soy Shostakóvich!»,
Xavier Güell, Barcelona, (1956), director d'orquestra i escriptor, ens acosta a la vida i l'obra de Shostakóvich, com abans ho ha fet amb Béla Bartók Si no puedes, yo respiraré por ti i Richard Strauss Nadie lograré conocerse. Shostakóvich (1906-1975), Güell ens presenta a Shostakóvich en forma de novel·la que es compon d'un preludi, tres actes i unes "Confesiones al lector" abans del punt final. Ens dóna a conéixer l'home en tota la seva complexitat, en el seu paper de fill, el seu tracte amb les dones, en la relació amb els fills i amb els amics, la lectura ens ha atrapat, quan acabem el llibre hem de tornar-hi, la cronologia dels esdeveniments polítics, el marquen definitivament, l'audició de les obres amb la consciència de les circumstàncies en que han estat escrites, la seva relació amb la literatura que el va precedir Gógol i la dels seus contemporanis Zoschenko, la presència constant de Stalin, la por i les privacions, haver de conviure amb la máxima precarietat i la follia.
Va ser un compositor reconegut des del primer moment, però l'ombra de la falta de zel pel que fa a la política va ser sempre determinant, LADY MACBETH, una opera aclamada unanimement no rep l'aprovació del dictador, després que Stalin assistis a la representació, la premsa diria en un gran titular "Caos en vez de música":
"Lo dejaban meridianamente claro: yo era un enemigo del pueblo" pàg. 108
En aquest moment ja habia escrit les seves tres primeres simfonies, la quarta va ser retirada a Rússia fins després de la mort ds Stalin.
La seva vida es un martiri, es professor, té una relació excel·lent amb els alumnes, escriu música per a pel·licules, va arribar a interpretar al piano a les sales de cinema, com a mitjà per sovreviure.
Primer Congrés de Compositors Soviétics:
"Nunca olvidaré aquella sucia mañana del 17 de febrero de 1948 en a que se inauguró en Moscú el Primer Congreso de Compositores Soviéticos. Por todas partes se notaba la larga mano de Zhadánov y el peso de sus secuaces, que controlaban los debates para confeccionar la lista negra de los autores...
...Por supuesto, quién iba a enbcabezarla era yo." pàg. 312
En aquest congrés es trobara amb Prokófiev, aquest abandonarà la sala i deixarà un escrit perque sigui llegit, Shostakóvisch, resisteix fa el parlament esperat, però al final gosa dir:
"Sin embargo, siempre he pensado que cuando escribo de forma sincera y soy fiel a mis sentimientos, mi música no puede ir contra el pueblo, porue yo mismo soy, en pequeña medida, un representante del pueblo." pàg. 320
Aquestes paraules no van ser ben rebudes i de nou va quedan esperant la conseqüéncies que hauria de patir.
Els fills pateixen escarni a l'escola. En un moment molt de fort desànim, fa coneixença amb un llibreter ceg, un home de noble presència, un jueu que coneix i valora la seva obra, a la llibreria els hi recita els poemes del llibre que ell i la seva dona tenien a les mans, aquest encontre el porta a la recuperació del mal moment que vivia, es tancarà i compondrà un cicle de cançoms que el tornaràn a la vida. Després va escriure una banda sonora, que el portarà a ser tolerat, de nou, pel régimen i va tenir forces per seguir:
"Y entonces decidi escribir preludios y fugas para piano, hasta completar los veinticuatro tonos temperados. Bendito retorno a Bach" pàg. 332
Forma part de la delegació que viatja a Nova York a la Conferencia Cultural i Científica por la Paz Mundial, viurà la humiliació d'haver de mostrar-se d'acord amb el régim soviétic. A la tornada rep presions per part dels camarades que "el vigilen" per quedar-se als Estats Units, no cedeix, vol tornar a Rússia.
Sobreviu al dictador, troba la estabilitat al costat de la darrera companya Irina, la salud l'abandona, ell no deixa de treballar, fins al darrer moment:
"...mi música permanecerà... en la muerte no está el final... el final... la sonata ya esá terminada... todo se ha consumado... estoy dispuesto para la partida..." pàg. 392
No trobem paraules per expressar la nostra gratitud a l'autor, ningú podia acostar-nos com ho ha fet ell al personatge del músic, ell que la dirigit moltes vegades i això l'ha dut a viure en la seva pell "¡Jo sóc Shostakóvich!"
Una recomanació del tot segura, una obra imprescindible.
