DONES
QUE NO PERDONEN
Camilla
Läckberg
Traducció Marc Delgado
205 pàg.
Tres històries de
maltractaments que demostren que la maldat, la deformació a la que
pot arribar un ésser humà és tristament universal.
Tres perfils de dones molt
diferents, per a l’entorn que les acull formen tres famílies
"normals", totes tres viuen un infern que les hauria
eliminat, huria acabat amb la seva dignitat i les seves ganes de
viure, però totes tres van triar sortir-se’n.
La més gran, mare de bessons,
dos homes joves. A la seva feina és una persona estimada i
respectada, a casa, el seu marit, li va perdre el respecte molt
aviat, l’apallissa sistemàticament. Per als fills la mare era
qualcú transparent, amb el pare mantenen un diàleg banal què els
duu a una certa normalitat, ella és com la dona contractada per
servir-los.
La més jove, una noia rusa
casada per internet, ell un personatge primari, alcohòlic,
terriblement embrutit i violent. Ella dissimula, escriu a la seva
mare i li explica una altra realitat, una realitat coherent allà on
ella té una vida tranquil.la. No pot fugir, viu lluny de tot...
La tercera és una periodista,
que ha deixat la feina per tenir cura de la filla. El seu home, també
periodista, molt prestigiós i reconegut al país, darrer membre
d'una nissaga de professionals respectats. Ella ha suportat
infidelitats i mentides, que en alguna mesura eren "perdonades"
com correspon a persones civilitzades, hi ha un detall que no pot
pair: davant la denúncia d’unes joves professionals a uns caps que
han sotmès, per al seu plaer, la voluntat de moltes dones durant
dècades, ell tria el silenci, recolzar aquells companys, evitar
l’escàndol, ignorar les veus de les víctimes... Per a ell, la
seva dona tria una mort que porta implicit el desprestigi, aquella
"glòria" que ell valora per als seus companys no la
tindrà, després de mort en parlaran malament.
El marit de la mestra té un
final brutal, utilitzant els seus mètodes. Pel que fa al marit de la
russa trien un sistema que ell havia amenaçat posar en practica amb
els qui el molestava...
Ens han presentat uns
estereotips que formen part dels nostre entorn. El dolor que ens
esgarrifa llegint la novel.la, és el mateix que sentim davant les
notícies terribles que ja formen part de la quotidianitat. Una
reflexió necessària.
