ELS MESTRES
Un
homenatge
Jordi
Llovet
182
pàg.
L’autor,
una persona del tot apreciada per aquesta lectora que conserva un
record de gratitud per l’assistència a les Lliçons de Literatura
Universal, que després es van aplegar en el llibre editat per
CÀTEDRA, un llibre sempre consultat per tornar a la vivència
d’aquells moments de plenitud. També és un llibre per a mi
imprescindible BRINS DE LITERATURA
UNIVERSAL. Actualment, hem d’agrair
la col·laboració de l’autor a l’ARA, la seva columna és un
dels bons moments garantits quan obrim el diari dels diumenges. Per
tant, la lectura d’ELS MESTRES,
l’he iniciada amb la seguretat que aquest també seria un llibre
del qual gaudiria.
Cinc
Bones Persones, per sobre de tot, persones que han dedicat la seva
vida a l’estudi i al compromís i la transmissió del coneixement.
Els
lectors tenim el privilegi de poder accedir als records del Professor
Llovet, "ens parla de l’art del diàleg" i nosaltres ens
sentim com participant d’una conversa, que passarà a formar part
de la nostra experiència, aquests records de primera mà, aquests
detalls de vida compartida amb Els Mestres-Amics, Miquel Batllori el
treballador infatigable, ens va deixar quan va donar la seva feina
per enllestida. pàg. 34
De
Blecua ens diu:
"Vivia,
com Valverde en certa manera, en el si de la paraula i de les
paraules enfilades que constitueixen la literatura." pàg. 45
Ens
diu que Marti de Riquer no era bibliòfil, feia ús dels llibres com
un pagès fa ús de les eines, detectem per sobre de tot un home bo,
savi i just "...amarat de les categories morals del temps del
feudalisme..."pàg. 90
José
Maria Valverde un exemple de solidaritat en tots els àmbits en què
va poder donar el seu suport dins i fora de la universitat, rigorós
en el terreny del llenguatge:
"Aquesta
concepció de la centralitat del llenguatge en l’acte del
coneixement, i en general de la vida d’un ésser parlant, va ser un
home constant, per no dir un lema, en la seva vida. pàg. 110
Antoni
Comas, un home necessari que va deixar aquest món abans d’hora,
d’ell Salvador Espriu va dir:
..."era
la tolerància i la comprensió personificades" pàg. 160
Un
llibre necessari, ens demostra que el saber està en la mirada i la
intenció d’una persona que ha dedicat la vida a l’estudi i té
el compromís de compartir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario