Video recomanació 1

Confinament 2

Confinament 1

SOŃKA d' Ignacy Karpowicz

SOŃKA

Ignacy Karpowicz

Traducció Xavier Ferré

232 pàg.

Dues realitats més pròximes en el temps que en el present que viuen en Igor i la Sońka. Ella és una dona que pertany a la història de l’indret que la vist néixer, un llogaret entre Polònia i Bielorússia, les seves rutines, el records… amor, desig, dolor i per sobre de tot soledat, impotència i por… La seva vida està arribant a la fi, marxarà d’aquest món sense deixar res ni ningú, com la gossa Borbus XII la darrera de la seva dinastia, en Borbus Primer, l’Ari, va salvar la vida de Sońka, gossos, gats, vaques… els companys veritables, amb les persones no hi va poder comptar tant, un pare de qui preferia els cops, eren millors que altres formes de relacionar-se, els germans, l’amant, el marit, els veïns i la Guerra, potser l’únic moment de dolor compartit, les altres experiències anaven adreçades només a ella.

Igor és algú que representa el present, la creació, l’art, atrapat en una crisi que sobreviu a totes les estratègies per desfer-se’n. Serà la Sońka, qui li donarà motius per continuar, convertir la persona en personatge, convertir el que envolta la dona en decorat… una vida més suportable com creació per ser mostrada, excessiva per quedar dintre d’aquella vella, ella va descarregant el seu passat, ell el rep.

...”com si algun comptable anés afegint aquells dies al compte de la seva vida, restant-los del compte de la Sońka” pàg. 64

El records brollen, guerra, humiliacions, amor en estat pur, tot a l’hora.

...”la Sońka sentia perquè era molt fàcil insensibilitzar-se.” pàg. 105

“Ara seu amb els ulls diferents, jove i rosada, esvelta com un àlber, fresca com un llençol que s’ha endut el vent” pàg. 163

Fins aquell moment la seva vida havia sigut només silenci, només la fidelitat dels animals. Malgrat tot, va saber salvar els pocs moments de plaer com un tresor per entregar-ho tot a un desconegut i amb aquest acte salvar-se el dos.

Per la Sońka coneixem el dolor de la guerra, les humiliacions, l’amor, el desig… però sobretot el silenci, el silenci que ha presidit una vida excessiva per a la memòria d’una persona, una vida amb dimensions de tragèdia, una vida per ser representada.

Una manera de dir que primer sorprèn i després ens ha atrapat, una vegada més una recomanació sense reserves.

llibre

 

 

EL BRAÇALET DE GRANATS

Aleksandr Kuprin

Traducció de Laia Perales Galán

121 Pàg.

El personatge que definitivament ocuparà un lloc important a la nostra experiència de lectors és el general Anósov, “l’avi” estimadíssim de Vera i Ànnia.

Ens és presentat un fragment de vida plàcida, assistim a una festa d’aniversari, a on tot es cordialitat i bones maneres.

Només una nota discordant que neguiteixa a Vera, hi ha un home terriblement enamorat que no pot deixar de demostrar el seus sentiments, per a ella és només algú que a partir del moment que la va veure va enfollir, va caure en un amor incondicional que domina la seva voluntat. l’Enamorat reb la visita del marit i del germà de Vera, a parir d’aquest encontre, se sap perdedor i no troba motius per seguir vivint.

Vera observa la seva darrera expressió:

...”aquella mateixa expressió de pau a les màscares mortuòries de dos grans martirs: Puixkin i Napoleó.” pàg. 116

Tornem a Anósov “una mena de fragment del passat” un home de “coratge ferm i efectiu”, Kuprin, que va formar part de l’exèrcit fins als 24 anys, ens presenta un General que és un compendi de bondat i grandesa d’ánima, trets que formen part l’esència del poble rus, allò que fa semblar als soldats “gairabé sants”. Anósov mai no va fer ús de la força que li otorgava la seva posició, en els soldats veia persones, en els presoners també…

El General era venerat per Vera i Ànnia, els hi parla de l’amor, com ell l’enten, la seva experiència ha de servir per obrir els ulls de les dues joves, dones casades que pateixen les ingenuitats de les vides que transcorren en cercles limitats; ell va viure una experiència matrimonial curta en el temps, va acceptar la fi, no es va batre, per tant no va patir el record d’haver fet vessar sang, la vida va seguir el seu curs i la seva va ser una profitosa solitud… els matrimonis que va conèixer no eren un exemple de plenitud i ell podia donar gràcies a la placidessa que havia presidit la seva vida i l’havia dut a una vellessa feliç i plena.

Hi ha tants sentiments i situacions que ens enlluernen i confonen, i el mot amor, és repetit i utilitzat sense sentit. “l’amor ha de ser tràgic. El gran misteri de la vida!”

La seva memòria conserva records tristos quan l’amor porta al dolor i fa mals irreparables.

Fa una lloança a la dona enamorada:

...”L’amor, per ella, quan estima, comprén el sentit de la vida, l’univers sencer!” pàg. 83

No podem deixar d’incloure a Kuprin en la nostra relació de predilectes, ens ha seduït. No cal dir, una vegada més, una recomanació sense reserves.

llibre

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL LLIBRETER ASSASSÍ DE BARCELONA

Marcel Fité

217 pàg.

Hi han assassinats, moments d’intriga, és per sobre de tot una novel.la històrica, ens situa en una época, 1835, descriu el poder que el poble ha de patir, parla del paper dels convents a la Ciutat, també el creixement d’aquesta.

l’Infant que narra els fets ho fa des del lloc on les circunstàncias l’han situat, una sastreria del carrer dels Agullers, fill del mestre del taller i propietari. Ens trobem dues formes de passió que governen la vida dels homes, la passió de l’artesà, tant el pare d’en Jaume, el nostre narrador, com en Hoffmann, són homes entregats al seu ofici, la perfecció de la peça acabada, els dona autoritat i respecte que és va consolidant en cada acció, creen un ambient de laboriositat, generen dignitat a les persones que treballen amb ells des de el dia que comença l’aprenentatge, un compromís amb cada puntada, aquesta actitut artesanal multiplicada per la quantitat de treballadors dels tallers en tots els oficis donen sentit les paraules que el vescomte Reisset va adreçar a Ferran VII tot referinse als barcelonins:

...”son inclinats pel seu natural al treball i a la feina ben feta, i només es eocupen d’augmentar els seus guanys, obeint sempre el govern que hi hagi constituit.” pàg. 46

El pare d’en Jaume és empressonat només per seguir el ritme de la moda i satisfer als seus clients adoptant els canvis que l’evolució de les formes de vestir van impossant. Balzac havia dit:

...”la Revolució Francesa fou un convat entre la seda i el drap.”

l’Evolució de les normes d’indumentària, una realitat que els més reaccionaris havien d’aturar i dispossant d’un personatge com el Comte d’Espanya tenien els mitjans per frenar els canvis amb la força de la repressió més brutal.

l’Altra passió que ens descriuen és l’amor als llibres com a eix de la vida, conéixem a Fra Humbert, franciscà, un bon home per sobre de tot, un home que morirà per salvar llibres prohibits, un d’aquells frares que després del Trieni Lliberal 1821-1823 es va permetre un cert pensament propi, des de aquell moment al convent i mancava l’unanimitat política, i aquesta llibertat de pensament, una fé que no duia a la por i a l’obediència cega és la que va transmetre al seu deixible i per sobre de tot li va transmetre l’amor als llibres, un amor incondicional que implica una forma de vida, un compromís pel que el franciscà va morir aquella nit del 25 de juliol de 1835.

Coneixem a Fra Vicens, llibreter, havia estat monjo a Poblet, amb prou feines savia llegir, però el paper imprés també era la seva passió i va ser la causa de la seva mort; en Jaume, esdevé llibreter al seu costat, la relació del jové amb els llibres ja és una manera de viure.

En Jaume ens parla del “poder cicatritzant del temps i la distància”:

...”la feina de bibliotecari on he passat la major part de la meva vida, serena, constant i enriquidora, ha estat un bàlsam que m’ha permés estimar la pròpia existència i la dels llibres. Pàg. 196

Al final en Jaume té un pensament cap al Mestre Hoffmann:

...dedicant tota la seva vida i els seus esforços a la recerca de la perfecció en el seu art, tal com jo l’he dedicada a la perservació de la saviesa en forma de llibres antics...” pàg. 208

Una obra del tot necessària, un moment de plaer davant l’absoluta perfecció de la forma, un llibre al qual hi tornarem. Una recomanació sense reserves.

LLIBRE

 

 

NUESTRAS VIDAS

Marie-Hélène Lafon

Traducció Lluís Maria Todó

124 Pàg.

...”hay dulzura en las rutinas que ayudan a pasar el tiempo, las penas y la vida; los gestos de la mañana, por ejemplo, los primeros al saltar de la cama...”

“...los gestos de la mañana te meten en los días, ordenan el mundo...” pàg. 50

Llegim les primeres pàgines, les pàgines en què ens presenten a Gordana, hi tornem, ens han dut a un estat de plenitud tan intens que ens fa sentir incondicionals d’aquesta autora que acabem de conèixer.

La quotidianitat de personatges secundaris de la vida, éssers que ens atrapen: Jeanne, de la seva mà entrem al món que ens ofereix: l’avia Lucile, cega, immòbil depèn de la neta.

...”mi abuela no quería que nadie le contara las cosas, decía que conmigo veía mejor que antes del ataque” pàg. 14

Mme. Jalais i Jean Jacques, el seu fill, el fill admiradíssim, un fill triomfador, que al llarg de tota la vida la visita amb periodicitat impecable i que a la mort d’ella ocuparà el pis que ha deixat, està sol, fa cinc anys que s’ha divorciat, però la mare mor sense el trasbals d’aquesta “fissura” a la vida del fill estimat que mai ha trencat l’harmonia que dona vida a la mare.

Horacio Fortunato, l’home que cada setmana fa la compra per al pare que ha quedat sol, un altre bon fill.

Jeanne, sola, abandonada pel seu company àrab, després d’una convivència del tot plaent; cada dos anys vacances compartides amb la mare d’ell, l’altre any altern vacances a una platja del sud… El pare de Jeanne, botiguer vocacional i feliç, sempre es va malfiar d’aquell home, al capdavall un moro. Jeanne sobreviu els primers moments de soledat amb visites a casa de la seva amiga Isabelle, l’enigmàtica Isabelle que a la presó enyorarà sobretot no poder cantar “decía que el canto inventaba la alegría”…

Són 124 pàgines, tot moments quotidians, personatges secundaris que per molt de temps tindran un paper del tot important a la nostra vida.

Un gran descobriment, una recomanació sense reserves, una altra joia a un catàleg farcit d’imprescindibles.