llibre

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL LLIBRETER ASSASSÍ DE BARCELONA

Marcel Fité

217 pàg.

Hi han assassinats, moments d’intriga, és per sobre de tot una novel.la històrica, ens situa en una época, 1835, descriu el poder que el poble ha de patir, parla del paper dels convents a la Ciutat, també el creixement d’aquesta.

l’Infant que narra els fets ho fa des del lloc on les circunstàncias l’han situat, una sastreria del carrer dels Agullers, fill del mestre del taller i propietari. Ens trobem dues formes de passió que governen la vida dels homes, la passió de l’artesà, tant el pare d’en Jaume, el nostre narrador, com en Hoffmann, són homes entregats al seu ofici, la perfecció de la peça acabada, els dona autoritat i respecte que és va consolidant en cada acció, creen un ambient de laboriositat, generen dignitat a les persones que treballen amb ells des de el dia que comença l’aprenentatge, un compromís amb cada puntada, aquesta actitut artesanal multiplicada per la quantitat de treballadors dels tallers en tots els oficis donen sentit les paraules que el vescomte Reisset va adreçar a Ferran VII tot referinse als barcelonins:

...”son inclinats pel seu natural al treball i a la feina ben feta, i només es eocupen d’augmentar els seus guanys, obeint sempre el govern que hi hagi constituit.” pàg. 46

El pare d’en Jaume és empressonat només per seguir el ritme de la moda i satisfer als seus clients adoptant els canvis que l’evolució de les formes de vestir van impossant. Balzac havia dit:

...”la Revolució Francesa fou un convat entre la seda i el drap.”

l’Evolució de les normes d’indumentària, una realitat que els més reaccionaris havien d’aturar i dispossant d’un personatge com el Comte d’Espanya tenien els mitjans per frenar els canvis amb la força de la repressió més brutal.

l’Altra passió que ens descriuen és l’amor als llibres com a eix de la vida, conéixem a Fra Humbert, franciscà, un bon home per sobre de tot, un home que morirà per salvar llibres prohibits, un d’aquells frares que després del Trieni Lliberal 1821-1823 es va permetre un cert pensament propi, des de aquell moment al convent i mancava l’unanimitat política, i aquesta llibertat de pensament, una fé que no duia a la por i a l’obediència cega és la que va transmetre al seu deixible i per sobre de tot li va transmetre l’amor als llibres, un amor incondicional que implica una forma de vida, un compromís pel que el franciscà va morir aquella nit del 25 de juliol de 1835.

Coneixem a Fra Vicens, llibreter, havia estat monjo a Poblet, amb prou feines savia llegir, però el paper imprés també era la seva passió i va ser la causa de la seva mort; en Jaume, esdevé llibreter al seu costat, la relació del jové amb els llibres ja és una manera de viure.

En Jaume ens parla del “poder cicatritzant del temps i la distància”:

...”la feina de bibliotecari on he passat la major part de la meva vida, serena, constant i enriquidora, ha estat un bàlsam que m’ha permés estimar la pròpia existència i la dels llibres. Pàg. 196

Al final en Jaume té un pensament cap al Mestre Hoffmann:

...dedicant tota la seva vida i els seus esforços a la recerca de la perfecció en el seu art, tal com jo l’he dedicada a la perservació de la saviesa en forma de llibres antics...” pàg. 208

Una obra del tot necessària, un moment de plaer davant l’absoluta perfecció de la forma, un llibre al qual hi tornarem. Una recomanació sense reserves.