rellegir 214

 

What do you want to do ?

New mail

llibre

 

 

L'AMOR DELS HOMES SINGULARS
Victor Heringer
Traducció Pere Comelles Casanova
165 pàgs.

Victor Heringer, (1988-2018), L'AMOR DELS HOMES SINGULARS, (2016)

La lectura ve precedida d'un informe meteorològic: temperatura per sobre dels 31º, humitat 59 %, la força del vent és inapreciable i "El mar és molt lluny d'aquest llibre".

El nostre protagonista és un nen amb dificultats de mobilitat, viu respecte a la gent saludable "Dos o tres tons per sota."

Tot el temps viatgem del present als records de la infantesa, records d'una família burgesa que viu en una casa de dues plantes amb jardí, piscina i servei, en un barri on regna la més estricta pobresa. Coneixem al pare d'en Camilo, el nostre narrador, un metge col·laborador durant la dictadura militar, el metge necessari allà on s'executen les tortures; la mare viu aïllada en una habitació, envoltada i enlluernada per les lluentors artificials d'ous Faberger, l'alcohol és l'únic aliat en la seva soledat; de la germana, ens diu Camilo quan la relació són només trucades puntuals:

"És vella d'aquella mena de vellesa humida i flàccida de qui li ha agradat massa de ser jove."
pàg. 30

Dues dones el van acompanyar els primers anys, Maria Aína, de qui ens dirà "Ella ho sabia tot amb els ulls tancats. Ho sabia tot abans que tothom." i Paulina, aquestes dones el duran per sempre a una tendresa que "si s'infla una mica més es torna pena".

En Cosme, el nen que el pare va dur a casa, que va passar a ser un més de la família, un nen que sorgia del vergonyós treball del pare com a metge, un nen a través del qual en Camilo experimenta el pas de l'odi a l'amor, amor incondicional, primer amor, amor trencat per la tragèdia, en una societat on els sentits són a flor de pell, el desig malalt dels adults i la violència prenen protagonisme; en Camilo el jove estrafet, el jove que es val de dues crosses per caminar, va estimar en Cosme, es van estimar en el sentit més preciós del terme, es van haver d'acomiadar de la manera més tràgica.

Coneixem una societat on la vida té un preu molt baix, l'honra i el pudor també es veuen alterades per la pobresa "Els diners compren poders i compren pudors".

Camilo adult, durant en periode regentarà una botiga d'antiguitats a Copacabana, més que antiguitats d'objectes abandonats o menyspreats, com fotos de família que els propis no volen conservar. Nous amics, un fill adoptiu, un infant que no té família, ha estat mancat de tot, el guia una certa picaresca, diu "pare" quan parlen de la compra de l'ordinador, vida quotidiana, desastres naturals en forma de pluja, malalties...

Quan tanquem el llibre, al qual sabem que tornarem, es mereix una relectura amb la serenitat de saber on som, de conèixer al nostre narrador. Manifestem la més profunda gratitud i admiració per aquest autor que ens va deixar a vint-i-nou anys, quedem un poc orfes. Una recomanació del tot segura, un autor que passa a formar part de la nostra experiència.

What do you want to do ?

New mail