martes, 28 de mayo de 2024
llibre
MEMORIAS DE UN
GREMIO DE MUJERES TRABAJADORAS
Virgina Woolf
Traducció
Rafael Accorinti
78 pàg.
L'origen del text que tenim
a les mans, és un manuscrit acompanyat de documentació i
fotografies que una dona anònima va fer arribar a l'escriptora de
Bloomsbury, algú que durant dècades havia anat estotjant tot allò
relatiu a l'experiència d'un grup de dones que vàrem fer possible
la creació d'un gremi. Des de mitjans del s. XIX fins a començaments
del XX, les dones són l'engranatge fonamental de la indústria
tèxtil, a més de totes les ocupacions que ja els hi eren pròpies,
cuineres, minyones... dones, no cal dir doblement explotades, obreres
que formaven part de famílies on tot eren carències, filles,
germanes, esposes i mares d'homes que també patien les pitjors
condicions en els seus llocs de treball, responsables, també, de la
cura d'infants i ancians, sense cap mitjà ni protecció social.
Un
grup de dones van aconseguir reunir-se quinzenalment, per posar en
comú tot allò que afectava la seva quotidianitat tant a la feina
com a la llar, els abusos que patien varen començar a ser
verbalitzats i això els hi va anar donant força com a col·lectiu i
tímidament es van organitzar, les millores més essencials, reducció
de la jornada laboral, millores salarials, possibilitat de formació
per a les noies després dels catorze anys, millores per als
habitacles, aigua corrent, llum elèctrica, el sentit comú
d'aquestes dones que compartien les vivències, formar part d'un
col·lectiu va fer fortes, les va dur a no aturar-se, va sorgir la
possibilitat de crear indústries cooperatives, es va fer evident la
lluita pel sufragi femení, el dret al divorci... Les obreres van
esdevenir oradores, a les assemblees, es comportaven amb un rigor
extrem cada dona deia allò que considerava important, fent un ús
estricte del temps i deixava el lloc a una altra.
Per a
una dona com la Woolf, que mai va conèixer carències, que la seva
prioritat va ser l'estudi, que va gaudir de viatges a l'estranger i
que sempre va tenir qui li va resoldre les qüestions domèstiques,
aquest món, vist amb tant de detall, era una novetat, les veritats
expressades per les dones treballadores, oralment o per escrit, no
tenien la perfecció dels escrits de les dones il·lustrades, però
tenien la força de l'experiència, hi ha un moment que l'autora ens
diu dels escrits que ha rebut:
"Y, aún así, dado
que la escritura es un arte impuro he infectado de vida, las cartas
que me enviaron parecen tener ciertas cualidades que, literariamente,
algunas personas alfabetizadas i eruditas podrían llegar a
envidiar." pàg. 73
Aquestes dones treballadores no
podien ni somiar en un espai propi, per a elles, va ser la
possibilitat d'un espai comú i un temps compartit el que els hi va
donar la força per a fer-se escoltar i aconseguir uns avanços
importants en l'evolució històrica del moment que van viure.
Una
aportació important a les traduccions de l'autora.
viernes, 24 de mayo de 2024
llibre
LLIÇONS
Ian
McEwan
Traducció Jordi Martín Lloret
573 pàgs.
Al
final del llibre ens diuen:
"Prou! Aquells déus
furiosos o decebuts en forma moderna, Hitler, Nasser, Khrusxov,
Kennedy i Gorbatxov pòtser li havien determminat la vida, però allò
no ajuda en Roland a entendre els afers internacionals." pàg.
563
Roland Baines, va néixer el 1948, els seus pares eren
persones a les quals els fets històrics relatius a la Segona Guerra
Mundial havien marcat les vides, les accions, els silencis i els
secrets familiars són del tot importants per als seus descendents,
el nostre protagonista viu la infància a Trípoli, on el pare,
militar, estava destinat, per tant, un dels grans protagonistes de la
història, Nasser, intervé en la la existència d'en Roland, a
partir d'aquí, assistint als diferents esdeveniments que tenen un
"protagonista principal", arribem a la quotidianitat durant
el període de la primera ministra Margaret Thatcher i fins a com es
va gesionar a Anglaterra la pandèmia.
Roland va viure una
experiència traumàtica quan era un nen, aquest fet tindrà un gran
protagonisme definitiu, té a veure amb la decisió de deixar els
estudis, potser s'ha perdut un gran intèrpret de piano, això el
converteix en un etern adolescent que viu amb la prioritat
d'aprendre, algú que es guanyarà la vida escrivint, com a professor
de tenis o pianista en un hotel.
La seva primera dona, i
mare de l'únic fill, és alemanya, el que ens porta a conèixer una
família marcada pel dolorós passat que els ha precedit amb els
corresponents silencis i enigmes que marquen les relacions dels seus
membres; la dona el deixa, ell té cura del fill, lluita per la
supervivència fent les feines més inversemblants, a la seva vellesa
viu un enamorament real i correspost, es casa amb la persona que l'ha
ajudat sempre, al final es converteix en el cap d'una família
nombrosa, el fill propi, els de la dona, les parelles corresponents i
els nets.
Assistim a una forma de narrar subjectiva, no és
lineal, som testimonis de tot allò que va oferint la vida al nostre
personatge, "vivim" fets històrics i paral·lelament allò
que l'atzar o el destí posa a l'abast a les persones individualment;
coneixem la mesquinesa en la intimitat d'una escriptora d'èxit, ens
admira la grandesa d'aquella altra dona que s'ha mogut sempre des de
l'anonimat, ho ha fet bé i mai ha deixat de tenir cura dels que
tenia a prop, la lamentable perversitat d'aquell que arriba a ocupar
un lloc important a la política nacional, també la soledat d'un
home de més de setanta anys durant la crisi del coronavirus.
Hi
ha un paral·lelisme entre el personatge i l'autor, durant la
infantesa varen viure l'experiència del pare militar a l'Àfrica,
després l'autor va accedir a una formació reglada i el nostre
narrador va prendre la decisió de deixar els estudis, això va
condicionar definitivament la seva vida.
Una lectura que
ens ha interessat, hem fet un repàs de la història, quasi cent
anys, seguint la petja d'un home i dels que l'han envoltat. Ian
McEwan ens ha captivat per la seva peculiar manera de dir, una
recomanació del tot segura.