L'AMOR DELS HOMES
SINGULARS
Victor Heringer
Traducció Pere Comelles
Casanova
165 pàgs.
Victor Heringer, (1988-2018),
L'AMOR DELS HOMES SINGULARS, (2016)
La lectura ve
precedida d'un informe meteorològic: temperatura per sobre dels 31º,
humitat 59 %, la força del vent és inapreciable i "El mar és
molt lluny d'aquest llibre".
El nostre protagonista
és un nen amb dificultats de mobilitat, viu respecte a la gent
saludable "Dos o tres tons per sota."
Tot el
temps viatgem del present als records de la infantesa, records d'una
família burgesa que viu en una casa de dues plantes amb jardí,
piscina i servei, en un barri on regna la més estricta pobresa.
Coneixem al pare d'en Camilo, el nostre narrador, un metge
col·laborador durant la dictadura militar, el metge necessari allà
on s'executen les tortures; la mare viu aïllada en una habitació,
envoltada i enlluernada per les lluentors artificials d'ous Faberger,
l'alcohol és l'únic aliat en la seva soledat; de la germana, ens
diu Camilo quan la relació són només trucades puntuals:
"És
vella d'aquella mena de vellesa humida i flàccida de qui li ha
agradat massa de ser jove."
pàg. 30
Dues dones
el van acompanyar els primers anys, Maria Aína, de qui ens dirà
"Ella ho sabia tot amb els ulls tancats. Ho sabia tot abans que
tothom." i Paulina, aquestes dones el duran per sempre a una
tendresa que "si s'infla una mica més es torna pena".
En Cosme, el
nen que el pare va dur a casa, que va passar a ser un més de la
família, un nen que sorgia del vergonyós treball del pare com a
metge, un nen a través del qual en Camilo experimenta el pas de
l'odi a l'amor, amor incondicional, primer amor, amor trencat per la
tragèdia, en una societat on els sentits són a flor de pell, el
desig malalt dels adults i la violència prenen protagonisme; en
Camilo el jove estrafet, el jove que es val de dues crosses per
caminar, va estimar en Cosme, es van estimar en el sentit més
preciós del terme, es van haver d'acomiadar de la manera més
tràgica.
Coneixem una
societat on la vida té un preu molt baix, l'honra i el pudor també
es veuen alterades per la pobresa "Els diners compren poders i
compren pudors".
Camilo adult,
durant en periode regentarà una botiga d'antiguitats a Copacabana,
més que antiguitats d'objectes abandonats o menyspreats, com fotos
de família que els propis no volen conservar. Nous amics, un fill
adoptiu, un infant que no té família, ha estat mancat de tot, el
guia una certa picaresca, diu "pare" quan parlen de la
compra de l'ordinador, vida quotidiana, desastres naturals en forma
de pluja, malalties...
Quan tanquem el llibre, al qual
sabem que tornarem, es mereix una relectura amb la serenitat de saber
on som, de conèixer al nostre narrador. Manifestem la més profunda
gratitud i admiració per aquest autor que ens va deixar a vint-i-nou
anys, quedem un poc orfes. Una recomanació del tot segura, un autor
que passa a formar part de la nostra experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario