LLIÇONS
Ian
McEwan
Traducció Jordi Martín Lloret
573 pàgs.
Al
final del llibre ens diuen:
"Prou! Aquells déus
furiosos o decebuts en forma moderna, Hitler, Nasser, Khrusxov,
Kennedy i Gorbatxov pòtser li havien determminat la vida, però allò
no ajuda en Roland a entendre els afers internacionals." pàg.
563
Roland Baines, va néixer el 1948, els seus pares eren
persones a les quals els fets històrics relatius a la Segona Guerra
Mundial havien marcat les vides, les accions, els silencis i els
secrets familiars són del tot importants per als seus descendents,
el nostre protagonista viu la infància a Trípoli, on el pare,
militar, estava destinat, per tant, un dels grans protagonistes de la
història, Nasser, intervé en la la existència d'en Roland, a
partir d'aquí, assistint als diferents esdeveniments que tenen un
"protagonista principal", arribem a la quotidianitat durant
el període de la primera ministra Margaret Thatcher i fins a com es
va gesionar a Anglaterra la pandèmia.
Roland va viure una
experiència traumàtica quan era un nen, aquest fet tindrà un gran
protagonisme definitiu, té a veure amb la decisió de deixar els
estudis, potser s'ha perdut un gran intèrpret de piano, això el
converteix en un etern adolescent que viu amb la prioritat
d'aprendre, algú que es guanyarà la vida escrivint, com a professor
de tenis o pianista en un hotel.
La seva primera dona, i
mare de l'únic fill, és alemanya, el que ens porta a conèixer una
família marcada pel dolorós passat que els ha precedit amb els
corresponents silencis i enigmes que marquen les relacions dels seus
membres; la dona el deixa, ell té cura del fill, lluita per la
supervivència fent les feines més inversemblants, a la seva vellesa
viu un enamorament real i correspost, es casa amb la persona que l'ha
ajudat sempre, al final es converteix en el cap d'una família
nombrosa, el fill propi, els de la dona, les parelles corresponents i
els nets.
Assistim a una forma de narrar subjectiva, no és
lineal, som testimonis de tot allò que va oferint la vida al nostre
personatge, "vivim" fets històrics i paral·lelament allò
que l'atzar o el destí posa a l'abast a les persones individualment;
coneixem la mesquinesa en la intimitat d'una escriptora d'èxit, ens
admira la grandesa d'aquella altra dona que s'ha mogut sempre des de
l'anonimat, ho ha fet bé i mai ha deixat de tenir cura dels que
tenia a prop, la lamentable perversitat d'aquell que arriba a ocupar
un lloc important a la política nacional, també la soledat d'un
home de més de setanta anys durant la crisi del coronavirus.
Hi
ha un paral·lelisme entre el personatge i l'autor, durant la
infantesa varen viure l'experiència del pare militar a l'Àfrica,
després l'autor va accedir a una formació reglada i el nostre
narrador va prendre la decisió de deixar els estudis, això va
condicionar definitivament la seva vida.
Una lectura que
ens ha interessat, hem fet un repàs de la història, quasi cent
anys, seguint la petja d'un home i dels que l'han envoltat. Ian
McEwan ens ha captivat per la seva peculiar manera de dir, una
recomanació del tot segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario