MEMORIAS DE UN
GREMIO DE MUJERES TRABAJADORAS
Virgina Woolf
Traducció
Rafael Accorinti
78 pàg.
L'origen del text que tenim
a les mans, és un manuscrit acompanyat de documentació i
fotografies que una dona anònima va fer arribar a l'escriptora de
Bloomsbury, algú que durant dècades havia anat estotjant tot allò
relatiu a l'experiència d'un grup de dones que vàrem fer possible
la creació d'un gremi. Des de mitjans del s. XIX fins a començaments
del XX, les dones són l'engranatge fonamental de la indústria
tèxtil, a més de totes les ocupacions que ja els hi eren pròpies,
cuineres, minyones... dones, no cal dir doblement explotades, obreres
que formaven part de famílies on tot eren carències, filles,
germanes, esposes i mares d'homes que també patien les pitjors
condicions en els seus llocs de treball, responsables, també, de la
cura d'infants i ancians, sense cap mitjà ni protecció social.
Un
grup de dones van aconseguir reunir-se quinzenalment, per posar en
comú tot allò que afectava la seva quotidianitat tant a la feina
com a la llar, els abusos que patien varen començar a ser
verbalitzats i això els hi va anar donant força com a col·lectiu i
tímidament es van organitzar, les millores més essencials, reducció
de la jornada laboral, millores salarials, possibilitat de formació
per a les noies després dels catorze anys, millores per als
habitacles, aigua corrent, llum elèctrica, el sentit comú
d'aquestes dones que compartien les vivències, formar part d'un
col·lectiu va fer fortes, les va dur a no aturar-se, va sorgir la
possibilitat de crear indústries cooperatives, es va fer evident la
lluita pel sufragi femení, el dret al divorci... Les obreres van
esdevenir oradores, a les assemblees, es comportaven amb un rigor
extrem cada dona deia allò que considerava important, fent un ús
estricte del temps i deixava el lloc a una altra.
Per a
una dona com la Woolf, que mai va conèixer carències, que la seva
prioritat va ser l'estudi, que va gaudir de viatges a l'estranger i
que sempre va tenir qui li va resoldre les qüestions domèstiques,
aquest món, vist amb tant de detall, era una novetat, les veritats
expressades per les dones treballadores, oralment o per escrit, no
tenien la perfecció dels escrits de les dones il·lustrades, però
tenien la força de l'experiència, hi ha un moment que l'autora ens
diu dels escrits que ha rebut:
"Y, aún así, dado
que la escritura es un arte impuro he infectado de vida, las cartas
que me enviaron parecen tener ciertas cualidades que, literariamente,
algunas personas alfabetizadas i eruditas podrían llegar a
envidiar." pàg. 73
Aquestes dones treballadores no
podien ni somiar en un espai propi, per a elles, va ser la
possibilitat d'un espai comú i un temps compartit el que els hi va
donar la força per a fer-se escoltar i aconseguir uns avanços
importants en l'evolució històrica del moment que van viure.
Una
aportació important a les traduccions de l'autora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario