sábado, 30 de diciembre de 2023

llibre

 

 

 

 

PIERRE I JEAN
Guy de Maupassant

Traducció Xavier Serrahima
202 pàgs.


Guy de Maupassant, ( 1850-1893), PIERRE I JEAN, (1887).

El senyor Roland, després de tota una vida fent de joier a París, es retira a Le Havre, per gaudir de la passió que el domina, el mar, res li agrada més que navegar, troba la plenitud quan surt amb La Perle, la seva barca, els resultats d'una jornada de pesca el porten a l'eufòria o a la frustració, d'ell ens dirà en Pierre, el fill gran:

"Aquell home gras i flonjo, content i ingenu..." pàg. 119

La senyora Roland és el contrapunt del seu marit pel que fa a bondat, intel·ligència i elegància genuïnes.

Els germans Pierre i Jean, han acabat els estudis a París, metge i advocat, i planegen l'inici de les seves respectives carreres professionals. La pau de la família es veu alterada per l'anunci d'una herència, els visitarà el notari per fer-los saber que en Jean és el beneficiari d'un llegat important, un vell amic de la família, algú molt proper als Roland, a qui havien deixat de veure d'ençà que s'havien instal·lat a Le Havre, ha fet hereu a en Jean, només a ell, ho celebren; la mare es preocupa pel futur d'en Pierre i pensa que hauran de fer canvis que li siguin favorables pel que fa a l'herència familiar. En Pierre, es turmenta, no entén la decisió del vell amic, el recorda de la infància i l'adolescència, sempre els havia tractat igual, per què al darrer moment fa aquesta diferència?. Hi ha un retrat, que tots recorden, un retrat que han de cercar, aquest retrat ens ho explica tot, en Jean té una gran semblança amb el retratat, tant, que ja se'n cuida la senyora Roland que no estigui a la vista, com ho havia estat durant la infància dels nois a la casa de París. Aquell amic de la família, aquell home correcte i afectuós que regalava flors i convidava regularment els nois, va ser algú molt important per a la senyora Roland, potser, la persona més important que va passar per la vida, van ser sempre prudents, però el vell amant, al darrer moment, perd la cautela i provoca l'escàndol; la mare, un personatge excepcional, sap mantenir la calma, sap fer retornar l'harmonia a la família, per sobre de tot, estima els dos fills, i els desitja el millor; en Jean s'establirà com a advocat, es casarà amb la jove viuda amiga de la família, de la qual en Pierre ens diu al començament:

"Però no m'agrada, aquesta colometa tan racional, que sembla feta expressament per fer-nos rebutjar el sentit comú i la saviesa." pàg. 59

En Pierre partirà, com a metge en un paquebot, cap a una vida errant, la mare viu un desconsol que ha d'amagar i fer front a la quotidianitat de la vida familiar, fent ús del seu sentit de la responsabilitat.

La present edició inclou el pròleg intitulat "La novel·la", una reflexió fonamental que ha esdevingut un clàssic dels textos teòrics.


Hem gaudit d'un moment de plenitud, aquesta història queda amb nosaltres, pel que fa al pròleg és un text fonamental que no podem deixar de recomanar. Una vegada més, la gratitud als editors i la felicitació per aquest nou gran encert al seu catàleg.