llibre

 

 

 

LES CENDRES A LA PISCINA
Jaura Gost
220 pàgs.

Laura Gost, (1993), LES CENDRES A LA PISCINA, PREMI PROA, 2023

Laura Gost, ens parla dels seus i el mitjà que els acull, partint de finals dels anys seixanta; abans, de manera esquemàtica, ens és presentada la família i la infància de na Catalina, la que serà la primera dona d'en Sebastià, el personatge principal. Coneixem un indret que en aquestes dècades fa un canvi en el ritme de la seva evolució, els esdeveniments es succeeixen de manera ràpida i les persones s'han d'adaptar a formes de vida on no serveixen els models dels que els han precedit.

En Sebastià, passa de ser pagès a constructor, de pertànyer a una família amb els comptes molt clars i un futur fàcil de preveure, a entrar en una espiral on protagonitzarà grans canvis i farà salts vertiginosos, som davant d'un home decidit, capaç de materialitzar els seus somnis, no entrem a analitzar els començaments d'aquest constructor que converteix en or allò que toca, que canvia d'estatus i se sent del tot còmode comportant-se com un dels personatges que ha vist al cinema, aquest són els seus models, el cotxe, els edificis que construeix, les decoracions, les relacions amb les dones que també toca que tinguin paral·lelismes amb les de la pantalla; ben aviat, la Catalina, la mare dels seus fills, no encaixarà al seu escenari; serà substituïda per na Mercedes, la qual també farà una evolució en aquesta societat líquida i desapareixerà cap a una altra realitat, ella per la via d'un misticisme que no pot deixar de seguir; la darrera dona na Leidi:

"... No té papers ni cap lloc on caure morta i a mi em surt més barata que una infermera." pàg 15.

Aquesta també fuig, al final serà un immigrat veneçolà qui acompanyarà al Sebastià en el darrer alè.

Els fills Miquel i Josep, nascuts a finals dels seixanta, col·laboren amb el pare, però fan costat a la mare, la Catalina és qui evoluciona de manera més prudent, qui tindrà un final al costat de germanes i cunyats, qui tindrà la família com a centre de la vida, amb ella els fills tindran una relació d'acord amb la tradició.

La societat és analitzada des de diferents punts de vista, coneixem en Llorenç, director d'una sucursal de banc, veurà créixer el seu patrimoni, les oportunitats d'enriquir-se li surten al camí, s'adaptarà a noves realitats, els temps de bonança duren poc, assistim al seu final, arruïnat i en la més patètica soledat.

En Sebastià, aquest home amb tantes capacitats, treballar, generar riquesa, actuar com un galant, anar sempre endavant amb rapidesa i decisió, sembla que deixa aquest món amb serenitat, ens diverteix la darrera aclucada d'ulls, les seves cendres aniran a la piscina del xalet que va haver de vendre, la casa està tancada, els actuals propietaris són estrangers, el fill petit saltarà la tanca i les deixarà anar.

Aquesta història queda amb nosaltres i ens ajuda a entendre un passat recent transcorregut a un ritme de vertigen; l'autora és una dona que sap mirar i sap estimar, el nostre reconeixement i admiració; els èxits, molt importants, li han arribat aviat a la vida, li fem arribar els millors desitjos, la seva base és sòlida respecte a la d'en Sebastià. Una reflexió del tot necessària.