llibre

 

 

LA MEVA LWÓW
Józef Wittlin
Traducció Jerzy Slawomirski i Anna Rubió
98 pàgs.

Józef Wittlin, (1896-1976), La meva Lwów, (1946)

"I, per a més inri, els records són els millors falsificadors d'allò que podem anomenar "realitat."
Segueix posant en alerta al lector:
"Aquesta caterva de records-esguerro, de record-fantasma, corren a ficar-se sota la ploma..." pàgs. 10 i 11

Aquesta narració ens porta a sentir-nos feliços interlocutors, Lwów, la ciutat que tot plegat el va acollir al llarg de divuit anys de la seva vida; divuit anys, molts dels quals van transcórrer durant la infància i joventut, anys de formació com a escriptor, evocats des de l'exili a Nova York el 1946, les olors i els sorolls del carrer; per sobre de tot, les persones recreades amb tendresa i empatia. Hi ha molts moments de la lectura en què ens acompanya un somriure, no podem deixar de mostrar la nostra simpatia pels habitants de Lwów, aquestes persones que sentien profunda aversió a la pompa. Agraïm els peus de pàgina, infinits personatges, aclariments respecte a l'argot. No deixa d'advertir-nos respecte a la seva subjectivitat:

"La nostàlgia també té tendència a falsificar aquell sabor i fa que només experimentem la dolçor." pàg. 25

Admet que la ciutat també pot representar per altres persones "el calze d'amargura".

Personatges populars, éssers estimats víctimes de l'extermini, descripcions detalladíssimes de la ciutat, esglésies, museus, biblioteques... sempre present el sentit de l'humor, profunda bonhomia. Ens parla de les coneixences amb persones de lletres, poetes, traductors, articulistes, dramaturgs, a Lwów, va viure el privilegi que tindrà sempre present:

"Què se n'ha fet, d'aquells temps i d'aquells llocs en què els poetes exercien un poder tan màgic sobre el jovent?" pàg. 72

Un record entranyable pels que vivien acollits a la fundació Doms "cofurna filantròpica", on un cop acceptat l'aixopluc, havien fet la darrera tria, allà s'entrava per esperar el final.

Hem viscut el privilegi "d'escoltar" el relat, escrit des de molt lluny, l'autor podia deambular per molts llocs, però estava privat de tornar al paradís idealitzat.

Un llibre al qual caldrà tornar, fer diferents lectures, en aquesta primera ens ha seduït la riquesa del cabdal de records i la manera original i perfecta com ens els han fet arribar, en una segona lectura aprofundirem en la gran informació que ens ofereixen respecte a persones i fets històrics.

Un autor cabdal, una recomanació sense reserves. Manifestem la nostra gratitud a l'editora i als traductors que han fet possible la lectura, en aquest mateix catàleg tenim La sal de la tierra, un al·legat contra la guerra i una novel·la fonamental a l'obra de Wittlin.