llibre

 

 

JUSTÍCIA GLOBAL

Dossier CRÍTIC

DDAA

147 Pàg.

Abans de començar la lectura, una cita de Naomi Klein ens alerta molt seriosament que vivim una situació límit davant la qual hem de reaccionar. Ho sabem, les xarxes van plenes, les crides són constants…

Considerem un gran encert per part de la publicació digital CRÍTIC la publicació d’aquest dossier, dividit en tres blocs: MIRAR, PENSAR, ACTUAR…

Xifres contundents que són evidències i que un especialista ens raona: desigualtats econòmiques, emergència climàtica, conflictes armats, desigualtats de gènere, habitatge, migracions i refugiats, xenofòbia i extrema dreta, retrocessos democràtics…

Entrevistes:

Boaventura Sousa de Santos, sociòleg, ens alerta: “...Som en un cicle reaccionari.” pàg.48

Silvia Federici, escriptora i activista:

...”S’han obtingut milions i milions de diners sobre el treball barat de les dones...”

...”No hem de dir a les dones què han de fer, sinó que hem d’ampliar les seves possibilitats per tal que cap d’elles no hagi de vendre res, ni la vagina ni el cervell” pàg. 92

Arcadi Oliveres, activista i economista:

“l’Extrema dreta està pujant gràcies a la mala informació que ofereixen els grans mitjans de comunicació” pàg. 122

Marina Garcés, Professora de filosofia, titula el seu article GUERRA DE CERVELLS:

...”El cervell devastat i el cervell maximitzat són dues formes de neuroesclavatge. L’un, per incapacitació; l’altre, per hipercapacitisme. Resistir aquestes dues formes d’esclavatge és fer de l’educació un convit…

...No pensis com jo: pensa amb mi. No visquis con jo: viu amb mi”. Pàg. 66

Reflexions, fetes amb rigor, aportacions necessàries d’autors que coneixem o descobrim, el compromís d’accedir a lectures, aprofundir per elaborar el propi punt de vista.

Un treball periodístic excepcional que no podem obviar.

LLIBRE

 

 

DÍAS, MESES, AÑOS

Yan Lianke

Traducció Belén Cuadra Mora

114 pàg.

Una terrible sequera obliga ha fugir als habitants d’un llogaret perdut a la serra, només un vell i un gos seran els darrers testimonis del desastre. El compromís de mantindre la “Vida” fins que arribin les plujes donen forces a un home per fer front a les dificultats de viure l’adversitat. La capacitat d’estimar l’indret que l’acollit, les seves habilitat de pagès vell i savi, la fussió amb la natura, la complicitat amb el gos cec al que anomena Ciego, entre els quals es dona un relació d’amistat per sobre de tot:

“Ciego, le dijo ¿qué te parece si tú y yo formamos una familia? La vida se lleva mucho mejor en pareja.

...No me quedan muchos años, añadió, si te quedas sonmigo hasta que muera, tendré un final feliz.” pàg 22

Llargues caminades, domini de les darreres forces, superar atacs de llops i de rates ferotges.

Els records de la joventut, de la companya amb la que va compartir la vida:

...”Aquella vida no tenía nada que envidiar a la de un rey.” pàg. 27

El compromis de conservar una planta que serà font de vida quan tornin els que van haver de fugir… moments d’il.lusions i esperança:

...”Pasadas varias temporadas, la sierra volverà a cubrirse de un vasta manto verde y, cuando me muera, tendrán que erigir sobre mi tumba una lápida elogiosa”. Pàg. 39

Un miratge, la “Vida” per part seva sembla tenir el compromís d’abandonar aquell paratge.

Tot és mesura, els rajos de sol tenen un pes i els llops borden en diferents tons:

...”El lobo rey los miró y emitió un sonido magenta y los cachorros levantaron la cabeza a la vez que gruñeron una respuesta de brotes tiernos”. 74

El nostre pagès és un resistent, quan ja no comptava a resistir, el “qi” (una enérgia vital de la qual depen la salud i vitalitat de les persones) torna a fluir i de nou troba forces per fer front al que l’envolta.

Amb el darrer alé prepara la tomba per al que mori primer, el que quedi taparà el cos de l’altre i tots dos seràn aliment per la planta que els sobreviurà.

Un moment de plenitut i la seguretat de tenir a les mans l’obra de un Mestre, de nou fem una recomanació sense cap dubte.

llibres

 

Paisatge amb figures

Àlex Susanna

509 pàg.

El bon record d’anteriors dietaris ens porta a iniciar la lectura amb espectatives.

Li agrada caminar, tenim el privilegi d’acompanyar-lo en les seves visites periódiques a la Matarranya, el Penedès o el Pirineu. També tenen un valor principal els apats compartits, els vins sempre presents i valorats.

Parlem de llibres i de traductors:

“De fet, quina llengua és parla més a Europa si no la de la traducció? Pàg. 25

Assistim a les seves trobades amb Marcel Riera que ens acosta a Emily Dichinson, Auden, Edna St. Vincent Millay…

Josep M.ª Pinto ens transmet l’entusiasme per Proust i Feliu Formosa ens engresca a tornar als Mann, Thomas i Klaus, observacions dels traductors, grans erudits “els millors lectors”.

Aprofundeix amb la correspondència entre Gaziel i Pla.

Fem infinites anotacions paral.leles, ens comprometem a llegir o rellegir, ens fa venir ganes, en totes direccions... hauriem de tornar a Hemingway.

No tot son elogis ens topem amb la misoginia d’en Joan Ferrater.

La seva relació amb les plàstiques, les repetides trovades amb Yvars compartint taula i repetint restaurant, el projecte d’un llibre cloenda de tota una trajectòria, una llarga llista de pintors fonamentals a l’història de l’art, pel que fa a esculptura només tres noms: Rodin, Brancusi i Juli Gonzàlez.

La visita a Miquel Barceló al seu pis del Marais.

Juli González, la seva relació amb Picasso.

Aristides Maillol present de manera molt espècial, Manolo, Clarà, Gargallo, Fenosa, Rebull… projectes d’exposicions. També pintors que no podem deixar de tenir presents Rusiñol, Casas, Nonell, Gimeno, Tugores, Mir…

Escolta música que ens comenta i ens encurioseix a tornar-hi o descobrir. Volta per una Barcelona, que és la seve, les torres d’Horta o el restaurant del Raval en una finca projectada per l’enginyer Guastavino.

Pel que fa al moment polític que estem vivint, la societat per una banda, els partits per un altra, ens remet a paraules de Gaziel “l’empat d’impotències” pàg. 326

Tenim a les mans un llibre que no podem donar per acabat, ha de quedar al nostre abast, ens ha dut al compromís de lectures, recerques de escultures i pintures, caminades…

Una recomanació sense reserves.

GODSECK L’usurer

GODSECK L’usurer

Honoré de Balzac

Traducció Marta Marfany Simó

74 pàg.

La lectura de l’Usurer ens duu a dubtar si hem de seguir els nostres projectes de lectures o hem de deixar-ho tot i dedicar un temps de la nostra vida a un Mestre com Balzac, ens ha dut a un moment de gaudi tan intens, un d’aquells moments en els quals ens allunyem del nostre present per tornar-hi amb més serenitat, el que correspon als clàssics.

El perfil dels personatges correspon al de persones amb qui convivim.

La bonhomia del procurador, algú que aconsegueix fer tractes amb l’usurer i no quedar atrapat, no esdevé una víctima, no pateix la mediocritat de voler més i també perquè l’usurer, en vol fer ús, vol comptar, de franc, amb els seus serveis, s’assegura les consultes de per vida, l’advocat aprofitarà sempre la seva posició per evitar el desastre, es tracta d’algú que és al món per generar harmonia.

El compte Restaud una víctima:

...”És una d’aquelles ànimes tendres que no saben com matar la pena i la pena sempre els acaba matant a ells.” pàg. 55

Els darrers moments del compte:

...”Quins quadres espantosos presentarien les ànimes dels qui envolten els llits fúnebres, si se’n poguessin pintar les idees.” pàg. 61

Regals, penyores, res del que atrapava l’usurer sortia d’aquell cau, de res no gaudia, fins i tot les menges més exquisides es feien malbé, als darrers moments Godseck presentava:

...”els primers símptomes d’aquell infantilisme, d’aquell entossudiment incomprensible que envaeix tots els vells amb una passió forta que s’imposa a la intel·ligència”. Pàg. 74

Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo. Una recomanació sense reserves.

Aquesta lectura ens fa pensar en L’ESCANYAPOBRES, Narcís Oller, va crear la figura d’un usurer que també esdevé un personatge universal. Malauradament la mesquinesa no perd mai vigència.