GODSECK L’usurer
Honoré
de Balzac
Traducció
Marta Marfany Simó
74 pàg.
La lectura de l’Usurer ens duu a dubtar si hem de seguir els nostres projectes de lectures o hem de deixar-ho tot i dedicar un temps de la nostra vida a un Mestre com Balzac, ens ha dut a un moment de gaudi tan intens, un d’aquells moments en els quals ens allunyem del nostre present per tornar-hi amb més serenitat, el que correspon als clàssics.
El perfil dels personatges correspon al de persones amb qui convivim.
La bonhomia del procurador, algú que aconsegueix fer tractes amb l’usurer i no quedar atrapat, no esdevé una víctima, no pateix la mediocritat de voler més i també perquè l’usurer, en vol fer ús, vol comptar, de franc, amb els seus serveis, s’assegura les consultes de per vida, l’advocat aprofitarà sempre la seva posició per evitar el desastre, es tracta d’algú que és al món per generar harmonia.
El compte Restaud una víctima:
...”És una d’aquelles ànimes tendres que no saben com matar la pena i la pena sempre els acaba matant a ells.” pàg. 55
Els darrers moments del compte:
...”Quins quadres espantosos presentarien les ànimes dels qui envolten els llits fúnebres, si se’n poguessin pintar les idees.” pàg. 61
Regals, penyores, res del que atrapava l’usurer sortia d’aquell cau, de res no gaudia, fins i tot les menges més exquisides es feien malbé, als darrers moments Godseck presentava:
...”els primers símptomes d’aquell infantilisme, d’aquell entossudiment incomprensible que envaeix tots els vells amb una passió forta que s’imposa a la intel·ligència”. Pàg. 74
Un altre gran encert al catàleg de Quid Pro Quo. Una recomanació sense reserves.
Aquesta lectura ens fa pensar en L’ESCANYAPOBRES, Narcís Oller, va crear la figura d’un usurer que també esdevé un personatge universal. Malauradament la mesquinesa no perd mai vigència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario