332

 

llibre

 

 

 

 

LES LENTS BLAVES

Daphne du Maurier

Traducció Jordi Martin Lloret

86 pàgs.

Dapne du Maurier, (1907-1989), Les lents blaves, (1959)

Marda West, ha viscut l'experiència d'una operació als ulls, l'han intervingut davant el risc que perdés completament la visió; el tractament postoperatori, implica que ha de dur els ulls tapats, perfectament atesa a una clínica, rep les agradables visites i regals del marit; les infermeres Brand i Ansel, són les dues dones que tenen cura de la malalta, amb la infermera de nit, la senyoreta Ansel, s'ha creat un lligam especial, tant és així, que la malalta proposarà al marit, que aquesta dona l'acompanyi a casa durant els primers dies. Els metges estan segurs que l'operació ha estat un èxit.

Quan li alliberen els ulls de les benes i li apliquen unes lents blaves que seran el primer pas, abans de posar les lents definitives, viu un moment de terror, tothom que l'envolta té l'aparença d'un animal, executen com persones, però ella veu animals, la infermera de dia és una vaca, la de nit, una serp, els metges són gossos i el seu marit un voltor, al seu voltant cap humà té l'aparença que li correspon, i sempre representen l'animal que els escau; el terror s'apodera de la convalescent, pren consciència de la soledat que viu, el seu germà viu a Australia i no té amics, prou íntims, per fer partícips de les seves angoixes; l'amable marit que enviava flors i té l'aparença d'un voltor, quan la visita mentre ella viu la por pel que l'envolta, vol donar prioritat a què firmi uns documents, per autoritzar-lo a prendre decisions legals en nom seu. Ella, pateix l'horror de veure's envoltada d'éssers terrorífics.

El tractament fa un altre pas, li posaran les lents definitives i els metges hauran d'admetre que han comès un error, que ha donat lloc a visions que han posat en perill l'equilibri de la senyora West, recobra la vista i la tranquil·litat, a partir d'aquell moment, tindrà present l'animal que representava cada persona i això la dura a tenir un coneixement més profund de l'altre.

Un relat de terror on també es tenen en compte els requisits de la literatura més realista, en molt poques planes hem viscut l'experiència d'una dona sotmesa a una realitat que la pot fer trastornar, el fet queda explicat i la senyora West alliberada de les visions terrorífiques.

Una narració que ens porta a reafirmar-nos en l'admiració a l'autora.

331

 

LLIBRE

 

 

EL SOL DELS MORIBUNDS

Jean-Claude Izzo

Traducció Albert Pejó

263 pàgs.

Jean-Claude Izzo, (1945-2000), El sol dels moribunds (1999)

El Titi, el Rico i el Dedé, tres sensesostre, tres homes que es van fonent pels carrers de París, als dos primers els uneix l'amistat en el sentit més pur del terme, es coneixen fa dos anys, en Titi parla al seu amic de les obres d'en Conrad, Somerset Mougham o Graham Green, amb la naturalitat que s'explica una història viscuda, en Titi serà el primer que deixa aquest món, trobarà el seu final, mort de fred, a un banc al metro de París. En Rico, no ha superat la fi del seu matrimoni, la dona l'ha deixat, s'ha emportat el fill, el temps el fa adonar, del que havia estat el seu matrimoni:

"... simplement, havien disfrutat l'un de l'altre, no l'un amb l'altre. Dos cossos estranys que s'alimentaven d'un plaer efímer." pàg. 131

Dedé, és un rodamon menys romàntic, un personatge fred i calculador, amb pocs miraments, al carrer també es donen tots els perfils humans.

La Mirjana, la prostituta que llegeix Jhon Perse, havia fet estudis de literatura francesa i el poeta ha esdevingut un company fidel; aquesta noia ha de pagar un deute a les màfies a les quals va haver de recórrer per fugir de Sarajevo.

El Rico recorda unes paraules del Titi:

"... quan un home arriba al límit demana caritat. En canvi, una dona, es ven.

... Pensa en això. La humiliació que pots sentir tu no és res en comparació amb la que deuen sentir elles." pàg. 185

El Rico, tria tornar a Marsella, la ciutat on va viure una bonica història de joventut, el sol, fugir del fred... es trobarà amb l'Abdul, arribat de l'Alger, va presenciar l'assassinat dels pares i el germà, l'Abdul, un nen, havia pensat que la vida li havia donat l'oportunitat d'un altre pare, però al Rico el va acabar de matar la visita de Dedé i la notícia de la tràgica mort de qui havia sigut la seva dona i les horribles circumstàncies en les quals es va produir.

Han passat vint-i-set anys d'ençà que es va publicar aquesta novel·la, pòstuma, Jean-Claude Izzo, l'autor al qual vàrem prometre fidelitat després de llegir la seva trilogia Keops total, Xurmo i Soleà. La realitat de pobresa i exclusió s'ha multiplicat, la injustícia es reprodueix amb vitalitat.

Izzo, un gran autor, un home compromès, amb una capacitat del tot extraordinària per mirar als ulls dels desfavorits, una obra literàriament impecable i una reflexió de la qual no podem defugir.

330