326

 

llibre

 

 

LA VIDA EN EL CAMPO

Giovanni Verga

Traducció Hugo Bachelli

149 pàgs.

Giovanni Verga, (1840-1922) La vida en el campo (1880)

Giovanni Verga, principal representant del verisme, que és com a Itàlia es coneix el que en altres llocs és el naturalisme.

Vuit narracions, un traç perfecte, en poques línies ens presenten un personatge i la seva circumstància, l'atmosfera ens atrapa, som davant de narracions a les quals ens veurem en la necessitat de tornar; la vida al camp, costums ancestrals, la pobresa, fets que no es poden evitar, la força del destí, "esa valiente resignación a una vida de sacrificio".

Jeli, el potrero. Un infant que ha crescut lluny dels pares, la família s'ha disseminat, cercant la manera de sobreviure; recordarà la mare, a la qual ha vist en molt poques ocasions, en el seu darrer moment; assistirà al pare malalt i quedarà sol al món. Res l'atura, és un nen i un jove assenyat i responsable, hi ha un fet que el farà caure en desgràcia, quan anava amb el bestiar a la fira, un poltre es va precipitar per un barranc, l'han de sacrificar; el majoral li aconsella que no gosi presentar-se davant l'amo:

"... porque lo que te deba te lo pagaría con monedas amargas." pàg. 49

La seva vida fa un gir, farà de cabrer, aprendrà aviat la nova feina. Jeli d'ença que era un infant s'estima una nena, Mara; des de molt petit va ser company de jocs del fill dels senyors, es parlaven de tu, aquest nen, que tenia tots els privilegis, era amic de Jeli, li havia escrit en un tros de paper el nom de la nena amb la qual es casaria, Mara. Res va ser fàcil, Mara va triar un altre pretendent, aquest la va deixar perquè era de domini pùblic que la noia era amant del fill de l'amo; Mara va decidir que millor que quedar soltera era casar-se amb Jeli, per a ell el matrimoni, va representar la plenitud, ella no va deixar la relació amb el senyor, el marit tirarà pel dret i matarà l'amant de la dona.

La força de la religió:

"Se acercaba las Pascua, y el mayoral enviaba a todos los hombres de la hacienda a confesarse con la esperanza de que, temerosos de Dios, ya no robaran más." pàg. 66.

Malospelos, un ésser sense drets, fins on pot arribar la deshumanització quan la misèria pren protagonisme, el món de la mina, amb molt poques planes ens presenten aquest univers amb tota la seva complexitat, vides sense horitzó, injustícia permanent.

Amors, passions desbordades La loba, aquesta dona a qui res aturava per satisfer el desig; Guerra de santos, assistim a escenes que mostren un fanatisme desfermat, cal una epidemia de còlera per que els supervivents mostrin una mica de seny, però hi tornaran, la força del costum, la necessitat ancestral de formar part d'un bàndol.

Giovanni Verga, un autor que va influir en autors de la generació següent d'Annunzio, Pirandello o Deledda. Pavesse o Pasolini, van tenir present la seva obra i Visconti va filmar el 1948 La terra trema a partir d'un text de Verga.

No podem deixar de manifestar el nostre reconeixement i gratitud davant la perfecció dels relats, quan llegim G. Verga tenim la seguretat que som davant d'un autor fonamental, els seus personatges ens acompanyen. Una recomanació del tot segura.

325

 

llibre

 

 

DÈRIES DE BROADWAY

Damon Runyon

Traducció Carme Geronès

211 pàgs.

Damon Runyon, (1880-1946)

En primer lloc, expressar la nostra gratitud a la traductora i autora del text que precedeix les narracions, Carme Geronès, les seves paraules generen l'atmosfera que ens acompanyarà durant la lectura, que fem de manera trepidant, passem d'un afer a l'altre al ritme que les històries ens marquen, la traductora amb un mestratge que no podem deixar d'admirar ens porta al món d'aquells pels quals la llei és un obstacle, som a l'univers de la picaresca, la traducció d'aquestes narracions enriqueix el gènere.

Timbes, apostes, negocis clandestins, delinqüents habituals, gent que no sap caminar sense armes, les que siguin, malnoms, cada personatge té el que més l'hi escau, el nostre narrador, un periodista d'esports, el lloc Broadway.

Carme Geronès, ens reprodueix una cita de Red Smith, el reporter estatunidenc "més gran i influent de mitjans s.XX:

"Quan veus el que fa Runyon amb l'alfabet et venen ganes de llençar la màquina d'escriure i anar-te'n a buscar la vida a les mines de carbó" pàg. 14

Coneixem els locals "maitanquis", i molts pinxos i malfactors que ens porten a prendre partit, els hi fem costat. Runyon va viure la glòria al Broadway que el va acollir i enlairar com a periodista esportiu, el terme "runyonisme" va passar a ser del tot eloqüent, les seves obres es van adaptar al cinema interpretades pels grans actors del moment.

La gateta Llilian; Jule Gros, etern enamorat de la senyoreta Kitty Clancy, salvarà l'infant que ha atrapat un goril·la, i que resultarà ser el fill de Kitty i Branningan, un policia, company de la infància d'en Jule; o Butch el Cepat, a qui demanem una feineta, el Cepat viu un període tranquil i anirà a obrir la caixa forta amb el seu fill, de qui te cura com el millor dels pares; segrestos; personatges amb la pressió sanguínia alterada; algú conegut com el Sostre, "perquè apunta molt i molt alt en la juguesca que sigui"; Ambrose Hammer, el plomilla de la premsa, que volta amb un lloro que espera que "deixi anar" el nóm d'un assassí...

Tots, personatges als que seguim amb un somriure, un afer dona pas a l'altre a tota velocitat, quan tanquem el llibre, reiterem la nostra gratitud a la traductora que ens ha dut per uns viaranys poc explorats.

324