rellegir 245

 

llibre

 

 

LA CIUDAD
DDAA
Il·lustracions Leticia Ruizfernández
Edició Eva Ariza Trinidad
133 pàgs.

Ens meravella la tria d'autors, celebrem l'encontre amb els que coneixem i gaudim de la descoberta dels que llegim per primera vegada; pel que fa a les aquarel·les de Leticia Ruizfernández, una vegada més ens ha fascinat, en cada cas ha creat l'atmosfera que ens ajuda a delectar-nos en el text.

Nova York, de la mà de Zadie Smith, ens diu:

"Contamos con una gran variedad de seres humanos. Algunos votamos por un gobiernos que destruyó ciudades muy lejanas y otros no. Algunos somos yonquis y drogadictos. Otros somos maestros de infantil y monjas. Ninguno merece que lo asesinen por la calle. Somos una multiplicidad de seres humanos en una disposición social elástica que puede estirarse en muchas direcciones. Aún no se ha roto." pàg. 24

Nova York, una ciutat amb capacitat per acollir les persones, el regne de la diversitat, la possibilitat de convivència, harmonia i concòrdia.

Rio de Janeiro, Clarice Lispector, per a molts lectors que no hem viatjat, Rio de Janeiro és la ciutat que C. Lispector ens ha donat a conèixer. Ens passa el mateix amb Bohumil Hrabal, d'ençà que va entrar a les nostres vides és un dels referents per "conèixer" Praga, Hrabal fixa la mirada en els que viuen als marges:

..."Las presas se colocan en formación. Busco la belleza, pero aún no ha llegado. Algunas de las chicas se peinan como damas distinguidas." pàg. 47 del relat "La bella Poldi"

Valeria Luiselle, una autora que descobrim gràcies al fragment triat per parlar-nos de Ciutat de Mèxic:

"Éramos niños del posterremoto, fantasmas del cemento, flores del asfalto que habían brotado y crecido entre los añicos de nuestra personal tierra baldia". pàg 61

Jerusalem, Najwan Darwish, poeta palestí:

"Mis enemigos son todos inventados. Y mis parientes,
el colmo de la invención."
...
Tienes que pringarte si quieres vivir.
Esta teoria también es una invención" pàgs. 66 i 67

Roma, Igiaba Scego, va néixer a Roma l'any 1974, d'origen somali, ens acosta al present de les possibilitats de convivència a les ciutats, tenim un llibre seu a l'abast Mi casa està donde estoy yo, una vegada més expressem la nostra gratitud pels grans encerts en la tria d'autors.

Bombay, Saadat Hasan Manto, relat que forma part del recull Diez rupias, aborda amb gran sensibilitat el tema de la prostitució infantil, Sarita és un "negoci" per a la seva mare, la fantasia, pròpia d'una criatura, la porta a aïllar-se de la realitat.

París, Philippe Jaccottet, cita a Rilke, Carta a Schiler, l'acompanyen les escultures de Giacometti, ens presenta l'espai que l'acull a París, silencis...

El Cairo, Radwa Ashur, ens parla de la infància, de fets històrics, ens diu:

"Todo esto no son recuerdos de infància, sino semillas que crecen hasta forjar una obsesión por el registro, el testimonio. Registrar igual que los ancestros registraban..." pàg. 126

Anotem la novel·la de l'autora traduïda a l'espanyol Granada.

Tanquem el llibre amb la seguretat que hi tornarem, una recomanació del tot segura, de nou manifestem la nostra complaença davant l'obra de Leticia Ruizfernández.

rellegir 244

 

llibre

 

 

 

 

EL VIEJO INCENDIO
Elisa Shua Dusapin
Traducció Andrea Daga
138 pàgs.

Elia Shua Dusapin, (1992), El viejo incendio, (2024)

Des del primer moment, ens trobem immersos en l'atmosfera de tardor a la Dordonya, Agathe condueix, en mig d'una boira densa, fins a la casa on es trobarà amb la seva germana, disposen de sis dies per buidar la llar familiar, no poden, ni tenen interès, a afrontar les despeses d'una reforma, han optat per la venda, malgrat tot, les pedres tindran un altre ús:

"Nuestra casa no està en ruinas. Nunca lo estarà. Sus piedras seguiran siendo lo que siempre han sido: un refugio." pàg. 138

Agathe, la germana gran, va partir als Estats Units per fer el batxiller i mai va tornar; té una feina en col·laboració, fa diàlegs per guions de pel·lícules; Véra pateix una forma d'afàsia que l'impedeix parlar, un dia, de manera sobtada, va deixar d'emetre cap paraula, en aquest moment la mare ja els havia deixat; la germana gran la protegia de la crueltat de les altres nenes, ens explica un episodi d'injustícia davant la befa d'una nena, Véra es va defensar, Agathe la va recolzar i la professora, algú amb qui la germana gran confiava, va determinar aplicar el mateix càstig per a les tres nenes.

El record de les beralles dels pares, que la germana gran hagués volgut amagar: "Yo mantenia a Véra ocupada durante las peleas". En aquella casa els silencis tenien un gran protagonísme:

"En dias como aquellos, las cuatro miradas se cruzaban las unas con las otras, delicadas, reflejando el interior de cada uno." pàg. 39

El record de la mare es va anar diluint, quan elles la van visitar a Londres, la nova família de la mare es van confondre sempre amb els seus noms.

Agathe ha trobat el seu lloc a Nova York, viu envoltada d'incerteses, respecte a la parella, ha perdut un fill que no sap si volia tenir, el seu treball, tot i que sembla glamurós i creatiu, no ho és, ella forma part de l'engranatge que fan el guió de la pel·lícula, la soledat i els silencis també protagonitzen la seva vida. Pel que fa a Vèra, sembla que se sent còmoda amb l'entorn que l'acull, gaudeix de la natura, elaborar formatge, cercar bolets, l'amistat amb l'Octave, l'amic de sempre, amic i veí, que havia apreciat al pare d'elles, que havia fet somiar a Agathe a l'adolescència, quan ell, amb cinc anys més, pertanyia a un altre món.

Ens ha fascinat la manera de dir, la profunditat de la mirada, la força d'un gest, l'eloqüència dels silencis, la natura sempre present, la comunió amb l'entorn, la força de la presència del pare, a la mare l'evoquen a través de l'ambre que guarden a un calaix.

Elisa Shua Dusapin, crea un univers d'una gran bellesa i profunditat, una novel·la breu que ens ha colpit, un text original, delicat i contundent. Una recomanació sense reserves, un altre gran encert a un catàleg excel·lent, manifestem la nostra gratitud.