337

 

llibre

 

 

 

MARY

Mary Wollstonecraft

Teaducció Íñigo Jáuregui i Cristina Súarez

128 pàgs.

Mary Wollstonecraft, (1759-1797), Mary, (1788)

Aquesta novel·la va aparèixer quatre anys abans de l'obra més coneguda i estudiada de l'autora Vindicación de los derechos de la mujer, Mary, és un text on la vida i experiències tenen un pes molt important. Mary, és una noia que té, per naixença els drets minvats, els pares, són persones que no destaquen per les seves capacitats intel·lectuals ni morals, la noia té un germà gran al qual corresponen uns privilegis que encara eclipsen més la filla petita; el noi mor, ella esdevindrà hereva i, per tant, els pares s'afanyen a donar-li la formació que correspon a una noia del seu temps; assistim al final de la mare, això precipita un casament, que els pares havien pactat per deixar resolt un problema de límits de propietats amb un veí; la mare desitja que la filla es casi abans del seu traspàs; assistirem a la cerimònia, la mare mor als braços de Mary, i el nuvi partirà a l'estranger per acabar els seus estudis.

Mary queda sola i un poc més lliure, però la realitat la manté lligada a un espai i a unes obligacions socials, ens dirà citant Edouard Young, Las noches:

"de naturaleza más sutil que la de quienes se limitan a ir por el camino trillado". pàg. 78

Fa observacions a partir del seu entorn:

"Me parece que todos los seres humanos tienen una cierta idea -o más bien afición- de lo sublime. Las riquezas i el estatus consiguiente, representan lo excelso para las mentes débiles. Estas imágenes colman, o mejor exceden, sus estrechas almas." pàg. 52

Ens parla de la relació amb la seva amiga Ann:

"Cuando pasaban juntas horas enteras, los tópicos terminaban agotándose y, de no ser por las cartas o la música, las largas veladas hubieran transcurrido de la manera más tediosa e indolente."

Quan durant el mateix període ens parla de l'amistat que l'uneix a Henry, ens dirà:

"Cuando conversava con él, se desplegaban todas las facultades de su alma, el genio animaba su expresivo semblante y los gestos más gráciles i naturales daban fuerza a su discurso." pàg. 55

Som al s. XVIII, els homes, quan els privilegis no els trenquen, tenen possibilitat d'accedir al coneixement, per a les dones no està previst el desenvolupament de l'intel·lecte, Mary Wollstonecraft, es va alliberar de tòpics.

"Me aguardan riquezas i honores, y los frios moralistas me invitan a sentarme y disfrutarlos, pero no puedo dominar mis sentimientos, y hasta que así sea, ¿qué son esas fruslerías para mi?" pàg. 79

Partirà a l'estranger, per tenir cura d'Ann, l'amiga malalta, fa que el pare ajudi a la família de la noia i ella l'atendrà fins al final; coneixerà Henry, amb el qual troba la màxima harmonia, també ha de viure el seu final... sap que la seva vida no té sentit com a esposa, no pot repetir els papers que han representat els seus, tem el retorn del marit, tem la convivència buida respectant les aparences, però lluny de respectar-se les persones... el marit no fa res per apropar-se.

Al llarg de la lectura cita les obres que l'han acompanyat, James Thomson, Edward Young, John Milton, John Butler, Shakespeare, la Biblia... el que ha llegit la manté i dona sentit a la seva vida, no va trobar la pau fins que no va retirar-se a una casa de camp, va fundar manufactures que generaven riquesa, va dividir la seva propietat en petites granges, tenia cura d'ancians i malalts i estava pendent de l'educació dels joves.

Mary Wollstonecraft ens presenta una existència en la qual, una persona guiada per la seva intel·ligència i sentit comú i no tenint en compte el que s'esperava d'ella, ningú esperava que fes ús de les seves capacitats, i del compromís amb la visió del món que li havien donat els coneixements als quals, de manera lliure, va accedir.

Una novel·la breu, perfectament documentada, que ens porta a l'admiració més rotunda per l'autora, va tenir una vida curta, però del tot aprofitada, es va casar William Goldwin, percussor del moviment anarquista, va morir de part, la seva filla va esdevenir l'autora Mary Shelley.

Raonaments que, malauradament, en molts aspectes, no han perdut vigència, una obra que ens acompanyarà en el temps, la nostra gratitud a traductors i editors que han fet possible la lectura. Una recomanació del tot segura.

336

 

llibre

 

 

 

BRISTOL

Jean Echenoz

Traducció Anna Casassas

185 pàgs.

Coneixem Bristol, un director de cinema, en cap moment presenta el perfil típic de la professió, viu sol, al districte sisè de París, al carrer Des Eaux, un carrer que han donat a conèixer als lectors Zola i Bolaño; assistim als seus rituals matinals, surt cap a la plaça del Trocadero, allà on hi ha la seva oficina. Ens presenten la veïna Michéle Severinsen, actriu en una etapa poc productiva de la seva carrera, l'anirem coneixem millor, en l'actualitat gestiona la fundació que va crear, Substància i Pensament, orientada a la meditació dietètica; sempre servicial i activa en el seu paper de veïna compromesa amb la comunitat de propietaris.

L'enigma que ens acompanya: al moment que Bristol surt al carrer, un home es precipita per una finestra del cinquè pis, va despullat i ningú sap qui és, Bristol no reacciona en absolut, indiferent, va cap als seus afers. Michéle Severinsen, es comporta amb implicació total, rep al policia encarregat del cas:

"Es venta una ullada al mirall de l'entrada, desplaça una grenya, es posa bé l'escot de la brusa i mobilitza les forces vives del seu somriure." pàg. 109

Robert Bristol viu un moment difícil de la seva carrera, la darrera pel·lícula no ha cobert les expectatives de ningú, i ara s'ha d'enfrontar a una nova producció, explicar una història, que ha aparegut com a llibre, Cors al purgatori, el director ha d'acabar d'adaptar el guió, l'autora, Marjorie des Marais és una escriptora prolífica i d'èxit comercial, aquesta dona posarà condicions que ajudaran les finances, Bristol ha decidit que una part del film s'ha de rodar a Sud-àfrica, això ens porta a la vida dels equips de producció desplaçats, la relació amb els habitants, la utilització d'animals, se senten allà com a éssers superiors, i la realitat que els fa petits i porucs; l'actriu principal una jove protegida de l'escriptora.

Tots els personatges que van apareixent, són d'una riquesa excepcional, com ja esperàvem de l'autor, ens sorprenen amb peculiaritats gens comunes: el policia encarregat d'esbrinar la identitat del suïcida; l'actriu veïna de Bristol; la secretaria i el xofer de l'escriptora, la secretaria Geneviève, una dona capaç d'adaptar-se a tots els papers que la vida posa al seu davant; pel que fa al xofer també és un tipus peculiar; en Parker, un militar que coneixem a Sud-àfrica i viatjarà a París per aclarir comptes, s'instal·la al pis d'en Bristol i en poc temps es converteix en amic íntim de la veïna actriu i del policia que esbrina el cas del mort al carrer Des Eaux.

La nova pel·lícula no esborra el fracàs anterior, més aviat confirma el mal moment del director. Bristol acaba perseguit, la seva reacció el matí del suïcidi i les suposicions de l'actriu i el policia, l'obliguen a amagar-se, a la fi les evidències l'alliberen de les sospites.

Una lectura que hem fet al ritme que l'autor ha decidit, uns personatges amb unes trajectòries que ens han sorprès i engrescat, així ho esperàvem, coneixem i admirem Echenoz, una atmosfera que ens atrapa, a París, a Sud-àfrica o a la costa quan Bristol s'amaga a un lloc on passen l'hivern varades les embarcacions esperant l'estiu.

Una recomanació del tot segura, el nostre reconeixement i gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

335