310

 

llibre

 

 

DESPUÉS DE ETERNIDAD

Maxim Ósipov

Traducció Alejandro Ariel González

291 pàgs.

Maxim Ósipov, (Moscou, 1963) Después de eternidad, (2026)

"... hi ha una constant, les cites literàries, l'autor, conviu amb els clàssics amb tota naturalitat, l'ajuden a entendre el món, els té sempre presents..."

Sis narracions que recullen la vida quotidiana a diferents indrets de Rússia, els fets que ens exposen tenen lloc des de les darreres dècades del s. XX fins a la guerra d'Ucraïna.

Después de eternidad, un metge ens descriu un ancià que acut a la consulta, un personatge, amb una tendència al somriure, polit i correcte, a la pregunta del metge de com es troba, l'home respondrà:

"Como corresponde a alguién de mi edad i mi clase social." pàg. 10

Ens trobem un home al qual les circumstàncies no han malmès, ha estat director de teatre a una petita població de miners, un lloc inhòspit, on contra tot pronòstic tenien una companyia de teatre; aquest home, es descuida un quadern a la consulta, el metge es proposa tornar-li; no el pot localitzar per telèfon, s'adreça a casa seva, el seu habitacle és compartit, li obren la porta una parella, bruts i descuidats, gens motivats a ser amables, no saben res del veí, es desfan del metge amb negligència, el metge conclou respecte a aquestes persones:

"... era de las que considera casi una ofensa prestar la menor atención al prójimo. El sostén del régimen. Dicho sea de paso." pàg. 14

Tenim accés a les notes del quadern del vell director:

"Mamá me pedia que me aprendiera más poemas de memória: puedes llevarlos contigo a todas partes, no son una carga." pàg 22

Ens parla de censura, de corrupció dels que trien partir a l'estranger, l'administració fa desaparèixer Eternidad, és un moment en el qual amb tota naturalitat eliminen del mapa ciutats senceres, El nostre home no reacciona prou ràpidament, es queda sol, una actriu de la companyia li dirà:

"Debo divorciarme de un delincuente antes de que la opinión pública se meta conmigo por abandonar a un héroe." pàg. 70

Un jugador d'escacs, torna d'un campionat, són als Estats Units, a l'avió coincideix amb dos dels seus contrincants americans, s'adona que hi ha persones que viuen sense un llast que els paralitzi, ell pensa en els seus inicis, ens diran respecte a San Francisco:

"Aquí no hay història que oprima i tire hacia atràs: hay fortunas acumuladas el siglo pasado gracias al oro y hoy gracias a los ordenadores, más un par de terremotos, eso no se puede considerar história." pàg 115

A la tornada, via Roma, ha d'arribar quan abans, el seu pare és mort, tenim l'oportunitat de conèixer un peculiar taxista italià.

Assistim a un casament "El cine en casa".

Luxemburgo, mor una dona de cent tres anys, que havia estat una bellesa i la seva era una "biografia heroica", tenim una anàlisi del passat i una observació de les possibilitats del present que viu el fill, un personatge ens dirà:

"Si me decanté por la medicina fue porque "el médico en la cárcel no deja de ser médico". Ni en la guerra tampoco. La cárcel y la batalla para eso nos han preparado." pàg. 265

Hem conegut personatges que queden amb nosaltres, hi ha una constant al llarg de la lectura, les cites literàries, l'autor, conviu amb els clàssics amb tota naturalitat, l'ajuden a entendre el món, els té sempre presents, hem anotat obres i autors que ens portaran a descobriments o relectures; com en els llibres anteriors, la sensació és d'absoluta fascinació, davant la certesa que tenim a les mans una obra que ens porta a entendre, un poc més, el món que ens acull.

Una recomanació del tot segura.

309

 

llibre

 

 

JO T'HE DONAT ALES. Elegies

Teognis de Mègara

Introducció, traducció i notes

Maria Rosa Llabrés Ripoll

Pròleg Francesc Casadesús Bordoy

100 pàgs.

Per fer front a la nostra quotidianitat, tan política i social, com en el nostre entorn personal, recórrer als clàssics ens aporta llum i serenitat, relativitza els fets als quals hem d'enfrontar-nos i ens apropa a l'essència de l'ànima humana; per arribar a aquestes ensenyances necessitem l'ajut dels estudiosos, que conviuen amb els erudits amb normalitat i ens els fan arribar, analitzats i ordenats de manera temàtica, la qual cosa fa possible el nostre gaudi, sentim una profunda gratitud, quan ens endinsem en una saviesa difícil d'accedir pels nostres mitjans, saviesa imprescindible, per arribar a conclusions, per trobar la serenitat i l'harmonia. Per tot això, ens sentim del tot privilegiats de poder accedir a aquesta lliçó magistral que rebem gràcies a la generositat de la professora Maria Rosa Llabrés Ripoll, que té unes qualitats didàctiques que la porten a compartir el coneixement de manera natural, tenim la sensació que amb un profund plaer i compromís, els seus llibres ens acompanyen en el temps, i tot sovint ens porten a compartir, a llegir en veu alta versos que ens ajuden a discernir el nostre present.

Maria Rosa Llabrés, ens presenta l'autor, les circumstàncies que va viure, va veure trontollar els seus privilegis de naixença, va conèixer, l'exili... va tornar a ocupar el seu lloc com a noble, això fa molt rica la seva experiència i universals les seves reflexions, a les darreres paraules de la introducció ens diu del seu treball "dut a terme a poc a poc al llarg d'anys", aquestes confessió ens porta al reconeixement més sincer, cap improvisació, màxima transcendència en cada pas fins arribar a fer possible la nostra lectura.

-Tot està trasbalsat

"Més poderosa és la llestesa que la inflexibilitat." pàg. 39

"S'ha perdut el respecte, insolència i desvergonyiment han vençut la justícia i ocupen tota la terra." pàg. 40

Els nostres són temps de moviments migratoris massius la injustícia es fa evident, impotència general davant les guerres i l'arrogància d'homes poderosos, convivim amb el dolor dels migrants:

"... els nobles van a l'exili i els de baixa condició governen la ciutat." pàg. 45

"Posa el peu sobre el poble capbuit, colpeja'l amb agut

fibló i subjecta'l amb un jou insuportable:

no trobaràs un poble tan amic dels amos

d'entre els humans que el sol contempla."

-Contra dictador i governants corruptes

"A un dictador que viu d'esquena al poble, enderroca'l com vulguis:

els déus no s'indignen gens per això" pàg. 52

-Consells i reflexions

"No demanis un valor extraordinari, Polipedes,

ni opulència; un home sols pot desitjar sort."

"Els cabals els atorguen els déus fins i tot a un molt dolent, Cimos; mes l'excel·lència està destinada a acompanyar pocs homes." pàg, 71

En molt poques pàgines rebem uns ensenyaments, amb el criteri didàctic que ja coneixem de l'autora, que ens acompanyen, en els moments convulsos, potser tots ho són, que ens ha tocat viure, una època en la qual ens sembla impossible aturar, portem un ritme, que converteix l'objectivitat en un ideal, les solucions, es pretén que siguin universals i fàcils de trobar, la pedra filosofal ha d'estar a l'abast de tothom, hem de tenir "veritats" disposem d'enormes bases de dades que elaboren "respostes", "solucions" que ens neguitegen o tranquilitzen, podem caure en la desesperació o en la eufòria, sense control; els clàssics ens porten a la serenitat, potser al dubte, ens fan aturar, i sortim enfortits del nostre encontre, lleugers i amb més possibilitats d'actuar amb més serenitat i aplom.

Francesc Casadesús, ens dirà al seu pròleg:

"Com es pot comprovar avui en dia, i ja va avisar Teognis, els interessos econòmics amb pretensions plutocràtiques, acompanyats d'una desfermada demagògia populista, obren la porta d'entrada als governants autòcrates." pàg 12.

Una vegada més, la nostra gratitud a l'autora, també al professor Casadesús. Una recomanació del tot segura.

308