322

 

llibre

 

 

 

 

DESAPARÈIXER

Maria Stepànova

Traducció Miquel Cabal Guarro

155 pàgs.

Feia més d'un any que havia començat la guerra i

"L'estiu del 2023 l'herba continuava creixent com si res: com si fos el que tocava...

... per molt que es matessin sobre la capa de la terra, ella tenia l'intenció de perseverar en el desig de brotar d'aquella mateixa terra." pàg. 7

Coneixem una dona, una escriptora, M. viu l'exili, no reconeix el lloc que l'acull i li costa entendre el seu present; la conviden a un festival literari, emprèn la marxa, l'acompanyen els records d'allò que ha viscut i del que ha llegit; recorda el personatge d'una novel·la, una dona de cinquanta anys que va fugir, que es va fer fonedissa, que va voltar pel món i va conèixer la seguretat de no viure sempre sota la mateixa teulada. A M. els incidents més insospitats la van apartant del seu destí, el seu vincle amb el món, és el telèfon, a un hotel oblidarà el carregador, la bateria s'esgota i M. queda aïllada, no arribarà al seu destí, no la podran localitzar, no podrà travessar totes les fronteres, no té passaport.

Per un moment forma part de la "troupe" d'un circ, una de les persones amb les quals prepara una actuació li aconsegueix un carregador pel telèfon que ella no utilitzarà, no té gens d'interés a accedir a tots els missatges i trucades que s'han acumulat, continuarà el viatge formant part del circ, ha après el seu paper, la seva imatge es reflecteix al mirall:

"La criatura de davant seu no te res a veure amb l'antiga M., ni amb la M. que s'hauria pogut imaginar. Per descomptat, tenia moltes ganes de penjar d'un clau la seva jo gastada i sortir al món d'un bot, com el cucut del rellotge, feta una cosa del tot nova i diferent..." pàg. 132

Reviu moments de la vida anterior, aquella que semblava que havia de ser la seva per sempre; com vivien a casa seva les marxes militars, els seus nou anys, quan gaudia dels primers moments del dia, necessitat de soledat i silenci.

Ens acomiadem d'una dona nova, no és l'escriptora M, ara és l'A. camina arrossegant el seu petit farcell, els del circ l'han deixat, o, potser encara els pot trobar a la cantonada...

Hem entrat a la intimitat d'una dona que la vida ha dut a la soledat més radical, ha perdut el contacte amb el món, amb la professió, viu, per primera vegada, l'experiència de fumar una cigarreta llençada per un altre.

Vivim la realitat dels desplaçats, els expulsats, una tragèdia malauradament quotidiana.

Una narradora excepcional que ens acompanyarà.

321

 

LLIBRE

 

  

LES IGNORADES

Marta Casamort Ejarque

104 pàgs.

Marta Casamort, és sociòloga i s'ha especialitzat en gènere, feminismes i drets humans. Ens ofereix el perfil de dotze dones, dotze circumstàncies, dotze històries amb les quals convivim i sovint ignorem. Literàriament unes narracions impecables, pel que fa al contingut, ens porten a reflexions necessàries, sempre som a temps d'aprendre a mirar i a conviure, d'aprendre a compartir el dolor i tenir cap als altres, en aquest cas les altres, una mirada d'admiració, la vida posa entre nosaltres persones excepcionals, no reparem en la seva presència, l'estil de vida, centrat en la individualitat excloent, ens aparta de la realitat; malauradament això no és motiu perquè es deixi de prendre partit, s'opini entorn l'aspecte, l'actitud i les històries de les ignorades que la vida posa en el nostre camí, aquesta opció que el sistema promou, genera vulnerabilitat.

Una noia refugiada de la guerra de Bosnia; dues adolescents que la vida separa de manera brutal i definitiva; un desnonament que posa fi al futur dels fills; silencis angoixants de nenes, ferides males de guarir; haver de tenir cura dels fills dels altres i patir l'absència dels propis; una noia que sap posar fi a una relació destructiva; una parella, els dos llicenciats, ell professor, ella reclosa a casa, ell la menysté, a la fi la por canvia de bàndol; rituals a Cuba; un acomiadament, alhora, per allà on no s'espera es fa justícia, mentre el triomf de l'amistat entre dones; dones malaltes que corren darrere perfeccions estètiques fictícies; la Guerra Civil, el dolor permanent dels vençuts; moviments migratoris i prostitució, coneixem una supervivent.

Les narracions que ens han presentat passen a formar part de la nostra experiència, quan tanquem el llibre hem après, un poc més, a mirar als ulls de les altres, tenim més oportunitats d'aprendre conviure, oportunitats de no amagar el nostre dolor, permetre que ens acompanyin, saber que podem acompanyar. És una opció fer que la realitat que vivim ens serveixi per créixer, per això, cal que defugim de fomentar la individualitat excloent que el sistema proposa com a única alternativa.

Gratitud i compromís, son els sentiments que experimentem quan acabem la lectura.

320