335

 

llibre

 

 

 

MR. POTTER

Jamaika Kincaid

Traducció Carme Geronès

156 pàgs.

El ritme de la narració ens porta a concebre la lectura com un poema, una narració oral amb una cadència constant, repeticions que donen una gran força, realitat de personatges allunyats de tota possibilitat de canvi, tot és transmès de les generacions anteriors de manera inamovible.

Tenim el personatge del metge Weizenger, un home arribat d'Europa, un txec que ha patit l'horror de la guerra; en Shoul, envoltat de les seves riqueses i el greix que el recobreix, propietari de taxis, el patró arribat de Siria.

En el document que certifica l'existència de les persones, allà on havia d'anar el nom del pare de la narradora, figura una ratlla en diagonal; els homes viuen el plaer d'engendrar criatures, ens presenten Nathaniel Potter, el pare de Mr. Potter:

"... no sabia llegir i no va fer cap fill que en sabés. Va fer onze fills i no en va fer ni un que aprengués a llegir..." pàg. 39

Respecte a Mr. Potter, es pot reconèixer una gran quantitat de noies que són germanes, filles del mateix pare, han heretat d'ell la forma del nas, ell les ignora, les mares són un exemple de submissió, viuen en habitacles, tots iguals. Mr. Potter és xofer i analfabet, no va conèixer al seu pare, quan tenia poques setmanes, la mare va començar a surar-lo amb farinetes, quan tenia cinc anys, ella va entrar caminant per la vora fins que el mar la va engolir.

Ens diuen de Mr. Potter, "era dels que viuen normalment envilits":

"... ell que no posseirà mai el coneixement que el món li ha enviat aquest ruixat d'injustícia i més injustícia, de crueltat i més crueltat, no posseirà mai el coneixement que tot i ser al fons un ésser sagrat, la seva existència és un triomf del mal" pàg. 69

La mare de la narradora, va conviure amb Mr. Potter fins al setè mes de l'embaràs, va fugir amb els diners que ell estalviava per tenir el seu propi cotxe; la nena va néixer a una sala mig en penombra de l'hospital, els sentiments de la mare eren d'amor, però també hi havia el ressentiment cap a Mr. Potter i "el ressentiment de la meva mare que espurnejava en silenci cap a mi". La nena que acaba de néixer es dirà Eliane, el nom triat per la seva mare. Annie Victoria Richardson, Eliane com la filla d'en Shoul, per qui la mare havia treballat, un nom que no té cap sentit per a ningú i del qual Jamaica Kincaid es desfarà com d'una nosa que té massa protagonisme a la seva vida.

Mr. Potter va tornar a estalviar, el seu somni era tenir cotxe propi, portar una camisa blanca impecable, uns pantalons ben planxats i unes sabates enllustrades, com les que durant tants anys va haver d'enllustrar al propietari dels cotxes que conduïa, aconsegueix els seus propòsits, també coneixerà un fill, aquest cop és ell l'enganyat, aquest fill que sí que reconeixerà, és d'un altre, viurà amb tots els drets, aquest jove deixarà aquest món lluny del lloc que el va veure nèixer i poc temps després del que li va fer de pare.

Eliane Potter Richardson, tornarà per a visitar la tomba del pare, li relataran la tempesta d'aigua que van viure el dia de l'enterrament, Mr. Potter, un home que mor amb la tranquil·litat que ha deixat un patrimoni i un hereu.

Novel·la autobiogràfica, Jamaica Kincaid, va néixer a Antigua, el 1949, el seu nom Eliane Potter Richardson, ella va aprendre a llegir i escriure, a setze anys la van enviar a fer d'au-pair a Nova York, rés va poder aturar la força de la seva creativitat.

Aquesta narració caracteritzada pel ritme i les repeticions, ens han donat a conèixer un lloc i una realitat, un país sotmès, on les persones repeteixen fins al'infinit els mateixos papers de les generacions que els han precedit.

Una vegada més el nostre reconeixement a l'autora, des del primer llibre va merèixer l'admiració més rotunda, també expressar la gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

334

 

llibre

 

 

QUATRE VERITATS I UNA MENTIDA

Kim Ae-ran

Traducció Paula Martínez Gual i Anna Sánchez Sivill

196 pàgs.

La primera novel·la de Kim Ae-ran, fins al moment autora de narracions curtes, que van tenir reconeixement per part dels lectors des del primer moment, el llibre que tenim a les mans té una característica pròpia del conte, ni un mot de més, la paraula justa, la frase depurada.

Coneixem tres adolescents, assistim al seu pas a la vida adulta, d'una manera extrema, sense contemplacions. En Jiu, la Sori i en Chaeun, es valen de la mentida i el secret, la comunicació a través de les noves tecnologies té més pes que les trobades; les experiències que la vida posa al seu pas, són definitives, aviat els joves que ens van presentar a les primeres planes esdevenen adults, persones assenyades a les quals els silencis han ajudat a créixer, els silencies, la creació literària, en el cas d'en Jiu, els secrets de les famílies... secrets que són universals, silencis necessaris encara que siguin un remei difícil d'adoptar.

La vida a Corea del Sud, en Jiu vol guanyar diners, sense que ningú ho sàpiga treballa construint bastides, una feina perillosa i que fa la il·lusió de ben pagada, viu amb els companys en espais compartits i fan els àpats junts, allà s'apleguen homes que tenen necessitat de diners, han d'estalviar, perquè les filles puguin accedir a estudis superiors, per pagar les despeses mèdiques dels pares, per començar la vida com un jove independent, sense fer ús dels diners de l'assegurança que potser rebrà per la mort de la mare, com és el cas d'en Jiu. Assistim al retrobament d'en Jiu amb el company de la mare, dos adults que han perdut la persona que més estimaven.

En Chaeun, es reconeixerà en els escrits que publica en Jiu a les xarxes, la seva mare és a la presó, viu a casa de la tia, ha perdut el seu gos, el Boleta, una lesió l'apartat del futbol, això representa més una frustració pel seu pare que per a ell.

La Sori, una noia que ha descobert la seva capacitat per preveure el final de les persones, això l'aparta del món, no sap com s'ho ha de fer amb aquest do amb el qual ha de conviure; a l'institut passa per una persona estranya, introvertida i maniàtica, també ha perdut la mare, viu sola amb el pare.

Una autora amb una capacitat extraordinària per crear personatges universals i que ha arribat a la nostra vida de lectors per formar part dels predilectes.

La nostra gratitud als editors que han fet possible la lectura, els que hem conegut l'autora per aquesta novel·la, sentim la necessitat de fer nostres les narracions, que els mateixos editors ens han posat a l'abast, per reafirmar-nos en l'admiració a què ens ha portat. També, el reconeixement més sincer a les traductores.

Una recomanació del tot segura.

333