321

 

LLIBRE

 

  

LES IGNORADES

Marta Casamort Ejarque

104 pàgs.

Marta Casamort, és sociòloga i s'ha especialitzat en gènere, feminismes i drets humans. Ens ofereix el perfil de dotze dones, dotze circumstàncies, dotze històries amb les quals convivim i sovint ignorem. Literàriament unes narracions impecables, pel que fa al contingut, ens porten a reflexions necessàries, sempre som a temps d'aprendre a mirar i a conviure, d'aprendre a compartir el dolor i tenir cap als altres, en aquest cas les altres, una mirada d'admiració, la vida posa entre nosaltres persones excepcionals, no reparem en la seva presència, l'estil de vida, centrat en la individualitat excloent, ens aparta de la realitat; malauradament això no és motiu perquè es deixi de prendre partit, s'opini entorn l'aspecte, l'actitud i les històries de les ignorades que la vida posa en el nostre camí, aquesta opció que el sistema promou, genera vulnerabilitat.

Una noia refugiada de la guerra de Bosnia; dues adolescents que la vida separa de manera brutal i definitiva; un desnonament que posa fi al futur dels fills; silencis angoixants de nenes, ferides males de guarir; haver de tenir cura dels fills dels altres i patir l'absència dels propis; una noia que sap posar fi a una relació destructiva; una parella, els dos llicenciats, ell professor, ella reclosa a casa, ell la menysté, a la fi la por canvia de bàndol; rituals a Cuba; un acomiadament, alhora, per allà on no s'espera es fa justícia, mentre el triomf de l'amistat entre dones; dones malaltes que corren darrere perfeccions estètiques fictícies; la Guerra Civil, el dolor permanent dels vençuts; moviments migratoris i prostitució, coneixem una supervivent.

Les narracions que ens han presentat passen a formar part de la nostra experiència, quan tanquem el llibre hem après, un poc més, a mirar als ulls de les altres, tenim més oportunitats d'aprendre conviure, oportunitats de no amagar el nostre dolor, permetre que ens acompanyin, saber que podem acompanyar. És una opció fer que la realitat que vivim ens serveixi per créixer, per això, cal que defugim de fomentar la individualitat excloent que el sistema proposa com a única alternativa.

Gratitud i compromís, son els sentiments que experimentem quan acabem la lectura.

320

 

llibre

 

 

SALA D'ESPERA

Neus Canyelles

135 pàgs.

La quotidianitat, esdevé literatura quan ens és presentada per una autora que sap mirar i sentir, sensibilitat i talent que donen lloc a un estil absolutament genuí, arquetips universals, a partir del jo i aprofundint en la societat i el moment històric que viu, aquests personatges i fets queden a la memòria del lector i passen a formar part de l'experiència personal, ens ajuden a entendre el món, ens ajuden a entendre'ns, fan únics un indret o un tipus humà.

Caridad, coneixem el drama d'un emigrant, una persona amb estudis, algú que havia format part de la societat com a professional i que la vida desplaça del seu entorn, el porta a l'altre costat del món i la supervivència i la dignitat són molt difícils de mantenir; rep un crit desesperat dels seus, estan pitjor, els manca tot, i no és a temps a atendre'l.

Vida, coneixem una cuidadora a domicili, es tracta d'una escriptora a qui aquesta feina permet arribar a final de mes, ens manifesta que la seva salut és precària, un mal de cap crònic fa que les lectures s'eternitzin, no hi pot dedicar el temps que voldria, el mal la fa aturar, llegeix Eudora Welty, quan tria un llibre evita les sorpreses, també torna una vegada i un altra a Bukowski, es limita a aquelles obres de qualitat garantida... ella sap que ha triat "el pitjor ofici del món"; coneixem les persones de les quals té cura i li permeten pagar les factures, dos éssers que han tornat a la infantesa, que no entenen allò que els envolta, no saben on es troben, sembla que comencin de nou, que tinguin el món per davant... però són al final, son de bon tracte, deixen que una altra persona tingui cura d'ells, la reben i s'acomiaden amb mostres d'estimació, amb innocència i alegria d'infants.

El naixement de la maldat, assetjament aplicat sistemàticament a una classe de secundària, els perfils humans dels adolescents que ens presenten són la llavor dels adults que coneixerem després, a la classe d'un col·legi de prestigi dins la ciutat, hi ha els alumnes que tenen el privilegi de l'ascendent de les seves famílies, es permeten grolleries, els docents són benèvols, per ignorància o comoditat, no s'adonen que són davant "del naixement de la maldat" i no reparen en el dolor d'una alumna, molt capacitada, que fa l'esforç de dissimular el seu patiment, aquesta noia de catorze anys ha d'anar al psiquiatre, ha perdut les ganes de viure, però no d'aprendre, el metge li diu que si aguanta haurà triomfat, aguanta, acaba el curs amb les millors qualificacions, però la seva vida ha quedat fatalment mutilada, al cap de trenta anys, només surt de casa per anar a la consulta del psiquiatre. Aquesta primera experiència inesborrable de la maldat, la maldat que guanya; si seguim la petja dels assetjadors reconeixerem uns adults, tot i que perillosos, dignes de llàstima.

Fre de mà i Electroxoc, el dolor i l'angoixa de viure amb fragilitats que de vegades prenen protagonisme a la vida, fragilitats que donen profunditat a cada acte; la il·lusió d'un període de tranquil·litat, per això, acaba d'incorporar al seu cos un "fre de mà" que la posarà en alerta.

Andy, aquest jove que és respectat pel seu entorn, ell no recorda qui era abans de l'accident:

"Al seu barri, ple de guiris, no hi ha ningú que no tingui addiccions a diferents substàncies..."

Aquest home perdut, Andy, no el podem obviar, les circumstàncies fan que aquestes persones proliferin, que les seves vides tinguin cada dia menys valor; quan ens atrevim a mirar-los als ulls veiem en nosaltres la mateixa fragilitat i ens sentim molt a prop.

Tornarem moltes vagades a Sales d'espera, com tornem als clàssics i en cada lectura ens reiterarem en l'admiració, perque totes les narracions són magistrals, Neus Canyelles, és una més entre les

grans que sempre ens acompanyen, Mansfield, la Dorothy Parker, la Nemirovsky... elles també ens parlen, des del jo, de l'entorn on la vida les va situar.

En aquestes narracions hem trobat, una profunda preocupació pels que pateixen, un crit d'auxili que aplega moltes veus.

319