333

 

llibre

 

 

 

 

LA VIDA DEL LLIBRETER A.J. FIKRY

Gabrielle Zevin

Traducció Octavi Gil Pujol

271 pàgs.

Els llibres prenen protagonisme, moments de soledat, quan ens hi aferrem com a taulons per sobreviure, quan intensifiquem la nostra relació amb autors o personatges per poder continuar alenant, en una situació límit, també els convoquem per compartir moments de plenitud. Som davant una novel·la amb personatges ben dibuixats, amb històries del tot coherents, vida quotidiana, sense grans esdeveniments... coneixem un llibreter i una comercial que visita les llibreries per oferir novetats editorials, cap dels dos fa la seva feina de manera superficial, no l'entenen com una fatalitat que els ha tocat viure, saben aprofitar l'oportunitat que la vida els ha donat, s'estimen els llibres i la seva actitud fa que visquin en un permanent estat d'enlluernament.

El llibreter s'explica la vida a partir del que ha llegit, el seu entusiasme genera lectors. Coneixem dos tipus d'autors, el que viu de la seva imatge, va escriure un llibre que va tenir un èxit relatiu, mai cap altre encert, però "és escriptor" i aquella altra autora que va escriure una novel·la, la va publicar amb nom d'home i va cercar un personatge peculiar, un mal actor, perquè fes el paper d'autor.

Hi ha una nena abandonada, que arriba a la llibreria, el llibreter se'n farà càrrec, quan ha de justificar davant l'administració la seva capacitat per tenir cura d'una criatura, el llibreter, que va deixar un doctorat en literatura americana per dedicar-se, amb la seva companya, a vendre llibres, havia aprofundit en l'obra de Poe, per tant, respondrà:

"La meva especialitat era E. A. Poe. "La caiguda de la casa Usher" és una introducció acceptable de tot el que no s'ha de fer amb els nens." pàg. 77

Aquesta lectura es converteix en una conversa farcida de cites i recomanacions; a través del personatge d'un policia coneixem un jove, del qual han d'esbrinar el motiu l'absentisme a l'institut, l'enxampen a la biblioteca llegeix La broma infinita, a casa no pot llegir, ha de tenir cura de cinc germans, a l'institut els companys se'n fotrien, el llibre demana molta concentració:

"A l'insti no tinc res a fer, jo. Però en aquest llibre ho tinc tot". pàg. 237

El llibreter deixarà anar una sentència a la seva filla:

"Maya, és veritat que les novel·les tenen el seu encant, però la forma creativa més elegant de l'univers de la prosa és el conte. Domina el conte i dominaràs el món." pàg. 256

Tanquem el llibre amb un estat d'ànim exultant, el mateix que experimentem després d'una conversa on els llibres han pres protagonisme.

332

 

llibre

 

 

 

 

LES LENTS BLAVES

Daphne du Maurier

Traducció Jordi Martin Lloret

86 pàgs.

Dapne du Maurier, (1907-1989), Les lents blaves, (1959)

Marda West, ha viscut l'experiència d'una operació als ulls, l'han intervingut davant el risc que perdés completament la visió; el tractament postoperatori, implica que ha de dur els ulls tapats, perfectament atesa a una clínica, rep les agradables visites i regals del marit; les infermeres Brand i Ansel, són les dues dones que tenen cura de la malalta, amb la infermera de nit, la senyoreta Ansel, s'ha creat un lligam especial, tant és així, que la malalta proposarà al marit, que aquesta dona l'acompanyi a casa durant els primers dies. Els metges estan segurs que l'operació ha estat un èxit.

Quan li alliberen els ulls de les benes i li apliquen unes lents blaves que seran el primer pas, abans de posar les lents definitives, viu un moment de terror, tothom que l'envolta té l'aparença d'un animal, executen com persones, però ella veu animals, la infermera de dia és una vaca, la de nit, una serp, els metges són gossos i el seu marit un voltor, al seu voltant cap humà té l'aparença que li correspon, i sempre representen l'animal que els escau; el terror s'apodera de la convalescent, pren consciència de la soledat que viu, el seu germà viu a Australia i no té amics, prou íntims, per fer partícips de les seves angoixes; l'amable marit que enviava flors i té l'aparença d'un voltor, quan la visita mentre ella viu la por pel que l'envolta, vol donar prioritat a què firmi uns documents, per autoritzar-lo a prendre decisions legals en nom seu. Ella, pateix l'horror de veure's envoltada d'éssers terrorífics.

El tractament fa un altre pas, li posaran les lents definitives i els metges hauran d'admetre que han comès un error, que ha donat lloc a visions que han posat en perill l'equilibri de la senyora West, recobra la vista i la tranquil·litat, a partir d'aquell moment, tindrà present l'animal que representava cada persona i això la dura a tenir un coneixement més profund de l'altre.

Un relat de terror on també es tenen en compte els requisits de la literatura més realista, en molt poques planes hem viscut l'experiència d'una dona sotmesa a una realitat que la pot fer trastornar, el fet queda explicat i la senyora West alliberada de les visions terrorífiques.

Una narració que ens porta a reafirmar-nos en l'admiració a l'autora.

331