304

 

llibre

 

 

 

 

 

LA DONA ABANDONADA

Honoré de Balzac

Traducció Josep Maria Pinto

92 pàgs.

Honoré de Balzac, (1799-1850) La dona abandonada, 1832

Els començaments com a escriptor d'Honoré de Balzac no van ser fàcils, a trenta-tres anys quan va publicar La dona abandonada, encara no havia consolidat el seu lloc al món literari de l'època, el reconeixement arriba a partir de les primeres obres que donarien lloc a La comèdia humana, tenen com a referent La divina comèdia de Dante, l'autor ens dona a conèixer tots els estaments socials en diferents novel·les on els personatges principals tenen sempre un lloc a les diferents obres.

L'atmosfera ens atrapa des del primer moment, coneixem al jove baró Gaston de Neuil, al qual els metges recomanen una temporada fora de París, pateix una malaltia "causada per algun excés d'estudi, o potser de vida" quan l'autor ens descriu la societat que acull el nostre protagonista, en molt poques pàgines ens presenta una descripció impecable de les classes benestants de la capital:

"La vida d'aquestes persones rutinàries gravita en una esfera d'hàbits tan incommutables com ho són les seves opinions religioses, polítiques morals i literàries." pàg. 15

El baró de Neuil s'instal·la a la petita localitat de Bayeux, a la Normandia, allà coneixem la societat provinciana que l'acull, és ben rebut per la petita aristocràcia rural, aviat la quotidianitat l'avorreix, s'assabenta que, retirada al seu castell hi ha la senyora de Beauséant, una dona guapíssima, que ha patit un matrimoni desafortunat i una trista aventura amorosa, el baró de Neuil es proposa acostar-se a la dama, després de moltes dificultats aconsegueix ser rebut, és molt jove, i té el dubtes que comporta la seva edat:

"Quan esdevenim prou astuts com per ser polítics hàbils, som massa vells per aprofitar la nostra experiència." pàg. 31

Aquesta primera cita donarà lloc a una relació d'amants que durarà nou anys, tots dos troben la plenitud en la vivència d'aquesta passió. Fins que la mare del baró considera que el fill s'ha de casar, ha aparegut a les seves vides la senyoreta de La Rodière "vint-i-dos anys d'edat, i de quaranta mil lliures de rendes":

"... la senyoreta de La Rodiere, una jove prou insignificant, dreta com un pollancre, blanca i rosa, mig muda, que seguia el programa prescrit per a totes les noies per casar..." pàg. 80

Després d'un intercanvi de correspondència entre els amants, el baró farà el pas i farà portarà a terme que la societat espera d'ell, matrimoni i fills. Mentre la senyora de Beauséant, viu aïllada al seu castell, el baró de Neuil fa el paper de marit que la societat li ha atorgat, però l'amant no deixa d'estar present, torna a acostar-se hi ha una darrera trobada, la relació d'amants no pot començar de nou, el baró no té motius per viure:

"... i si ha ferit mortalment la seva veritable esposa en profit d'una quimera social, aleshores ja cal que mori, o bé que visqui amb aquesta filosofia material, egoista i freda que horroritza a les ànimes apassionades." pàg. 92

El baró de Neuil, pren la decisió de posar fi a la seva vida, la senyora de Beauséant, continuarà reclosa, doblement abandonada i mantenint la seva dignitat d'amant, que s'ha enfrontat als convencionalismes socials, ha triat l'amor més pur.

A la coberta, els editors ens diuen que La dona abandonada és la nouvelle de Balzac preferida per Marcel Proust.

Acabem de fer nostra una història que passa a formar part de la nostra experiència de lectors, una recomanació del tot segura.

303

 

LLIBRE

 

 

Com voleu, germans, que canti

Joan Pons Bover

305 pàgs.

Joan Pons Bover, (Santanyi, 1972) Com voleu, germans, que canti, Premi Ciutat de Manacor de Novel·la 2025

La vellesa lúcida és el moment de deixar constància de tot allò que es recorda, un afany d'anàlisi, un voler entendre, des de la tranquil·litat de la vida sense obligacions, la pròpia existència i la dels que ens han envoltat, hi ha els secrets, els silencis que han pres protagonisme de les nostres vides, el que s'ha parlat ha estat versionat per respecte, admiració, por o potser és que l'èsser humà per créixer i fer front a la vida adulta ha de valer-se de versions censurades de la pròpia vida i de la dels seus, és la llibertat que donen els anys que fa caure censures, en Jaume justifica la seva necessitat d'escriure:

"... testimoni d'un home comú que no ha fet res destacable en la vida, però que ha estat constant en els afectes i en les dedicacions." pàg. 51

El marc històric que acull les vides que ens presenten és la Mallorca dels anys quaranta, la vida d'una família en la qual, el pare és un mestre depurat pel régimen. En Jaume, fill del mestre, triarà la mateixa professió, des de molt jove, va donar suport al pare a l'aula com ho faria el fill d'un pagès a l'hort. El 1943, en Jaume tenia dotze anys i va trobar el seu lloc al món, un indret que enyoraria sempre, al llogaret de Carrintxó, al sud de Mallorca, allà va experimentar la més profunda plenitud. Les guerres no s'acaben el dia que signen la pau, encara podien continuar comdemnant un mestre injustament reprovat, es van dur a terme més humiliacions i trasllats. Mentrestant, la mare suportava i anava endavant, havia de conviure amb una fillastra, na Jerònia, la seva relació no va tenir bons moments, quan va haver de tenir cura de la noia malalta, ho va fer amb un únic objectiu, una vergonya havia de ser amagada, una vergonya que hauria embrutat la seva família. Alhora, na Margalida, es va convertir en una filla idolatrada, una filla per qui tenia els "millors desitjos" ella donaria el vistiplau als pretendents i la filla tindria cura de la mare fins a la mort, fins aquí, usos i costums de l'època.

Na Margalida, l'anciana que coneixem a una residència de majors, comparteix l'habitació amb el seu germà Jaume, han perdut l'autonomia per viure sols; és una dona, que conserva la il·lusió de tenir cura de la seva aparença, té deliris, enyora ca seva, enyora el matalàs de llana, i enyora el seu enamorat, els seus records tenen com a marc l'illa de Formentera, la família va viure allà una part del seu desterro; el mestre un home molt capacitat per la supervivència aviat va trobar persones amb les quals relacionar-se, va fer amics, la filla va trobar un pretendent, un futur faroner, la família d'ell veien amb bons ulls la jove mallorquina, la mare va repetir moltes vegades, "Senyora, no li faltarà res, a la seva filla. Si es queda no li faltarà res." La dona del mestre, considerava que ja havia patit prou a la vida i no podia perdre la filla; força un nou trasllat a Mallorca i obliga al fill a que prengui part en la infelicitat de la germana, serà en Jaume qui escriurà a l'enamorat eivissenc, per dir que no es pot adreçar a na Margalida, les cartes que el faroner va enviar seran amagades, na Margalida se casarà amb qui vulgui sa mare, tindrà un fill i tindrà cura de la mare fins al darrer moment, però a la vellesa, perdrà els tabús i tornarà a parlar de l'enamorat i l'esperarà amb la frisança d'una joveneta.

L'autor, ens ha descrit un entorn, una manera de viure, la por, la vida sense intimitat, qualsevol detall que sortís de l'àmbit domèstic podia ser utilitzat per eternitzar les represàlies, tot es podia argumentar en contra d'un vençut, mai la bona conducta ho era prou, la brutalitat dels que executaven el mal no tenia límit.

Un traç perfecte dels personatges, l'àvia materna, l'amic Miquel, rectors, falangistes... la vida a Formentera... som davant d'una obra necessària des del punt de vista històric i literàriament impecable.

302