323

 

llibre

 

 

 

 

 

DESPEDIDAS

Julian Barnes

Traducció Jaime Zulaica

212 pàgs.

Barnes, ens diu que no és proustià, però té molt present l'obra de Marcel Proust, aprofundeix en el record autobiogràfic involuntari, és possible, amb els anys, tots tendim a l'anàlisi a partir dels records, o de les versions que els anys i cada situació ens porten a fer dels records, potser pretenem deixar, o deixar-nos, constància de qui som, fer un balanç del nostre itinerari vital; coincideix en el moment en què el ritme de les obligacions quotidianes és menys intens i alhora tenim més consciència de les alteracions i els canvis que es produeixen en el nostre organisme, la salut no es pot obviar.

Es produeixen canvis en nosaltres i en el nostre entorn, tot plegat, de manera inevitable, ens du a reviure, cadascun ho farà a la seva manera, les nostres observacions ens poden portar, a relativitzar i a fugir de les afirmacions categòriques, o a mantenir-nos i acceptar la inèrcia, són maneres de conviure amb el passat.

L'amor, l'amistat, la il·lusió, les absències... el nostre narrador, ens presenta uns amics dels vint anys, dues persones que quaranta anys després intenten reprendre una relació que van donar per acabada, tots dos han fet el seu camí, i passats els seixanta emprenen l'aventura de tornar a formar aquella unitat de dos que van trencar a la seva joventut, ell està "convençut" que aquesta unió els portarà a l'harmonia més profunda, ella menys... malgrat els esforços, el somni no es materialitza, i el narrador ens explica allò que havia promès no dir... ells són morts, i la narració posa llum en conductes humanes que poden ajudar a entendre la vellesa.

Julian Barnes, ens diu que aquest és el seu comiat, fa un balanç positiu de la seva vida, relativitza el dolor de les pèrdues i admet que la salut es deteriori, tenint en compte les estadístiques que valoren la salut de la població, considera que té el que li correspon.

L'ha deixat el gos que l'acompanyat els darrers anys i ha mort Ismail Kadaré, "todavia sin ganar el Premio Nobel".

"Y la vida no es una tragèdia con final feliz, pese a lo que prometa la religión; más bien una farsa con final trágico o, como mucho, una comedia ligera con final triste." pàg. 203

La nostra gratitud, per permetre que compartim la seva reflexió.

Julian Barnes, guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries, un reconeixement just.

322

 

llibre

 

 

 

 

DESAPARÈIXER

Maria Stepànova

Traducció Miquel Cabal Guarro

155 pàgs.

Feia més d'un any que havia començat la guerra i

"L'estiu del 2023 l'herba continuava creixent com si res: com si fos el que tocava...

... per molt que es matessin sobre la capa de la terra, ella tenia l'intenció de perseverar en el desig de brotar d'aquella mateixa terra." pàg. 7

Coneixem una dona, una escriptora, M. viu l'exili, no reconeix el lloc que l'acull i li costa entendre el seu present; la conviden a un festival literari, emprèn la marxa, l'acompanyen els records d'allò que ha viscut i del que ha llegit; recorda el personatge d'una novel·la, una dona de cinquanta anys que va fugir, que es va fer fonedissa, que va voltar pel món i va conèixer la seguretat de no viure sempre sota la mateixa teulada. A M. els incidents més insospitats la van apartant del seu destí, el seu vincle amb el món, és el telèfon, a un hotel oblidarà el carregador, la bateria s'esgota i M. queda aïllada, no arribarà al seu destí, no la podran localitzar, no podrà travessar totes les fronteres, no té passaport.

Per un moment forma part de la "troupe" d'un circ, una de les persones amb les quals prepara una actuació li aconsegueix un carregador pel telèfon que ella no utilitzarà, no té gens d'interés a accedir a tots els missatges i trucades que s'han acumulat, continuarà el viatge formant part del circ, ha après el seu paper, la seva imatge es reflecteix al mirall:

"La criatura de davant seu no te res a veure amb l'antiga M., ni amb la M. que s'hauria pogut imaginar. Per descomptat, tenia moltes ganes de penjar d'un clau la seva jo gastada i sortir al món d'un bot, com el cucut del rellotge, feta una cosa del tot nova i diferent..." pàg. 132

Reviu moments de la vida anterior, aquella que semblava que havia de ser la seva per sempre; com vivien a casa seva les marxes militars, els seus nou anys, quan gaudia dels primers moments del dia, necessitat de soledat i silenci.

Ens acomiadem d'una dona nova, no és l'escriptora M, ara és l'A. camina arrossegant el seu petit farcell, els del circ l'han deixat, o, potser encara els pot trobar a la cantonada...

Hem entrat a la intimitat d'una dona que la vida ha dut a la soledat més radical, ha perdut el contacte amb el món, amb la professió, viu, per primera vegada, l'experiència de fumar una cigarreta llençada per un altre.

Vivim la realitat dels desplaçats, els expulsats, una tragèdia malauradament quotidiana.

Una narradora excepcional que ens acompanyarà.

321