331

 

LLIBRE

 

 

EL SOL DELS MORIBUNDS

Jean-Claude Izzo

Traducció Albert Pejó

263 pàgs.

Jean-Claude Izzo, (1945-2000), El sol dels moribunds (1999)

El Titi, el Rico i el Dedé, tres sensesostre, tres homes que es van fonent pels carrers de París, als dos primers els uneix l'amistat en el sentit més pur del terme, es coneixen fa dos anys, en Titi parla al seu amic de les obres d'en Conrad, Somerset Mougham o Graham Green, amb la naturalitat que s'explica una història viscuda, en Titi serà el primer que deixa aquest món, trobarà el seu final, mort de fred, a un banc al metro de París. En Rico, no ha superat la fi del seu matrimoni, la dona l'ha deixat, s'ha emportat el fill, el temps el fa adonar, del que havia estat el seu matrimoni:

"... simplement, havien disfrutat l'un de l'altre, no l'un amb l'altre. Dos cossos estranys que s'alimentaven d'un plaer efímer." pàg. 131

Dedé, és un rodamon menys romàntic, un personatge fred i calculador, amb pocs miraments, al carrer també es donen tots els perfils humans.

La Mirjana, la prostituta que llegeix Jhon Perse, havia fet estudis de literatura francesa i el poeta ha esdevingut un company fidel; aquesta noia ha de pagar un deute a les màfies a les quals va haver de recórrer per fugir de Sarajevo.

El Rico recorda unes paraules del Titi:

"... quan un home arriba al límit demana caritat. En canvi, una dona, es ven.

... Pensa en això. La humiliació que pots sentir tu no és res en comparació amb la que deuen sentir elles." pàg. 185

El Rico, tria tornar a Marsella, la ciutat on va viure una bonica història de joventut, el sol, fugir del fred... es trobarà amb l'Abdul, arribat de l'Alger, va presenciar l'assassinat dels pares i el germà, l'Abdul, un nen, havia pensat que la vida li havia donat l'oportunitat d'un altre pare, però al Rico el va acabar de matar la visita de Dedé i la notícia de la tràgica mort de qui havia sigut la seva dona i les horribles circumstàncies en les quals es va produir.

Han passat vint-i-set anys d'ençà que es va publicar aquesta novel·la, pòstuma, Jean-Claude Izzo, l'autor al qual vàrem prometre fidelitat després de llegir la seva trilogia Keops total, Xurmo i Soleà. La realitat de pobresa i exclusió s'ha multiplicat, la injustícia es reprodueix amb vitalitat.

Izzo, un gran autor, un home compromès, amb una capacitat del tot extraordinària per mirar als ulls dels desfavorits, una obra literàriament impecable i una reflexió de la qual no podem defugir.

330

 

llibre

 

 

 

LA CASA DE LA BRUGUERA

Elizabeth Gaskell

Traducció Marta Pera Cucurell

218 pàgs.

Elisabeth Gaskell, (1810-1865), La casa de la bruguera, (1850)

Una vegada més, de la mà de la Gaskell, entren en la vida quotidiana, coneixem personatges als quals les circumstàncies han aportat dignitat i saviesa i d'altres als quals els privilegis han minvat de manera irreversible, és el cas dels germans Browne, Maggie una noia assenyada, treballadora i amb un sentit comú exemplar, ell, Edward, una víctima dels privilegis que la mare considera que mereix en detriment del tracte que fa a la filla, la senyora Browne, és una dona amargada que governa casa seva amb despotisme i arbitrarietat, res la porta a reaccionar, recolza al fill, fins i tot davant actes delictius; tenim la minyona Nancy, una dona de bondat infinita i amb una tendència natural a l'harmonia; ens presenten dues dones més, Ermínia, intel·ligent i assenyada, una noia que, tot i ser molt rica i tenir privilegis de formació, sap estar al costat dels que l'envolten i fer bon ús dels seus mitjans i la senyora Buxton, una dona malalta, que és una referència pel que fa a principis ètics.

Admirem la relació sincera i profunda que té Maggie Browne amb la seva forma d'espiritualitat, l'alt nivell de compromís, també, el coneixement de la natura.

El terratinent Buxton, un home d'una gran bonhomia, només reacciona de manera convencional quan vol el millor partit per al seu fill únic i desaprova el casament amb Maggie, el temps i les circumstàncies el porten a reaccionar i a donar el seu vistiplau als plans de la jove parella. El seu fill, un jove valent i decidit que gosa fer la seva, prescindint de la voluntat del pare i del que li correspon fer pel seu estatus.

Maggie, sacrifica el seu futur per protegir el germà; partirà a Amèrica, és el que la mare ha decidit per protegir el fill; un greu accident impedeix el viatge, en aquest accident de manera miraculosa salven la vida Maggie i el jove Buxton, som davant d'un final de plenitud total, els "bons" troben la felicitat i la senyora Browne, absent del món, plorarà ell fill idolatrat.

Gaskell, ens mostra realitats que tenen a veure amb les relacions de poder als microcosmos familiars, "dictadors domèstics" que fan ús del seu poder, ens parla de diferències dins les famílies que modelen els destins, bondats i intel·ligències que superen totes les proves, persones reduïdes a uns nivells de mesquinesa que els converteix en éssers perillosos i alhora desvalguts; aprofita per donar-nos a conèixer la natura, el moment històric, les grans expedicions a Amèrica a la cerca d'oportunitats, la vida als vaixells el risc de naufragar.

Els lectors de la Gaskell, ens reafirmem, una vegada més, en la nostra admiració, una recomanació del tot segura.

329