345

 

LLIBRE

 

 

 

EL SUD

Tash Aw

Traducció Miriam Cano

243 pàgs.

Tash Aw, (Taiwan, 1971), va créixer a la capital de Malàisia, Kuala Lumpur, a l'adolescència es va traslladar a Anglaterra, va estudiar Dret a Cambridge; l'escriptura ha estat sempre l'activitat principal, la seva obra ha estat guardonada i és una de les figures literàries més reconegudes del sud-est asiàtic.

Ens presenta uns personatges i un indret, al sud de Malàisia, la decadència pren protagonisme, som a una finca que havia estat, més o menys, pròspera, viu un estat de desfeta imparable, una terrible sequera, una sequera de la qual en Fong, el pagès, de menys de cinquanta anys, que ha treballat sempre aquelles terres, no se'n sortirà, li costa acceptar que és davant del final, somia possibilitats, difícils de materialitzar-se... té un fill que ha criat tot sol, no parlen, però es respecten, hi ha una estimació, el jove té plans de marxar, fa temps que treballa una part de la jornada a una botiga.

Hi ha la família de l'antic propietari de la finca, acaba de morir i ha deixat la finca en herència a la nora, és la mestressa davant la llei, però qui pren les decisions és el seu marit, el fill de l'amo, des d'aquesta posició s'adreça a Fong, posant de manifest la seva autoritat; és professor, un home que viu tancat al seu món, fa les classes de matemàtiques, pinta aquarel·les, condueix un Volvo, que tothom recorda com un cotxe vell des de sempre, parla poc, més que temut és tolerat per la seva família, composta per la dona, dues filles i un noi de setze anys, el nostre narrador. Jack té dos germans que van marxar del país i han progressat, ell es va casar amb una dona que no tenia l'estatus que la seva mare havia somiat, no era la dona que l'impulsaria socialment, la dona que coneixem és una persona d'una serenitat i un aplom admirables, estableix una bona comunicació amb les filles i el fill, accepta els esdeveniments tal com venen, tolera amb tranquil·litat les peculiaritats del seu marit; aquest ha seguit la tradició i, com el seu pare, que tenia una segona família, eren en Fong i la seva mare; en Jack, quan s'absenta sense donar explicacions, també visitarà la família que té en paral·lel.

La pobresa, la lletjor, la decadència imparable, una crisi climàtica que arrossega l'economia, al poble on prenen una cervesa, van a comprar i a divertir-se, la desfeta és sempre present, l'única alternativa per als joves és emigrar.

Assistim al naixement d'una passió, l'atracció entre dos nois, en Jai i en Chuan, de disset i dinou anys, l'estiuejant, el fill dels amos, i el fill del pagès; coneixem una altra jove del poble, viu sola, ha perdut una feina precària, fa el que pot per evadir-se del món, barrejant maldestrament fàrmacs i alcohol, entra i surt de la comissaria, la corrupció és total, el seu amic, en Chuan, no pot demostrar que la noia ha patit abús quan ha estat detinguda, però sap que els ha patit.

L'estiu acaba, el professor, la seva dona i la filla petita tornaran al nord, ell que ja és molt a prop de la jubilació haurà de cercar feina, l'han acomiadat del centre on treballava, la filla gran torna a la universitat, acabarà els estudis i té plans, marxarà lluny, la petita, de moment, serà a casa, el noi intenta prolongar un poc més l'estada al sud, li costa deixar el seu enamorat, la mare amb la seva serenor, continuarà sent el puntal de la família, sense fer escarafalls, afectuosa amb els fills, metòdica en el que és domèstic, tolerant amb el marit.

Hem conegut un indret, un final irreversible, un lloc que la sequera esborrarà del mapa, una relació de dos nois que coneixen la passió, unes noies lluitadores i una altra que la vida mou per una inèrcia nefasta i que ens costa creure que pugui sobreviure, un "vell", de menys de cinquanta anys, que s'aferra a la terra que l'ha vist néixer i somia possibilitats de supervivència.

L'atmosfera ens ha atrapat, calor, pols, insectes, decadència aclaparadora... i uns perfils humans perfectament dibuixats que es mouen en un escenari d'una terrible sordidesa, una recomanació del tot segura.

344

 

LLIBRE

 

  

ELS DESESPERATS

Éric Vuillard

Traducció Jordi Martín Lloret

152 pàgs.

Billy el Nen, (1859-1881)

Una anàlisi de la història que arriba als nostres dies, a través de la figura de Billy el Nen, un personatge que la literatura i el cinema han donat a conèixer; en aquest cas l'autor, ens fa arribar una versió del tot coherent i que ens porta a entendre fets que van donar lloc a les realitats actuals.

Billy el Nen, d'origen irlandès, de condició humil, va perdre la mare a catorze anys, va haver d'aprendre a caminar sol pel món:

"Billy devia maleir prou els homes. La mà parada ensenya alguna cosa que no s'oblida mai." pàg. 28

Un trinxeraire que inspirava tendresa; a disset anys va matar el primer home, aquest no era una víctima innocent, era un exmilitar, que havia participat en la matança d'indígenes i estava vinculat al món de la prostitució.

En aquell moment eren imprescindibles les bandes de bandolers que sobrevivien precàriament mitjançant el robatori de bestiar; aquests ramats eren mal venuts a un intermediari, proveïdor de l'exèrcit, generant uns guanys que farien possibles fortunes, aquests nous benestants serien la base d'una classe social que arribaria al poder recolzada les urnes.

Les circumstàncies van exterminar aquests homes que tants de guanys van generar, tots van morir joves; d'altra banda, tenim els grans "prohoms" que la societat va reverenciar, la riquesa promou l'admiració i aquests assoliran el poder polític, econòmic i social, les seves iniciatives empresarials, els seus despatxos d'advocats els mantenen al punt més alt de la societat, ells i la seva descendència formaran part de les elits.

"Tan bon punt els primers beneficis extrets de les massacres d'indis i de la ramaderia extensiva ja es va haver distribuït desigualment, per tal de perpetuar el seu monopoli, els grans terratinents del comtat, van decidir que ja era hora de convocar unes eleccions." pàg. 99

Es van reclutar com agents de l'ordre, homes "amb un gust natural per la jerarquia i l'ordre, veneraven la propietat".

Garret, l'home que va matar Billy el Nen, va ser el personatge triat per "restablir l'ordre a la regió", aquest podia demostrar un historial on havia posat de manifest la seva capacitat per aconseguir el que volia sense cap concessió a la més petita temptació ètica, això el feia el "candidat de la llei i l'ordre". En aquell moment els malfactors van passar a ser "guardians de la llei":

"Bé calia trobar feina, tant era qui fos l'amo." pàg 107

La mort va enxampar a Billy per sorpresa, no hi comptava, la set de sang, la necessitat de matar... un final previst, no per això menys dolorós.

Un gran encert les fotografies que precedeixen cada capítol.

La més rotunda admiració per l'autor, Billy el Nen, un personatge novel·lat amb un rigor històric exemplar. Pel que fa a la traducció Jordi Martín Lloret, tria el mot just, la frase perfecta, la nostra més rotunda gratitud a l'autor que ens porta a una reflexió necessària i al traductor que ha fet possible la lectura.

343