314

 

llibre

 

 

 

PUNT D'ARANYA

Nerea Pallares

Traductor Eduard Velasco

216 pàgs.

Sororitat, significat profund: No és només germanor, sinó una dimensió ètica i política per eliminar l'opressió i assolir l'apoderament de totes les dones.

Una desgràcia fa revoltar les dones de Camariñas, la filla de la Lita, María, ha perdut la vida al mar. El pare la va dur, necessitaven el seu ajut, no es va saber enfrontar als tipus pels quals "treballava" i va permetre que la filla embarques, tot havia de ser fàcil, sense risc; el pare atrapat per les màfies, obeint a una inèrcia, homes que executen i després al bar comparteixen l'aventura.

"El fort dels homes del poble era pensar només en ells mateixos. Aquells homes amfibis, egoistes i absents." pàg. 24

Les dones sabien que els guanys d'aquells negocis duien la ruïna en tots els sentits, ells no sabien aturar, no trencaven l'engranatge del qual formaven part.

Les dones del poble, xarxaires, percebeiras, peixateres i conserveres, puntaires, també conreen horts diminuts, són els puntals de les famílies i les comunitats, i per sobre de tot, la vida les ha dut a teixir, amb molta cura, els llaços d'amistat amb les amigues, les veïnes... els marits sempre absents. Aquestes dones de Camariñas prenen el poder, convoquen els ancestres, s'entreguen al ritual i al compromís, només aquesta lluita farà sobreviure a la Lita al dolor que mai l'abondanarà del tot, però li donarà una dignitat, davant María, sempre present, que l'ajudarà a viure.

"Acompanyades de la musicalitat dels boixets, les paraules es podien desfer i fer, el moviment dels fils les teixia i donava forma al caos del món fins a crear les realitats elementals i deixar que les gavines se n'anessin voltant." pàg. 175

I la realitat canvia, les dones fan un gran pas cap a la normalització dels seus drets, fan feines que s'estimen, les volen continuar fent, des de l'honorabilitat i el respecte.

La nostra narradora és Ari, la noia que ha triat el destí a Camariñas per dirigir el museu de les puntaires i fer visites guiades pel poble, una dona que ha passat a formar part de la comunitat, les circumstàncies que envolten la seva arribada l'han dut a prendre partit, ser una més.

Una gran primera novel·la, una reflexió necessària, una traducció excepcional, una recomanació del tot segura.

313

 

llibre

 

 

LA TRADUCTORA DELS HAIKUS

Monika Zgustova

275 pàgs.

Praga durant l'ocupació alemanya, un moment de difícil supervivència per la població. Coneixem Eliska, la mare de Jana, una actriu molt jove que esdevé mare contra la seva voluntat, mai deixarà de manifestar una profunda animadversió cap a la filla no desitjada, per contra, el pare, l'advocat Frantiseck, serà algú que estimarà Jana, per sobre de tot.

El 1945 arriba el règim comunista, els xecs no s'alliberaran fins al 1989. El 1958 Jana , disset anys, coneix Tomás, vint-i-quatre, en Tomás pertany a una família de la vella aristocràcia, han deixat les seves possessions i viuen a la ciutat envoltats de les pertinences que han pogut salvar, en Tomás és arqueòleg interessat per la cultura clàssica; la mare de Jana fa tots els possibles per evitar que la relació de la seva filla i el jove prosperi; és capaç d'esborrar amb aigua una postal que arriba a Jana de part de Tomás, la mare se sentia prou jove per conquistar el promès de Jana; malgrat tot, es casen, ho fan a l'església, no està expressament prohibit, pero representa un risc, ell podria perdre la feina a la universitat; assistim al final del pare de Jana, un advocat dissident que viu amb la seva col·lega, un dia "patiran un accident, de cotxe, mortal".

Jana, ajuda al seu marit, transcriu llibres, això la porta a un coneixement d'altres llengües; Jana és una dona psíquicament inestable, ens parlen d'ingressos a clíniques, de tractaments amb fàrmacs; malgrat tot, te cura de la casa i els fills. La diferència dels orígens socials, entre els aristòcrates de la família d'en Tomás i l'esbojarrada maldat de la mare de Jana, estan sempre presents, per contra, no compta tant la trajectòria del pare l'advocat disident que els comunistes van eliminar.

El 1958, comencen les detencions i interrogatoris, Jana llegeix unes declaracions d'Albert Camus, li demanen si sacrificaria la seva mare per l'ideal, l'escriptor diu que sacrificaria l'ideal per la mare, l'Akhmàtova també va posar la família per davant els ideals, davant la idea de sacrificar els ideals per la família, aquesta possibilitat, posa de manifest postures diferents del matrimoni, no arriben a viure aquesta situació, però en teoria, ell creu que s'ha de sacrificar la família pels ideals.

A Jana, la seva fragilitat, no li permet treballar fora de casa, ajuda al marit i llegeix molt. Primer embaràs, molt desitjat, un cant a la vida... Jana llegeix en veu alta la Metamorfosi d'Ovidi, escolta Vivaldi, Händel, Schubert... sis mesos de feliç espera, el setè mes, un naixement prematur, Milena, un ésser fràgil que aconseguiran fer viure, neix el segon fill, entrega total de Jana a la família i la col·laboració amb el marit, segueixen els interrogatoris cada vegada més angoixants.

El 1982 Jana, comença classes de japonès, és una alumna brillant, cada vegada es compromet més en el coneixement de la llengua i la cultura, comença a traduir haikus, li arriben a publicar, els seus llibres es converteixen en èxit de vendes, la gent a Praga fa cues per adquirir queviures i per comprar els llibres traduïts per na Jana.

El 1989, per iniciativa de la mare, la família s'exilia als Estats Units, surten del país, de vacances a l'Índia, d'allà aniran a Nova York, Tomás ha rebut invitacions de diverses universitats, treballa molt, recorren el país, la prosperitat és possible, els fills es formen, Milena trobarà el seu lloc al món a Barcelona, les seves capacitats, la porten al món editorial; Misa, arqueòleg, voltarà pel món participant en diverses excavacions.

El Nadal de 1989, mor la mare de Jana, una mort sospitosa, una mor que allibera la família de Zora, la germana de Jana, d'un "corc" que mai no va aturar de generar caos.

1995-2016, vint anys sense els fills a casa, na Jana i en Tomás, un vespre discuteixen, ella es tanca a la seva habitació i es nega a obrir-li la porta, ell perd els nervis, li arriba a dir "ets una tirana", unes hores després, Jana trobarà el cos sense vida del seu marit, mentre la pantalla de l'ordinador mostra imatges de la guerra a Síria, imatges de destrucció a la ciutat de Damasc.

Durant el relat hem conegut el Dani, l'amic americà al qual Jana, va explicant, cada vespre, la seva vida, són dues persones grans, la companyia els fa un gran bé, en Dani li demana matrimoni, na Jana no es decideix. Assistim al final d'en Dani, fa un mal casament, una dona molt més jove que s'ha enlluernat amb la seva fortuna, ell, per iniciativa de la seva dona, s'exposa a intervencions quirúrgiques innecessàries que li deterioren la salut de manera alarmant, fins a veure's en una institució postrat a una cadira de rodes, esperant el final.

Una vegada més reiterem l'admiració a l'autora, som davant d'una gran novel·la, hem assistit als fets que va viure una societat i hem conegut una dona excepcional, una persona amb grans capacitats, amagades darrere una fragilitat, la seva vida, va transcórrer en un segon pla, respecte a la trajectòria del seu marit al qual feien fort uns orígens aristocràtics dels quals se sentia dipositari, la nostra Jana, estava al marge de tot això, no tenia lligams que li donessin un lloc a la societat i si la nosa d'una mare que no la va estimar mai i que sempre va atemptar contra la seva plenitud; per sort el record d'un pare que la va estimar per sobre de tot i que, malauradament, la va deixar molt aviat.

312