305

 

llibre

 

LA TORTUGA Y LA LIEBRE

Elizabeth Jenkins

Traducció Catalina Martínez Múñoz

351 pàgs.

Elizabeth Jenkins, (1905-2010), La tortuga y la liebre, (1954)

"El talento especial de Elizabeth Jenkins en sus novelas fue la descripción de la victimización de frágiles personajes que inspiran simpatía, a manos de gente que lo único que tiene de memorable es su crueldad..."

Aquestes paraules que els editors escriuen a la coberta, són del tot exactes.

Coneixem al matrimoni format per Evelyn i Imogen Gresham, ella trenta-set anys, ell cinquanta-dos, Imogen va veure en el seu home "... el hombre destinado a tomar las riendas de su vida..." ella amb prou feines se'n surt amb el govern de la casa; Evelyn, un advocat molt reconegut; ella ha de vetllar perquè l'ordre de la llar sigui impecable, no exerceix de manera plena, té una minyona, la senyoreta, Malpas, eficientíssima, que garanteix l'ordre domèstic obviant la senyora, tenen un fill que ha perdut totalment el respecte a la mare, a deu anys, la menysté i donada la mirada superficial del "brillant" marit, el pare recolza l'actitud, del tot impròpia, del fill.

Tenim un infant Tim Leeper, amic del fill dels Gresham, un noi que pertany a una família absolutament desestructurada, d'ell, diuen els seus pares que segueix tractament psiquiàtric, pel seu comportament ens sembla una criatura del tot equilibrada, malgrat el seu origen familiar.

Hi ha Blanche Silcox, una veïna, soltera, de cinquanta anys, gens atractiva i molt rica, que pren la decisió de destruir el matrimoni, ha triat a Evelyn per casar-s'hi i se'n surt, sense miraments, es va prenent llibertats, arriba a ser del tot imprescindible a la vida del veí, és admirada per l'il·lustre advocat i pel seu fill.

Imogen, té una bona relació amb els amics de la família, mostra serenitat i aplom a les seves converses, quan no la paralitza la por a les reaccions del marit, la necessitat d'ell de fer escarni dels seus actes; també, té una amiga, Cecil, que és una dona independent, que treballa, es manté a si mateixa, acabarà fent un bon matrimoni, en tot moment la recolza.

Sembla que hem d'esperar que la fragilitat de l'esposa no pugui fer front a les estratègies de Blanche Silcox, però Imogen se'n surt, quan ha pres la decisió final, és ell que trontolla, sap que no ha tingut un comportament noble, ell, tan habituat a valorar els comportaments dels altres, ha actuat seguint els desitjos de l'amant, al final és Imogen qui el salva, troba la manera d'evitar l'escàndol, li proposa que diguin que ha estat ella que l'ha abandonat.

El final és sorprenent, creiem que ens trobem davant d'un renaixement de l'esposa humiliada, viu per primera vegada la independència al pis que l'amiga deixarà per casar-se i amb la companyia d'un infant que l'adora, Tim Leeper, que tria deixar la seva família per viure al costat d'aquesta dona per qui s'ha sentit estimat.

Una reflexió sobre el matrimoni, sobre la crueltat subtil i sistemàtica, la capacitat infinita de turmentar que tenen algunes persones, i la feblesa d'un home, de prestigi públic, que a la seva intimitat, passa de manipular a ser manipulat per algú que té les fites molt clares, es doblega al desig de la dona que sap posar en marxa estratègies que tenen molt a veure amb l'estatus social i gens amb l'ètica, l'amor i els sentiments, poder fer ostentació d'una posició social sobre una base tàctiques ben planificades.

304

 

llibre

 

 

 

 

 

LA DONA ABANDONADA

Honoré de Balzac

Traducció Josep Maria Pinto

92 pàgs.

Honoré de Balzac, (1799-1850) La dona abandonada, 1832

Els començaments com a escriptor d'Honoré de Balzac no van ser fàcils, a trenta-tres anys quan va publicar La dona abandonada, encara no havia consolidat el seu lloc al món literari de l'època, el reconeixement arriba a partir de les primeres obres que donarien lloc a La comèdia humana, tenen com a referent La divina comèdia de Dante, l'autor ens dona a conèixer tots els estaments socials en diferents novel·les on els personatges principals tenen sempre un lloc a les diferents obres.

L'atmosfera ens atrapa des del primer moment, coneixem al jove baró Gaston de Neuil, al qual els metges recomanen una temporada fora de París, pateix una malaltia "causada per algun excés d'estudi, o potser de vida" quan l'autor ens descriu la societat que acull el nostre protagonista, en molt poques pàgines ens presenta una descripció impecable de les classes benestants de la capital:

"La vida d'aquestes persones rutinàries gravita en una esfera d'hàbits tan incommutables com ho són les seves opinions religioses, polítiques morals i literàries." pàg. 15

El baró de Neuil s'instal·la a la petita localitat de Bayeux, a la Normandia, allà coneixem la societat provinciana que l'acull, és ben rebut per la petita aristocràcia rural, aviat la quotidianitat l'avorreix, s'assabenta que, retirada al seu castell hi ha la senyora de Beauséant, una dona guapíssima, que ha patit un matrimoni desafortunat i una trista aventura amorosa, el baró de Neuil es proposa acostar-se a la dama, després de moltes dificultats aconsegueix ser rebut, és molt jove, i té el dubtes que comporta la seva edat:

"Quan esdevenim prou astuts com per ser polítics hàbils, som massa vells per aprofitar la nostra experiència." pàg. 31

Aquesta primera cita donarà lloc a una relació d'amants que durarà nou anys, tots dos troben la plenitud en la vivència d'aquesta passió. Fins que la mare del baró considera que el fill s'ha de casar, ha aparegut a les seves vides la senyoreta de La Rodière "vint-i-dos anys d'edat, i de quaranta mil lliures de rendes":

"... la senyoreta de La Rodiere, una jove prou insignificant, dreta com un pollancre, blanca i rosa, mig muda, que seguia el programa prescrit per a totes les noies per casar..." pàg. 80

Després d'un intercanvi de correspondència entre els amants, el baró farà el pas i farà portarà a terme que la societat espera d'ell, matrimoni i fills. Mentre la senyora de Beauséant, viu aïllada al seu castell, el baró de Neuil fa el paper de marit que la societat li ha atorgat, però l'amant no deixa d'estar present, torna a acostar-se hi ha una darrera trobada, la relació d'amants no pot començar de nou, el baró no té motius per viure:

"... i si ha ferit mortalment la seva veritable esposa en profit d'una quimera social, aleshores ja cal que mori, o bé que visqui amb aquesta filosofia material, egoista i freda que horroritza a les ànimes apassionades." pàg. 92

El baró de Neuil, pren la decisió de posar fi a la seva vida, la senyora de Beauséant, continuarà reclosa, doblement abandonada i mantenint la seva dignitat d'amant, que s'ha enfrontat als convencionalismes socials, ha triat l'amor més pur.

A la coberta, els editors ens diuen que La dona abandonada és la nouvelle de Balzac preferida per Marcel Proust.

Acabem de fer nostra una història que passa a formar part de la nostra experiència de lectors, una recomanació del tot segura.

303