338

 

 

 

 

 

CRÒNIQUES WAGNERIANES

Pere Estlrich i Massuti

101 pàgs.

Som davant les cròniques dels viatges a Bayreuth, Leipzig i Nuremberg, cròniques d'un home apassionat, algú que troba la plenitud escoltant Wagner i Bach, en aquest llibre ens centrem en les dues passions principals del matemàtic i melòman Pere Estelrich. Dedica el llibre al seu pare que li va transmetre la passió per la música; de la seva infància, té molt ben estotjats els records dels matins de diumenge en els quals la casa s'omplia de la música de Wagner i Bach, dos compositors als quals s'ha mantingut fidel.

Tot el que escriu Estelrich està impulsat per la curiositat, la capacitat d'anàlisi, el rigor i la preocupació, potser inconscient, de transmetre aquesta possibilitat immensa de gaudi que proporciona la música; aquesta actitud, es pot donar en una conversa amb altres melòmans, on l'erudició arriba a límits impensables, o amb aquella persona que s'acosta tímidament, fascinada per la possibilitat de plenitud que la música ofereix; en tots els moments està present el docent, la persona que ha ensenyat, amb el grau de passió que li és característic, matemàtiques durant dècades; pel que fa a la música, l'autor, té la prioritat de transmetre coneixements, donar eines que faciliten l'audició, establir un ordre en l'aprenentatge que situï a la persona que vol iniciar-se o aprofundir en una posició a partir de la qual anirà progressant.

Amb ell hem voltat per Nuremberg, Bayeruth, Liepzig... ens ha presentat les ciutats des de tots els punts de vista possibles, s'han citat altres músics, també, creadors fonamentals al món de les plàstiques i la literatura, no podia deixar de tenir present Dürer, Schiler i Goethe; ens ha dut a aprofundir en l'obra dels compositors, els llibrets, les postes en escena... rememora amb nosaltres allò que ha escoltat en els seus viatges del 2023 i 2024.

Ens parla, també, de concerts a l'Auditori de Palma, records que l'acompanyen, compositors, directors i músics que han passat per la seva vida, música que encara ressona, moments en els quals l'ànim s'exalta i deixa una petja en l'esperit, una petja que és aliment, aliment vital, que porta a tenir consciència del privilegi i compromís, en el cas del nostre narrador, el compromís d'oferir, com un present, la possibilitat dels moments de plenitud que la música proporciona.

Una característica de l'autor com a divulgador, és la gran elegància amb què parla del que no ha estat a l'altura, ho fa com de passada, perquè s'ha de dir, sense arribar al menyspreu... fins aquí, els desencerts que es poden apreciar en el transcurs d'un concert, queden immediatament compensats per l'audició següent; quan el que hem escoltat ens ha decebut, tenim la possibilitat de refer-nos immediatament, perquè tenim al nostre abast tot el que ha precedit, en la nostra experiència, a l'obra que ens ha dut al "moment menys bo" que acabem de viure.

Una recomanació del tot segura, per als lectors que no formem part del col·lectiu dels melòmans, aquestes Cròniques Wagnerianes, esdevenen un "manual" que ens serveix per anar escoltant les obres que l'autor ha citat, per, modestament, anar donant més espai a la nostra vida a la música, aquest és el propòsit que compartim amb l'autor, sempre, per sobre de tot, divulgador apassionat.

Com sempre, que la música ha estat present en la conversa amb en Pere Estelrich, li fem arribar la nostra més profunda i sincera gratitud, per l'amor i entusiasme que ens ha transmès.

337

 

llibre

 

 

 

MARY

Mary Wollstonecraft

Teaducció Íñigo Jáuregui i Cristina Súarez

128 pàgs.

Mary Wollstonecraft, (1759-1797), Mary, (1788)

Aquesta novel·la va aparèixer quatre anys abans de l'obra més coneguda i estudiada de l'autora Vindicación de los derechos de la mujer, Mary, és un text on la vida i experiències tenen un pes molt important. Mary, és una noia que té, per naixença els drets minvats, els pares, són persones que no destaquen per les seves capacitats intel·lectuals ni morals, la noia té un germà gran al qual corresponen uns privilegis que encara eclipsen més la filla petita; el noi mor, ella esdevindrà hereva i, per tant, els pares s'afanyen a donar-li la formació que correspon a una noia del seu temps; assistim al final de la mare, això precipita un casament, que els pares havien pactat per deixar resolt un problema de límits de propietats amb un veí; la mare desitja que la filla es casi abans del seu traspàs; assistirem a la cerimònia, la mare mor als braços de Mary, i el nuvi partirà a l'estranger per acabar els seus estudis.

Mary queda sola i un poc més lliure, però la realitat la manté lligada a un espai i a unes obligacions socials, ens dirà citant Edouard Young, Las noches:

"de naturaleza más sutil que la de quienes se limitan a ir por el camino trillado". pàg. 78

Fa observacions a partir del seu entorn:

"Me parece que todos los seres humanos tienen una cierta idea -o más bien afición- de lo sublime. Las riquezas i el estatus consiguiente, representan lo excelso para las mentes débiles. Estas imágenes colman, o mejor exceden, sus estrechas almas." pàg. 52

Ens parla de la relació amb la seva amiga Ann:

"Cuando pasaban juntas horas enteras, los tópicos terminaban agotándose y, de no ser por las cartas o la música, las largas veladas hubieran transcurrido de la manera más tediosa e indolente."

Quan durant el mateix període ens parla de l'amistat que l'uneix a Henry, ens dirà:

"Cuando conversava con él, se desplegaban todas las facultades de su alma, el genio animaba su expresivo semblante y los gestos más gráciles i naturales daban fuerza a su discurso." pàg. 55

Som al s. XVIII, els homes, quan els privilegis no els trenquen, tenen possibilitat d'accedir al coneixement, per a les dones no està previst el desenvolupament de l'intel·lecte, Mary Wollstonecraft, es va alliberar de tòpics.

"Me aguardan riquezas i honores, y los frios moralistas me invitan a sentarme y disfrutarlos, pero no puedo dominar mis sentimientos, y hasta que así sea, ¿qué son esas fruslerías para mi?" pàg. 79

Partirà a l'estranger, per tenir cura d'Ann, l'amiga malalta, fa que el pare ajudi a la família de la noia i ella l'atendrà fins al final; coneixerà Henry, amb el qual troba la màxima harmonia, també ha de viure el seu final... sap que la seva vida no té sentit com a esposa, no pot repetir els papers que han representat els seus, tem el retorn del marit, tem la convivència buida respectant les aparences, però lluny de respectar-se les persones... el marit no fa res per apropar-se.

Al llarg de la lectura cita les obres que l'han acompanyat, James Thomson, Edward Young, John Milton, John Butler, Shakespeare, la Biblia... el que ha llegit la manté i dona sentit a la seva vida, no va trobar la pau fins que no va retirar-se a una casa de camp, va fundar manufactures que generaven riquesa, va dividir la seva propietat en petites granges, tenia cura d'ancians i malalts i estava pendent de l'educació dels joves.

Mary Wollstonecraft ens presenta una existència en la qual, una persona guiada per la seva intel·ligència i sentit comú i no tenint en compte el que s'esperava d'ella, ningú esperava que fes ús de les seves capacitats, i del compromís amb la visió del món que li havien donat els coneixements als quals, de manera lliure, va accedir.

Una novel·la breu, perfectament documentada, que ens porta a l'admiració més rotunda per l'autora, va tenir una vida curta, però del tot aprofitada, es va casar William Goldwin, percussor del moviment anarquista, va morir de part, la seva filla va esdevenir l'autora Mary Shelley.

Raonaments que, malauradament, en molts aspectes, no han perdut vigència, una obra que ens acompanyarà en el temps, la nostra gratitud a traductors i editors que han fet possible la lectura. Una recomanació del tot segura.

336