327

 

LLIBRE

 

PRIMAVERA I SIBÈRIA

Artem Mozgovoy

Traducció Jordi Martín LLoret

315 pàgs.

Artem Mozgovoy, va néixer l'any 1985 a Sibèria, pare i mare, enginyers, vivien en un apartament molt petit, ell no s'explica perquè al país amb una densitat de població espectacularment baixa, el govern té l'objectiu d'aprofitar l'espai i fer que les persones visquin amuntegades; és un jove d'una sensibilitat especial que trobarà complicitat en la relació amb la mare, una dona a la qual les circumstàncies d'una infància del tot difícil han convertit en una persona d'una bondat, intel·ligència i capacitat de reacció impecable, per contra, el pare és un home atrapat per la tradició al qual la inèrcia fa covard. Coneixem l'àvia paterna, viu a una casa i conrea un hort, en aquest espai queda patent la seva sensibilitat i capacitat per acollir i estimar, és el "paradís" que ha conegut el nostre narrador... El Déu de l'àvia no és Lenin, sobre de la nevera té la imatge de Crist.

Comencen els canvis al país, els pares deixen la feina, obren un comerç, confien que són davant d'un futur diferent; els avis no ho creuen... tot és un miratge, la vida és cada vegada més difícil... a la mare res la fa trontollar, va endavant, marxen amb el fill a una població més gran, el noi podrà anar a una escola de prestigi per preparar-se per la universitat; ens sorprèn el nivell de l'adolescent, en un examen oral, quan parlen entorn Gógol, sap entrar en detalls propis d'un especialista; aquest jove, ja ha fet de l'adquisició del coneixement una forma de vida, s'estima la literatura, conviu amb els clàssics d'ençà que és un infant; hi ha un moment, que el pare li proposa lectures que ell no pot pair, ja ha accedit als grans noms de la literatura russa, quan el pare li diu que ningú llegeix Guerra i Pau, ell li respon que si és així, ell serà el primer.

A l'adolescència viu una gran història d'amor, el seu company Andrei, un jove d'unes capacitats extraordinàries, fa unes anàlisis exemplars de la política que els toca viure i de la història que els ha precedit, els pares d'aquest noi són agents del KGB, ells mateixos el delaten, molt jove ja perd tots els horitzons, es mou per Moscou totalment derrotat, sense cap possibilitat sobreviure.

Coneixem un professor, de gran prestigi dins el liceu, que practica, sistemàticament, abús sexual amb els alumnes; professores apassionades que no han perdut la capacitat de transmetre el coneixement; persones que, contra tota lògica, tenen un espai íntim que el sistema encara no ha violat, és el cas del professor d'anglès, antic company de la mare.

El nostre narrador, tindrà l'oportunitat d'un període a l'estranger, hi ha la possibilitat que de quasi dos mil alumnes, cinc puguin sortir del país per fer una estada a Amèrica del Nord, ell té el nivell acadèmic i d'anglès, s'ha format tot sol des de la infància, només al final assistirà a unes classes; aconseguir el suport, imprescindible, d'un professor també implica haver de patir un abús de poder.

L'obra que tenim a les mans va més enllà de les classificacions, aprofundeix en la política, l'antropologia, la societat i les formes de vida, l'autor aconsegueix endinsar-se en el seu present, i ho fa amb objectivitat, aquest text va ser escrit el 2014, a vint-i-nou anys, ho va fer en anglès, no podia ser d'altra manera, una reflexió tan impecable no podia ser escrita en rus, ha estat traduït a diferents llengües, té les característiques d'un clàssic imprescindible, ens porta a entendre una realitat de la qual cada dia ens arriben versions que ens confonen, ens parla del dolor de les persones que són rebutjades per la seva sexualitat, ens parla de bondat sense mida, quan ens presenta l'àvia; de la resiliència quan coneixem la mare; de les persones incapacitades per reaccionar, del dolor davant de joves com Andrei, el primer amor, un noi d'intel·ligència exuberant, apassionat i valent, al qual el fanatisme dels mateixos pares porta a la destrucció.

L'àvia, una dona d'una admirable, diu quan s'acomiaden:

"-Resaré per tu, Alioixa-. Resaré per tu, i tu escriu...

-Per tu, bàbuixka... Escriuré... Per tú..." pag. 313

Artem Mozgovoy, un autor a qui manifestem la nostra més profunda gratitud, ha posat al nostre abast una obra de contingut imprescindible i d'una gran perfecció literària.

326

 

llibre

 

 

LA VIDA EN EL CAMPO

Giovanni Verga

Traducció Hugo Bachelli

149 pàgs.

Giovanni Verga, (1840-1922) La vida en el campo (1880)

Giovanni Verga, principal representant del verisme, que és com a Itàlia es coneix el que en altres llocs és el naturalisme.

Vuit narracions, un traç perfecte, en poques línies ens presenten un personatge i la seva circumstància, l'atmosfera ens atrapa, som davant de narracions a les quals ens veurem en la necessitat de tornar; la vida al camp, costums ancestrals, la pobresa, fets que no es poden evitar, la força del destí, "esa valiente resignación a una vida de sacrificio".

Jeli, el potrero. Un infant que ha crescut lluny dels pares, la família s'ha disseminat, cercant la manera de sobreviure; recordarà la mare, a la qual ha vist en molt poques ocasions, en el seu darrer moment; assistirà al pare malalt i quedarà sol al món. Res l'atura, és un nen i un jove assenyat i responsable, hi ha un fet que el farà caure en desgràcia, quan anava amb el bestiar a la fira, un poltre es va precipitar per un barranc, l'han de sacrificar; el majoral li aconsella que no gosi presentar-se davant l'amo:

"... porque lo que te deba te lo pagaría con monedas amargas." pàg. 49

La seva vida fa un gir, farà de cabrer, aprendrà aviat la nova feina. Jeli d'ença que era un infant s'estima una nena, Mara; des de molt petit va ser company de jocs del fill dels senyors, es parlaven de tu, aquest nen, que tenia tots els privilegis, era amic de Jeli, li havia escrit en un tros de paper el nom de la nena amb la qual es casaria, Mara. Res va ser fàcil, Mara va triar un altre pretendent, aquest la va deixar perquè era de domini pùblic que la noia era amant del fill de l'amo; Mara va decidir que millor que quedar soltera era casar-se amb Jeli, per a ell el matrimoni, va representar la plenitud, ella no va deixar la relació amb el senyor, el marit tirarà pel dret i matarà l'amant de la dona.

La força de la religió:

"Se acercaba las Pascua, y el mayoral enviaba a todos los hombres de la hacienda a confesarse con la esperanza de que, temerosos de Dios, ya no robaran más." pàg. 66.

Malospelos, un ésser sense drets, fins on pot arribar la deshumanització quan la misèria pren protagonisme, el món de la mina, amb molt poques planes ens presenten aquest univers amb tota la seva complexitat, vides sense horitzó, injustícia permanent.

Amors, passions desbordades La loba, aquesta dona a qui res aturava per satisfer el desig; Guerra de santos, assistim a escenes que mostren un fanatisme desfermat, cal una epidemia de còlera per que els supervivents mostrin una mica de seny, però hi tornaran, la força del costum, la necessitat ancestral de formar part d'un bàndol.

Giovanni Verga, un autor que va influir en autors de la generació següent d'Annunzio, Pirandello o Deledda. Pavesse o Pasolini, van tenir present la seva obra i Visconti va filmar el 1948 La terra trema a partir d'un text de Verga.

No podem deixar de manifestar el nostre reconeixement i gratitud davant la perfecció dels relats, quan llegim G. Verga tenim la seguretat que som davant d'un autor fonamental, els seus personatges ens acompanyen. Una recomanació del tot segura.

325