336

 

llibre

 

 

 

BRISTOL

Jean Echenoz

Traducció Anna Casassas

185 pàgs.

Coneixem Bristol, un director de cinema, en cap moment presenta el perfil típic de la professió, viu sol, al districte sisè de París, al carrer Des Eaux, un carrer que han donat a conèixer als lectors Zola i Bolaño; assistim als seus rituals matinals, surt cap a la plaça del Trocadero, allà on hi ha la seva oficina. Ens presenten la veïna Michéle Severinsen, actriu en una etapa poc productiva de la seva carrera, l'anirem coneixem millor, en l'actualitat gestiona la fundació que va crear, Substància i Pensament, orientada a la meditació dietètica; sempre servicial i activa en el seu paper de veïna compromesa amb la comunitat de propietaris.

L'enigma que ens acompanya: al moment que Bristol surt al carrer, un home es precipita per una finestra del cinquè pis, va despullat i ningú sap qui és, Bristol no reacciona en absolut, indiferent, va cap als seus afers. Michéle Severinsen, es comporta amb implicació total, rep al policia encarregat del cas:

"Es venta una ullada al mirall de l'entrada, desplaça una grenya, es posa bé l'escot de la brusa i mobilitza les forces vives del seu somriure." pàg. 109

Robert Bristol viu un moment difícil de la seva carrera, la darrera pel·lícula no ha cobert les expectatives de ningú, i ara s'ha d'enfrontar a una nova producció, explicar una història, que ha aparegut com a llibre, Cors al purgatori, el director ha d'acabar d'adaptar el guió, l'autora, Marjorie des Marais és una escriptora prolífica i d'èxit comercial, aquesta dona posarà condicions que ajudaran les finances, Bristol ha decidit que una part del film s'ha de rodar a Sud-àfrica, això ens porta a la vida dels equips de producció desplaçats, la relació amb els habitants, la utilització d'animals, se senten allà com a éssers superiors, i la realitat que els fa petits i porucs; l'actriu principal una jove protegida de l'escriptora.

Tots els personatges que van apareixent, són d'una riquesa excepcional, com ja esperàvem de l'autor, ens sorprenen amb peculiaritats gens comunes: el policia encarregat d'esbrinar la identitat del suïcida; l'actriu veïna de Bristol; la secretaria i el xofer de l'escriptora, la secretaria Geneviève, una dona capaç d'adaptar-se a tots els papers que la vida posa al seu davant; pel que fa al xofer també és un tipus peculiar; en Parker, un militar que coneixem a Sud-àfrica i viatjarà a París per aclarir comptes, s'instal·la al pis d'en Bristol i en poc temps es converteix en amic íntim de la veïna actriu i del policia que esbrina el cas del mort al carrer Des Eaux.

La nova pel·lícula no esborra el fracàs anterior, més aviat confirma el mal moment del director. Bristol acaba perseguit, la seva reacció el matí del suïcidi i les suposicions de l'actriu i el policia, l'obliguen a amagar-se, a la fi les evidències l'alliberen de les sospites.

Una lectura que hem fet al ritme que l'autor ha decidit, uns personatges amb unes trajectòries que ens han sorprès i engrescat, així ho esperàvem, coneixem i admirem Echenoz, una atmosfera que ens atrapa, a París, a Sud-àfrica o a la costa quan Bristol s'amaga a un lloc on passen l'hivern varades les embarcacions esperant l'estiu.

Una recomanació del tot segura, el nostre reconeixement i gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

335

 

llibre

 

 

 

MR. POTTER

Jamaika Kincaid

Traducció Carme Geronès

156 pàgs.

El ritme de la narració ens porta a concebre la lectura com un poema, una narració oral amb una cadència constant, repeticions que donen una gran força, realitat de personatges allunyats de tota possibilitat de canvi, tot és transmès de les generacions anteriors de manera inamovible.

Tenim el personatge del metge Weizenger, un home arribat d'Europa, un txec que ha patit l'horror de la guerra; en Shoul, envoltat de les seves riqueses i el greix que el recobreix, propietari de taxis, el patró arribat de Siria.

En el document que certifica l'existència de les persones, allà on havia d'anar el nom del pare de la narradora, figura una ratlla en diagonal; els homes viuen el plaer d'engendrar criatures, ens presenten Nathaniel Potter, el pare de Mr. Potter:

"... no sabia llegir i no va fer cap fill que en sabés. Va fer onze fills i no en va fer ni un que aprengués a llegir..." pàg. 39

Respecte a Mr. Potter, es pot reconèixer una gran quantitat de noies que són germanes, filles del mateix pare, han heretat d'ell la forma del nas, ell les ignora, les mares són un exemple de submissió, viuen en habitacles, tots iguals. Mr. Potter és xofer i analfabet, no va conèixer al seu pare, quan tenia poques setmanes, la mare va començar a surar-lo amb farinetes, quan tenia cinc anys, ella va entrar caminant per la vora fins que el mar la va engolir.

Ens diuen de Mr. Potter, "era dels que viuen normalment envilits":

"... ell que no posseirà mai el coneixement que el món li ha enviat aquest ruixat d'injustícia i més injustícia, de crueltat i més crueltat, no posseirà mai el coneixement que tot i ser al fons un ésser sagrat, la seva existència és un triomf del mal" pàg. 69

La mare de la narradora, va conviure amb Mr. Potter fins al setè mes de l'embaràs, va fugir amb els diners que ell estalviava per tenir el seu propi cotxe; la nena va néixer a una sala mig en penombra de l'hospital, els sentiments de la mare eren d'amor, però també hi havia el ressentiment cap a Mr. Potter i "el ressentiment de la meva mare que espurnejava en silenci cap a mi". La nena que acaba de néixer es dirà Eliane, el nom triat per la seva mare. Annie Victoria Richardson, Eliane com la filla d'en Shoul, per qui la mare havia treballat, un nom que no té cap sentit per a ningú i del qual Jamaica Kincaid es desfarà com d'una nosa que té massa protagonisme a la seva vida.

Mr. Potter va tornar a estalviar, el seu somni era tenir cotxe propi, portar una camisa blanca impecable, uns pantalons ben planxats i unes sabates enllustrades, com les que durant tants anys va haver d'enllustrar al propietari dels cotxes que conduïa, aconsegueix els seus propòsits, també coneixerà un fill, aquest cop és ell l'enganyat, aquest fill que sí que reconeixerà, és d'un altre, viurà amb tots els drets, aquest jove deixarà aquest món lluny del lloc que el va veure nèixer i poc temps després del que li va fer de pare.

Eliane Potter Richardson, tornarà per a visitar la tomba del pare, li relataran la tempesta d'aigua que van viure el dia de l'enterrament, Mr. Potter, un home que mor amb la tranquil·litat que ha deixat un patrimoni i un hereu.

Novel·la autobiogràfica, Jamaica Kincaid, va néixer a Antigua, el 1949, el seu nom Eliane Potter Richardson, ella va aprendre a llegir i escriure, a setze anys la van enviar a fer d'au-pair a Nova York, rés va poder aturar la força de la seva creativitat.

Aquesta narració caracteritzada pel ritme i les repeticions, ens han donat a conèixer un lloc i una realitat, un país sotmès, on les persones repeteixen fins al'infinit els mateixos papers de les generacions que els han precedit.

Una vegada més el nostre reconeixement a l'autora, des del primer llibre va merèixer l'admiració més rotunda, també expressar la gratitud a l'editorial i a la traductora que ha fet possible la lectura.

334