334

 

llibre

 

 

QUATRE VERITATS I UNA MENTIDA

Kim Ae-ran

Traducció Paula Martínez Gual i Anna Sánchez Sivill

196 pàgs.

La primera novel·la de Kim Ae-ran, fins al moment autora de narracions curtes, que van tenir reconeixement per part dels lectors des del primer moment, el llibre que tenim a les mans té una característica pròpia del conte, ni un mot de més, la paraula justa, la frase depurada.

Coneixem tres adolescents, assistim al seu pas a la vida adulta, d'una manera extrema, sense contemplacions. En Jiu, la Sori i en Chaeun, es valen de la mentida i el secret, la comunicació a través de les noves tecnologies té més pes que les trobades; les experiències que la vida posa al seu pas, són definitives, aviat els joves que ens van presentar a les primeres planes esdevenen adults, persones assenyades a les quals els silencis han ajudat a créixer, els silencies, la creació literària, en el cas d'en Jiu, els secrets de les famílies... secrets que són universals, silencis necessaris encara que siguin un remei difícil d'adoptar.

La vida a Corea del Sud, en Jiu vol guanyar diners, sense que ningú ho sàpiga treballa construint bastides, una feina perillosa i que fa la il·lusió de ben pagada, viu amb els companys en espais compartits i fan els àpats junts, allà s'apleguen homes que tenen necessitat de diners, han d'estalviar, perquè les filles puguin accedir a estudis superiors, per pagar les despeses mèdiques dels pares, per començar la vida com un jove independent, sense fer ús dels diners de l'assegurança que potser rebrà per la mort de la mare, com és el cas d'en Jiu. Assistim al retrobament d'en Jiu amb el company de la mare, dos adults que han perdut la persona que més estimaven.

En Chaeun, es reconeixerà en els escrits que publica en Jiu a les xarxes, la seva mare és a la presó, viu a casa de la tia, ha perdut el seu gos, el Boleta, una lesió l'apartat del futbol, això representa més una frustració pel seu pare que per a ell.

La Sori, una noia que ha descobert la seva capacitat per preveure el final de les persones, això l'aparta del món, no sap com s'ho ha de fer amb aquest do amb el qual ha de conviure; a l'institut passa per una persona estranya, introvertida i maniàtica, també ha perdut la mare, viu sola amb el pare.

Una autora amb una capacitat extraordinària per crear personatges universals i que ha arribat a la nostra vida de lectors per formar part dels predilectes.

La nostra gratitud als editors que han fet possible la lectura, els que hem conegut l'autora per aquesta novel·la, sentim la necessitat de fer nostres les narracions, que els mateixos editors ens han posat a l'abast, per reafirmar-nos en l'admiració a què ens ha portat. També, el reconeixement més sincer a les traductores.

Una recomanació del tot segura.

333

 

llibre

 

 

 

 

LA VIDA DEL LLIBRETER A.J. FIKRY

Gabrielle Zevin

Traducció Octavi Gil Pujol

271 pàgs.

Els llibres prenen protagonisme, moments de soledat, quan ens hi aferrem com a taulons per sobreviure, quan intensifiquem la nostra relació amb autors o personatges per poder continuar alenant, en una situació límit, també els convoquem per compartir moments de plenitud. Som davant una novel·la amb personatges ben dibuixats, amb històries del tot coherents, vida quotidiana, sense grans esdeveniments... coneixem un llibreter i una comercial que visita les llibreries per oferir novetats editorials, cap dels dos fa la seva feina de manera superficial, no l'entenen com una fatalitat que els ha tocat viure, saben aprofitar l'oportunitat que la vida els ha donat, s'estimen els llibres i la seva actitud fa que visquin en un permanent estat d'enlluernament.

El llibreter s'explica la vida a partir del que ha llegit, el seu entusiasme genera lectors. Coneixem dos tipus d'autors, el que viu de la seva imatge, va escriure un llibre que va tenir un èxit relatiu, mai cap altre encert, però "és escriptor" i aquella altra autora que va escriure una novel·la, la va publicar amb nom d'home i va cercar un personatge peculiar, un mal actor, perquè fes el paper d'autor.

Hi ha una nena abandonada, que arriba a la llibreria, el llibreter se'n farà càrrec, quan ha de justificar davant l'administració la seva capacitat per tenir cura d'una criatura, el llibreter, que va deixar un doctorat en literatura americana per dedicar-se, amb la seva companya, a vendre llibres, havia aprofundit en l'obra de Poe, per tant, respondrà:

"La meva especialitat era E. A. Poe. "La caiguda de la casa Usher" és una introducció acceptable de tot el que no s'ha de fer amb els nens." pàg. 77

Aquesta lectura es converteix en una conversa farcida de cites i recomanacions; a través del personatge d'un policia coneixem un jove, del qual han d'esbrinar el motiu l'absentisme a l'institut, l'enxampen a la biblioteca llegeix La broma infinita, a casa no pot llegir, ha de tenir cura de cinc germans, a l'institut els companys se'n fotrien, el llibre demana molta concentració:

"A l'insti no tinc res a fer, jo. Però en aquest llibre ho tinc tot". pàg. 237

El llibreter deixarà anar una sentència a la seva filla:

"Maya, és veritat que les novel·les tenen el seu encant, però la forma creativa més elegant de l'univers de la prosa és el conte. Domina el conte i dominaràs el món." pàg. 256

Tanquem el llibre amb un estat d'ànim exultant, el mateix que experimentem després d'una conversa on els llibres han pres protagonisme.

332