342

 

Llibre

 

 

 

 

ELOGI DE LA IGNORÀNCIA I DE L'ERROR

Gianrico Carofligio

Traducció Anna Casassas

97 pàgs.

Gianrico Carofligio, (1961), magistrat, polític i escriptor, en aquest assaig fa un elogi del dubte, ens parla de la seva experiència als tribunals, on l'error té una freqüència que els profans no podíem suposar. Revisa i analitza els conceptes de memòria i veritat:

"No tan sols modelar la memòria mitjançant les tries lingüístiques, sinó generar veritables records de fets que en realitat no han succeït mai." pàg. 12

La tendència humana que s'aplica tant a l'àmbit personal com públic, el que s'anomena "biaix de confirmació", interpretem les informacions de manera que confirmin les conviccions preexistents., tenir present aquesta peculiaritat que ens afecta a tots ens portaria a la prudència, al dubte i el que és més important a la flexibilitat, la possibilitat d'estar oberts a canvis i a acceptar el dubte.

Relativitza la infal·libilitat dels experts, el perill del narcisisme:

"...quan s'identifiquen amb el seu estatus i no tenen la percepció de la seva ignorància." pàg. 22

Elogi de la ignorància:

"La ignorància inconscient i presumptuosa és una amenaça, mentre que la ignorància conscient és una oportunitat de creixement individual i col·lectiu." pàg. 32

Aprofundeix en la capacitat d'improvisar:

"Vol dir aprendre a gestionar la incertesa amb gràcia i serenitat, i adaptar-nos amb agilitat a les circumstàncies canviants." pàg. 41

L'autor ens posa davant del repte d'aprendre a escoltar, potser aquest aprenentatge mai està prou assumit i la fragilitat pot donar lloc a manifestar-se l'ego de manera inoportuna.

Ens porta a descobrir una paraula preterintencional, les nostres accions no ens porten on havíem previst:

"... podem mirar al voltant, observar el que ens rodeja, buscar una oportunitat que en el moment de començar a moure'ns no teníem ni idea que existís."

Això ha donat lloc a grans avanços en la recerca científica, en la nostra quotidianitat, ens porta a no perdre la serenitat davant realitats que no havíem previst i atrevir-nos a improvisar, acceptar la possibilitat de l'error ens fa més lliures, ens dona la capacitat de no quedar paralitzats, aquest pot ser el veritable error.

Ens ofereix un exemple que ens ajudarà a fer nostre el significat de la paraula preterintencional:

"...cal tenir els ulls i la ment oberts, la intel·ligència flexible de la guineu més que no pas l'actitud dogmàtica de l'eriçó." pàg 61

Ens porta a aprofundir en els conceptes sort i mèrit, proposa la lectura de Michael Sandel i cita a Rita Levi Montalcin:

"Sense seguir cap pla preestablert, ans guiada per les meves inclinacions i per l'atzar, vaig arribar a la imperfecció en la vida i en la feina...

...la imperfecció deu estar més d'acord amb la natura humana que no pas la perfecció.

Tot el que ha argumentat l'autor ens porta a una sensació de calma, tenir sempre present el propòsit de relativitzar ens fa més amables, primer, i el més important, amb nosaltres mateixos, per tant, sortim al món amb millors condicions, amb una mirada la més objectiva i respectuosa possible.

El nostre reconeixement als editors, un gran encert, un llibre que hauria d'arribar a estudiants i professionals de tots els àmbits, ens porta a la lectura d'altres assaigs i, els que no havíem accedit a la narrativa de Carofiglio ens proposem la lectura de les seves novel·les policíaques valent-se d'aquest gènere, els autors expressen sense embuts les seves teories, generen situacions i personatges, ens faciliten aprofundir en realitats que creiem lluny dels nostres interessos, o amb les que convivim, ens poden portar a fer més flexibles els nostres punts de vista a deixar més espai al dubte, allunyar-nos del perill del dogma que de manera subtil pot prendre protagonisme en la nostra manera d'analitzar, de respondre, caure en allò que veiem i ens escandalitza dels altres.

Una recomanació del tot segura.

341

 

llibre

 

FICCIONS FUGITIVES

Antoni Pizà

221 pàgs.

Antoni Pizà, musicòleg, el seu llibre està farcit d'erudició pel que fa a la seva especialitat; també gaudim de la capacitat d'observació d'una persona que sap captar la fugacitat del moment, això és, mirar als ulls, saber escoltar l'altre, compartir l'instant, el propi i el dels que l'han precedit, ha estat interessat a esbrinar fets entorn els seus i les seves peripècies; viu entre Nova York i Mallorca, això el pot dur a l'objectivitat, de percebre des de fora, amb un grau més d'imparcialitat.

Comença el primer capítol La tribu citant a Baudelaire, -els nostres records són tants que ens fan infinitament vells, perquè no són només nostres-, d'ença que tenim capacitat d'observar, ens interessa tot allò que ens envolta; Pizà, ens parla del seu poble, de la possessió de la família, Son Dimoni, de l'origen d'aquesta propietat... família, veïns, ens diu respecte a la seva mare i els seus germans, "bons i fiables arxius orals de la família", ell una persona amb un compromís, entendre els seus orígens.

Els professors de secundària, la universitat a València, Aprenentatges, cita grans mestres, totes les possibilitats de formació com a pianista i una valenta decisió, acceptar que la seva vida quedés vinculada a la música, però no des de la interpretació; ens cita Thomas Bernhard, un escriptor, que també va tenir formació musical i les circumstàncies el van dur cap a la literatura.

Valora la capacitat i compromís amb la història de Mallorca de persones que no tenen estudis superiors, als quals el pas pel Seminari, va donar rigor a la seva formació, treballadors incansables, per als quals la investigació va més enllà, és una forma de vida:

"El seminari m'havia deixat molt mal gust de boca, però havia après literatura, filosofia, botànica bàsica i sobretot llatí." pàg. 127

Aquests estudiosos, no són reconeguts, els professors i doctors que fan ús de les seves publicacions, o estudis que no veuran la llum, es consideren superiors en el rang del saber, ells tenen títols i un lloc en el mon oficial que mesura les capacitats.

L'extraordinària conversa de Madame Bovary, amb l'amic de tota la vida, els dos atrapats per l'edat, la distància que els separa, de Felanitx a Sóller, és infinita quan és viuen les xacres que el temps va deixant.

Acompanyem a l'autor a Nova York, i seguim un reguitzell de personatges perfectament tractats, ens ajuden a aprofundir en la vida de la ciutat, Mathilda, l'apartament on viu, un edifici just davant del MOMA, la vida d'aquesta milionària excèntrica per la qual Harlem és lluny, una altra galàxia, les peculiaritats d'aquesta dona quasi centenària:

"Xerrar amb els amables empleats dels call centers era la millor teràpia per a mitigar l'ansietat i l'insomni." pàg. 175

Nelson, fill d'un gallec, empleat a una fàbrica d'automobils a Detroit, i d'una cubana d'origen gallec, Nelson no troba el seu lloc al món, la família torna a Madrid, ell acaba els estudis superiors, tria continuar formant-se a Nova York, per aquest home el fracàs té un pes que ho domina tot; acaba atrapant-lo la soledat de la xarxa, la perillosa soledat del nostre temps, on tot es esbiaixat, però pot tenir una gran força.

Els Johnsons, Margot i Horatio, un matrimoni que ha viscut greus entrebancs, un fill supervivent del Vietnam, després del trauma de la guerra, contra tot pronòstic troba el seu lloc al món, una filla deficient i David, el fill en qui tenien posada tota la confiança, queda encallat en una adolescència que el fa totalment dependent, el seu pare dirà al nostre narrador i amic de la família:

"-Tu has nascut vell -em va dir algunes dècades després.

-Per què ho dius? -vaig respondre sense ofendre'm.

-Crec que tens sentit de la responsabilitat, a diferència del meu fill."

No ha nascut vell observar, en el sentit més profund del terme, l'ha dut a una profunda harmonia.

Tanquem el llibre amb la seguretat que hi ha dues lectures, anar seguint l'erudició i aprofundint en el món de la música, d'una manera riquísima en matisos pròpia de qui domina un coneixement, o acompanyar al narrador en la seva experiència vital paral·lela, voltar per Mallorca i Nova York coneixen paratges i personatges, perfils humans perfectament dibuixats, que queden amb nosaltres. Manifestem la nostra gratitud.

340