339

 

LLIBRE

 

 

 

 

EL CAMÍ A L'ESQUENA

Ramon Erra

191 pàgs.

"De vegades, però, la via que decidim seguir no és un record nostre, sinó dels nostres pares o avis. Aquí es combinen detalls que hem sentit explicar a casa, amb la descoberta del lloc real d'aquestes aventures absurdes." pàg. 16

Hem caminat al costat de l'autor, hi ha vegades que sabem per on transitem, d'altres ens descobreix un paratge, caminar és el pretext, tot va molt més enllà; paratges rurals o urbans, multituds i solitud a un temple "L'oreneta i Llull", després de l'experiència de caminar en mig de la riuada de turistes la solitud del temple, cercant el moment de comunió amb Ramon Llull; "El ròssec damunt la neu", caminadors que són un enigma, apareixen del no-res i es fan fonedissos, en aquest cas deixant una sensació de dolor en aquells que se'ls van topar; "M'entra per l'orella" a l'illa de Huahine, Polinèsia francesa, l'ensurt de creuar-se amb un porc salvatge:

"¿Per què les bèsties grosses ens exciten i ens espanten, però les respectem, i les petites ens emprenyen i els desitgem la mort?" pàg. 134

Records de la mare a la postguerra, quan la Guardia Civil enviava falsos maquis per saber en quines cases els acollien, quanta por van acumular els nostres, quan detalls quotidians es deuen haver endut a la tomba, això ens porta a renovar el nostre respecte i admiració, tot el que no sabem també ha de formar part del nostre compromís, respecte a la seva memòria.

Ni un mot de més, un autor al qual tornarem, ha voltat arreu del món, ha caminat i ens porta a fer present la plenitud que hem viscut a les nostres caminades, com un carrer, una plaça, un horitzó ens transporten i tornem hi ha vegades fins i tot que ho fem de manera inconscient per guarir-nos, cercant sensacions, companyies d'absents que ens reconforten.

Una recomanació del tot segura.

338

 

 

 

 

 

CRÒNIQUES WAGNERIANES

Pere Estlrich i Massuti

101 pàgs.

Som davant les cròniques dels viatges a Bayreuth, Leipzig i Nuremberg, cròniques d'un home apassionat, algú que troba la plenitud escoltant Wagner i Bach, en aquest llibre ens centrem en les dues passions principals del matemàtic i melòman Pere Estelrich. Dedica el llibre al seu pare que li va transmetre la passió per la música; de la seva infància, té molt ben estotjats els records dels matins de diumenge en els quals la casa s'omplia de la música de Wagner i Bach, dos compositors als quals s'ha mantingut fidel.

Tot el que escriu Estelrich està impulsat per la curiositat, la capacitat d'anàlisi, el rigor i la preocupació, potser inconscient, de transmetre aquesta possibilitat immensa de gaudi que proporciona la música; aquesta actitud, es pot donar en una conversa amb altres melòmans, on l'erudició arriba a límits impensables, o amb aquella persona que s'acosta tímidament, fascinada per la possibilitat de plenitud que la música ofereix; en tots els moments està present el docent, la persona que ha ensenyat, amb el grau de passió que li és característic, matemàtiques durant dècades; pel que fa a la música, l'autor, té la prioritat de transmetre coneixements, donar eines que faciliten l'audició, establir un ordre en l'aprenentatge que situï a la persona que vol iniciar-se o aprofundir en una posició a partir de la qual anirà progressant.

Amb ell hem voltat per Nuremberg, Bayeruth, Liepzig... ens ha presentat les ciutats des de tots els punts de vista possibles, s'han citat altres músics, també, creadors fonamentals al món de les plàstiques i la literatura, no podia deixar de tenir present Dürer, Schiler i Goethe; ens ha dut a aprofundir en l'obra dels compositors, els llibrets, les postes en escena... rememora amb nosaltres allò que ha escoltat en els seus viatges del 2023 i 2024.

Ens parla, també, de concerts a l'Auditori de Palma, records que l'acompanyen, compositors, directors i músics que han passat per la seva vida, música que encara ressona, moments en els quals l'ànim s'exalta i deixa una petja en l'esperit, una petja que és aliment, aliment vital, que porta a tenir consciència del privilegi i compromís, en el cas del nostre narrador, el compromís d'oferir, com un present, la possibilitat dels moments de plenitud que la música proporciona.

Una característica de l'autor com a divulgador, és la gran elegància amb què parla del que no ha estat a l'altura, ho fa com de passada, perquè s'ha de dir, sense arribar al menyspreu... fins aquí, els desencerts que es poden apreciar en el transcurs d'un concert, queden immediatament compensats per l'audició següent; quan el que hem escoltat ens ha decebut, tenim la possibilitat de refer-nos immediatament, perquè tenim al nostre abast tot el que ha precedit, en la nostra experiència, a l'obra que ens ha dut al "moment menys bo" que acabem de viure.

Una recomanació del tot segura, per als lectors que no formem part del col·lectiu dels melòmans, aquestes Cròniques Wagnerianes, esdevenen un "manual" que ens serveix per anar escoltant les obres que l'autor ha citat, per, modestament, anar donant més espai a la nostra vida a la música, aquest és el propòsit que compartim amb l'autor, sempre, per sobre de tot, divulgador apassionat.

Com sempre, que la música ha estat present en la conversa amb en Pere Estelrich, li fem arribar la nostra més profunda i sincera gratitud, per l'amor i entusiasme que ens ha transmès.

337