330

 

llibre

 

 

 

LA CASA DE LA BRUGUERA

Elizabeth Gaskell

Traducció Marta Pera Cucurell

218 pàgs.

Elisabeth Gaskell, (1810-1865), La casa de la bruguera, (1850)

Una vegada més, de la mà de la Gaskell, entren en la vida quotidiana, coneixem personatges als quals les circumstàncies han aportat dignitat i saviesa i d'altres als quals els privilegis han minvat de manera irreversible, és el cas dels germans Browne, Maggie una noia assenyada, treballadora i amb un sentit comú exemplar, ell, Edward, una víctima dels privilegis que la mare considera que mereix en detriment del tracte que fa a la filla, la senyora Browne, és una dona amargada que governa casa seva amb despotisme i arbitrarietat, res la porta a reaccionar, recolza al fill, fins i tot davant actes delictius; tenim la minyona Nancy, una dona de bondat infinita i amb una tendència natural a l'harmonia; ens presenten dues dones més, Ermínia, intel·ligent i assenyada, una noia que, tot i ser molt rica i tenir privilegis de formació, sap estar al costat dels que l'envolten i fer bon ús dels seus mitjans i la senyora Buxton, una dona malalta, que és una referència pel que fa a principis ètics.

Admirem la relació sincera i profunda que té Maggie Browne amb la seva forma d'espiritualitat, l'alt nivell de compromís, també, el coneixement de la natura.

El terratinent Buxton, un home d'una gran bonhomia, només reacciona de manera convencional quan vol el millor partit per al seu fill únic i desaprova el casament amb Maggie, el temps i les circumstàncies el porten a reaccionar i a donar el seu vistiplau als plans de la jove parella. El seu fill, un jove valent i decidit que gosa fer la seva, prescindint de la voluntat del pare i del que li correspon fer pel seu estatus.

Maggie, sacrifica el seu futur per protegir el germà; partirà a Amèrica, és el que la mare ha decidit per protegir el fill; un greu accident impedeix el viatge, en aquest accident de manera miraculosa salven la vida Maggie i el jove Buxton, som davant d'un final de plenitud total, els "bons" troben la felicitat i la senyora Browne, absent del món, plorarà ell fill idolatrat.

Gaskell, ens mostra realitats que tenen a veure amb les relacions de poder als microcosmos familiars, "dictadors domèstics" que fan ús del seu poder, ens parla de diferències dins les famílies que modelen els destins, bondats i intel·ligències que superen totes les proves, persones reduïdes a uns nivells de mesquinesa que els converteix en éssers perillosos i alhora desvalguts; aprofita per donar-nos a conèixer la natura, el moment històric, les grans expedicions a Amèrica a la cerca d'oportunitats, la vida als vaixells el risc de naufragar.

Els lectors de la Gaskell, ens reafirmem, una vegada més, en la nostra admiració, una recomanació del tot segura.

329

 

llibre

 

 

EL QUADRE DE DORIAN GRAY

Oscar Wilde

Traducció Yannick Garcia

Pròleg Albert Serra

203 pàgs.

Tenim a les mans una edició fonamental de l'obra de Wilde, després de cent vint-i-un anys, ens ofereixen la traducció de l'original tal com va ser concebut per l'autor, aquesta obra va néixer en un moment en qual la repressió a Anglaterra contra els homosexuals era més impecable que mai, es dictaven lleis per perseguir les persones que no encaixaven amb els cànons que la societat establia, l'autor va patir la pèrdua de llibertat, aquesta novel·la va ser una de les proves de càrrec per condemnar-lo a dos anys de presó.

Hem conegut versions, fins i tot es pot dir que és una obra de la qual tothom gosa parlar, les versions "mutilades" s'han fet populars. El text al qual podem accedir, conté el pròleg d'Albert Serra, el prefaci de l'autor de 1891 i un epíleg, imprescindible, del traductor, amb tots aquests avantatges, ens enfrontem, en les millors condicions, a la lectura d'un clàssic que passarà a formar part de la nostra experiència de lectors.

Tres personatges, Dorian, el pintor Basil Hallward i Lord Henry; el jove de bellesa enlluernadora que pretén fer etern allò que està condemnat a desaparèixer, l'esplendor de la joventut; el pintor que serà l'únic que manifesta els seus sentiments, la seva passió, el cínic i brillant Lord Henry que durant tota la lectura ens enlluerna amb les seves aportacions.

Ens parla de la societat que els acull, una societat que no ha canviat en el fonalmental:

"Han oblidat el més elevat dels nostres deures, que és el que tenim envers nosaltres mateixos...

...La nostra estirp ha perdut el valor...

...La por a la societat que és la base de la moral, i la por a Déu, que és la base de la religió, són les dues coses que ens governen. I malgrat tot... " pàg. 40

La nostra gratitud al traductor, que ens dirà a l'epíleg:

"... I en aquest cas el traductor no és neutral, sinó més aviat còmplice: tria les paraules, la intensitat del discurs, les ambigüitats. No és innocent, doncs, tampoc: restitueix, però també interpreta." pàg. 203

Una nova edició les característiques de la qual li donen legitimitat, una recomanació segura.

328