343

 

llibre

 

 

 

 

 

FILM HABLADO

Irène Némirovsky

Traducció Dante Soriano Rebollo

Presentació Pilar Fraile

101 pàgs.

Irène Némirovsky, (1903-1942), Film hablado, (1931)

Éliane i Anne Bernard, mare i filla, una vegada més Nemirovsky aprofundeix en aquest vincle. Ens fascina la capacitat de crear una atmosfera, la por, la fam, la malaltia, els graus de poder dins la precarietat; coneixem diferents perfils de prostitutes, sona música de jazz, la ciutat coberta per la boira, el fred, que mai no deixen de sentir els cossos malaltissos, la mort per tuberculosi, la usura representada per "madre Sarah", a qui sempre es pot acudir, sempre obre la porta per enriquir-se amb la necessitat dels altres; a les primeres pàgines ens presenten el collaret d'Èliane, molt valuós, tant que podria fer possible un canvi a la vida d'Éliane i Anne, podria fer realitat el somni d'Èliane, viure al camp en una caseta petita i confortable, però no son a temps i el meravellós enfilall de perles anirà a engreixar la fortuna de "madre Sarah".

Anne, va ser entregada a la germana d'Èliane perquè la cuides, la noia té setze anys i la vida a casa de la tia l'ofega, la germana d'Éliane, entén la relació que les uneix com un negoci, té la noia al seu servei i rep els diners que envia la mare; Anne fuig, arriba a París, a casa de la mare, la rep la minyona, està exhausta, quan arriba Èliane l'ajuda a despullar-se, li posa una de les seves camises de dormir, dormiran juntes, al matí Anne es lleva, es vesteix amb roba de la mare i volta per la ciutat, al vespre coneix el cau on la mare passa les nits, allà Èliane té una certa distinció, encara no ho ha perdut tot, a la filla ja li estaria bé aquell destí; Anne només pot pronunciar retrets, és incapaç de dir el mot mare...

Coneixem Luc, un noi de vint anys, no té ofici ni família, té l'astúcia de saber apostar a les curses de cavalls, s'enamora d'Anne i es promet fer un canvi de vida, però els hàbits són mals d'eliminar i tot i que té una feina, fa ús d'uns diners, que no són seus, amb la fantasia que si guanya a les apostes els podrà retornar i portar la resta a casa... estima a Anne, tenen una filla Françoise. La sort no ha estat favorable a Luc, tenen poques hores per retornar els diners, no trobem cap altra sortida que recórrer a Èliane, la qual és feliç que el seu collaret tingui el valor exacte de la xifra que ells necessiten, van a trobar a "madre Sarah"; els joves surten del seu mal moment.

A les darreres planes ens trobem amb Anne, mare de família, Françoise té deu anys, Michel un menys, fan compres per celebrar el Cap d'Any, l'alegria de la festa ho omple tot... el Willy's Bar, el cau que sempre ha acollit a Èliane, a la porta una dona totalment destruïda, l'acaben de fer fora amb amenaces, una cicatriu a la cara... Anne agafa fort a Françoise, camina cada vegada més de pressa... no contesta quan la filla que li demana: "¿La conoces mamá?"

Una vegada més descobrim de la mà de la Némirovsky, un món i uns perfils humans que queden amb nosaltres, no han perdut vigència... el nostre reconeixem i gratitud a l'autora. Una recomanació del tot segura.

342

 

Llibre

 

 

 

 

ELOGI DE LA IGNORÀNCIA I DE L'ERROR

Gianrico Carofligio

Traducció Anna Casassas

97 pàgs.

Gianrico Carofligio, (1961), magistrat, polític i escriptor, en aquest assaig fa un elogi del dubte, ens parla de la seva experiència als tribunals, on l'error té una freqüència que els profans no podíem suposar. Revisa i analitza els conceptes de memòria i veritat:

"No tan sols modelar la memòria mitjançant les tries lingüístiques, sinó generar veritables records de fets que en realitat no han succeït mai." pàg. 12

La tendència humana que s'aplica tant a l'àmbit personal com públic, el que s'anomena "biaix de confirmació", interpretem les informacions de manera que confirmin les conviccions preexistents., tenir present aquesta peculiaritat que ens afecta a tots ens portaria a la prudència, al dubte i el que és més important a la flexibilitat, la possibilitat d'estar oberts a canvis i a acceptar el dubte.

Relativitza la infal·libilitat dels experts, el perill del narcisisme:

"...quan s'identifiquen amb el seu estatus i no tenen la percepció de la seva ignorància." pàg. 22

Elogi de la ignorància:

"La ignorància inconscient i presumptuosa és una amenaça, mentre que la ignorància conscient és una oportunitat de creixement individual i col·lectiu." pàg. 32

Aprofundeix en la capacitat d'improvisar:

"Vol dir aprendre a gestionar la incertesa amb gràcia i serenitat, i adaptar-nos amb agilitat a les circumstàncies canviants." pàg. 41

L'autor ens posa davant del repte d'aprendre a escoltar, potser aquest aprenentatge mai està prou assumit i la fragilitat pot donar lloc a manifestar-se l'ego de manera inoportuna.

Ens porta a descobrir una paraula preterintencional, les nostres accions no ens porten on havíem previst:

"... podem mirar al voltant, observar el que ens rodeja, buscar una oportunitat que en el moment de començar a moure'ns no teníem ni idea que existís."

Això ha donat lloc a grans avanços en la recerca científica, en la nostra quotidianitat, ens porta a no perdre la serenitat davant realitats que no havíem previst i atrevir-nos a improvisar, acceptar la possibilitat de l'error ens fa més lliures, ens dona la capacitat de no quedar paralitzats, aquest pot ser el veritable error.

Ens ofereix un exemple que ens ajudarà a fer nostre el significat de la paraula preterintencional:

"...cal tenir els ulls i la ment oberts, la intel·ligència flexible de la guineu més que no pas l'actitud dogmàtica de l'eriçó." pàg 61

Ens porta a aprofundir en els conceptes sort i mèrit, proposa la lectura de Michael Sandel i cita a Rita Levi Montalcin:

"Sense seguir cap pla preestablert, ans guiada per les meves inclinacions i per l'atzar, vaig arribar a la imperfecció en la vida i en la feina...

...la imperfecció deu estar més d'acord amb la natura humana que no pas la perfecció.

Tot el que ha argumentat l'autor ens porta a una sensació de calma, tenir sempre present el propòsit de relativitzar ens fa més amables, primer, i el més important, amb nosaltres mateixos, per tant, sortim al món amb millors condicions, amb una mirada la més objectiva i respectuosa possible.

El nostre reconeixement als editors, un gran encert, un llibre que hauria d'arribar a estudiants i professionals de tots els àmbits, ens porta a la lectura d'altres assaigs i, els que no havíem accedit a la narrativa de Carofiglio ens proposem la lectura de les seves novel·les policíaques valent-se d'aquest gènere, els autors expressen sense embuts les seves teories, generen situacions i personatges, ens faciliten aprofundir en realitats que creiem lluny dels nostres interessos, o amb les que convivim, ens poden portar a fer més flexibles els nostres punts de vista a deixar més espai al dubte, allunyar-nos del perill del dogma que de manera subtil pot prendre protagonisme en la nostra manera d'analitzar, de respondre, caure en allò que veiem i ens escandalitza dels altres.

Una recomanació del tot segura.

341