344

 

LLIBRE

 

  

ELS DESESPERATS

Éric Vuillard

Traducció Jordi Martín Lloret

152 pàgs.

Billy el Nen, (1859-1881)

Una anàlisi de la història que arriba als nostres dies, a través de la figura de Billy el Nen, un personatge que la literatura i el cinema han donat a conèixer; en aquest cas l'autor, ens fa arribar una versió del tot coherent i que ens porta a entendre fets que van donar lloc a les realitats actuals.

Billy el Nen, d'origen irlandès, de condició humil, va perdre la mare a catorze anys, va haver d'aprendre a caminar sol pel món:

"Billy devia maleir prou els homes. La mà parada ensenya alguna cosa que no s'oblida mai." pàg. 28

Un trinxeraire que inspirava tendresa; a disset anys va matar el primer home, aquest no era una víctima innocent, era un exmilitar, que havia participat en la matança d'indígenes i estava vinculat al món de la prostitució.

En aquell moment eren imprescindibles les bandes de bandolers que sobrevivien precàriament mitjançant el robatori de bestiar; aquests ramats eren mal venuts a un intermediari, proveïdor de l'exèrcit, generant uns guanys que farien possibles fortunes, aquests nous benestants serien la base d'una classe social que arribaria al poder recolzada les urnes.

Les circumstàncies van exterminar aquests homes que tants de guanys van generar, tots van morir joves; d'altra banda, tenim els grans "prohoms" que la societat va reverenciar, la riquesa promou l'admiració i aquests assoliran el poder polític, econòmic i social, les seves iniciatives empresarials, els seus despatxos d'advocats els mantenen al punt més alt de la societat, ells i la seva descendència formaran part de les elits.

"Tan bon punt els primers beneficis extrets de les massacres d'indis i de la ramaderia extensiva ja es va haver distribuït desigualment, per tal de perpetuar el seu monopoli, els grans terratinents del comtat, van decidir que ja era hora de convocar unes eleccions." pàg. 99

Es van reclutar com agents de l'ordre, homes "amb un gust natural per la jerarquia i l'ordre, veneraven la propietat".

Garret, l'home que va matar Billy el Nen, va ser el personatge triat per "restablir l'ordre a la regió", aquest podia demostrar un historial on havia posat de manifest la seva capacitat per aconseguir el que volia sense cap concessió a la més petita temptació ètica, això el feia el "candidat de la llei i l'ordre". En aquell moment els malfactors van passar a ser "guardians de la llei":

"Bé calia trobar feina, tant era qui fos l'amo." pàg 107

La mort va enxampar a Billy per sorpresa, no hi comptava, la set de sang, la necessitat de matar... un final previst, no per això menys dolorós.

Un gran encert les fotografies que precedeixen cada capítol.

La més rotunda admiració per l'autor, Billy el Nen, un personatge novel·lat amb un rigor històric exemplar. Pel que fa a la traducció Jordi Martín Lloret, tria el mot just, la frase perfecta, la nostra més rotunda gratitud a l'autor que ens porta a una reflexió necessària i al traductor que ha fet possible la lectura.

343

 

llibre

 

 

 

 

 

FILM HABLADO

Irène Némirovsky

Traducció Dante Soriano Rebollo

Presentació Pilar Fraile

101 pàgs.

Irène Némirovsky, (1903-1942), Film hablado, (1931)

Éliane i Anne Bernard, mare i filla, una vegada més Nemirovsky aprofundeix en aquest vincle. Ens fascina la capacitat de crear una atmosfera, la por, la fam, la malaltia, els graus de poder dins la precarietat; coneixem diferents perfils de prostitutes, sona música de jazz, la ciutat coberta per la boira, el fred, que mai no deixen de sentir els cossos malaltissos, la mort per tuberculosi, la usura representada per "madre Sarah", a qui sempre es pot acudir, sempre obre la porta per enriquir-se amb la necessitat dels altres; a les primeres pàgines ens presenten el collaret d'Èliane, molt valuós, tant que podria fer possible un canvi a la vida d'Éliane i Anne, podria fer realitat el somni d'Èliane, viure al camp en una caseta petita i confortable, però no son a temps i el meravellós enfilall de perles anirà a engreixar la fortuna de "madre Sarah".

Anne, va ser entregada a la germana d'Èliane perquè la cuides, la noia té setze anys i la vida a casa de la tia l'ofega, la germana d'Éliane, entén la relació que les uneix com un negoci, té la noia al seu servei i rep els diners que envia la mare; Anne fuig, arriba a París, a casa de la mare, la rep la minyona, està exhausta, quan arriba Èliane l'ajuda a despullar-se, li posa una de les seves camises de dormir, dormiran juntes, al matí Anne es lleva, es vesteix amb roba de la mare i volta per la ciutat, al vespre coneix el cau on la mare passa les nits, allà Èliane té una certa distinció, encara no ho ha perdut tot, a la filla ja li estaria bé aquell destí; Anne només pot pronunciar retrets, és incapaç de dir el mot mare...

Coneixem Luc, un noi de vint anys, no té ofici ni família, té l'astúcia de saber apostar a les curses de cavalls, s'enamora d'Anne i es promet fer un canvi de vida, però els hàbits són mals d'eliminar i tot i que té una feina, fa ús d'uns diners, que no són seus, amb la fantasia que si guanya a les apostes els podrà retornar i portar la resta a casa... estima a Anne, tenen una filla Françoise. La sort no ha estat favorable a Luc, tenen poques hores per retornar els diners, no trobem cap altra sortida que recórrer a Èliane, la qual és feliç que el seu collaret tingui el valor exacte de la xifra que ells necessiten, van a trobar a "madre Sarah"; els joves surten del seu mal moment.

A les darreres planes ens trobem amb Anne, mare de família, Françoise té deu anys, Michel un menys, fan compres per celebrar el Cap d'Any, l'alegria de la festa ho omple tot... el Willy's Bar, el cau que sempre ha acollit a Èliane, a la porta una dona totalment destruïda, l'acaben de fer fora amb amenaces, una cicatriu a la cara... Anne agafa fort a Françoise, camina cada vegada més de pressa... no contesta quan la filla que li demana: "¿La conoces mamá?"

Una vegada més descobrim de la mà de la Némirovsky, un món i uns perfils humans que queden amb nosaltres, no han perdut vigència... el nostre reconeixem i gratitud a l'autora. Una recomanació del tot segura.

342