319

 

llibre

 

 

 

PASSEIG DE GRÀCIA.

Història d'una família

Roger Bastida

413 pàgs.

Tres nissagues, nobles, burgesos i obrers, un escenari, el passeig de Gràcia; 1763, el marquès de Campo Sagrado, renovador de l'urbanisme a Barcelona, abans d'Ildefons Cerdà, va donar l'ordre d'obrir un dels carrers més emblemàtics de la ciutat.

Lima, el marquès de Castelljussà, treballa a les ordres del virrei Amat, al s. XVIII les migracions de catalans a Amèrica estan formades per homes de ciència, compositors, músics... Uns cent anys després arribarà la pirateria esclavista, crearan companyies navilieres per dur a terme el comerç d'esclaus.

El 1786, una noia de setze anys, embarassada, arriba a Barcelona, amb el ferm propòsit de sobreviure i oferir una vida millor al seu fill, ha sigut una dona valenta que ha fet justícia pel seu compte, la coneixerem pel nom de Tomasa, mare de Pere Farrés, alletarà al fill dels senyors, i les dues famílies quedaran lligades durant generacions.

Els Massanes representen la nova fornada de burgesos emprenedors que generen grans fortunes, van passant d'una forma d'especulació a l'altra, sempre són eficients i obtenen resultats, tràfec d'esclaus, grans plantacions al Carib, manufactures a Catalunya; creadors de les colònies tèxtils, una solució per mantenir la pau en el món dels obrers, són empresaris que saben lluitar, amb encert, contra les organitzacions obreres, tenen el l'adhesió del poder polític; entre ells es dona una víctima, Rafael Massanes, els seus fills Santiago i Enrique, hereus i gestors del patrimoni, dedicaran les seves vides a venjar la mort del pare.

Seguim la petja dels Castelljussà fins al segle XXI, els canvis que es donen en la noblesa, les circumstàncies obliguen a transformacions que la debiliten.

Coneixem les dones que la necessitat obliga a deixar els seus llocs d'origen per anar a fer de minyones a Barcelona, des de Vinarós o Murcia, les catàstrofes naturals o les males collites, les obliguen a deixar de ser les filles del petit propietari que sobreviu amb precarietat per anar a servir a la ciutat; faran matrimonis amb homes que també estan al servei dels senyors.

Recepcions reials, visites d'Isabel II, Maria Cristina, Alfons XIII, grans esdeveniments en la història de les famílies; paral·lelament, Pere Farrés, té ocasió de portar la seva dona al parc d'atraccions dels Camps Elisis, fet que quedarà present a la seva memòria fins al darrer moment de vida.

Els palaus del passeig de Gràcia, són substituïts per cases de pisos, els senyors viuran a la planta noble i llogaran baixos i la resta de pisos, els grans arquitectes van deixant la seva petja, els burgesos i els nobles pugnen per sorprendre amb l'esplendor de casa seva, la de Lleó Morera, Fuster... Els descendents començaran a desplaçar-se a la part alta de Barcelona.

Es canviaran els llocs d'estiueig, de les grans possessions de l'Hospitalet fins als primers que es faran torres a la Costa Brava.

Matrimonis de conveniència, en casos excepcionals es dona l'amor, amors secretes que son veritables històries de fidelitat, enllaços entre les nobleses d'altres llocs de l'Estat, Sevilla, Extremadura...

Les transformacions del passeig pel que fa al comerç sempre vinculat al luxe, concessionaris d'automòbils, joieries, instruments musicals, perfumeries, botigues gurmet, pastisseries... també coneixem els detalls del luxe pel que fa al parament de la llar i la indumentària, en un altre moment al passeig es convocaran les seus de les principals entitats bancàries.

Les infidelitats als matrimonis, també entre el servei, un Farrés, cotxer, tindrà una amant al barri del Born a la que visitarà cada dijous, li durà com a present una paperina de caramels comprats a l'Herbolari del Rei, minyones embarassades dels senyors mentre la família estiueja i ell queda a la ciutat.

Primers membres de les famílies nobles que van a la universitat.

Restaurant La Punyalada, 1954, coneixem la soledat i la desorientació, d'Enric Massanas el dia de l'enterrament de la seva dona, el poder comença a tenir fissures.

El 1990 Marta, filla de Sofia, mig germana d'un Despujol, té un fill, aquest viurà la Barcelona de l'any 2020, una ciutat d'esplendor i misèria molt diferent, però amb les desigualtats igual de marcades, amb un altra forma d'esclavatge, riquesa i pobresa d'aparença diferent, però on es donen els mateixos trets bàsics.

Un estudi acuradíssim de l'evolució del Passeig de Gràcia, una novel·la històrica que ens porta al coneixement dels fets amb profunditat i també a l'observació de la vida quotidiana, un període proper, molts lectors han viscut les darreres transformacions i l'anàlisi del passat ens ajuda a entendre un poc més el present. La nostra gratitud a l'autor, una obra del tot necessària.

318

 

LLIBRE

 

 

 

 

EXTINCIÓ

Thomas Bernhardt

Traducció Clara Formosa Plans

478 pàgs.

Thomas Bernhard, (1931-1989) Extinció. 1986

Assistim al monòleg interior del protagonista, al flux de la memòria, un austríac; Franz-Josef Murau, que ha triat aïllar-se, amb la ferma voluntat d'evitar els seus, també el lloc de procedència, Wolfsegg. Les circumstàncies l'obliguen a tornar, ha rebut un telegrama en què la germana, Caecilia, li anuncia la mort dels pares i el germà. La primera part del llibre acompanyem a Murau en el record del que va ser la seva infantesa i joventut, un lloc i un ambient familiar, que per a ell mai van tenir cap atractiu i dels quals sempre es va considerar aliè; el germà gran va tenir sempre els trets adients per a ser successor del pare; les germanes, fatalment sotmeses a l'autoritat de la mare, portaven un vestit tirolès "dins el qual amb el temps només podien atrofiar-se". En el malson que representava la família, trobem l'excepció de l'oncle Georg, germà del pare, de qui ens dirà que el va guarir de l'aniquilament que havien programat els pares, "em va obrir el món a la literatura com a un paradís sense fi", l'oncle, com ell, va fugir, va trobar el seu paradís a Niça, en Murau el trobaria a Roma; en aquesta ciutat la seva existència es nodreix de gaudir de totes les arts, té un eix principal, la relació amb en Gambetti, de qui és mentor, el deixeble, sempre present en el seu pensament.

Mentre prepara l'equipatge per partir, revisa les fotos de la família, es fa present la gran propietat a la qual es veu obligat a tornar per assistir al funeral, en el qual tindrà el màxim protagonisme. Allà es trobarà amb les seves peculiars germanes, una d'elles casada amb un fabricant de taps d’ampolla de vi, pel qual no sent cap simpatia; aquesta dona, la Caecilia, és qui ha pres les regnes en l'organització del gran funeral, al qual assistiran centenars de persones, en especial les autoritats religioses del país, més la gran dignitat eclesiàstica arribada de Roma, Spadolini, arquebisbe, diplomàtic i amant de la mare del narrador durant dècades.

A la segona part de la novel·la ens presenta la gran propietat, les minyones, els jardiners i els caçadors, l'aversió d'en Murau per la caça, l'afinitat amb els jardiners, ell des de molt jove va sentir-se a prop de les persones que no eren part del seu cercle social. Arriben els amics del pare, homes grans, decadents, que recorden la col·laboració dels pares amb el nacionalsocialisme austríac. Durant anys van donar refugi i van protegir persones que amb el temps van encobrir els seus delictes fins que es va executar la màxima injustícia: es van tancar els seus expedients, ells van poder deixar d'estar amagats i van ser ben retribuïts econòmicament. Aquest fet regira a Murau. Durant el funeral troba complicitat amb el seu cosí Alexander, viu a Brussel·les i la seva missió consisteix a lluitar per causes humanitàries. En Murau, hereu, pren la decisió que l'indica la seva consciència, fer una "donació absolutament incondicional" a la Comunitat israelita de Viena. D’aquesta manera extingeix els seus orígens.

Tornarà a Roma, on escriurà el text que acabem de llegir, pot posar fi a la inèrcia que en aquell moment feia recaure sobre les seves espatlles una responsabilitat incompatible amb la seva vida.

Una gran experiència de lectura, una vegada més hem de manifestar la nostra gratitud i admiració cap a la traductora Clara Formosa Plans, a la qual no podem deixar de relacionar amb en Bernhard, de qui ha traduït una dotzena de llibres. Amb Extinció, ens omple d'admiració la seva tasca davant la novel·la més extensa de l'autor, li hem d'agrair que hem arribat a aquest darrer llibre amb l'experiència de les anteriors traduccions, que hem anat fent nostres i ens han portat a considerar Bernhard, un autor predilecte. Els perfils humans, l'anàlisi dels fets històrics, l'erudició pel que fa a literatura, música, pintura... hem apreciat i gaudit de la manera de representar el record amb les infinites reiteracions, ens ha dut a la plenitud lectora.

Una recomanació del tot segura, una gran novel·la a la qual tornarem, perquè no l'haurem deixat de tenir present i sorgirà en nosaltres, la necessitat de compartir i recomanar la lectura.

317