UNA NIT AMB
CLAIRE
Gaito Gazdànov
Traducció Maria García Barris
205
pàgs.
Gaito Gazdànov, (1903-1971), Una nit amb Claire,
(1929)
Claire acompanya el present d'en Nikolài, hi és
sempre, amb la força de l'amor que pren cos en el record i dona lloc
a somnis, que ocupen llargs períodes de la vida, amb la perfecció
d'allò que comença a la primera joventut i no queda eclipsat per
fets reals; després d'anys, es troben a París, ell ha viscut la
guerra i l'exili, ella té un marit absent i està malalta, ell
l'acompanya, passa molts vespres al seu costat, aquests moments el
porten a tenir presents les vivències dels darrers anys, és un home
jove que es va incorporar a la vida, en les condicions més dures; va
néixer a St. Petersburg, a setze anys, durant la guerra civil, es va
unir al moviment blanc, va viure infinits moments de perill, va
conviure amb la mort, va reconèixer l'ésser humà en els
circumstàncies més extremes, mai li va faltar una mirada
benevolent, un cert sentit de l'humor, potser això el va dur a
sobreviure, sabia detectar la bondat i la bellesa, també les
expressions que feien d'un home un ésser perillós:
"...
una indubtable expressió de vilesa, encara que d'una manera gairebé
imperceptible, amb prou feines visible; aquells rostres són
habituals en els vividors i en els mantinguts." pàg. 109
Els
records d'una infantesa en plenitud, un pare admirat, algú amb qui
era possible l'aventura del joc, la transcendència en les lectures,
tenia una actitud vital compromesa amb el proïsme, quan Nikolai
troba una certa estabilitat a l'exili, ens dirà:
"Entre
els meus records sempre hi havia alguna cosa inefablement dolça..."
pàg. 32
Coneixem l'oncle Vitali, aquest, després
d'expressar una opinió demolidora entorn de Victor Hugo, es permetrà
dir al jove nebot:
"... no et converteixis mai en un
home de conviccions, no treguis conclusions, no jutgis i procura ser
el més discret possible. I recorda que la felicitat més gran a la
terra és pensar que has entès alguna cosa, encara que sigui poc, de
la vida que t'envolta." pàg. 142
Som al costat d'en
Nikolai en els seus periples, per Rússia, pels països que el porten
al punt final de l'aventura, París, ens mostra la ciutat, és
explícit en els seus itineraris; l'autor va ser, durant molts anys,
taxista nocturn, entre altres ocupacions, per sobreviure mentre es
consolidava la seva obra literària.
Ens han seduït, una
vegada més el personatge i l'autor, que va viure amb la intensitat
que fa viure a Nikolai, la seva joventut.
La nostra
gratitud als editors i a la traductora que han fet possible la
lectura i la coneixença d'un autor imprescindible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario