El nen perdut
traducció i epíleg MARCEL RIERA
VIENA editors
El niño perdido
traducción de JUAN SEBASTIAN CARDENAS
editorial PERIFÉRICA
Som davant un text impecable, una "nouvelle" de 97 pàgines dividida en quatre parts.
Thomas Wolfe dóna protagonisme al seu germà Grover. A la primera part (pàg. 11): Es va girar i va passar pel costat nord de la Plaça i en aquell instant va veure la unió del sempre i de l'ara.
Aquí tenim el vell Grover a punt de fer dotze anys (pàg. 13): Perquè Grover era un nen especial, un nen bo i brillant, un d' aquells infants que marcarà la vida dels que el van conèixer...
A la segona part és la mare qui pren la paraula. I quan es refereix a Thomas Professor (pàg 53): Fixa-t'hi bé, si et pots guanyar la vida amb aquesta feina tan lleugera que tens, ja et pots sentir afortunat, perquè mai cap dels teus ha tingut aquesta sort. Van haver d’escarrasar-s'hi per guanyar-se la vida.
A la tercera part, és Helen qui evoca els seus 14 anys, per explicar l’entremeliadura que va protagonitzar amb Grover; van agafar un tramvia i voltaren pel barri de negocis de St. Louis. Grover portava 60 centaus a la butxaca i va convidar la seva germana... quan tornaven a casa, deprés d'aquest àpat clandestí, es trobà malament i el Dr. Parker donà el pitjor dels diagnòstics...
Al final és Thomas qui evoca en Grover, tot tornant al lloc, a la casa on va morir.
Una perfecció que ens impacta, una lectura a la qual tornem inmediatament, perquè és com si necessitéssim retenir aquelles descripcions, com si volguéssim guardar per sempre les paraules amb les quals ens han fet arribar aquest fragment de Vida.
Molt important i del tot necessari l'epíleg del traductor Marcel Riera. Gràcies.
En aquest blog vaig recomanar el passat 5 de maig "Especulación", editat per Periférica. És el llibre a través del qual vaig conèixer T. Wolfe. Amb aquest segon text confirmo que es tracta d'un autor cabdal dins la literatura del seu moment. Això ja ho han dit els grans Sinclar Lewis, William Faulkner o Jack Kerouac. Un autor al qual haurem de tornar sempre que cerquem la perfecció a l'hora de mostrar l'ànima de l'ésser humà.