Violencia y monoteísmo

Jan Assmann

Introducció Lluís Duch - Traducció Maika Lahoz

Fragmenta editorial

Una reflexió molt important per "entendre" el món i per entendre’ns: El monoteisme, com totes les veritats absolutes, minva les capacitats de l'ésser humà i el converteix en un fanàtic, moment en què és conduït cap a reaccions irracionals.

Assmann ens parla de memòria cultural i comunicativa, del paral·lelisme entre mite i memòria.

És un assaig del tot necessari que té un sentit relacionar amb la recomanació anterior - "Il.lacions al voltant d'un sabre"-: El llibre de Magris ens ajuda a entendre l'assaig d’Assmann.

Il.lacions al voltant d'un sabre

Claudio Magris

Traducció d'Anna Casassas - Editorial 1984

Escrita l’any 1984, en aquesta novel·la Magris ens parla sobre la realitat històrica i els fràgils límits que aquesta realitat comparteix amb el mite.

Un capellà vell i savi que es fa estimar ens diu que d'ell en sabran més els cambrers de la cafeteria on fa anys manté una tertúlia setmanal amb amics de la infantesa que els confessors que l'han conegut al llarg de la seva vida.

Magris ens presenta en Krasnov, oficial tsarista que l'any 1944 viu el miratge, enlluernat pels deliris de Hitler, de crear una nova pàtria cosaca a la Càrnia. Quan reviu els moments compartits amb l'oficial rus, té molt presents els paranys als quals la memòria ens fa caure. Aquest Krasnov, des del seu exili a França i Alemanya, escriu un fulletó on deixa anar tota la seva ideologia fanàtica i la desesperació per la realitat que ha de viure.

Tot i això, quan ens parla d’aquesta novel·la, el vell capellà ens diu:
Potser, tal com passa de vegades, un llibre és més intel.ligent que qui l'ha escrit i després no acaba d'adonar-se del tot el que, en el fons, havia entès de la vida, mentre descrivia un rostre o un capvespre: alguna cosa essencial que li va rajar de la ploma i que més tard no sap o no vol reconèixer.

Un text necessari a les nostres biblioteques: norant-cinc pàgines a les quals tindrem el plaer de tornar moltes vegades.

Gràcies a Ed. de 1984 pel gran encert d'incloure aquest text a la nova col·lecció Incís.

El crepuscle encén estels

Del 15 de desembre de 2014

http://www.ivoox.com/141215-crepuscle-audios-mp3_rf_3861931_1.html?autoplay=1

La vida és estranya de Valentí Puig

La vida és estranya de Valentí Puig

editorial PROA - Col.lecció A TOT VENT

Sempre costa trobar paraules per excusar les nostres llacunes. A l'any 1993, tot preparant un viatge a Irlanda, vaig llegir per primera vegada Valentí PUIG, DUBLIN, de la col.lecció "Las ciudades" (ed. Destino). És un llibre que, com a llibretera, he recomanat moltes vegades.
Per sort, m'he retrobat amb l'autor gràcies a LA VIDA ÉS ESTRANYA: Una novel.la històrica impecable que arriba fins al 2014, que ens parla de Catalunya i de Barcelona. Dóna llum per ajudar-nos a esbrinar la realitat que hem de viure i que no resulta fàcil d'entendre… Potser és que no ens correspon, com a protagonistes, fer judicis del nostre present.

Paulina escriu a la Senyora Regós i així rebem la seva impressió de la Guerra a Barcelona i de les trobades de les dues amigues al Saló Rosa.
L'herborista savi del barri de la Ribera, amic del pare d’Oleguer, un home bo a qui els seus orígens duen a un martiri.
Trobam també la bondat infinita de la dida Casares, una d’aquelles persones que són al món per generar harmonia.
L'avi Regós i la satisfacció que experimenta el lector quan s' assabenta que al seu enterrament no hi va anar ningú…
Na Gina i na Glòria converteixen el dúplex del Turó Park en un pis de Central Park. Aquell genoll seductor de na Glòria - que tant l'ajuda a viure - i Judit, la dona que sap estimar.
Befàs, el "patriota" engarjolat.

A partir d'ara el carrer Petritxol serà el carrer del Senyor Rossend, qui, amb el seu gos i armat d'una pistola per fer callar una dona imposible de fer feliç, desconeix els seus orígens. És el punt oposat d'Oleguer Regós, darrer membre d'una família de passat il.lustre. "Tot decau a una velocitat vertiginosa...": El bisbe ha cedit l'ermita de la Salvació a un psicòleg il.luminat, el gurú Fol.
Som davant una lectura del tot necessària; una lectura amb criteri i rigor: Ens parla del nostre present.

El massover Andreu morirà ric i ofegat per la brutor, atès per una dona que va trobar per Internet i a qui fa hereva del patrimoni que ha comprat al vell Regós.

El nen perdut de Thomas Wolfe

El nen perdut

traducció i epíleg MARCEL RIERA

VIENA editors

El niño perdido

traducción de JUAN SEBASTIAN CARDENAS 

editorial PERIFÉRICA

Som davant un text impecable, una "nouvelle" de 97 pàgines dividida en quatre parts.

Thomas Wolfe dóna protagonisme al seu germà Grover. A la primera part (pàg. 11): Es va girar i va passar pel costat nord de la Plaça i en aquell instant va veure la unió del sempre i de l'ara.

Aquí tenim el vell Grover a punt de fer dotze anys (pàg. 13): Perquè Grover era un nen especial, un nen bo i brillant, un d' aquells infants que marcarà la vida dels que el van conèixer...

A la segona part és la mare qui pren la paraula. I quan es refereix a Thomas Professor (pàg 53): Fixa-t'hi bé, si et pots guanyar la vida amb aquesta feina tan lleugera que tens, ja et pots sentir afortunat, perquè mai cap dels teus ha tingut aquesta sort. Van haver d’escarrasar-s'hi per guanyar-se la vida.

A la tercera part, és Helen qui evoca els seus 14 anys, per explicar l’entremeliadura que va protagonitzar amb Grover; van agafar un tramvia i voltaren pel barri de negocis de St. Louis. Grover portava 60 centaus a la butxaca i va convidar la seva germana... quan tornaven a casa, deprés d'aquest àpat clandestí, es trobà malament i el Dr. Parker donà el pitjor dels diagnòstics...

Al final és Thomas qui evoca en Grover, tot tornant al lloc, a la casa on va morir.

Una perfecció que ens impacta, una lectura a la qual tornem inmediatament, perquè és com si necessitéssim retenir aquelles descripcions, com si volguéssim guardar per sempre les paraules amb les quals ens han fet arribar aquest fragment de Vida.

Molt important i del tot necessari l'epíleg del traductor Marcel Riera. Gràcies.

En aquest blog vaig recomanar el passat 5 de maig "Especulación", editat per Periférica. És el llibre a través del qual vaig conèixer T. Wolfe. Amb aquest segon text confirmo que es tracta d'un autor cabdal dins la literatura del seu moment. Això ja ho han dit els grans Sinclar Lewis, William Faulkner o Jack Kerouac. Un autor al qual haurem de tornar sempre que cerquem la perfecció a l'hora de mostrar l'ànima de l'ésser humà.