miércoles, 30 de diciembre de 2015

"Mendelssohn és a la teulada" de Jirí Weil





Mendelssohn és a la teulada
Jirí Weil
Traducció del txec de Jaume Creus


La novel·la ens presenta una anècdota que pot semblar de comèdia: Cal treure del mig una estàtua del compositor Mendelssohn i, ni els que donen l'ordre ni els que l'han d'executar, són capaços de reconèixer el Mestre que s'ha de fer desaparèixer del conjunt que guarneix la teulada. A partir d'aquí entrem a la quotidianitat de la Praga ocupada pels nazis.

Coneixem personatges als que la vida empeny a col·laborar, com l'erudit Doctor Rabínovitx -servent i esclau-, que ha de posar els seus coneixements al servei d'aquells que pretenen eliminar el seu poble: Ha de contribuir a bastir un Museu que els ocupants volen que sigui el que quedi del poble que han exterminat, un clar exponent del grau màxim d'humiliació.

Coneixem també dues nenes, Adela i Greta, que moren torturades sense delatar la família que els ha protegit: La seva estratègia per resistir és cantar, entonen cançons que varen apredre a l'escola, res les fa callar i res les duu a pronunciar els noms dels seus protectors.

L'autor va viure l’experiència de ser acollit a pisos clandestins per persones que es jugaven la vida tot oferint casa seva; va viure en primera persona moltes de les infàmies que pateixen els seus personatges.

La guerra es perd, aquesta certesa fa més durs els botxins, fan la seva "feina" amb brutalitat afegida, si és que això és possible.

Aquesta és una novel.la històrica molt important. Un autor rescatat (com se’ns diu a les solapes d'aquesta edició) per Philip Roth, per tant, una recomanació que no podem obviar.

miércoles, 23 de diciembre de 2015

"Els desposseïts" de Szilárd Borbély


Els desposseïts
Szilárd Borbély (1964-2014)
Traducció de l'hongarès de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó
Pròleg de Jordi Nopca

Un infant nat a 1962 a Hongria ens descriu la seva família i el lloc que els acull. Aquest lloc és un indret que no té cap característica que el faci adient per establir-s’hi, inhòspit, la terra és difícil de conrar.

El nostre protagonista i els seus no són al seu lloc, han de patir totes les conseqüències de ser forasters i de no encaixar en el sistema polític en el qual els toca viure.

La brutor, la por, la gana i la malaltia tenen tot el protagonisme: És difícil la supervivència, el somriure espontani no existeix, si les rialles brutals i barroeres, les llàgrimes rodolen, com un fet inevitable. Es conviu amb la mort dels animals amb naturalitat, la mort de les persones també forma part de la vida.

La mare pateix moments de feblesa, els fills l'estimem i han de lluitar per evitar el pitjor. Ella els vol "salvar" amb una fe que el sistema persegueix, una fe que els deixa més sols i més desprotegits:

..."L'oració és la base de tot. És el que sustenta el món. Sense l'oració, ni les coses ni les persones no sobreviuen. Tot és a les mans de Déu, llevat el temor de Déu. Graveu-vos-ho al cap." (Pàg.100).

Malgrat tot, l'infant protagonista d'aquesta història se sap evadir amb els nombres, l'apassionen els nombres primers i les seves possibilitats, les taules de multiplicar també el meravellen i l'ajuden a resistir.

Una recomanació sense reserves.

viernes, 18 de diciembre de 2015

"Cuentos inquietantes" de Edith Wharton



Cuentos inquietantes
Edith Wharton
Traducció de Lale González-Cotta

Cada frase d'Edith Wharton constitueix una lliçó d'estil i d'enginy. Aquets contes són inquietants d'una manera subtil: el neguit ens va alterant poc a poc, tot és tan versemblant… són d'aquelles narracions que arribem a compartir com si fossin notícies llegides a la premsa.

Hi ha dues històries que potser són les que no han perdut gens de vigència:
El mejor hombre ens dóna a conèixer un polític honrat i valent. Costa pensar que una personatge d'aquest perfil pugui arribar a ser triat per assumir responsabilitats públiques… És aquesta perfecció d'ànima compatible amb el compromís polític? En el cas del nostre heroi sí que ho és.

Un altre relat del tot vigent és Después: Aquí tenim un fantasma i una situació inquietant. Un personatge s'enriqueix "lícitament" en perjudici d'algú que queda a la misèria; el nostre triomfador no pot gaudir del seu benestar i tot semblava tant ben lligat!! No ha estat prou perfecta la jugada, es fa "justícia", tenim un fantasma i un desaparegut.

Deu relats perfectes, una oportunitat per tornar a Edith Wharton i tenir aquest llibre a mà per comentar amb la mateixa coherència amb què es comenta una notícia d'actualitat. Del tot recomendable.



viernes, 11 de diciembre de 2015

"La bendición de la tierra" de Knut Hamsun



La bendición de la tierra
Knut Hamsun 
Traducció de Kristi Baggethun i Asunción Lorenzo 


Isak és el primer dels homes que tria aquestes terres per establir-s’hi, camina tot cercant i se n’adona tot just quan trepitja el lloc que l'acollirà. La natura el guia i la seva intuïció, sempre a l’aguait, el duu a no perdre el temps: És eficient i cal que sigui així perquè cada acció és determinant.

A partir de la primera cabana, aconsegueix una admirable explotació agrícola i ramadera, crea una família i, amb el temps, aquella contrada es veu poblada per altres granges.
S’esdevé un "descobriment": hi ha la possibilitat d'una explotació de la terra infinitament més "productiva"; hi ha mines, la qual cosa vol dir un altra forma d'entendre el món, fer que els inversors tinguin resultats espectaculars, treballar tot jugant-se la vida, fer córrer els diners, esdevenir consumidors, enriquir tercers...

A la pàgina. 356 el peculiar Geissler, un home molt dotat per als negocis i de gran enginy, que sempre ha sabut aconsellar i recolzar Isak i els seus, diu que ells són "els imprescindibles de la terra".
Unes línies més avall, preveu el que s’esdevindrà amb l'explotació de les mines, correran els diners, un mitjà que es convertirà en un fi.

... No conocen el arado. Solo conocen los dados. ¿No son encomiables? ¿No se destruyen con su locura?...
Y luego la vida los aplasta con cortesía, pero con determinación. (Pàgines 357 i 358).


Aquesta és una novel·la magistral (la primera edició és de1917) que no ha perdut vigència.

viernes, 4 de diciembre de 2015

"Temps de sego mà" de Svetlana Aleksievitx


Temps de segona mà. La fi de l'home roig.
Svetlana Aleksievitx - Premi Nobel de Literatura 2015
Traducció de Marta Rebón


... Quan la vida, ras i curt, es transforma en literatura... (Pàg. 427).

Els protagonistes d’aquests relats no són personatges creats per un escriptor, són persones a qui es dóna veu, se’ls demana que expliquin allò que han viscut, allò que estan vivint: Ens parlen dels darrers vint anys de la història de Rússia.

Aquesta novel·la és un mosaic perfecte i entenedor, és més que literatura, és la intimitat de cada persona a qui s'ha demanat. Les narracions ens fan venir al cap els Mestres russos que eren els nostres referents, perquè són relats que ens commouen, que ens fan entendre i estimar aquest país que coneixíem de la mà d'autors admirats.

... Sí,la gent vivia a la misèria, però no era pels diners que la gent es desfeia dels llibres, sinó perquè els havien decebut… (Pàg. 50).

Totes les narracions mereixerien ser llegides en veu alta, a tot voldrem tornar, perquè ens ha donat llum i ens ha trasbalsat.

A la pàg. 527 trobem "Observacions d'una dona normal i corrent", una cloenda molt ben triada.
L'Epíleg de Marta Rebón i Ferran Mateo també és una ajuda que agraïm.
Per sobre de tot, la nostra admiració i gratitud pels editors que varen triar el text i van apostar per una periodista a qui van concedir el Premi Nobel el mateix mes que sortia a la venda el llibre.

Una lectura molt important, un document històric i de gran valor literari. Una recomanació sense reserves.