QUARTET DE
TARDOR
Barbara Pym
Traducció Dolors Udina
Pròleg
D.Sam Abrams
225 pàg.
Barbara Pym, Oswestry,
Shropshire, (1913-1980), QUARTET DE TARDOR, (1977)
El 1977
Philip Larkin, poeta, narrador i crític, en un moment de
reconeixement unànime, i amb una absoluta indipendència de
criteri, va reivindicar l'obra de Barbara Pym, l'autora havia
publicat sis novel·les entre 1950-1961, de les quals Larkin va
dir:
..."Té un ull i una oïda irrepetibles per
copsar els petits matisos d'intensitat i profunditat de la comèdia
de la vida quotidiana." Pròleg pàg. 12
Barbara Pym,
va treballar com a correctora i editora entre 1946-1974, mentre no
deixava d'acumular originals, que els editors rebutjaven.
El
1966 es va iniciar una relació epistolar entre Pym i Larkin, aquesta
correspondència es va iniciar quan en Larkin va escriure una carta
d'admiració a l'autora.
Les declaracions de Larkin va fer
reaccionar el món editorial i l'autora va passar a ocupar el lloc
que li corresponia.
QUARTET DE TARDOR, ens narren
la quotidianitat, a la seva feina, de quatre persones properes a la
jubilació, els uneix una relació professional, no han fet el pas
que duu a l'amistat, tots tenen en comú la soledat de les seves
vides, a l'oficina, accions repetides i coneixement parcial de
l'altre. Dos homes i dues dones, elles es jubilen primer, el quartet,
aparentment, es desfà. Els torna a unir la preocupació per una
d'elles, la Marcia, a iniciat un declivi ràpid que els posa en
alerta.
Tots quatre formen un quadre representatiu del
període històric que viuen, hi ha un moment, quan la Marcia ja no
hi és, que davant el seu rebost diuen:
"-No menjava
mai gaire, com deia sovint -els va recordar en Norman.
-Suposo
que era prudent, com la senyora Tatcher -va dir l'Edwin-. Amb els
preus apujant-se d'aquesta manera...
-I continuaran apujant-se,
amb qui sigui que hi hagi al govern- va rematar en Norman.
-tan
ben col·locades i classificades -va dir la Letty amb meravella de
to-. Carn, peix i fruites, i aquí sopa, macarrons amb formatge i
raviolis..." pàg. 222
Na Marcia, va deixar en
herència casa seva al Norman, el company que vivia en una habitació,
un fet que sorprèn a tots, no hi havia indicis que expliquessin
aquesta acció. També troben un licor que els uneix entorn de la
taula de qui els ha deixat. Quotidianitat, coneixem persones que
ocupen llocs poc rellevants a la societat, vides en les quals s'amaga
més del que es mostra.
Un gran llibre en un catàleg
impecable. El pròleg, excel·lent, ens ajuda a aprofundir i una
traducció en què els grans encerts ens fan aturar. Una recomanació
sense reserves.
