REIS DEL MÓN
Sebastià
Alzamora
594 Pàg.
Coneixem
un infant que viu amb els seus oncles a Santa Margalida, els pares
s’han vist obligats a emigrar, el nin té una intel·ligència
evident i la família fa l’esforç de donar-li accés al
coneixement, és alumne dels teatins, ben aviat esdevé una persona
amb grans capacitats, tot i així ell mai deixa de tenir presents els
oncles, valora la saviesa dels pagesos i lamenta profundament la
trajectòria dels pares emigrants que moren lluny i pobres, la més
gran de les injustícies, les guerres són presents a la vida del
jove i el porten a prendre partit, és un pacifista convençut.
Suïssa,
febrer de 1950, som presents en una conversa entre don Joan March
Ordinas i el doctor Joan Mascaró Fornés, en presència del director
Tramulles.
El
doctor Joan Mascaró Fornés, que viu i treballa a Cambridge i ha
traduït del sànscrit, té uns principis morals, una senzillesa i
uns valors amb els quals el banquer no té capacitat per negociar.
Parlen
de la Guerra, Mascaró ens diu:
...”La
guerra no és un fet abstracte, sinó un cúmul de fets concrets.
Fets desgraciats, sovint espantosos. I qui els pateix són les
persones concretes. pàg. 194
Per
al banquer March les guerres van ser font de riqueses, els polítics
i els dictadors el van témer i ell va guanyar.
Tramulles
gosa intervenir:
“Matar
un home per defensar una idea no és defensar una idea, és matar un
home” pàg. 199
Som
a Converton l’any 1958, assistim a la quotidianitat del Dr. Mascaró
i la seva família, la seva dona Kathleen Ellis-Mascaró, una dona
d’una serenitat i harmonia exemplars, algú que se sap “companya
de l’eminència”, ens parla de la intel·ligència dels fills:
… “Si
la intel·ligència de na Mary se situa al descobert, la d’en Martí
cerca el recer de l’erudició i tendeix a l’empatia, a la
comprensió de les realitats que li són alienes, que és el principi
de l’espiritualitat. Té la mateixa mena d’intel·ligència que
el seu pare” pàg. 346
Mascaró
ens parla de les guerres del s. XX:
...”No
impedirem que esclati la tercera només afavorint la circulació de
bens i mercaderies. Són les idees, les que han de circular
lliurement” pàg. 373
Ens
parla de les religions:
…”les
religions són obscurantistes quan es converteixen en instruments de
poder. Quan serveixen per al domini dels homes per part d’altres
homes. Però com a instruments de pensament, només són vies per
acostar-nos al coneixement...” pàg. 426
Mascaró
va admirar a March, en el banquer veia un home, un igual, a qui
reconeixia una intel·ligència excepcional. El fet de no deixar-se
utilitzar, de no permetre que es posés preu a la seva llibertat, va
contradir el banquer per qui no hi havia res que no es resolgués amb
una xifra en un taló, la fermesa d’en Mascaró els va igualar i en
March va obtenir allò de què segur anava escàs, un amic fidel,
potser el més gran triomf de la seva “brillant” trajectòria.
Segurament
pel banquer, la figura de l’home savi i bo, de l’home senzill i
compromès amb el coneixement va representar un repte, potser l’únic
repte que el va superar.
Assistim
a una conversa a Madrid entre Mascaró i un Tremulles que en la seva
decrepitud, encara es considera servidor del banquer, discrepen:
...”Emili,
vostè ho explica gairebé com si don Joan fos un filantrop.
...”segueix
sent un irònic, doctor.
-La
ironia sovint és una forma educada de cortesia. Això ho vaig
aprendre de jovenet amb els pagesos”. Pàg. 540
Mascaró
ens diu d’en March:
...”
Allò que al meu entendre el definia millor era la seva capacitat de
veure el fons del assumptes, i de les persones, amb penetració i
nitidesa. En això no he conegut ningú com ell. Feia, en qüestió
de segons, raonaments que a d’altres els poden costar una vida
sencera...”Pàg. 541
Al
final del llibre na Kathleen, viu un moment de satisfacció que
lamenta no compartir amb el seu home, en Martí diu a la seva mare:
“-
L’home que té força de voluntat, que sempre recorda el seu
objectiu superior, que fa una feina pura i que sempre realitza amb
cura el seu treball, que essent amo d’ell mateix viu la vida de
perfecció, i que sempre, per sempre, està en vigília, aquest home
s’alçarà amb la glòria.” Pàg. 582
En
Martí sabia de memòria fragments de Dhammapada.
Malgrat tot, els primers “aliments”
havien fet el seu profit.
Aquesta
novel·la ens acosta als dos personatges, del primer ja ens havien
presentat infinites versions, per a molts de nosaltres aquest llibre
és un descobriment de la figura d’en Mascaró, conèixer Mascaró
ens compromet èticament i intel·lectualment. La gratitud més
sincera a l’autor que ens posa a les mans una obra del tot
necessària.
