llibres

 

 

EL SOLC

Valérie Manteau

Traducció Elisabet Ràfols Sagués

199 pàg.

Hrant Dink 1954-2007, periodista armeni assassinat a Turquia, reconstruint la vida d’aquest home, just i valent, ens endinsem en la bellesa i l’horror d’Istambul, som a l’any 2016, anem enrere, els aconteixements son d’una densitat que produeix vertigen, l’atmosfera ens envolta, ens sentim angoixats i atrapats a l’hora.

Hi ha un moment que la periodista francesa a la qual acompanyem, ens diu respecte als espectadors d’una pel.lícula de Godard que fan al campus de la universitat del Bosfor:

...”crec que entre una gentada tan heterogènia ningu no veu la mateixa pel.lícula que el seu veí. pàg. 122

aquesta sensació és constant.

Dink sempre present, aquest infant abandonat als sis anys, amb els seus dos germans més petits, van viure al carrer fins varen ingressar en un orfelinat; l’any 2016 els infants que demanen pels carrers son sirians…

Hrant Dink devia tenir present la paràbola del sembrador quan va fer que la seva revista es digues Solc, les llavors que van a parar al solc no es perden… el seu compromis amb la professió queda patent en aquest detall i en molts d’altres.

Quan tanquem el llibre sabem que ens ha tocat, ens han presentat un país i una ciutat en un moment espècial i recent, els aconteixements són els que llegim a la premsa, la bellesa de la ciutat és la que tantes vegade sens ha descrit… la quotidianitat de la jove periodista francesa, una dona que viu una passió que s’esbaeix, les relacions d’amistat són presents, el que ens meravella del que ens diu és que no hi ha distància, l’autora, una dona de 35 anys, ens descriu el moment actual al qual arriba analitzant el passat de manera magistral.

Una obra a la que hi tornarem per molts motius, els personatges ens han atrapat i l’anàlisi ens ajuda a acostarnos a la complexitat d’una realitat contemporànea. Una vegada més una recomanació sense reserves.