llibre

 

REIS DEL MÓN

Sebastià Alzamora

594 Pàg.

Coneixem un infant que viu amb els seus oncles a Santa Margalida, els pares s’han vist obligats a emigrar, el nin té una intel·ligència evident i la família fa l’esforç de donar-li accés al coneixement, és alumne dels teatins, ben aviat esdevé una persona amb grans capacitats, tot i així ell mai deixa de tenir presents els oncles, valora la saviesa dels pagesos i lamenta profundament la trajectòria dels pares emigrants que moren lluny i pobres, la més gran de les injustícies, les guerres són presents a la vida del jove i el porten a prendre partit, és un pacifista convençut.

Suïssa, febrer de 1950, som presents en una conversa entre don Joan March Ordinas i el doctor Joan Mascaró Fornés, en presència del director Tramulles.

El doctor Joan Mascaró Fornés, que viu i treballa a Cambridge i ha traduït del sànscrit, té uns principis morals, una senzillesa i uns valors amb els quals el banquer no té capacitat per negociar.

Parlen de la Guerra, Mascaró ens diu:

...”La guerra no és un fet abstracte, sinó un cúmul de fets concrets. Fets desgraciats, sovint espantosos. I qui els pateix són les persones concretes. pàg. 194

Per al banquer March les guerres van ser font de riqueses, els polítics i els dictadors el van témer i ell va guanyar.

Tramulles gosa intervenir:

“Matar un home per defensar una idea no és defensar una idea, és matar un home” pàg. 199

Som a Converton l’any 1958, assistim a la quotidianitat del Dr. Mascaró i la seva família, la seva dona Kathleen Ellis-Mascaró, una dona d’una serenitat i harmonia exemplars, algú que se sap “companya de l’eminència”, ens parla de la intel·ligència dels fills:

… “Si la intel·ligència de na Mary se situa al descobert, la d’en Martí cerca el recer de l’erudició i tendeix a l’empatia, a la comprensió de les realitats que li són alienes, que és el principi de l’espiritualitat. Té la mateixa mena d’intel·ligència que el seu pare” pàg. 346

Mascaró ens parla de les guerres del s. XX:

...”No impedirem que esclati la tercera només afavorint la circulació de bens i mercaderies. Són les idees, les que han de circular lliurement” pàg. 373

Ens parla de les religions:

…”les religions són obscurantistes quan es converteixen en instruments de poder. Quan serveixen per al domini dels homes per part d’altres homes. Però com a instruments de pensament, només són vies per acostar-nos al coneixement...” pàg. 426

Mascaró va admirar a March, en el banquer veia un home, un igual, a qui reconeixia una intel·ligència excepcional. El fet de no deixar-se utilitzar, de no permetre que es posés preu a la seva llibertat, va contradir el banquer per qui no hi havia res que no es resolgués amb una xifra en un taló, la fermesa d’en Mascaró els va igualar i en March va obtenir allò de què segur anava escàs, un amic fidel, potser el més gran triomf de la seva “brillant” trajectòria.

Segurament pel banquer, la figura de l’home savi i bo, de l’home senzill i compromès amb el coneixement va representar un repte, potser l’únic repte que el va superar.

Assistim a una conversa a Madrid entre Mascaró i un Tremulles que en la seva decrepitud, encara es considera servidor del banquer, discrepen:

...”Emili, vostè ho explica gairebé com si don Joan fos un filantrop.

...”segueix sent un irònic, doctor.

-La ironia sovint és una forma educada de cortesia. Això ho vaig aprendre de jovenet amb els pagesos”. Pàg. 540

Mascaró ens diu d’en March:

...” Allò que al meu entendre el definia millor era la seva capacitat de veure el fons del assumptes, i de les persones, amb penetració i nitidesa. En això no he conegut ningú com ell. Feia, en qüestió de segons, raonaments que a d’altres els poden costar una vida sencera...”Pàg. 541

Al final del llibre na Kathleen, viu un moment de satisfacció que lamenta no compartir amb el seu home, en Martí diu a la seva mare:

“- L’home que té força de voluntat, que sempre recorda el seu objectiu superior, que fa una feina pura i que sempre realitza amb cura el seu treball, que essent amo d’ell mateix viu la vida de perfecció, i que sempre, per sempre, està en vigília, aquest home s’alçarà amb la glòria.” Pàg. 582

En Martí sabia de memòria fragments de Dhammapada. Malgrat tot, els primers “aliments” havien fet el seu profit.

Aquesta novel·la ens acosta als dos personatges, del primer ja ens havien presentat infinites versions, per a molts de nosaltres aquest llibre és un descobriment de la figura d’en Mascaró, conèixer Mascaró ens compromet èticament i intel·lectualment. La gratitud més sincera a l’autor que ens posa a les mans una obra del tot necessària.