llibre

 

 

HEIDA. Una pastora en el fin del mundo

STEINUNN SIGURDARDÓTTIR

Traducció Enrique Bernárdez

319 pàg.

L’autora cita Svetlana Aleksiavitx, l’obra de la qual li va servir d’estímul per fer-nos arribar la quotidianitat d’una pastora de 500 ovelles a Islàndia, una vegada més “La vida, la vida ras i curt, esdevé literatura”.

Som a Islandia, una dona jove, que es va formar per ser ramadera, però que circumstàncies van dur a les passarel·les de moda, el seu cos i bellesa excepcional la van convertir en model professional. Als 23 anys quan ja sabia com era la vida d’una model, opta per tornar a casa, a la mort del seu pare tria fer-se càrrec de la granja de la família. La vida la sorprèn una vegada més, es veu abocada a l’activitat política, ha de defensar el territori, els especuladors han triat aquell indret per construir una central elèctrica.

Acompanyem a la nostra heroïna durant un any, els capítols estan dividits per estacions, assistim a les feines que es repeteixen any rere any, coneixem una dona valenta i decidida que no ens amaga la seva fragilitat, ens parla de malalties i depressió, ens parla de com d’importants han estat per a ella família i amics, les germanes i amigues sempre presents. Ens transmet els rigors del clima, la seva granja és a prop d’un volcà, ens descriu una pluja de cendres, quan al final del propi braç no veus la mà:

...”No viene mal encontrarte de pronto ante la evidencia de que la técnica actual no lo soluciona todo.” pàg. 316.

Ens fa un perfil dels personatges que arriben de la ciutat per enredar els ramaders, amb les estratègies més grotesques. Tot plegat ens és molt proper, parlem d’especulació… de cercar un guany ignorant que l’element més important del projecte són persones a qui es vol arrabassar la terra de sota els peus.

Sent la necessitat de lluitar per la terra, no sent la terra com quelcom propi, és ella que pertany a la terra, té presents els islandesos que van haver d’emigrar, aquell també és un lloc al qual han de poder tornar.

Al seu país hi ha una veneració per la poesia popular, la gent fa gloses i assisteix a trobades de glossadors, ella també hi participa i els versos que ens transcriu són aguts i divertits. És una lectora que va descobrir i gaudir amb la literatura, la seva mare també… tot i que tenim la sensació que la vida en una granja no deixa temps per als llibres, viuen contrarellotge, van sempre pels límits del pressupost, volten pel país treballant per a altres ramaders…

En fi… la nostra heroïna aconsegueix aturar el desastre, nosaltres després d’aquesta lectura confiem més en les persones.